En un món on la majoria de grans equips de futbol pertanyen a magnats o a petroestats, el barcelonisme pot estar orgullós de tenir un club on els socis encara tenen la darrera paraula sobre qui l'ha de dirigir. El procés electoral d'aquest diumenge ha estat un exemple per al món, ha permès confrontar models de gestió i ha culminat amb una victòria incontestable de Joan Laporta sobre Víctor Font. Els socis han votat continuïtat i no canvi, i han dipositat la seva confiança en el president que consideren que portarà el Barça a les més altes cotes d'excel·lència com a club, tant en l'àmbit de la gestió com purament esportiu.

El ball trumpista de Laporta celebrant la victòria, i el rictus de Víctor Font fent veure que assumeix la derrota, ens recorda que el món del futbol d'alta competició està fet de personatges que no saben ni guanyar ni perdre. Ja que esmentem el trumpisme, la foto de fa uns dies de Leo Messi somrient al costat de Donald Trump diu tot el que cal dir sobre els valors que se suposa que transmet el futbol. La dreta catalana més trol es fa la il·lusió que ha guanyat alguna cosa i prorromp en càntics de taverna, perquè la seva debilitat sols li permet projectar els complexos damunt la gespa d'un estadi.

N'hi havia prou parant l'orella per constatar, de bon matí, que Joan Laporta tenia tots els números de revalidar el mandat. Almenys això és el que deien als enquestadors la gran majoria dels socis que sortien del punt de votació del Camp Nou. Hi ha pocs candidats que es moguin tan bé entre la multitud com Joan Laporta. Polítics inclosos. El president del Barça espremia al màxim el seu do de gents en una jornada electoral en què es confirmava el que molts ja s'ensumaven: que desprèn un magnetisme irresistible i que és gat vell en els comicis.

Aquests darrers cinc anys Joan Laporta s’ha acostumat a ser ovacionat. Entrava al village del torneig Godó i els fills de les famílies de la zona alta l’aplaudien. Entrava en una festa estiuenca a la Costa Brava i tot eren selfies. Ha acabat dalt d’un toro a Mercabarna i dalt d'un tractor, ha cantat amb els gitanos de Gràcia i ha fet macarrons. Molts dels qui l’aplaudeixen avui són els mateixos que se’n reien d'amagatotis fa uns 10 anys. Llavors deien que en Jan ja no era el mateix d’abans, que no sabia què fer de la seva vida després de no brillar gaire fent de polític. Laporta semblava part del passat, però estava destinat a tornar com a president blaugrana en les eleccions del 2021.

“Els socis i les sòcies voten per decidir qui els representarà i això és únic al món. És una meravella del nostre club. Gràcies al Barça”, va dir Joan Laporta després de proclamar-se guanyador a les eleccions a la presidència del club. Els socis i sòcies del Barça van renovar la seva confiança en Laporta. El líder de Defensem el Barça va obtenir un 68,18% dels vots i es va imposar a Víctor Font, que va fer curt i es va quedar en el 29,78% dels suports. En termes absoluts, Laporta va aconseguir ajuntar 32.934 vots, mentre que Font va ser l’opció de 14.385 socis. Els vots en blanc van representar el 2,04% dels vots. Després d’una campanya llampec, de només un mes, els culers aposten pel model continuista de Laporta, que en les darreres setmanes ha centrat tot el seu discurs en explicar com ha liderat la recuperació econòmica del club durant els últims cinc anys. Les propostes de Font, doncs, no van ser suficients per convèncer els socis, i el plebiscit que tant va demanar va acabar donant l’esquena al “canvi” que encapçalava el de Nosaltres. Laporta viurà el seu tercer mandat al capdavant de la institució.

La campanya electoral a la presidència del Barça ja s'ha acabat. La jornada de reflexió arriba després que els candidats Joan Laporta i Víctor Font dediquessin el divendres a fer els últims actes per esgarrapar vots entre els indecisos. Les promeses, les propostes i els projectes queden ara en l'imaginari d'una massa social que diumenge haurà de decidir si revalida el mandat de Laporta o aposta pel canvi que proposa Font.

