Els arquitectes Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, els RCR, van guanyar el seu primer concurs a les Canàries poc després de graduar-se a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès. El projecte era el d'un far a Punta de l'Aldea, a la costa occidental de Gran Canària, i els d'Olot van fer una proposta excepcional: en comptes de plantejar una torre, van proposar una estructura horitzontal que recorda una mà estesa, a l'extrem de la qual hi havia el llum del far. Gràcies a la integració de l'estructura en el lloc, els RCR, que el 2017 van guanyar el premi Pritzker, el Nobel dels arquitectes, aconseguien que el llum estigués a la mateixa alçada que si haguessin dissenyat una torre més avall. El far no es va arribar a construir, però roman com un emblema de com, a l'inici dels projectes, els RCR no donen res per fet, tal com es pot veure en l'exposició que els dedica el Museu de la Garrotxa des d'aquest dissabte i fins al 9 d'agost, amb el títol RCR Arquitectes: arrels i ales. Un viatge dels inicis a l'actualitat. Es tracta d'una de les mostres més ambicioses de la seva trajectòria, que l'any que ve arribarà als quaranta anys, i té el valor afegit que alguns dels seus treballs dialoguen amb les pintures i escultures de la col·lecció permanent del museu.

La interpretació del lloc és un dels elements essencials de l'arquitectura de Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta (RCR). Aquests arquitectes d'Olot han treballat sovint en el paisatge de la Garrotxa, i també han demostrat el seu talent a l'hora de fer-ho a les ciutats. En la seva obra més recent, la Parada, la residència innovadora que han fet a Manresa per a la fundació Ampans, l'edifici millora clarament el lloc, originalment un solar "anodí" als afores de Manresa, com diu Pigem. Aquest lloc més aviat residual només es distingia per ser força allargat, de 150 x 45 m, i els RCR se l'han fet seu amb un edifici esglaonat que té vocació de paisatge, on els límits entre l'espai públic i el jardí de la residència es difuminen.

Els Emirats Àrabs, juntament amb França, és el país on els arquitectes Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta (els RCR) tenen més presència internacional. Mentre continuen a bon ritme les obres del seu pol artístic i cultural a l'Île Seguin, a prop de París, han fet públic el projecte d'un gratacel a Dubai, una torre de 380 metres d'altura amb 131 apartaments de dos a cinc dormitoris distribuïts en 73 plantes. D'aquest gratacel crida l'atenció que és molt fi (només fa 22,5 metres d'amplada) i que estarà recobert per una senzilla malla d'acer inoxidable. La torre estarà ubicada a la vora de la principal via de transport de Dubai, la carretera Sheikh Zayed, i als peus tindrà instal·lacions d'esbarjo i esportives entre les quals hi haurà piscines, restaurants i un cinema, així com sales de reunions, en uns espais que recorden un paisatge de dunes.

La col·laboració entre artistes, científics i creatius d'altres disciplines dona fruits cada vegada més sorprenents: amb l'ajut dels científics del Barcelona Supercomputing Center i els arquitectes de l'estudi RCR, l'artista i dissenyador holandès Richard Vijgen ha aconseguit visibilitzar les ones electromagnètiques que ens envolten. En un projecte titulat Electric atmospheres, Vijgen vol "fer visible l'invisible", com diu ell mateix, i "visibilitzar les qualitats espacials de la comunicació sense fils". Les imatges dels seus mapatges de ciutats són impactants: els edificis apareixen envoltats d'un núvol d'ones que sembla que se'ls hagin d'empassar. "És fàcil pensar en el wifi com una línia invisible entre un router i un dispositiu, però la realitat és molt més interessant i estranya", adverteix Vijgen. Gràcies a aquests mapatges es pot veure com la forma del núvol s'adapta als edificis que troba, i com entra en els espais públics i els privats.

La fundació d'atenció i inserció de la discapacitat intel·lectual Ampans és un referent del seu camp a Catalunya. El 2023 va atendre 3.120 persones amb discapacitat, trastorns de salut mental i vulnerabilitat. Va acollir 397 persones als seus serveis residencials i les seves llars. La plantilla la formaven l'any passat 1.002 persones, un 27% de les quals pateixen algun tipus de discapacitat, i va comptar amb 733 donants compromesos amb els seus projectes. Tenir cura d'aquests milers de persones és essencial per als equips de l'entitat, que al mateix temps creuen que la bona arquitectura els pot ajudar a fer millor la seva feina. Per això quan Ampans va tenir damunt la taula el projecte d'un nou equipament a Manresa, va voler reclutar un dels millors estudis, l'RCR d'Olot, guanyador del premi Pritzker –considerat el Nobel dels arquitectes– el 2017, i ho van aconseguir. "Van ser els primers que van venir després que vam guanyar el Pritzker. Es van presentar a Olot per proposar-nos que els féssim un projecte", recorda l'arquitecte Rafel Aranda en una visita d'obres de l'edifici que tenen en construcció a Manresa, La Parada.

