Avui és aquell dia de l'any en què el rellotge ens roba una hora de son: a les dues de la matinada saltarem directament a les tres per donar la benvinguda al nou horari d'estiu. El canvi d'hora es fa just una setmana després de l'entrada oficial a la primavera amb l'objectiu d'aprofitar millor les hores de llum del dia i, de retruc, estalviar energia. És, però, una pràctica en debat que podria tenir les hores comptades. De fet, la decisió sobre abolir-la o no s'hauria de prendre ja aquest 2021 però, esclar, la pandèmia ho ha alterat tot. De moment, els experts no s'han posat d'acord.

Se’ns diu que aquesta pandèmia ha d’acabar amb determinats vicis econòmics. S’esperen les ajudes de la Unió Europea com la panacea, el mannà, que farà que, de cop i volta, esdevinguem diferents. Certament, si aquests diners s’empren adequadament, pot ser que fem un salt qualitatiu important. Però disculpin-me si desconfio d’aquells que no havent fet el que podien fer, sense mai practicar el petit esforç de cada dia, ho refien tot a un gran salt que esperen que arribi i que se suposa que els canviarà la vida. Mai he cregut en les loteries. I em veig a venir que totes les autojustificacions seran bones per no fer res mentre no arriben els esmentats ajuts. Aquest és un país que sovint recorda aquell individu que ha perdut els diners en un indret distant i no s’esforça en buscar-los on convé sinó que espera trobar l’oportunitat sota el fanal. D’esperit innovador i punter que ens hagi d’arrossegar cap al canvi més val que no n’esperem gaire.

Temps era temps, els horaris d’espectacles escènics i musicals amb prou feines s’adaptaven als del transport públic. Era una norma no escrita. Així, en ciutats com Barcelona sovintejaven els esdeveniments que començaven a les 22.30h i acabaven fregant el pas de l’últim metro. A poc a poc teatres i sales de concerts van anar avançant l’horari, però a títol individual, sense cap pla estructural. El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) va ser un dels primers equipaments a avançar l’inici de les funcions. “En la temporada 2006-2007, vam passar de les 21 a les 20 h, i no vam tenir cap problema”, recorda Mònica Campos, directora executiva del TNC. Deu anys després, la temporada 2017-2018, i atenent les peticions d’alguns espectadors, el teatre va decidir que les funcions de dimecres començarien a les 19 h. Novament, la prova va ser satisfactòria i l’acceptació del públic, “total”. Segons Campos, es tracta d’adaptar-se a la realitat europea i que l’avançament dels horaris formi part d’una estratègia més àmplia que faciliti la conciliació i acabi amb jornades laborals molt llargues. “Són els altres països els que ho estan fent bé”, diu. De fet, les set de la tarda és un dels horaris habituals en els escenaris europeus. Pas a pas, el TNC ha aprofundit en aquesta tendència: el 2019 van posar les funcions de dissabte a les 19 h, i per a la temporada 2020-2021 també les de divendres. És a dir, només dijous manté les 20 h (i diumenge les 18 h). L’experiència ha sigut positiva, i no ha impactat negativament en l’ocupació.

Els espectadors de MasterChef Celebrity (La 1) van haver d’esperar a les 2 de la matinada per saber el nom del primer eliminat d’aquest talent show culinari. Això passava a mitjans de setembre i va desfermar una onada de crítiques. Ara, la pública espanyola ha avançat el prime time de manera que els programes estrella no acabin de matinada, tenint en compte que -segons l’INE- la majoria d’espanyols es lleven entre les set i les vuit.

A Espanya pràcticament tots els instituts fan jornada intensiva o compactada, i vuit de cada deu escoles també fan només classe fins a l’hora de dinar. Però això no passa a Catalunya, ni al País Basc, ni al País Valencià, les úniques comunitats que mantenen les classes a la tarda a primària. Uns horaris, condicionats per les necessitats de les famílies i els interessos del professorat, que la pandèmia ha posat en entredit. Els defensors de la jornada compactada defensen que serviria per reduir la mobilitat d’alumnes i famílies, a més que els estudiants rendeixen millor al matí, mentre que els que prefereixen la jornada partida asseguren que ara és més important que mai reduir les desigualtats i que tancar escoles a la tarda només les incrementa.

L’any 2007 l’elèctrica basca Iberdrola va implantar la jornada continuada per als seus treballadors. Un primer descobriment va ser un descens dels accidents laborals. Analitzant les dades, es va concloure que abans del canvi d’horari un 25% dels accidents es produïen després de dinar. Però hi va haver dues conseqüències econòmiques importants més: va baixar l’absentisme laboral un 10% i va augmentar la productivitat en 500.000 hores anuals. Els responsables de la companyia van valorar molt positivament l’experiència i van assenyalar també que el canvi d’horari va servir per atreure talent.

