En ple debat sobre el preu de la factura de la llum i els beneficis de les energètiques, n’hi ha un altre que ja fa una dècada que avança i del qual fa temps que es recullen fruits: el de la remunicipalització de l’aigua. Aquest 2022 ha estat inèdit: un total de deu municipis al conjunt de Catalunya han recuperat el 100% de la gestió pública d’un dret bàsic que progressivament es va anar privatitzant a partir del segle XIX, però en molts casos durant la Transició i fins als anys 90. Tres d’ells sumen el que és considerada la segona remunicipalització en baixa més gran a escala catalana després de la de Terrassa el 2017. És a dir, el subministrament de l’aigua des d’on s’emmagatzema fins a l’aixeta de casa. Es tracta de Girona, Salt i Sarrià de Ter, que sumen fins a 139.393 habitants, segons dades de l’Idescat del 2021.

El servei municipal d’aigua de les poblacions de Girona, Salt i Sarrià de Ter es remunicipalitza. Es tracta d’una oportunitat, ja que la remunicipalització és un procés que contribueix a repensar les institucions i les relacions entre ciutadania i estructures i formes de govern. Es tracta, doncs, d’una pràctica per a la recuperació del control sobre la vida mateixa.

La municipalització de l'aigua topa amb els tribunals en múltiples processos que han iniciat 42 municipis i ens locals a Catalunya per recuperar la gestió del servei directament o a través d'empreses públiques els últims anys. Al darrere de les denúncies hi ha les empreses concessionàries d'aquest servei bàsic, Agbar i les seves filials, a qui diverses entitats socials i veïnals acusen d'utilitzar la judicialització per "intimidar" els municipis i que desisteixin del seu objectiu.

L'Ajuntament de Barcelona ha fet entre aquesta setmana i la passada dues inspeccions a l'empresa mixta Serveis Funeraris de Barcelona arran d'unes irregularitats detectades per la síndica de la ciutat. La defensora dels ciutadans va detectar dos casos en què, suposadament, es van cobrar serveis que no es van oferir i no es van detallar alguns imports. A partir d'aquesta denúncia, segons ha anunciat aquest dimarts el regidor de Presidència, Energia i Aigua, Eloi Badia, s'ha iniciat una auditoria del procés de facturació de la companyia.

Durant el ple celebrat el 10 d'abril a l'Ajuntament de Barcelona per decidir si es tirava endavant la multiconsulta es van cometre irregularitats en la votació. Segons el reglament, aprovat anteriorment per majoria, els partits polítics només podien votar a favor dels temes proposats pels ciutadans o bé abstenir-se. Cal recordar que les entitats havien de recollir fins a 15.000 signatures per proposar que una qüestió se sotmetés a votació popular. L'únic cas que preveu el reglament per votar en contra d'una proposta ciutadana és "si no s'adequa a l'ordenament jurídic". Tenint en compte aquest matís, i segons adverteix l'informe de la comissió d'empara del reglament de participació ciutadana de l'Ajuntament de Barcelona al qual ha tingut accés aquest diari, a la votació del dia 10 d'abril "no es poden considerar com a rebutjades les consultes sobre la remunicipalització de l'aigua i sobre el canvi de nom de la plaça Antonio López".

L'Autoritat Catalana de la Competència (Acco), que depèn de la Generalitat, ha enviat un requeriment a l'Ajuntament de Terrassa per advertir-lo que necessita un informe preceptiu perquè la municipalització del servei d'abastament d'aigua tingui totes les garanties. Precisament aquest dijous el consistori ha aprovat definitivament en el ple municipal la gestió directa del servei. Tot i que no es tracta d'un document vinculant, l'ens adverteix que "el procediment seguit per l'Ajuntament de Terrassa incorreria en una feblesa jurídica manifesta, front eventuals impugnacions judicials, en cas de prestar el servei en règim de monopoli sense complir els tràmits pertinents".

Més de 40 associacions s'uneixen per recollir 15.000 firmes per fer una consulta a Barcelona i canviar el model de gestió de l'aigua. S'hi han adherit associacions veïnals, la PAH, l'entitat Aigua és Vida, Aliança contra la Pobresa Energètica, entre d'altres. Van començar la recollida de firmes el 15 de desembre i l'acció s'allargarà fins al 15 de febrer. En aquests dos mesos esperen recollir 15.000 firmes de ciutadans de Barcelona, que segons ells, els conduiria a aprovar una consulta amb la pregunta: "Vol vostè que la gestió de l'aigua de Barcelona sigui pública i amb participació ciutadana?".

Barcelona, Badalona, Cerdanyola del Vallès, El Prat del Llobregat, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet i Terrassa han constituït aquest dimecres l'Associació de Municipis per a la Gestió Pública de l'Aigua amb l'objectiu de fer front comú en la lluita per aconseguir la remunicipalització d'aquest servei.

Una "onada imparable" a favor de la remunicipalització de l'aigua que comenci a Terrassa però tingui efectes a tots els municipis del país. Això és el que volen aconseguir la norantena d'entitats i partits polítics que es manifestaran aquest diumenge, 19 de març, a Terrassa, que està en ple conflicte judicial amb l'empresa Mina per recuperar la gestió de l'aigua després de 75 anys de contracte. Sota el lema 'Per una gestió pública i democràtica de l'aigua', els impulsors de la manifestació -Taula de l'Aigua i Aigua és vida- demanen que els assistents vesteixin de color blau.

L'alcaldable d'ERC per Barcelona, Alfred Bosch, s'ha mostrat partidari aquest dilluns en una roda de premsa a l'ACN que el consistori expliqui el que costaria remunicipalitzar l'aigua i posar aquesta qüestió a votació dels veïns, tal com va fer Berlín -on els ciutadans van votar a favor de recuperar la gestió pública-. "Estem d'acord amb la remunicipalització de l'aigua, però això ens costaria més de 500 milions d'euros a nivell de l'àrea metropolitana", ha alertat, motiu pel qual, "abans de pagar-ho, cal explicar-ho i plantejar-ho als veïns, que decideixin". "Si ho desfem, té un cost, que decideixi la gent si el vol pagar en això o en altres aspectes", ha insistit, recordant que la decisió s'hauria de prendre a nivell dels municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. En tot cas, ha defensat que "el sector públic sigui fort, robust i potent" i que es recuperi "la municipalització de serveis que s'han externalitzat o donat en règim de concessió", però sempre pressupostant el que costaria.