Societat 19/03/2021

La plaça dels Països Catalans de Barcelona: de rotonda a rebedor de l'Estació de Sants

El projecte de reforma que ara es debat concentra el trànsit al costat mar i millora les connexions amb l'entorn i el verd

5 min
L'estat actual de la plaça dels Països Catalans de Barcelona

BarcelonaUna barrera, una rotonda o, directament, un no lloc, un forat enmig de la trama urbana. I, al mateix temps, un referent de l'arquitectura moderna en l'espai públic, un lloc que aspira a les coses sublims. Són només algunes de les definicions que arquitectes i urbanistes utilitzen aquests dies per referir-se a la premiada plaça dels Països Catalans, la que queda just davant l'Estació de Sants de Barcelona. És l'exemple paradigmàtic de plaça dura –va néixer sense ni un sol element verd–, que el 1984 va suposar el premi FAD per als arquitectes que la van dissenyar, Albert Viaplana i Helio Piñón. Havien rebut l'encàrrec del projecte del llavors arquitecte en cap de la ciutat, Oriol Bohigas, que va definir el resultat com una "obra mestra".

Després d'anys d'abandó tant pel que fa al manteniment com a l'ús –és terreny gairebé exclusiu dels skaters– , l'Ajuntament i Adif, que és la titular de l'espai, han engegat ara un procés participatiu per remodelar-la aprofitant el projecte d'ampliació de l'Estació de Sants , encarregat al reconegut equip d'arquitectes RCR. L'estació i l'entorn es transformaran al mateix temps, i la previsió és poder licitar les obres l'any que ve.

La pèrgola lineal de la plaça

Alguns dels reptes previstos són concentrar la circulació viària al costat mar de l'estació, la que toca al Parc de l'Espanya Industrial, i alliberar de trànsit l'altra banda, on només es preveu el pas d'un nou carril bici per connectar la banda de Sants amb la de l'Eixample i d'on, a la llarga, també es confia treure l'actual estació de busos, que anirà a l'àmbit de la plaça Espanya. També es preveu eliminar els vials de trànsit que ara separen la plaça de l'estació per crear un espai continu, actualitzar elements molt degradats com el terra de la plaça –i fer el manteniment necessari de les dues pèrgoles–, millorar les connexions de l'espai amb bus i bicicleta i, en la mesura que sigui possible, afegir-hi verd, tot i que el poc gruix del terra, que és la llosa que cobreix les vies, obliga a pensar més en enfiladisses i no tant en arbres.

L'objectiu, com ha reiterat l'arquitecte en cap de la ciutat, Xavier Matilla, durant tot el procés és aconseguir que la plaça "deixi de ser una rotonda": connectar-la millor amb els barris de l'entorn i també amb altres espais que la ciutat preveu rellançar, com l'antiga presó Model i l'avinguda de Roma, i dignificar-la com el "gran rebedor" de l'Estació de Sants.

El que es dona per fet, perquè el procés participatiu no entra dins les parets de l'estació, és que aquesta infraestructura avançarà 40 metres cap a la plaça amb un nou vestíbul, que es vol sobri i molt lluminós. I, a partir d'aquí, la idea de partida és recuperar al màxim el dibuix original de la plaça, que ha quedat molt degradat pels successius treballs ferroviaris, però amb canvis per millorar-ne les connexions, per desdibuixar-hi les vores. D'entrada, s'eliminaran els vials de trànsit que la separen del vestíbul i s'habilitarà un espai soterrat davant el Parc de l'Espanya Industrial, que salvarà el desnivell actual entre els dos espais i servirà perquè els taxis hi encotxin i desencotxin els passatgers.

Taxistes, escèptics

Aquesta nova instal·lació de dues plantes subterrànies és rebuda de moment amb "escepticisme" pels taxistes, com explica Carles Fernández, del Sindicat del Taxi de Catalunya, que no veu clar que tingui capacitat per a tot el moviment de taxis que genera l'estació –"abans de la pandèmia, un dilluns al matí amb cada semàfor arribaven vuit o deu taxis a portar gent a l'AVE", explica– i demana garanties que serà un lloc ventilat i agradable per fer-hi les esperes.

