L'exalcalde de Barcelona Xavier Trias no entén per què Junts sondeja l'empresari i president de Femcat, Tatxo Benet, per ser candidat a les eleccions municipals a la capital catalana. Si acceptés l'oferiment, Benet seria precisament el successor de Trias, que va guanyar els darrers comicis locals, tot i que els vots del PSC, dels Comuns i del PP li van barrar el pas a l'alcaldia. En declaracions al Cafè d'Idees del 2Cat ha subratllat que té "afecte personal" per Benet, a qui ha definit com "una persona extraordinària", tot i que no comparteix aquesta via electoral. "No ho entenc", ha etzibat. Tot seguit, Trias, ha especulat sobre la veracitat del sondeig, que confirmen fonts del partit: "No ho veig, algú ha inventat una cosa, algú ha perdut els papers", ha rematat.

Tatxo Benet (Lleida, 1957) ha estat nomenat aquest dijous nou president de FemCAT, la fundació privada d'empresaris catalans en el marc de la seva assemblea bianual, celebrada aquesta tarda a Arenys de Munt. Tal com va avançar l'ARA, Benet agafa el relleu del fins ara president, Oriol Guixà (La Farga), estarà al capdavant de la institució en el període 2026-2027 i serà el desè president de FemCAT. Alhora, com és habitual en aquesta trobada, s'ha renovat el patronat de la fundació.

El grup inversor xinès que controla Mediapro ha decidit marcar un canvi d’etapa, amb el relleu de Tatxo Benet com a màxim executiu, després de vora 30 anys liderant l’empresa al costat dels dos altres socis que també han marxat, Jaume Roures i Gerard Romy. Cap on anirà aquest gegant audiovisual ara? Seguirà sent una empresa d’ADN català? En parlem en aquesta entrevista amb Benet.

La llibreria Ona de Gran de Gràcia, a Barcelona, tanca definitivament les portes, segons ha avançat el diari LíniaGràcia. La botiga, fundada el 1962 a Gran Via, era un dels símbols icònics de la difusió del llibre en català i havia estat rescatada el 2010, tres anys després de tancar portes pels problemes econòmics de la distribuïdora L'Arc de Berà SA, propietària de l'edifici. La llibreria, recol·locada al número 217 de Gran de Gràcia i amb l'impuls econòmic de l'empresari Tatxo Benet, viu ara un segon final d'etapa, mig any després de la defunció de la llibretera històrica, Montserrat Úbeda, filla d'un dels tres fundadors de L'Arc de Berà, Jordi Úbeda, que havia treballat a la casa des d'adolescent.

El grup inversor xinès Orient Hontai ha decidit marcar un canvi d’etapa a la productora catalana Mediapro. Segons avançava El Confidencial, l’expresident de Telefónica España Sergio Oslé serà el nou president executiu de la companyia, en substitució de Tatxo Benet. Aquesta tarda s'ha comunicat la notícia als més de 6.800 treballadors que té el gegant audiovisual. Durant bona part de la seva existència, la marca Mediapro estava indissolublement associat als noms de Jaume Roures i Tatxo Benet. Roures va ser rellevat també del grup l’octubre del 2023, després de pactar la seva desvinculació, descontent pels plans de futur de la propietat. Ara és Benet qui marxa, sense haver vist complerta la seva pretensió de seguir dins la cúpula de la companyia, encara que fos amb una estructura directiva diferent i amb un conseller delegat de consens.

Uns dies després de ser denunciat per Mediapro, el gegant audiovisual que va fundar i del qual va marxar fa un any i mig, Jaume Roures carrega contra l’empresa i, particularment, contra l’altre soci gestor, Tatxo Benet. En una conversa amb Jordi Basté a RAC1, el productor ha valorat el trencament d’una amistat que es remunta a quan tots dos van començar a treballar plegats, l’any 1983, en la fundació de TV3. Roures ha explicat que li va deixar “molts diners amb els quals ha fet el Museu de la Censura i ha construït tota la seva imatge de mecenes” i que d’aquí un parell d’anys hauria de tornar. “L’únic que se m’acut és que està preparant el camí per no tornar-me’ls. No hi trobo cap explicació”, ha conclòs.

