Societat 14/02/2021

L'obertura de nous tanatoris posa en guàrdia els barris de Barcelona

L'Ajuntament diu que no pot aturar projectes funeraris polèmics a Sants o Sant Andreu

5 min
L'edifici que ha d'acollir el nou tanatori de Sants ple de pancartes d'oposició

BarcelonaA Barcelona hi funcionen avui cinc tanatoris que sumen un total de 87 sales de vetlla i, en època prepandèmia, a la ciutat hi morien de mitjana 44 persones cada dia. Un estudi de l'associació de petites funeràries Esfune ja va diagnosticar, el 2015, quan pressionava perquè l'Ajuntament flexibilitzés l'ordenança que regula l'activitat funerària a la ciutat, que a la capital hi havia una "sobreoferta del 50%" de sales de vetlla. Però a la pràctica, els canvis que el consistori va introduir en la normativa el 2017 per adaptar-la a la llei i amb l'objectiu de facilitar la competència del sector funerari s'estan traduint en l'obertura de nous tanatoris. Quatre projectes planen ara damunt la ciutat i ja han posat en peu de guerra veïns de Sants, Sant Andreu i la Bonanova.

Aquests veïns esperaven una altra mena d'equipaments per als seus barris i rebutgen que aquesta mena d'instal·lacions hagin de sortir dels emplaçaments perifèrics actuals –amb l'excepció del de Sancho de Ávila– i convertir-se en el que el sector anomena "tanatoris de proximitat". L'Ajuntament admet que no està d'acord amb l'emplaçament d'alguns d'aquests nous projectes, però assegura que no té marge per aturar-los perquè s'ajusten a la normativa.

Tres d'aquestes quatre iniciatives porten el segell de les dues empreses que dominen el mercat funerari a la ciutat, Mémora i Áltima. El quart sí que implica l'entrada d'un nou actor, la Funerària San Ricardo, creada just l'any després que Barcelona modifiqués l'ordenança i eliminés requisits com la necessitat de disposar de dotze sales de vetlla o de tenir cinc anys d'experiència. Unes condicions que, de facto, impedien la competència. Aquesta funerària ha llogat la nau que va acollir durant 25 anys el primer parc infantil de boles de la ciutat , el Happy Parc del carrer Comtes de Bell-lloc, a tocar de l'Estació de Sants .

Els responsables del xiquiparc no van poder fer front a la pujada del 300% del lloguer que els demanava la propietat de la nau i, poc després, els veïns van descobrir amb sorpresa que qui sí que podria fer front al lloguer era el nou tanatori que planejava instal·lar-se a l'edifici, que és l'antiga fàbrica Germans Climent i està catalogat com a bé cultural d'interès local. Alertats per la premsa dels nous plans per a l'edifici, es van constituir de la nit al dia en la plataforma Stop Tanatori per intentar-ho tot per evitar un equipament que consideren "del tot innecessari" a la zona i que avisen que generarà "perjudicis" al barri, com ara l'ús privat de la zona verda que fa dècades que esperen just al darrere de la nau.

"Ara això serà el seu jardí privat", denuncia Josep Maria Martínez, de la plataforma, que aquests dies ha decorat l'espai amb jocs pintats a terra per demostrar que és públic i per reivindicar-lo com una plaça. Aquest àmbit, catalogat al Pla General Metropolità com a zona verda, funciona ara com a aparcament de motos i de cotxes i el projecte del tanatori, que tindrà quatre sales de vetlla i un oratori, hi dibuixa quatre portes que hi donaran accés. Per als veïns no hi ha dubte que aquest espai tan reivindicat i que és utilitzat pels Castellers de Sants i com a camí escolar es convertirà ara en la sala d'espera del tanatori. I alerten, també, de possibles danys al patrimoni, convençuts que els informes que els han donat les autoritzacions per tirar endavant han sigut massa "permissius". "Els han posat la catifa vermella", denuncien.