Amb la reflexió global sobre la plaça i el seu entorn –els arquitectes de RCR s'encarreguen de recordar que la plaça només representa aproximadament el10% de l'àmbit que cal transformar i que l'objectiu és fer amables els entorns, desdibuixar-hi els límits– es busca, també, millorar-hi les connexions amb mitjans de transport sostenible, tant amb bicicleta –amb nous carrils com el de l'avinguda de Roma que convergirà amb els de Numància i Tarragona– com amb la integració a la nova xarxa de bus. També es planteja fer-hi un aparcament per a bicis.

Alerta 'skater'

L'anunci de canvis ha posat en guàrdia l'únic col·lectiu que fa un ús no de pas de la plaça: els skaters. Ja s'han organitzat en una nova plataforma i demanen que se'ls tingui en compte a l'hora de redefinir l'espai: no trobar-se de cop que allò que ara es considera un temple de l'skate canvia el terra per un que faci inviable el patinatge.

'Skaters' a la plaça dels Països Catalans

"També som veïns i sí que fem ús de la plaça, no és veritat que no hi hagi mai ningú, cada dia hi ha més de vint persones patinant-hi", defensa Marc Lozano, que té 31 anys i en fa vint que patina a la plaça dels Països Catalans. Defensen que no han sigut ells els que han degradat l'espai, sinó l'absoluta falta de manteniment, i que tenen més de 2.500 firmes demanant que no es perdi aquest caràcter de plaça dura, com a mínim a la part central: "Volem compartir la plaça, hi ha espais per a més coses", defensen, i asseguren que no volen un skatepark, que és una instal·lació "ja obsoleta", sinó mantenir l'esperit actual de la plaça.

Espai protegit

La reforma, de fet, tindrà un límit important perquè, com recorda Daniel Mòdol, que va ser regidor d'Arquitectura el mandat anterior pel PSC va ser el primer espai públic catalogat i això suposa que no s'hi poden fer grans canvis perquè està protegit. "Es pot guanyar verd a les vores i pacificar els entorns, i tant, però l'esperit de la plaça s'ha de mantenir". Per a Mòdol, el projecte original era una "molt bona solució" per donar sentit a un gran espai buit. Remarca que la plaça no va néixer com a tal, sinó per tapar l'espai de les vies i que sempre és molt complicat fer agradables llocs molt grans i vinculats a infraestructures, com passa també a les Glòries.

Arquitectes com Xavier Monteys, en canvi, són crítics amb el dibuix actual, un disseny que assegura que "ha perdut el sentit" i que està "desconnectat". Per això defensa convertir la plaça en un lloc "veritablement urbà" i posar-hi, fins i tot, una xurreria. En el debat que el Col·legi d'Arquitectes va organitzar sobre la reforma, contrastaven les opinions entre qui elogiava el caràcter monumental de la plaça i qui retreia que era un lloc buit, desconnectat de la vida dels veïns. Albert Viaplana, arquitecte i fill d'un dels pares del projecte, defensa en aquest sentit que no totes les places estan pensades per ser una mena de plaça de poble, i que aquest tipus de vida no es dona tampoc en espais com la plaça Catalunya i ningú no la qüestiona.

Viaplana, que va treballar en l'avantprojecte de l'actualització de la plaça, remarca que ara es vol optar per posar-hi plantes enfiladisses, que en algun moment s'hi havien projectat i no hi van créixer, però que ara es podria intentar amb un sistema de reg per degoteig. I el verd podria irrompre entre el gris.

Entitats veïnals que estan seguint el procés participatiu, com la plataforma Stop Tanatori –que s'oposa al nou tanatori previst a l'històric Happy Parc de Sants –, celebren passos com que el projecte es plantegi fer les zones verdes pendents a l'espai del lateral on ara hi ha un aparcament de motos infrautilitzat, i que a la llarga es desplaci l'actual estació d'autobusos cap a la plaça Espanya. De moment, tenen el compromís del consistori que aquest espai es reconquerirà per a l'ús veïnal amb urbanisme tàctic.

stats