El motiu pel qual els ciberespies trien Barcelona no és gaire diferent del que mou més de dotze milions de turistes cada any a la capital catalana, segons dades de l'Ajuntament. "¿Necessites una injecció de vitamina D sense acabar amb cremades per culpa del sol? Al gener Barcelona sol ser assolellada i agradable!" I què dir del menjar: "Has guanyat quilos de més després de Nadal? Encara no toca fer exercici". Encara que ho pugui semblar, no són frases extretes d'una agència de viatges ni de l'oficina d'atenció al turista de la ciutat, sinó que és la manera que han fet servir els organitzadors d'una trobada secreta de ciberespies per promocionar-la. La reunió se celebra aquest dimecres a l'Eixample i només els assistents saben on. Tot és molt clandestí, perquè el contingut de les trobades serà especialment sensible.

La comissió d'investigació al Congrés sobre les clavegueres de l'Estat està aturada. Com a mínim pel que fa a les compareixences. Les últimes van ser al maig, poc abans que esclatessin els casos Leire Díez i Santos Cerdán, i tot i que n'hi ha diverses d'acordades, però pendents de realitzar, fa cinc mesos que a la comissió no hi declara ningú. Malgrat la rebaixa en l'activitat, aquest dimarts ha aprovat una nova pròrroga per seguir treballant més enllà del 24 d'octubre, quan hauria de finalitzar la seva activitat. Fins ara, a la comissió hi han declarat majoritàriament polítics i persones clau de l'època dels governs de Mariano Rajoy, però queda pendent que s'accepti la compareixença de perfils amb responsabilitats a partir del 2018, ja amb Pedro Sánchez a la Moncloa i quan es van produir la majoria de casos d'espionatge amb Pegasus.

El ministeri de Defensa arriba preparat per assumir el decret per l'embargament total d'armes a Israel que aquest dimecres s'ha publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i entra en vigor aquest dijous, o com a mínim així ho indiquen fonts del govern espanyol, que asseguren que al mes de juliol la cartera que pilota Margarita Robles va assolir la "dependència zero" respecte de la tecnologia israeliana. "El ministeri de Defensa no utilitza tecnologia israeliana el dia d'avui", indiquen des de l'executiu de Pedro Sánchez.

Una jutgessa de Barcelona ha decidit investigar per primera vegada dos exdirectors de la Guàrdia Civil, Félix Vicente Azón i María Gámez, per l'espionatge a l'independentisme amb Pegasus. D'aquesta manera, la jutgessa, Míriam de Rosa Palacio, ha admès a tràmit una querella que havien presentat cinc dels afectats per aquest espionatge, entre els quals l'empresari i exsenador de Junts Joan Matamala. La jutgessa considera que els fets denunciats podrien constituir delictes de descobriment i revelació de secrets informàtics i accés il·legal a sistemes informàtics.

El 12 de desembre de 2024, després d’una intensa campanya que va sostenir la societat civil europea, vam aconseguir bloquejar el projecte de reglament europeu de monitoratge automatitzat de les converses íntimes de la ciutadania europea, conegut com a Chat Control. Es va aconseguir una coalició de governs que va impedir assolir una majoria qualificada. Espanya no n’era un, ja que des del principi es va significar amb una de les posicions més extremes a favor. Un document que es va filtrar el 2023 va treure a la llum les següents declaracions del ministeri de l’Interior: "Idealment, segons la nostra opinió, seria desitjable prevenir legislativament que els proveïdors de serveis amb seu a la UE implementin xifrat d’extrem a extrem. […] La detecció automàtica de contingut en les comunicacions interpersonals és clau".

L’Audiència de Barcelona ha ordenat ampliar la investigació sobre el cas Pegasus i imputar tres directius de NSO Group, l'empresa israeliana propietària del programari espia, i les seves filials a Luxemburg. Es tracta del primer cop que directius de la companyia hauran de respondre davant la justícia, segons destaca l'entitat Irídia. Va ser precisament aquest centre de defensa dels drets humans el que va assenyalar amb noms i cognoms el responsable de NSO Group mitjançant una ampliació de la querella per l'espionatge a un dels advocats clau de la judicialització del Procés, Andreu Van den Eynde, que representa diversos encausats d'ERC.

Primera demanda contra Espanya per l'espionatge amb Pegasus al Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg. L'expresident Quim Torra i l'exvicepresident del Parlament Josep Costa han portat l'Estat al tribunal europeu perquè es declari "il·legal" l'espionatge amb el programari israelià per vulneració de drets fonamentals als dirigents independentistes. En una roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Barcelona, Torra ha lamentat que no s'hagin depurat responsabilitats sobre la qüestió ni s'hagi aclarit tampoc quina informació es va obtenir ni què se'n va fer de les dades que es van treure dels seus dispositius mòbils. "Jo era el president de la Generalitat en exercici quan vaig ser espiat. És un fet gravíssim que no ha tingut cap mena de resposta ni conseqüència ni tampoc repercussió política", s'ha reafirmat l'expresident de la Generalitat, remarcant que va ser l'etapa de la pandèmia i també de la proximitat de la seva inhabilitació. "Des d'un punt de vista moral és molt greu que m'espiessin durant la pandèmia", ha lamentat.

