"En aquesta nova etapa no pensem que sigui convenient un govern d'unitat catalana. Hem de consolidar les institucions i acostumar el país a la presidència de la Generalitat, però ha arribat el moment de governar". Probablement no imaginava que ho faria durant 23 anys consecutius, però l'endemà de les eleccions del 1980, un triomfant Jordi Pujol ja començava a visualitzar que la seva principal missió hauria de ser la creació de la Catalunya autonòmica. Enguany fa 46 anys des que Pujol va ser investit president i es dona la curiosa circumstància que ja fa tants anys que no governa com els que es va passar al capdavant de la Generalitat.

L'independentisme es va anotar un punt en la seva batalla jurídica contra la judicatura espanyola quan, el 2023, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va admetre la possibilitat de denegar una euroordre en circumstàncies molt concretes: segons va declarar el Tribunal de Luxemburg, un jutge pot negar-se a l'entrega davant d'indicis de "deficiències generalitzades" del sistema judicial i risc de persecució contra persones d'un determinat col·lectiu.

Primera demanda contra Espanya per l'espionatge amb Pegasus al Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg. L'expresident Quim Torra i l'exvicepresident del Parlament Josep Costa han portat l'Estat al tribunal europeu perquè es declari "il·legal" l'espionatge amb el programari israelià per vulneració de drets fonamentals als dirigents independentistes. En una roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Barcelona, Torra ha lamentat que no s'hagin depurat responsabilitats sobre la qüestió ni s'hagi aclarit tampoc quina informació es va obtenir ni què se'n va fer de les dades que es van treure dels seus dispositius mòbils. "Jo era el president de la Generalitat en exercici quan vaig ser espiat. És un fet gravíssim que no ha tingut cap mena de resposta ni conseqüència ni tampoc repercussió política", s'ha reafirmat l'expresident de la Generalitat, remarcant que va ser l'etapa de la pandèmia i també de la proximitat de la seva inhabilitació. "Des d'un punt de vista moral és molt greu que m'espiessin durant la pandèmia", ha lamentat.

L'última vegada que un president de la Generalitat va haver d'assumir una derrota en la negociació pressupostària, Catalunya va anar a eleccions. Era el 2024 i Pere Aragonès no va aconseguir convèncer els comuns perquè aixequessin el veto al Hard Rock, un projecte que el PSC havia demanat impulsar l'any anterior per donar els seus 33 vots al Govern republicà en solitari. Un any més tard, l'escenari polític ha canviat de dalt a baix: els socialistes governen la Generalitat amb Salvador Illa al capdavant i, tot i assumir que no tindran nous pressupostos enguany, no es plantegen en cap cas una convocatòria electoral. Què han fet els altres presidents quan no han aconseguit aprovar els comptes?

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha fet aquesta setmana el seu primer viatge internacional, a Brussel·les. Va aterrar a la capital belga amb l'objectiu de traslladar a les institucions comunitàries que Catalunya vol tenir veu en l'agenda europea i vol empènyer a favor de l'ús del català a Europa. La tria de Brussel·les com a primer destí, doncs, no és casual. Respon a la voluntat del Govern socialista de fer-se un lloc a la Unió Europea, de la mà del govern espanyol, i d'estretir unes relacions que es van refredar durant els anys àlgids del Procés. Illa ha escollit Brussel·les per enviar aquest missatge, però, on van debutar els anteriors presidents?

L’elecció de Salvador Illa com a president de la Generalitat el converteix en el 133è, i fa alhora que Aragonès sigui el setè expresident viu. La setmana passada Pere Aragonès va anunciar la creació de la seva oficina d’expresident, que instal·larà en un edifici annex al Palau de Pedralbes de Barcelona, titularitat de la Generalitat. Tots els expresidents que mantenen oficina la tenen a Barcelona, excepte Quim Torra.