L'arquitecte mallorquí Carles Oliver (Felanitx, 1979) diu d'ell mateix que és arquitecte per l'Etsab i "mestre d’obres per necessitat professional". Des de l'any 2009 ha desenvolupat un reguitzell d'obres, juntament amb els seus col·legues, que s'ha convertit en plena emergència climàtica en un referent de sostenibilitat ambiental nacionalment i internacionalment. "Cada projecte és una petita passa en aquesta recerca –explica Oliver–. Crec que a les Balears s'està produint aquesta recerca col·lectiva i, en el meu cas, en cada projecte vaig una mica més enllà, tant per millorar el confort com per garantir que no hi hagi pobresa energètica i reduir el consum de les persones que hi viuen".

La circulació dels llibres a l'Antiguitat i la formació del cànon literari són dos temes que acompanyen la doctora en filologia clàssica i escriptora Irene Vallejo (Saragossa, 1979) durant tota la carrera acadèmica. Però li semblava que amb el material que tenia podia atraure un públic més ampli, així que ho va reescriure amb un to més literari i personal en un llibre del qual s'han venut més d'un milió d'exemplars i que està conquerint el mercat anglosaxó, L'infinit dins d'un jonc (Siruela; publicat per Columna en traducció al català de Núria Parés Sellarès). Els arquitectes d'Olot Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, els RCR, guanyadors del premi Pritzker 2017, van quedar fascinats per "l'erudició planera" que fa servir Vallejo. "El títol no pot ser més encertat ni més evocador", subratllen els arquitectes.

Els arquitectes d'Olot Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, els RCR, tanquen el primer semestre de l'any amb els seus tradicionals tallers internacionals d'arquitectura i paisatge i de fotografia i audiovisuals. L'edició d'enguany és la 16a i els tallers tornen als nivells prepandèmics i a la presencialitat plena. Hi ha una vuitantena d'estudiants, una seixantena dels quals són al taller d'arquitectura i paisatge. "Hi ha una consciència renovada que es pot veure en la concentració dels participants i com es relacionen entre ells", afirma la impulsora cultural de RCR Bunka Fundació Privada, Andrea Buchner. Els estudiants provenen de vint-i-dos països: la meitat són llatinoamericans, un 25% europeus i l'altre 25% asiàtics. "Hi ha una col·laboració intercultural molt interessant i molt respectuosa", subratlla Buchner. Coincidint amb el taller d'estiu dels RCR repassem l'actualitat de l'estudi i el seu lloc somiat, La Vila.

Un dels reptes que s'ha repetit més vegades durant el procés participatiu en què s'ha discutit com havia de ser la futura estació de Sants de Barcelona i el seu entorn era que calia garantir que la plaça dels Països Catalans deixés de ser una rotonda i es convertís en el gran vestíbul de l'estació. Un lloc ben connectat amb els barris de l'entorn. I això queda recollit en l'avantprojecte de la transformació, que ha de començar al 2024, amb actuacions com ara eliminar els dos vials de trànsit que avui separen plaça i estació, envoltar la plaça de verd i concentrar la circulació de vehicles al costat mar, tocant el Parc de l’Espanya Industrial. El reconegut equip d'arquitectes RCR, que forma part de la UTE (amb Sener i Fhecor) que va guanyar el concurs per fer la reforma, n'ha donat avui més detalls en una presentació al Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC). Una de les claus serà, segons l'arquitecte Ramon Vilalta, no alterar "l'ànima" de la plaça dels Països Catalans, que és el paradigma de les places dures a Barcelona i compta amb grans partidaris i detractors.

