L’estiu passat Jaume Guardiola (Barcelona, 1957) va deixar la presidència del Cercle d’Economia i del patronat de la Fundació Esade després d’una llarga trajectòria en el món empresarial. L’exconseller delegat del Banc Sabadell i, prèviament, del BBVA torna a primera línia amb les eleccions del Barça. Reconeix ser culer de bressol i no poder dormir quan l’equip perd. També assegura estar preocupat per la situació actual del club.

Jaume Guardiola fa un pas al costat i abandona la vida pública; almenys de moment. El fins ara president del Cercle d'Economia i també president del patronat de la Fundació Esade es jubila. La setmana passada es feia efectiu el relleu al Cercle, la catedràtica Teresa Garcia-Milà, i aquesta setmana s'ha oficialitzat el relleu al capdavant de la Fundació Esade, Anna Xicoy. Guardiola deixa pas a dues dones, que en tots dos casos seran les primeres a exercir aquests càrrecs. Exconseller delegat del Banc Sabadell i prèviament del BBVA, Guardiola també va presidir la comissió econòmica del Barça entre 2021 i 2022. Casualitats de la vida, l'exbanquer va ser l'amfitrió de les jornades del Cercle en què l'opa del BBVA al Sabadell, els dos bancs de la seva vida, va ser el centre del debat.

Un llarg aplaudiment ha ressonat a l'auditori del Cercle d'Economia aquest dilluns a la tarda. Era un dia gros a la institució. No només s'ha celebrat la presa de possessió oficial de l'economista Teresa Garcia-Milà com a nova presidenta –que serà la primera dona a exercir aquest càrrec des que es va fundar el 1958–, sinó que també ha estat l'escenari del comiat del president sortint, Jaume Guardiola, un ja històric directiu del sector bancari i que s'ha guanyat, en els últims tres anys en què ha estat al capdavant del Cercle, la simpatia del sector empresarial i institucional.

La catedràtica d'Economia Teresa Garcia-Milà ha estat nomenada aquest dijous nova presidenta del Cercle d'Economia i ha rellevat Jaume Guardiola. Es tracta de la primera dona a ocupar aquest càrrec en els seixanta-set anys d'història d'aquesta organització que aplega més de 1.500 empresaris, directius i representants del món econòmic, acadèmic i social. La candidatura de Garcia-Milà era un secret de domini públic, i ha estat l'única presentada per dirigir la institució. El termini per presentar candidatures s'acabava aquest dijous 26 de juny i no ha tingut competència. Així, dilluns es farà l'acte oficial de presa de possessió per part de la nova junta que afronta un mandat de tres anys (2025-2028).

El Cercle d'Economia destaca l'equilibri territorial com a principal impacte de la possible fusió que promou el BBVA amb Banc Sabadell. Aquest és un dels arguments d'"interès general" incorporats per aquest organisme a la consulta pública llançada pel govern central, que han presentat aquest dimarts el president del Cercle, Jaume Guardiola, i el director general, Miquel Nadal. L'entitat entén que les úniques opcions que hauria d'haver aprovat la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) per preservar la lliure concurrència eren o bé imposar la venda de part del negoci davant la possible concentració o bé, senzillament, impedir-la.

Aquest matí estan programades dues votacions del conclave, a Roma. Com que el degà dels cardenals va donar la pau doblement al cardenal Parolin, s’ha llegit entre línies que, aquesta vegada, Parolin desmentirà la dita, entrarà cardenal al conclave i en sortirà papa. Ja ho veurem, perquè Pietro Parolin ha fet campanya, que va començar abans de la mort del papa Francesc, i hi ha cardenals que no els ha agradat que es postulés. Parolin és un diplomàtic més que un pastor, és l’actual secretari d’Estat i és l’home que encaixa en la idea que després d’un papa polonès, un altre d'alemany i un altre d'argentí, el Vaticà hauria de posar ordre a la casa i tornar a un papa italià, coneixedor del que passa a l'organització política i econòmica, la Ciutat del Vaticà, i a l’Església, de manera que s’acabin els “invents” (paraula que remet a la visió eurocèntrica de l’Església). Però ja ho veurem.

La catedràtica d'Economia Teresa Garcia-Milà prendrà a finals de juny o principis de juliol el relleu de Jaume Guardiola com a presidenta del Cercle d'Economia, després de l'assemblea general de l'entitat. Serà la primera dona a ocupar aquest càrrec en els seixanta-set anys d'història d'aquesta organització que aplega més de 1.500 empresaris, directius i representants del món econòmic i social.

No és una casualitat que el premi a la construcció europea amb el qual ha acabat la Reunió Anual del Cercle d'Economia, que ha celebrat a Barcelona la seva edició número 40, hagi estat per a Roxana Mînzatu, vicepresidenta executiva i comissària europea de Drets Socials, Habilitats, Ocupació de Qualitat i Preparació. És la representant de l'organisme que s'ocupa del programa Erasmus, i ha estat reconeguda amb un discurs del conseller d'Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch.

Un any més, el Cercle d'Economia es prepara per a la seva reunió anual, que enguany arriba a la 40a edició. Les jornades, sota el lema Europa: wake up call? Com respondre a un moment de disrupció geopolítica, se celebraran entre el 5 i el 7 de maig al Palau de Congressos de Catalunya amb una trentena de ponents i l'objectiu, com el seu títol indica, de "despertar" Europa davant el context global i "l'escenari d'incertesa a escala internacional" actual.