La irrupció del teletreball i la flexibilitat horària a causa de la pandèmia és una oportunitat per acostar-nos d’una vegada a l’horari europeu. Catalunya i Espanya són una excepció, no només europea sinó mundial, pel que fa als hàbits horaris. En cap altre lloc la gent sopa tan tard i se’n va a dormir tan tard. Mengem a deshora i dormim poc, molt menys que els nostres veïns. Tenim uns horaris de bojos que, contra el que molta gent pensa, no tenen res a veure amb la calor o la mediterraneïtat, ja que països veïns com Itàlia, França o Portugal segueixen els patrons de la resta d’europeus, més saludables i naturals. De fet aquí, fins fa un segle, també menjàvem abans de les 14 h i de nit sopàvem abans de les 21 h. Però després de la Guerra Civil, a causa de la misèria material, van començar a proliferar les dobles jornades laborals i, a més, el règim dictatorial va adoptar el fus horari del Berlín feixista (en lloc del londinenc, que és el que tenen a Portugal i el que ens tocaria). Aquests dos factors van donar com a resultat l’alteració dels hàbits horaris fins a conformar una peculiar excepció que, amb el temps, ha anat en detriment de la salut col·lectiva -la falta de son té molts efectes secundaris negatius- i de la productivitat a la feina. Som dels estats europeus on es treballa més hores i d’una manera menys productiva.

França

Dinars i sopars d’hora i escoles que comencen més aviat

Quan el president de França, Emmanuel Macron, es dirigeix als francesos en un missatge televisat des del Palau de l’Elisi a les vuit del vespre no és per atzar. Aquesta és l’hora en què la gran majoria de ciutadans del país gal s’entaulen per sopar. De fet, totes les cadenes públiques i privades emeten els seus telenotícies a aquesta hora. L’horari de màxima audiència és cap a les nou del vespre, tot i que en els últims anys s’ha anat retardant lleugerament. Si el 2014 els programes de prime time començaven a les 20.51 h, el 2019 ho feien a les 21.10 h, és a dir, gairebé vint minuts més tard. En aquest sentit, el Consell Superior de l’Audiovisual, l’autoritat pública encarregada de regular aquest sector, va estirar les orelles a certes cadenes l’any passat, com TF1 o Canal+, després de rebre nombroses denúncies dels teleespectadors. En concret, els ciutadans es queixaven de la diferència entre l’hora a la qual s’anunciava que s’emetria un programa i l’hora real a la qual s’emetia.

]]>

Abans de la Guerra Civil, a Espanya hi havia uns horaris molt semblants als de la resta d’Europa. Amb la postguerra, però, va arribar la fam i la crisi econòmica. La caiguda del PIB va ser del 24%, la pitjor des del 1850. Hi havia tanta gana que es va prohibir als restaurants exhibir menjar als aparadors. Per sobreviure, molts treballadors, fins i tot els de l’administració pública, es van veure obligats a fer doble jornada i a encadenar diferents feines. “Fins a la Guerra Civil, Espanya tenia els mateixos horaris que Europa, que eren els del treball agrícola, que s’adaptaven al nostre bioritme, però amb la dictadura vam convertir-nos en un bolet, una cosa estrafolària que no passa enlloc més”, explica Cristina Sánchez Miret, sociòloga, directora del departament d’empresa de la Universitat de Girona i membre del Consell Assessor per a la Reforma Horària de la Generalitat de Catalunya.

]]>

“Canviar els nostres horaris és tan important com la lluita contra l’obesitat, el tabac o la contaminació”. Amb aquestes paraules defineix el doctor David Arribas, metge de família i representant de Metges de Catalunya a la taula participativa de la reforma horària, la importància de la batalla per aconseguir uns horaris similars als que tenen la resta de països europeus. Per a ell, el moment actual i la seva excepcionalitat poden ser una oportunitat per donar una embranzida al canvi.

]]>

“La pandèmia ens ha empès cap a uns hàbits horaris més saludables, cal preservar-los i reforçar-los”. És la petició de l’Oficina per a la Reforma Horària i el Consell Assessor per a la Reforma Horària. Els dos ens han escrit un comunicat per demanar que el moment actual es converteixi en “una oportunitat per avançar en la distribució dels usos del temps i reforçar una activitat social rutinària, cada cop més matutina”, per adaptar-los i equiparar-los als horaris dels altres països europeus amb l'objectiu de “millorar la qualitat de vida de tots els catalans”.

