LA NOVA POLÍTICA ALS MUNICIPIS (5)
Política 12/03/2017

A Terrassa la sociovergència es fa seva la nova política

Els dos partits estan impulsant canvis estructurals a la ciutat, com la municipalització de l’aigua

Jordi Mumbrú
4 min
Un gos bevent aigua de la font de la plaça Vella de Terrassa.

TerrassaTerrassa és un dels municipis on els partits semblen haver-se tornat bojos. L’actual govern està format pel PSC i CiU, una aliança que seria sorprenent a nivell nacional, però és que, a més, els dos històrics partits estan aplicant unes receptes habitualment atribuïdes a la nova política: en matèria d’habitatge, per exemple, Terrassa ha sigut la primera ciutat a multar els bancs que tenen pisos buits i, sobretot, a cobrar les sancions. El mateix alcalde, el socialista Jordi Ballart, es va reunir en diferents ocasions amb Ada Colau, quan liderava la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, per trobar la millor fórmula per aconseguir que els habitatges buits tornessin al mercat. També en el camp de la transparència, la cocapital del Vallès Occidental ha aplicat novetats importants, com fer pública l’agenda de tots els membres del govern. Només cal entrar a la web de l’Ajuntament per consultar-les. Però la gran aposta de mandat del nou govern de Terrassa és, sense cap mena de dubte, la municipalització de l’aigua.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La ferma decisió que està demostrant l’Ajuntament en aquesta batalla ha merescut el reconeixement fins i tot dels governs dels municipis de l’entorn liderats majoritàriament per partits al voltant de la CUP i els comuns. Moltes d’aquestes ciutats estan apostant per recuperar la gestió pública d’alguns serveis, però amb l’aigua encara no s’hi han atrevit. “Els de Terrassa van de debò”, diuen alguns responsables municipals. Els comuns de Terrassa, però, són més crítics: “Pot semblar que hi hagi un govern del canvi, però en realitat és perquè se sumen a les propostes que fem des de l’oposició”, assegura Xavier Matilla, portaveu de Terrassa en Comú (TeC). Matilla recorda que la municipalització de l’aigua, que popularment ja es coneix com el procés de Terrassa, perquè no es parla d’altra cosa, ni tan sols apareixia al programa del PSC i encara menys al de CiU. El portaveu d’ERC al municipi, Isaac Albert, explica que “hi ha una majoria alternativa a l’Ajuntament que tira cap a la nova política” i que l’alcalde “ho va veure clar i es va sumar a aquesta tendència”.

A l’AMI però gratis

ERC, TeC i la CUP van intentar crear un govern del canvi després de les eleccions del 2015 però el líder del PSC i actual alcalde, Jordi Ballart, va ser capaç d’acordar un cartipàs amb CiU. El punt de trobada entre els dos partits va ser inscriure Terrassa a l’Associació de Municipis per la Independència -tal com demanava CiU- però sense pagar-ne les quotes -tal com demanava el PSC-. La sociovergència suma 12 regidors i no dona la majoria al govern (que serien 14) però sí que evita la temptació dels convergents a donar suport a una hipotètica moció de censura.

ERC, TeC i la CUP, que fins al 2015 no havien tingut representació a l’Ajuntament, no van aconseguir el seu objectiu de fer fora els socialistes del govern després de 38 anys però s’estan coordinant des de l’oposició i han pogut influir sobre les ordenances o els pressupostos que s’han acabat aprovant i, sobretot, en el debat de l’aigua.

La batalla de l’aigua

A l’Ajuntament de Terrassa hi ha 20 regidors dels 27 a favor de municipalitzar la gestió de l’aigua. Els tres de CiU encara no han decidit el seu posicionament i no ho faran fins que es garanteixi que amb el canvi de titularitat el cost de l’aigua no pujarà i que els comptes beneficiaran l’Ajuntament. També demanen que el municipi absorbeixi els 125 empleats de l’empresa que actualment gestiona el servei. Tot i així, el portaveu de la formació, Miquel Sàmper, explica a l’ARA: “No tenim cap problema a dir que estem amb la municipalització. Ja tenim l’exemple de Manresa”. La ciutat, governada sempre per socialistes i convergents, va recuperar la gestió pública de l’aigua l’any 1982.

Amb aquesta clara majoria política, el municipi treballa ara per “definir com ha de ser el nou model”, segons explica a l’ARA l’alcalde Jordi Ballart. “L’aigua és un bé públic que cau del cel. I per tenir el control d’aquest bé bàsic, cal una gestió directa”, defensa.

El contracte amb l’empresa privada Mina Pública d’Aigües de Terrassa va acabar el 31 de desembre del 2016 després de 75 anys i el govern va analitzar si calia renovar-lo o apostar per una gestió directa. La decisió s’havia de prendre a partir d’una consulta però en veure l’ampli consens polític l’alcalde va decidir tirar pel dret. El govern va aprovar amb tots els vots de l’oposició menys PP i C’s una pròrroga a la concessió de sis mesos, per guanyar temps i preparar la municipalització. El cas està en mans de la justícia però, de moment, el jutjat ha desestimat el recurs que l’empresa va presentar contra els acords del ple sobre la pròrroga. Ballart creu que l’ofensiva judicial es deu al fet que en altres llocs també estudien recuperar el servei: “Saben que si a Terrassa no se’n surten, poden caure en cascada molts altres municipis”.

Ballart denuncia que la seva aposta ha provocat una “onada d’atacs” i assegura que li ha costat “anònims, amenaces, xantatges i notícies difamatòries en diferents mitjans digitals”. L’alcalde, que porta vigilància policial arran de les amenaces, ha interposat quatre querelles criminals.

El nou criteri de gestió pública pot canviar el model actual

L’alcalde Jordi Ballart confia que al ple del mes d’abril o al del maig ja es podrà votar quin nou sistema de gestió adoptarà la ciutat sobre l’aigua. Ballart avança que l’opció amb més punts és gestionar-la des d’una societat anònima pública. L’objectiu és crear també un consell assessor format per ciutadans i entitats a qui anar explicant tot el procés. Els ciutadans podrien ser escollits per sorteig. A Terrassa ja hi ha set serveis gestionats de forma pública. Algunes d’aquestes gestions, però, no funcionen bé, segons denuncia Xavier Matilla (TeC). “El servei de neteja està gestionat per càrrecs de confiança designats a dit que l’Ajuntament considera que no cal controlar. No hi ha ni un contracte programa”, denuncia Matilla. L’alcalde explica que una de les partides que més s’ha reforçat en els pressupostos del 2017 ha sigut precisament la neteja. Ballart manté que si el model de gestió per al servei d’aigua funciona, amb un consell assessor obert als ciutadans, “es pot convertir en un nou model de governança per a les altres societats”. És a dir, que el model de municipalització de l’aigua “pot servir per canviar després la resta”.

stats