El Museu de l'Art Prohibit queda tancat "indefinidament" després de la pressió que, des de fa quatre mesos, estan exercint els vaguistes. En un comunicat, el museu explica que ha pres aquesta decisió arran de les "pèrdues econòmiques" derivades del "piquet que s'ha dedicat a fer tot el possible per impedir l'entrada normal dels visitants" i "dirigit pel sindicat Solidaritat i Unitat dels Treballadors (SUT)". Segons l'equipament, la protesta continuada ha provocat "una situació insostenible" que "fins i tot ha posat en risc els visitants i els treballadors del museu".

Tatxo Benet lidera Mediapro en solitari des de fa poc més d’un any, després de la sortida de Jaume Roures. En aquesta entrevista abordem aquest trencament, les perspectives de futur per a la companyia, la successió en l’horitzó, escàndols com el FIFAgate i la seva activitat com a impulsor cultural, en una conversa que abraça tota la seva trajectòria personal.

"La llibertat d'expressió es defensa portant-la al límit. I el periodisme se salva fent més periodisme". La directora de l'ARA, Esther Vera, es va mostrar així de contundent en la tercera edició de la Festa d'Estiu, que aquest dimarts al vespre va reunir prop d'un centenar de subscriptors del Club Prèmium, lectors, periodistes i col·laboradors del diari al Museu de l'Art Prohibit, al mig de l'Eixample de Barcelona. Seria difícil imaginar un espai més idoni per reflexionar sobre el periodisme i la llibertat d'expressió, perquè el Museu de l'Art Prohibit aplega, precisament, més de 200 obres que en algun moment de la història han estat censurades, denunciades o agredides. "El públic surt del museu havent fet un exercici de tolerància", va explicar Tatxo Benet, el promotor del museu, que va reivindicar que "la llibertat d'expressió és la màxima expressió de la llibertat humana".

La llengua catalana ha entrat en la precampanya electoral. I no ho ha fet per les diverses crisis que arrossega els últims anys (els mals resultats escolars, la sentència del 25% de castellà, la desfeta en l'ús social, etcètera) sinó per la proposta del president Pere Aragonès de crear una conselleria específica de Llengua la legislatura que ve. És el que han fet alguns ajuntaments després de les municipals, com el de Girona, Vic, Sant Cugat o la Garriga. El govern d'Esquerra ja havia elevat el rang de l'àrea de Política Lingüística, que va passar de direcció general a secretaria, però continua penjant de la conselleria de Cultura. Ara Aragonès proposa dedicar-hi una conselleria específica davant la "preocupació" que considera que el país té per l'ús social de la llengua. El català és el "nervi de la nació", a més d'un factor de "cohesió social", va afirmar dimecres.

L'artista i activista sud-africana Zanele Muholi viatja sempre amb el seu arxiu al damunt. És coneguda per donar visibilitat a les lesbianes del seu país –que pateixen formes de violència com violacions suposadament correctives– i el 2012 li van robar del seu domicili els discos durs amb cinc anys de feina, uns fets que van ser qualificats de robatori polític. El relat d'una d'aquestes dones, anomenada Lena, en una imatge carregada de reconeixement i elegància, rep els visitants del flamant Museu de l'Art Prohibit, engegat pel cofundador de Mediapro Tatxo Benet. La nova institució està ubicada en una joia modernista, la Casa Garriga Nogués de Barcelona, així que la primera impressió és la de contemplar una quarantena d'obres que en algun moment han sigut censurades, a vegades per la seva radicalitat, en un entorn decididament burgès.

Barcelona guanya un nou museu privat aquest dijous amb l'obertura al públic del Museu de l'Art Prohibit, un nou gran projecte de Tatxo Benet, propietari de la llibreria Ona i cofundador de Mediapro. El museu, ubicat a la Casa Garriga Nogués del carrer Diputació, a tocar de la rambla Catalunya, s'estrena amb una mostra inaugural que reuneix una quarantena d'obres de grans artistes nacionals i internacionals que han sigut agredides o censurades, o que són d'autors cancel·lats. És una selecció de les més de dues-centes que Benet ha comprat des que va adquirir Presos polítics a l'Espanya contemporània, de Santiago Sierra, a la fira Arco del 2018.

El museu d'art censurat que promou el fundador de Mediapro Tatxo Benet obrirà les portes al setembre a la Casa Garriga Nogués de Barcelona. Tanmateix, el productor audiovisual no tirarà endavant el projecte en solitari: segons ha avançat La Razón i ha pogut confirmar l'ARA, el fons d'inversió que promou una seu de l'Hermitage a Barcelona, Varia Investment Cultural, ha entrat en l'accionariat del futur museu.