]]>

Una setmana després de l'arribada de la primavera és el moment d'agafar els rellotges i avançar-los una hora. L'horari d'estiu començarà la matinada d'aquest diumenge 29 de març, quan a les 2.00 h passaran a ser les 3.00 h. El canvi d'hora arriba en ple estat d'alarma i després de 15 dies de confinament. Avançar el rellotge una hora ens robarà 60 minuts de son aquest cap de setmana, però la bona notícia és que això també suposa una hora menys d'estar tancats a casa.

]]>

Si encara utilitzes un rellotge de busques, aquesta nit caldrà avançar-lo una hora. A les dues de la matinada passaran a ser les tres, per adaptar-nos a l'horari d'estiu i aprofitar més hores de llum durant al dia. La primera conseqüència del canvi horari és que la nit vinent dormirem una hora menys si ens volem llevar diumenge a l'hora habitual.

]]>

La reforma horària s'enquista a Espanya. Un problema latent al qual cap govern espanyol sap trobar resposta. Després de mig any d'estudi, el comitè d'experts a qui Pedro Sánchez va encarregar estudiar la proposta de la Comissió Europea d'eliminar el canvi d'hora no ha arribat a cap conclusió i tira la pilota endavant fins al 2021, el límit que s'ha donat Brussel·les per fixar l'horari d'estiu o el d'hivern. El consell de ministres ha analitzat aquest divendres les conclusions de l'informe, que planteja no tocar en cap cas el fus horari, que ens alinea amb Alemanya des de l'època franquista. El que no té clar és si cal tocar l'horari estacional, pel qual avancem el rellotge una hora cada primavera i l'endarrerim una altra a la tardor.

]]> L’associacionisme europeu en matèria horària i d’ús del temps està d’enhorabona. Els anys de treball han culminat amb una macroconsulta sense precedents pel que fa a la participació. La Comissió Europea proposarà suprimir la directiva 2000/84/EC i mantenir l’horari d’estiu.

]]>

Aquest 28 d’octubre podria ser l’últim cop que canviem d’horari a Europa. Un 84% dels prop de cinc milions de persones que van participar en l’enquesta feta a l’estiu per la UE s’oposen a mantenir els canvis d’horari d’estiu i d’hivern. Tot i que no era vinculant, ha sigut la consulta amb més votants fins ara –amb una àmplia participació d’alemanys i una més que discreta d’espanyols–, i això ha motivat una resposta ràpida de la Comissió, que ja ha avisat que posarà en marxa els mecanismes per fer viable el que volen els europeus consultats. L’excusa que hi havia fins ara per aplicar aquests canvis, vigents a tota la Unió Europea des del 2001, era l’estalvi energètic, però ja fa temps que se sap que no és gaire significatiu i, en canvi, s’està analitzant si els canvis afecten la salut, tal com remarcaven alguns dels enquestats. Tanmateix, el canvi no serà immediat perquè quan es decideixi tirar endavant la proposta encara haurà de passar pel Parlament Europeu i rebre després el vistiplau dels estats, que hauran de dir-hi la seva.

]]>

L'angoixa de no tenir temps per fer tot el que voldríem fer està estretament relacionada amb la jornada laboral i amb la manca d'hores de son. Gairebé el 30% dels catalans reconeixen dormir menys de vuit hores, i sis de cada deu treballadors renunciarien a un sou alt a canvi de gaudir de més felicitat a la feina. Aquestes dades evidencien que el manteniment dels horaris actuals afecta directament la salut emocional i física dels catalans.

]]>

Avui sentirem un altre cop la vella cantarella: “A les dues seran les tres”. Probablement no sigui l’última vegada que ho sentim. Segurament a la tardor també haurem d’endarrerir els rellotges una hora, i la primavera vinent, com avui, els haurem d’avançar. Però aquesta mesura està cada cop més qüestionada i, segons els experts, està en vies de desaparèixer.

]]>

La reforma horària a Catalunya enfila el seu camí. El Pacte Nacional per aquest acord s'ha formalitzat avui al matí al Palau de la Generalitat amb la firma de 110 entitats i institucions. Es tracta de les diferents organitzacions que han format part del Consell Assessor per la Reforma Horària. Així, els 110 sotasignats es comprometen a treballar per aconseguir que l'any 2025 els horaris de Catalunya s'hagin equiparat als dels països europeus. L'objectiu és que les persones tinguin uns horaris més racionals i saludables.

]]>