La mà dreta de l'expresident Carles Puigdemont i director de la seva oficina, Josep Lluís Alay, va ser espiat amb Pegasus. Ho acredita un informe dels Mossos presentat al jutjat d'instrucció número 4 per la causa oberta a partir d'una querella d'Alay després que el seu nom aparegués com un dels noms que Citizen Lab citava com a espiat amb el programari israelià. Així, el cos policial demostra que el telèfon que va ser confiscat quan el van detenir el 28 d'octubre del 2020 en el cas Volhov instruït pel jutge Joaquín Aguirre –que ha quedat arxivat–, estava infectat per Pegasus des de l'11 d'octubre del 2019, pocs dies abans de la sentència contra els líders del Procés.

El mòbil de l'expresident Pere Aragonès va estar infectat amb Pegasus durant un any sense comptar amb l'aval del Tribunal Suprem. És el que es desprèn de l'informe dels Mossos d'Esquadra després d'analitzar el seu telèfon per encàrrec del jutge, segons ha informat l'agència Efe i ha confirmat l'ARA. En concret, Aragonès va tenir el telèfon infectat des del 2018, tot i que el CNI no va autoritzar a espiar-lo fins al juliol del 2019. La policia catalana ha lliurat al titular del jutjat d'instrucció número 29 de Barcelona, Santiago García, el seu informe sobre l'examen forense fet al mòbil d'Aragonès. L'expresident de la Generalitat va facilitar el telèfon el mes de setembre passat perquè fos analitzat. "Tota la meva vida personal i política, espiada il·legalment amb Pegasus", ha lamentat Aragonès en un missatge a X.

La plataforma Max ha estrenat Surveilled: bajo escucha. És un documental de seixanta minuts que ressegueix els passos de la investigació que fa el periodista Ronan Farrow sobre el sistema d’espionatge del programa Pegasus. El seu reportatge per a la revista New Yorker va fer la volta al món després de demostrar la compra per part dels governs i l’ús fraudulent d’aquesta tecnologia. La seva denúncia fins i tot va provocar una reacció de l’administració de Biden, tot i que en el mateix reportatge es posa en evidència la hipocresia dels governs al voltant de la utilització d’aquests programes d’espionatge.

Tres notícies de Catalunya: 

La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha negat que els dispositius dels membres del govern espanyol, entre ells el del president, Pedro Sánchez, infectats amb el programa informàtic Pegasus tinguessin informació secreta o reservada. La ministra ha assegurat que únicament van afectar la seva intimitat, i que “no hi ha cap dada” que acrediti que la seguretat nacional s'hagués vist compromesa.

El jutge de l'Audiència Nacional José Luis Calama ha reobert la causa sobre l'espionatge amb Pegasus al president espanyol, Pedro Sánchez, i als ministres Margarita Robles, Fernando Grande-Marlaska i Luis Planas, arxivada provisionalment el juliol de l'any passat davant la falta de col·laboració d'Israel, on es troba el domicili social de la creadora del programa infecciós, l'empresa NSO Group. Ha pres la decisió després d'haver rebut informació de França, que el 2021 va iniciar una investigació perquè també havien estat espiats amb Pegasus periodistes, advocats i dirigents polítics com el president de la República, Emmanuel Macron.

Shir Hever és un dels experts en l'economia de l'ocupació israeliana sobre territori palestí. És el director de l'Aliança per la Justícia entre Israelians i Palestins i el coordinador de la campanya d'embargament d'armes del Comitè Nacional del moviment Boicot, Desinversions i Sancions a Israel (BNC). La setmana passada va visitar Catalunya i es va reunir amb membres de la comissió d'afers exteriors del Parlament per parlar de la necessitat de posar fi al comerç d'armes amb Israel i de l'ús del programa d'espionatge israelià Pegasus contra el moviment independentista.

Les crítiques adreçades des d’instàncies polítiques a l’actuació d’alguns jutges i magistrats en alguns casos que desprenen un aroma pestilent de lawfare, i sobretot la intenció manifestada per ERC i Junts de citar-ne alguns a comparèixer en les comissions d’investigació dels atemptats del 17-A, l’operació Catalunya o de Pegasus, ha donat lloc a una fronda de togues i punyetes de jutges, però també de fiscals, que no es veia des de... les insòlites protestes corporatives contra la futura llei d’amnistia. El ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) s’ha afanyat a adoptar un acord unànime instant el Congrés i el Senat a abstenir-se de citar-los, avançant que la permanent d’aquest òrgan –més caducat que un iogurt de l’any passat– denegarà l’autorització a comparèixer. També hi està en contra la dreta política de PP i Vox i el PSOE, com s’ha encarregat de deixar clar el triministre Félix Bolaños.  