"Catalanes i catalans, no podem permetre que el Borbó es passegi pel Palau de la Generalitat", reblava a l’acte final de campanya el president i candidat d’ERC a la reelecció, Pere Aragonès, davant d’una possible victòria del cap de llista socialista, Salvador Illa. Més enllà d’aquesta declaració, però, la política de diàleg del govern espanyol amb l'independentisme, que es va iniciar amb els indults i ha prosseguit amb l’amnistia, ha desembocat en una rebaixa de la tensió a Catalunya i, de retruc, en una desmobilització del moviment. També de les protestes contra Felip VI que, a diferència dels anys del Procés, ara pot posar els peus a Catalunya en un clima més tranquil. I això que va convertir-se en l'ariet de l'independentisme amb el seu discurs el 3 d'octubre del 2017 en què avalava la repressió.

Carola Miró i Bedós, la dona del 131è president de la Generalitat, Quim Torra, ha mort aquest dissabte amb 58 anys després de temps lluitant contra el càncer. Miró estava hospitalitzada a l'Institut d'Assistència Sanitària de Girona, on ha tingut lloc la defunció després que Miró estigués un temps en estat greu. Si bé sempre va mantenir un perfil baix, Miró va convertir-se el 2018 en una figura pública després que el seu marit fos investit president de la Generalitat de Catalunya: el va acompanyar a alguns actes, també quan es va enfrontar a la justícia espanyola, que el va acabar inhabilitant per desobediència per negar-se a despenjar una pancarta a favor dels presos polítics del Palau de la Generalitat.

Vespre d’alt voltatge polític al Teatre Municipal de Girona, on s’han reunit sis presidents de la Generalitat (tres de manera telemàtica), amb l’absència lògica de Pasqual Maragall, al costat de centenars de persones i altres autoritats gironines. El 60è aniversari de Les Voltes, la llibreria que des del 1963 només ven llibres i revistes en català, ha estat l’excusa per evidenciar que encara hi ha consensos que poden reunir-los a tots.

Josep Costa va anunciar fa unes setmanes a través de X que aquest dimecres faria una conferència a la Universitat Pompeu Fabra. Immediatament es van disparar les alertes per si, aprofitant el debat dins l’independentisme sobre si hi haurà o no un quart espai a les pròximes eleccions catalanes –ja sigui l'ANC o Clara Ponsatí–, Costa podia acabar fent alguna declaració d'intencions. Res més lluny de la realitat: l'exdiputat de Junts s'ha plantat a l'auditori del centre i ha fet una exposició d’una hora en el camp teòric sobre “la causa justa per a la secessió en estats plurinacionals”, les “paradoxes i aprenentatges del cas de Catalunya” i els múltiples “dilemes” dels moviments independentistes en general. El gran elefant a la sala no ha sortit fins al final: "¿Vol implicar-se en una nova candidatura independentista?" “No estic en el mercat de la política institucional”, ha contestat entre rialles i aplaudiments d'un auditori –mig ple– aparentment desencisat amb els partits tradicionals.

Relació Catalunya-Espanya

No existeix una relació Catalunya-Espanya per la senzilla raó que Espanya no reconeix el subjecte polític Catalunya. Sota monarquies, dictadures i repúbliques, el que defineix l’estat espanyol és la unitat indissoluble de la pàtria espanyola. En l’actualitat, aquesta unitat està garantida per la Constitució, el poder judicial i, en darrer terme, l’exèrcit.

]]>

Avui és notícia, tant a Espanya com a Catalunya, la nova presidenta de les Corts Valencianes, Llanos Massó. El PP ha facilitat l’arribada d’aquesta diputada de Vox a la presidència del Parlament valencià amb el seu discurs ultra. Ultracatòlic perquè és contrària a l'avortament; ultraconservador perquè és contrària a anomenar violència de gènere a la violència de gènere i és partidària que les nenes no rebin classes d’educació sexual; ultranacionacionalista espanyola perquè és ultraanticatalana. Ahir, sense anar més lluny, va acusar el fins ara president valencià Ximo Puig d’haver tractat “d’erradicar l’espanyol” del País Valencià i va dir que no permetrà que ningú fagociti la cultura valenciana. Naturalment, no es refereix a la cultura castellana sinó a la catalana.