Després de fracassar amb el projecte per fer una seu del Museu Hermitage a la Nova Bocana del Port de Barcelona, el fons d’inversió Varia Investment Cultural busca noves oportunitats. Com ha avançat La Vanguardia i ha confirmar l’ARA, l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat ha acordat aquest dijous obrir un procés de licitació pública perquè el fons d’inversió vol instal·lar un museu immersiu d’art físic i digital anomenat The Factory Museum a l’antiga fàbrica modernista Godó i Trias, catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local i que té una superfície construïda de 7.257 metres quadrats. Segons els impulsors, el museu acolliria “exposicions immersives històriques i contemporànies, a més d’un centre d’investigació i espais destinats a artistes”.

Els arquitectes d’Olot Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, els RCR, porten a l’ADN l’afany per entendre les característiques dels llocs on treballen. Volen que els seus edificis contribueixin a potenciar els entorns. Els guanyadors del premi Pritzker el 2017 han treballat en contextos molt diferents, sovint complexos, i enguany han posat als estudiants del seu taller d’estiu el repte d’abordar una problemàtica "candent", diu Ramon Vilalta: l’encaix urbà de la Sagrada Família amb la ciutat de Barcelona.

La vida del fotògraf japonès Hisao Suzuki (Yamagata, 1957) va fer un tomb a finals dels anys 70, quan va quedar fascinat per les obres d’Antoni Gaudí en una exposició del seu col·lega Eikoh Hosoe. Quan les va venir a veure tres anys després, tenia previst quedar-se a Barcelona uns tres mesos i ja fa més de 30 anys que hi viu, després de convertir-se “per casualitat”, com diu ell mateix, en fotògraf d’arquitectura arran de l’encàrrec que li va fer l’arquitecte Arata Isozaki de documentar la construcció del Palau Sant Jordi. “L’arquitectura contemporània no m’era un tema pròxim i la feina del Palau Sant Jordi va ser un gran aprenentatge”, explica Suzuki. 

El món del vi ha sigut en les últimes dècades un dels territoris més llaminers per als arquitectes estrella. Molts vinaters van caure en la temptació de l’efecte Guggenheim i van encarregar edificis extravagants, com l’Hotel Marqués de Riscal, del mateix Frank O. Gehry, i la boutique de Zaha Hadid als cellers López de Heredia, tots dos a la Rioja. O com els cellers Ysios, de Santiago Calatrava, i el Protos, de Richard Rogers i Alonso Balaguer. Ara, en canvi, els arquitectes d’Olot RCR, guanyadors del premi Pritzker 2017, han canviat les regles del joc amb el nou celler Perelada, un edifici amb vocació de ser paisatge integrat en un desnivell del terreny d’uns deu metres. “Quan el meu pare va veure el projecte per primera vegada, preguntava on era la façana del seu edifici”, recordava sorneguer aquest dimarts el president del grup Perelada, Javier Suqué Mateu, coincidint amb la inauguració de l’edifici.

El despatx d'arquitectura RCR té una relació molt fructífera amb França: van construir a Rodez una de les seves obres més emblemàtiques, el Museu Soulages; estan construint una casa a Montastruc, i el Centre Georges Pompidou té en projecte una gran exposició de la seva obra, després d’exposar les maquetes que els van comprar per a la seva col·lecció permanent. Ara el pont dels RCR amb França és també literal: fa unes setmanes es va acabar la instal·lació damunt del Sena del nou pont Seibert, que uneix el districte de Boulogne-Billancourt amb l’Île Seguin, on els olotins tenen en curs les obres d’un gran complex cultural. 

Amb la pandèmia els arquitectes Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, els RCR, han afluixat el ritme de viatges. Han assumit que el covid ha donat un “valor més ponderat” a quan cal viatjar i quan no, com diu Pigem a la conferència magistral filmada en vídeo i conduïda per l'arquitecte Ignasi Riera, amb la qual l’estudi ha participat aquest dimecres en el 27è Congrés Mundial d’Arquitectes UIA 2021 a Rio de Janeiro. Hi ha més de 180 països participants i més de 80.000 inscrits, i la seva intervenció serveix també per promoure la candidatura de Barcelona com a seu del congrés el 2026 i com a Capital Mundial de l'Arquitectura. Els RCR, però, no renuncien a “la proximitat, a seure al costat de les persones, mirar-se, tocar els materials, veure com estan les obres...”. “Fem el que calgui per veure les obres i sentir-les en el lloc”, subratlla Aranda. 