El comportament del PP de Feijóo negant-se a, o fent-se pregar per, concertar una reunió amb Pedro Sánchez, a pesar de les reiterades propostes formulades des de la presidència del govern espanyol, té similituds amb el del PP de Rajoy quan es va negar, de manera igualment repetida, a reunir-se amb Puigdemont per discutir sobre el referèndum d'autodeterminació. En tots dos casos, els motius adduïts per obstruir el que hauria de ser el normal funcionament institucional i la interlocució entre els diferents partits polítics (el cap de l'oposició en relació amb el president del govern, en el cas de Feijóo i Sánchez, o el president d'Espanya davant del president de Catalunya, en el de Rajoy i Puigdemont) són d'índole patriòtica, i en tots dos casos, també, Puigdemont hi apareix com a antagonista. Rajoy solia dir que “no podia ni volia” accedir a debatre una qüestió que, segons la doctrina del PP en aquells dies, no es podia ni posar a l'ordre del dia d'una reunió sense atemptar contra la Constitució i l'ordenament jurídic. En l'actualitat, Feijóo i Cuca Gamarra es resisteixen a reunir-se amb Sánchez justament a causa de les “altres reunions” que diuen que manté, justament, amb Puigdemont. De manera més àmplia, afirmen que defugen trobar-se amb el líder socialista perquè s'ha associat amb els que volen destruir Espanya només per satisfer la seva ambició personal, etc. A més de fer les coses difícils, el PP aconsegueix d'aquesta manera realitzar una maniobra de desviament de l'atenció en què exhibeix autèntica mestria: fent parlar de les aliances de Sánchez (suposadament il·legítimes, il·legals i fins i tot immorals), es deixa de parlar de l'única aliança veritablement tòxica per a una democràcia, que és amb l'extrema dreta.

Les comissions d’investigació de Pegasus i de l’operació Catalunya començaran a caminar al Congrés –el ple hi va donar llum verda dimarts– i s’obre un dilema per al PSOE. Fins on està disposat a arribar perquè s’aclareixi l’espionatge del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), de la Guàrdia Civil i dels tribunals a l’independentisme? D’una banda, els treballs poden agreujar el xoc institucional entre el govern espanyol i els jutges, i de l’altra, es vol posar llum a operacions que s’han dut a terme mentre el PSOE ha ocupat la Moncloa. Probablement, per no entorpir la nova fase de negociació de Junts i ERC amb Sánchez, les formacions sobiranistes es veuran obligades a fer renúncies.

En l'última dècada diverses de les màximes autoritats del Govern han hagut de passar pels jutjats per causes relacionades amb el Procés, però ho han fet sempre com a investigats o acusats. En canvi, aquest dimecres el president del Govern, Pere Aragonès, ha declarat davant del jutjat d'instrucció 29 de Barcelona com a víctima de l'espionatge a l'independentisme en el marc del cas Pegasus. Aragonès ha assenyalat expressament el CNI com el responsable de l'espionatge, que, segons la querella del president, s'hauria allargat uns 20 mesos, entre el juliol del 2018 i el març del 2020, un període clau per a la política catalana i espanyola. A la sortida dels jutjats, després de declarar durant uns 45 minuts, Aragonès ha insistit en la necessitat de desclassificar la informació relativa a l'espionatge amb el programari Pegasus: "El govern espanyol té l'obligació ètica i moral de desclassificar la informació", ha dit.

Si depengués d'ells i s'ho poguessin pagar, segurament els Mossos d'Esquadra ja estarien fent servir un programari espia semblant a Pegasus. És a dir, un software que permetés a la policia espiar: entrar als telèfons dels delinqüents i no només escoltar les seves converses telefòniques (ara això ja ho poden fer) sinó també saber amb qui xategen o quins correus electrònics reben. Seria obtenir el triple d'informació d'una manera molt més senzilla. Ara, per exemple, per punxar un telèfon necessiten l'autorització d'un jutge (amb Pegasus també caldria), però ha de ser la companyia (Movistar, Vodafone, Orange...) qui acabi desviant les trucades. Sovint, hi ha problemes i tot tarda més del compte. Fonts policials precisen que un programari com Pegasus seria especialment útil per lluitar contra el crim organitzat i el terrorisme. Ara bé, a ningú se li escapa la polèmica entorn d'aquest programari: és precisament amb Pegasus que l'Estat va espiar fins a 65 independentistes, segons la plataforma canadenca CitizenLab, i per això els Mossos d'Esquadra han comparegut aquest divendres a la comissió del Parlament que investiga l'espionatge.

Per primer cop un càrrec del Centre Nacional d'Investigació (CNI) haurà de donar explicacions com a investigat pel cas Pegasus, d'espionatge polític. Segons ha avançat Eldiario.es i ha confirmat l'ARA, un jutge de Barcelona ha admès a tràmit la querella del president de la Generalitat, Pere Aragonès, per l'espionatge al seu telèfon mòbil i ha citat com a investigada l'exdirectora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) Paz Esteban, cessada el maig de l'any passat després que esclatés l'anomenat Catalangate. Al ser preguntat per aquesta qüestió en roda de premsa, Aragonès ha confiat en la "màxima col·laboració de totes les autoritats de l'Estat amb la justícia".