El Cercle d'Economia ha defensat en una nota d'opinió publicada aquest dijous una reforma del sistema de finançament autonòmic similar al que hi ha en països de caràcter "federal", com els Estats Units i el Canadà, i s'ha allunyat d'implantar a Catalunya un model com els concerts forals que ja tenen Navarra i el País Basc.

La productivitat –o més aviat la manca de productivitat– ha estat darrerament un dels principals focus de debat entre economistes i empresaris. El Cercle d'Economia ja va centrar gran part de la Reunió Anual del 2024 en el debat d'estratègies per augmentar la productivitat, i ara la institució que presideix Jaume Guardiola fa un pas més amb la creació de la Iniciativa per la Productivitat i la Innovació (IPI), un projecte que el seu president assegura que vol combinar les funcions de think tank –generar opinió– amb les d'un action tank –incidir en les polítiques públiques.

El 16 d’octubre del 1958, Jaume Vicens Vives, el gran intel·lectual del moment a Catalunya i a Espanya, va pronunciar al Cercle d’Economia una conferència que amb el temps esdevindria mítica i seria una de les fites fundacionals de la institució: El capitán de industria en los últimos cien años. El missatge del discurs de Vicens Vives era tan senzill com potent: si durant el segle XIX la burgesia catalana –Bonaplata i altres, els grans capitans d’indústria– havia jugat un paper clau en el desenvolupament de la Revolució Industrial a Espanya, aquesta mateixa burgesia tenia també molt a dir en la modernització de Catalunya i d’Espanya a mitjans del segle XX, malgrat que el desastre de la Guerra Civil i les cotilles de tot tipus –polítiques i econòmiques– que imposava el règim poguessin semblar una barrera infranquejable.

Tot just deu dies després d'uns resultats electorals que capgiren l'escenari polític a Catalunya, la primera jornada de la 39a Reunió Anual del Cercle d'Economia demostra la voluntat de la societat civil i empresarial catalana d'apostar per la investidura de Salvador Illa. O, almenys, d'evitar, costi el que costi, una repetició electoral. "Un escenari de bloqueig que ens portés a una repetició electoral seria una mala notícia per a Catalunya", assegurava aquest dimecres el president del Cercle, Jaume Guardiola.

A les portes de la reunió anual del Cercle d'Economia, la institució presidida per Jaume Guardiola ha publicat una nota d'opinió que posa el marc general dels temes centrals de les jornades, que enguany se celebraran del 22 al 24 de maig al nou hotel Torre Melina de Barcelona. La reunió girarà al voltant de la productivitat a Catalunya i a Espanya, cosa que la institució considera "vital" per a l'economia.

La Reunió del Cercle d'Economia d'aquest any, que se celebrarà del 22 al 24 de maig al Palau de Congressos de Catalunya, girarà entorn del debat de la productivitat, així com les eleccions i els conflictes armats que aquest any baten rècords a escala mundial. A més, la institució atorgarà el premi Cercle d’Economia a la Construcció Europea als professors Özlem Türeci i Uğur Şahin, cofundadors de BioNTech, per les seves contribucions a la ciència, reconeguts sobretot per la vacuna del coronavirus.

Jaume Guardiola (Barcelona, 1957) és un dels raríssims directius catalans que provoquen unanimitat: tothom en parla bé. I això és així amb el mèrit afegit que va ser banquer en els anys més convulsos d’aquest sector. Guardiola parla amb l’Empreses per repassar aquells anys i explicar, com a president del Cercle d’Economia, la seva preocupació respecte a la situació de Catalunya.

Jaume Guardiola (Barcelona, 1957) és un dels raríssims directius catalans que provoquen unanimitat: tothom en parla bé. I això és així amb el mèrit afegit que va ser banquer en els anys més convulsos d’aquest sector. Guardiola parla amb l’Empreses per repassar aquells anys i explicar, com a president del Cercle d’Economia, la seva preocupació respecte a la situació de Catalunya.

Avui és 27 d’octubre i per tant, falta un mes perquè s’esgoti el termini per investir Pedro Sánchez. Estem més a prop o més lluny de l’acord? Balanç de la setmana: dimarts passat, després del pacte PSOE-Sumar, si senties els socialistes el teníem a tocar. Avui divendres, després de sentir Pere Aragonès a l’acte de la CECOT a Sant Cugat, som més lluny: “Compromís d’eliminació del dèficit fiscal que pateix Catalunya. Compromís per a un traspàs integral de Rodalies que permeti una millora de la mobilitat absolutament imprescindible. Compromís per posar en mans de la ciutadania de Catalunya totes les eines per construir un futur de prosperitat i de llibertat. Per tant, pensem en gran, posem-hi tota l’ambició”.

El president del Cercle d’Economia, Jaume Guardiola (Barcelona, 1957) ha presentat la nota de l’entitat defensant l’amnistia.

El Cercle d'Economia ha celebrat aquesta setmana la seva 38a reunió anual, la qual ha estat el debut com a president de Jaume Guardiola. Sobre l'exbanquer requeia la responsabilitat d'interpel·lar polítics com el cap de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo; la ministra d'Economia, Nadia Calviño, o el president de la Generalitat, Pere Aragonès. I ho ha fet, en els tres casos, sense estalviar retrets i exigències a uns i altres.