Els veïns, després que el ple de l'Ajuntament donés llum verda al nou tanatori, han decidit portar el cas al TSJC. I Mémora, que és qui domina el sector a Barcelona, també ha engegat el mateix camí. Segons l'empresa, ho fan per denunciar arguments semblants als dels veïns: "l'evident ús privatiu" d'un parc, que la nau no és un edifici aïllat com exigeix l'ordenança, l'atac al patrimoni o els problemes de mobilitat que implicarà la nova obertura.

El que havia de ser un alberg

També a Sant Andreu estan en peu de guerra perquè el Consorci de la Zona Franca s'ha venut una de les parcel·les de les Casernes de Sant Andreu on, segons l'acord tancat el 2006, s'hi havia de fer un alberg per a joves. I qui ha comprat la parcel·la? Mémora, amb la intenció de fer-hi un altre tanatori en una zona que es considera estratègica, prop del Cementeri de Sant Andreu. Áltima, de fet, n'està projectant un altre en un espai molt a prop, a la Masia de Can Valent, ja a Nou Barris. Tots dos tindran quatre sales de vetlla i un oratori. Áltima preveu tenir enllestit el seu el segon semestre del 2022 i ha tirat endavant el projecte per mitjà d'una permuta de terrenys amb l'Ajuntament.

Mémora ha topat de ple amb el rebuig veïnal a les Casernes, on els veïns de la zona no estan disposats a acceptar que allò que va costar tant de decidir el 2006 ara salti pels aires i el que havia de ser un alberg de joves passi a ser un tanatori privat. La funerària s'ha ofert a cedir una part de la parcel·la per a usos veïnals per intentar que tot pugui encaixar, però els veïns consideren innecessari l'equipament i se senten enganyats. "No pot ser que hi hagi un acord democràtic i ara se'l passin pel forro i l'Ajuntament faci els ullos grossos", denuncia Santi Serra, de l'Associació de Veïns de Sant Andreu.

En una parròquia

També a la Bonanova els veïns han descobert amb sorpresa que el rector de la parròquia de la Verge de la Pau ha transmès a l'arquebisbat l'oferta que els ha fet arribar Áltima per crear un espai de comiat en locals parroquials. Aquest projecte és el que està encara en fase més embrionària: l'arquebisbat assegura que encara està analitzant la proposta i que no hi ha cap decisió presa, i Áltima detalla que no seria un tanatori perquè no hi hauria la part destinada a la preparació de difunts, sinó només un espai de comiat. Veïns de la zona com Josep Sallarès, ja organitzats en plataforma, denuncien "l'opacitat" amb què s'està movent la iniciativa i demanen que s'abordi la siuació abans que, com ha passat a Sants, el projecte ja estigui aprovat.

Però, de moment, els canvis en la normativa funerària a Barcelona no s'han traduït en una baixada de preus dels serveis funeraris –amb l'excepció de l'any del covid, en què el Govern en va limitar les tarifes –. I per al regidor d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica de l'Ajuntament, Eloi Badia, el punt clau continua sent la frustrada funerària pública, a la qual assegura que no han renunciat però que encara no compta amb el suport polític necessari. Apunta que la irrupció d'un actor públic fixaria "estàndards de referència" i que l'Ajuntament tindria més en compte l'entorn escollit per no alterar les dinàmiques de barri amb nous tanatoris. Però Badia defensa que no poden parar els projectes que ja hi ha en marxa perquè s'ajusten a la normativa, tot i que es compromet a revisar, com va demanar ERC en comissió, totes les clàusules possibles per si hi ha alguna escletxa que permeti condicionar més l'emplaçament de futurs tanatoris. L'ordenança de Barcelona, defensa, ja és molt més restrictiva que la de d'altres ciutats.

Per al president de l'associació de petites funeràries Esfune, Aureli Sànchez, la clau per aconseguir una liberalització "real" del mercat funerari està en l'ús que es fa dels tres tanatoris de propietat municipal que Mémora té en concessió –les Corts, Collserola i Sant Gervasi– perquè aquí, diu, s'haurien de poder llogar espais perquè tothom qui ho volgués operés a la ciutat sense necessitat de disposar de tanatori propi. "Ara qui té el tanatori té la paella pel mànec", denuncia.

stats