França és un país important en la geografia dels arquitectes d'Olot RCR. Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta són els autors del Museu Soulages i tenen en projecte un gran complex cultural a la parisenca Ile Seguin i un pavelló de vidre també a la capital francesa. Al Centre Georges Pompidou no va passar desapercebut que els RCR guanyessin el Pritzker el 2017, el Nobel dels arquitectes, i la seva connexió francesa, i des de fa unes setmanes exposen les deu maquetes que els van demanar a la seva col·lecció permanent i un conjunt de més de setanta dibuixos. La mostra està acompanyada d'una intervenció sonora dels CaboSanRoque, vídeos de les obres exposades de Hisao Suzuki i Júlia de Balle, i estarà oberta vuit mesos. A través de les maquetes exposades es pot repassar tota la trajectòria dels arquitectes, des del projecte no dut a terme d'un far a Punta Aldea fins al pol artístic i cultural Ile Seguin i el Pavelló Vida, passant per l'estadi d’atletisme Tossols-Basil, la barcelonina Biblioteca Joan Oliver i l'Espai Públic Teatre La Lira, a Ripoll.

El confinament va ser una mica més suau per als arquitectes d’Olot Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, els RCR, perquè les petites dimensions de la ciutat els van permetre no estar “tan separats”, com diu Rafael Aranda. Però, tot i així, el van viure com un moment “complex i dur”, afegeix Ramon Vilalta. Així, “la preocupació” que han viscut, com afirma també Vilalta, no es limita a ells mateixos i el seu entorn i el ritme de les seves obres, sinó que l’impacte de la pandèmia en els arquitectes serà “una desfeta” que se suma a la que van patir amb la crisi que va esclatar el 2008. “Al principi ens vam preocupar molt, perquè el covid-19 és un senyal de la crisi profunda que estem vivint i que va més enllà de la pandèmia”, explica Vilalta. “Durant els primers dies vam haver de repensar la situació –continua–, com molta altra gent, i crec que també l’hem de veure com una oportunitat sobre la qual ens vam obligar a reflexionar”.

La Vila, el lloc somiat dels RCR a la Vall de Bianya, tornarà a ser un dels protagonistes d’aquesta edició del taller d’estiu dels arquitectes d’Olot. Després que fa uns anys els estudiants imaginessin com un reguitzell d’habitacles podien encaixar en el lloc, ara projectaran un espai per estudiar el mètode d’innovació Sàpiens de Ferran Adrià, un material de treball l’interactiu del qual serà desenvolupat per l’ARA i elBullifoundation. “Trobàvem interessant fer un exercici d’aproximació a dues maneres de comprendre”, explica Rafael Aranda. “El Ferran l’entén des del coneixement –explica–, des d'absorbir molt coneixement, i nosaltres intentem que la comprensió estigui molt basada en l’experiència viscuda”. Per a Vilalta, hi ha una “complementarietat” amb Adrià que li sembla molt interessant i es plantegen un espai que reflecteixi les idees de la comprensió que Adrià bolca en els seus llibres. “El Ferran ha arribat molt lluny d’una manera molt intuïtiva, i ara està intentant descobrir el mètode que permeti a altres arribar on ell va arribar”, diu Carme Pigem. “El coneixement no el volem transmetre a partir del que hem fet sinó que tu mateix, a partir de les teves particularitats i essències, trobis el teu propi camí”, matisa Vilalta.

Els arquitectes Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, els RCR, han rebut a França “suport” i “afecte”, com diu Carme Pigem, amb motiu de la conferència que imparteix aquest vespre al Centre Pompidou de París sobre la seva personal creativitat compartida, una manera de treballar que els va fer mereixedors del premi Pritzker, el Nobel dels arquitectes, el 2017. “França sempre ha sigut un lloc d’acollida”, subratlla Pigem, abans de recordar la importància que va tenir per al despatx guanyar el concurs del Museu Soulages a Rodez i construir-lo, en un moment en què a Espanya la crisi econòmica va castigar el sector amb severitat.

És un estiu molt intens al despatx dels arquitectes Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, els RCR: acostumaven a tancar quan començava el seu reconegut taller internacional d’estiu -que s’acaba demà amb el tradicional lliurament de diplomes-, però enguany han compaginat les correccions a consciència dels projectes dels participants amb la feina pròpia. Una raó per no tancar el despatx és que els seus treballadors puguin viure l’ambient del taller i assistir a les conferències obertes al públic. “Ens sabia molt de greu. Molts són de fora i a l’estiu marxaven -explica Carme Pigem-. I semblava que el despatx estigués d’esquena al taller, malgrat que tot és un únic món”, subratlla.