]]> Ahir, a les portes del Parlament, minuts després de saber-se la condemna a Laura Borràs, el president Torra va suggerir deixar vacant la presidència de la cambra com a forma de "fer palanca amb la repressió".

]]>

Al seu darrer discurs abans d’abandonar el Palau de la Generalitat, forçat per una sentència, el president Quim Torra va dir que un dels seus desitjos era “retrobar els amics” que havia “deixat abandonats” durant els anys de dedicació plena a la tasca de màxim mandatari de Catalunya. Aquell desig l’ha pogut complir molt especialment a Santa Coloma de Farners, on el 131è president de la Generalitat ha creat el seu petit món allunyat de la política activa, de la voràgine de la vida a ciutat i dels protocols. A la capital de la comarca de la Selva, Quim Torra ha tornat a enfortir lligams amb amics d’infància i joventut, a més de retornar a les arrels familiars. Hi ha recuperat records del nen Quim que anava sempre en bicicleta i de les tardes amb els amics a la riera de Santa Coloma, jugant, caçant capgrossos o gaudint d’un bany en la mesura que la profunditat del rierol ho permetia. I hi assaboreix els privilegis que regala una vida en un entorn rural, ja que la masia on viu amb la seva dona està situada als afores de Santa Coloma: “Davant nostre hi ha un camp molt gran i és bonic observar-lo per seguir el cicle de la sembra. Aquest any toca blat, l’any passat va ser ordi”, diu.

]]>

L'expresidenta del Parlament i de l'ANC, Carme Forcadell, s'havia escapat fins fa dues setmanes dels xiulets que s'han proferit en les últimes manifestacions independentistes contra ERC. En l'acte dels cinc anys de l'1-O, però, no els va poder esquivar. La xiulada a Forcadell se sumava a la que va patir la delegació republicana al Fossar de les Moreres la vigília de la Diada, on també van ser escridassats dirigents del PDECat i titllats de "traïdors" –per un grup molt reduït– el secretari general de Junts, Jordi Turull, i l'exconseller Josep Rull.

]]>

Quim Torra va ser el primer president de la Generalitat en actiu a ser obligat a abandonar el càrrec per la justícia. La seva negativa a retirar a temps la pancarta en solidaritat amb els presos polítics i els exiliats li va costar la presidència la tardor del 2020, i la mateixa pancarta, però ara per un segon judici, el porta a sumar quinze mesos més d'inhabilitació i una multa de 24.000 euros. Torra, que tot just acabava de complir la primera condemna, té ara deu dies per recórrer a l'Audiència de Barcelona la decisió judicial, i els seus advocats ja han avançat que ho farà ara i successivament fins a arribar a la justícia europea. "És una sentència induïda per l'afany de venjança dels jutges, que actuen com a braç polític de l'estat espanyol a Catalunya", ha reaccionat l'expresident.

]]>

L’expresident Quim Torra ha publicat el segon volum de memòries, Les hores incertes (Símbol Editors, 2022), sobre el seu mandat fins que va ser inhabilitat.

]]>

"Pensava que Gonzalo Boye, que és un señorito que es passeja per Europa com James Bond, apareixeria despenjant-se d'una paret". L'expresident Quim Torra aconsegueix posar-se el públic a la butxaca amb aquest primer missatge destinat a Gabriel Rufián, portaveu d'ERC a Madrid, just al principi de l'acte de presentació del segon volum de memòries del seu pas per la Generalitat, Les hores incertes (Símbol Editors). En realitat no calia perquè la seva pujada a l'estrada de l'auditori de la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona ha estat saludada amb un aplaudiment eixordador per un públic nombrós (més d'un centenar) i disposat a subratllar les afirmacions de l'expresident amb expressions d'assentiment. Això sí, on fa uns anys se celebraven els dards a l'unionisme, ara els dedicats als companys de viatge, en terminologia psuquera, es criden com gols al Camp Nou. En realitat, els agents Torra i Boye disparen un cop darrere l'altre contra el doctor Rufián.

]]>