El museu de l'art prohibit que impulsa l'empresari Tatxo Benet s'instal·larà a la Casa Garriga Nogués, a l'Eixample de Barcelona. Es preveu que el nou equipament cultural, que durant quatre anys ha acollit les exposicions de la Fundació Mapfre, obri les portes de la nova etapa la primavera vinent. Benet va començar la col·lecció amb l’obra de Santiago Sierra retirada de la fira Arco, Presos polítics a l'Espanya contemporània, que mostrava els presos independentistes catalans. Va ser l'inici de Censored, una col·lecció que en aquest temps ha acumulat més de 160 peces. "La primera exposició serà com una presentació, amb les obres més significatives, i anirem fent diverses propostes monotemàtiques, perquè són obres que necessiten el seu espai i han d'estar documentades", diu Benito Padilla, coordinador de la col·lecció. Per exemple, destaca Padilla, una exposició podria posar el focus en la censura genital al llarg del temps: "No només per part de l'Església, sinó també pel pensament políticament correcte". L'espai vol ser també un lloc de debat i reflexió sobre la censura, vingui d'on vingui.

Esther Vera entrevista el periodista i soci gestor de Mediapro Tatxo Benet.

Tatxo Benet és periodista, empresari, fundador de la productora Mediapro, col·leccionista d’art i pacient de covid. Ha escrit un llibre explicant la seva experiència durant les setmanes que va estar ingressat al Clínic durant la primera onada de la pandèmia. Avui torna a estar en forma i ocupat amb la producció audiovisual i el col·leccionisme d’art.

La censura no hi entén d’orígens ni localitzacions: l’alcalde la ciutat belga de Middelkerke va prohibir el 2006 que s’exposés al Museu Donkenput una escultura satírica de Saddam Hussein de l’artista txec David Cerny perquè la considerava massa “explosiva”. Sí que es pot veure a La Panera de Lleida perquè la va comprar el col·leccionista i cofundador de Mediapro Tatxo Benet per a la col·lecció d’art censurat que va començar el 2018 amb l’obra de Santiago Sierra retirada de la fira Arco Presos políticos en la España contemporánea. L’amplitud i la penombra de la sala de La Panera encara fan l’obra de Cerny més colpidora: el ninot del dictador iraquià sura en calçotets i amb les mans lligades a l’esquena en un tanc ple d’un líquid dens i blavós. L’obra porta per títol Shark [Tauró] i, d’una banda, evoca les obres amb animals escorxats de Damien Hirst i, de l’altra, com Saddam llançava els dissidents als taurons.

Un remolí de llibres a punt de xuclar-lo: això és el primer que veu qualsevol que entri a la nova llibreria Ona, situada al número 94 del carrer Pau Claris de Barcelona. La instal·lació de l’artista madrilenya Alicia Martín crida l’atenció tant o més que les altres peces que els clients trobaran disseminades al llarg de 1.000 metres quadrats. Si la primera Ona naixia el 1962 com a eina de combat per revitalitzar el català en ple franquisme –els seus artífexs van ser Josep Espar Ticó, Josep Úbeda i Ermengol Passola–, el nou local, que ha passat a ser el germà gran del que Montserrat Úbeda va obrir el 2013 a Gràcia, ha sumat la militància lingüística de la llibretera a la voluntat de l’empresari Tatxo Benet per actualitzar la imatge de la catalanitat. Passejar-se per la nova Ona recorda aquelles galeries d’art contemporani que saben transmetre luxe i bon gust en cada sala.

El periodista i soci gestor de Mediapro Tatxo Benet explica com en qüestió de minuts va empitjorar la seva lluita contra el coronavirus. S'estava a la golfes de casa seva aïllat de la família perquè havia donat positiu de covid-19: "La meva dona em deixava el menjar a la porta i teníem converses a dos metres de distància". Assegura que cada dia anava millorant i que els símptomes eren similars a una grip, perquè tenia el pit carregat i febre de fins a 38. Però, de sobte, en qüestió de minuts va notar com li pujava la febre i tenia la sensació d'estar molt cansat i tenir certa dificultat respiratòria. Va anar a urgències de l'Hospital Clínic i el van ingressar. "Vaig donar el meu DNI a la porta perquè no portava ni la targeta sanitària, i de cop t'adones que hi ha un munt de gent dedicada a salvar-te la vida en circumstàncies molt complicades".