Carles Planchart (Arbúcies, 1965), Albert Puig (Cambrils, 1968) i Francesc Cos (Terrassa, 1965), tots tres amb passat al Barça i amb una dilatada trajectòria en el món del futbol, són l’aposta de Víctor Font per a la direcció esportiva blaugrana que actualment ocupa Deco. Tots tres aposten per fer valdre l’actual plantilla de Hansi Flick, destaquen que al club ja hi ha molt bons professionals treballant, però que cal “més professionalitat” i “una millor comunicació i coordinació entre les tres àrees determinants”: mercat de fitxatges, rendiment –que inclou des dels serveis mèdics, la preparació i la prevenció física fins a la nutrició– i La Masia.

La campanya electoral a la presidència del Barça s’acaba aquesta mitjanit. Joan Laporta i Víctor Font faran els respectius actes de cloenda, en el que seran els últims intents per esgarrapar vots entre aquells socis que encara no tenen clar per quin dels dos decantar-se. Probablement, ho faran força més relaxats que aquest dijous a la nit, quan Laporta i Font es van veure les cares a TV3, en el segon i últim debat abans dels comicis del diumenge.

Ferran Olivé ha anat guanyant protagonisme al Barça al llarg del segon mandat de Joan Laporta. Psiquiatre de professió, Olivé ha estat un dels homes de números dins la junta, en la qual ha exercit com a tresorer.

La campanya electoral a la presidència del Barça ha estat farcida de sorpreses i d'actors inesperats. Si fins ara la majoria d'entrenadors actuals del club (com Hansi Flick i Xavi Pascual) s'havien posicionat a favor de Joan Laporta, aquest diumenge apareixia Xavi Hernández, extècnic del primer equip, per pujar al carro de Víctor Font. L'egarenc, en una entrevista a La Vanguardia, deixava com un drap brut l'actual expresident i la seva mà dreta, Alejandro Echevarría, qüestionava la seva gestió i el poder que té aquest segon actor i acusava el mandatari de bloquejar un hipotètic retorn de Leo Messi el 2023 per evitar que l'argentí actués com a contrapoder.

Cinc anys després de les eleccions que el van situar en el mapa, Víctor Font encara vol ser president del Barça. Sota la marca Nosaltres, el candidat assegura haver creat una llista transversal que aglutina totes les sensibilitats del barcelonisme. Després del recompte de firmes –en què Marc Ciria i Xavier Vilajoana han quedat fora–, Font ja té el cara a cara contra Joan Laporta que tant ha demanat.

"Necessitem que els comicis siguin un plebiscit entre el Barça del passat i el del futur". El mantra de Víctor Font durant les últimes setmanes, finalment, serà una realitat: tal com ha anunciat el Barça aquest dijous, Marc Ciria ha obtingut 2.247 signatures de socis vàlides i no ha passat el tall, marcat en 2.337 suports. Així doncs, l'aspirant a la reelecció Joan Laporta (7.226 firmes correctes) i el candidat Font (4.440) es veuran les cares el pròxim 15 de març. Aquest dilluns, Ciria va presentar 2.844 butlletes a l'Auditori 1899, 598 més que les validades en el recompte final. La validació de signatures ha estat molt més cruel de l'esperat: si bé normalment es perden aproximadament un 6% dels suports, Marc Ciria n'ha vist marxar un 21%. Joan Laporta ha perdut 944 firmes, l'11% de les presentades, i Víctor Font, 704 (14%).

A l'espera que les validacions ho corroborin, Joan Laporta tindrà dos rivals a les eleccions a la presidència del Barça del pròxim 15 de març. Aquest dilluns s'acabava el termini per presentar les 2.337 signatures vàlides per passar el tall i, a banda de l'aspirant a la reelecció, que n'ha aconseguit 8.171, també n'han obtingut les mínimes Víctor Font (5.144) i Marc Ciria (2.844). En canvi, Xavier Vilajoana (1.593) queda fora de la partida, igual com ja li va passar en els comicis del 2021. Els altres dos precandidats, Daniel Juan (84) i William Maddock (9), tan sols han tingut un paper testimonial.

Després de dues setmanes frenètiques buscant signatures sota les pedres, els precandidats a la presidència del Barça estan citats aquesta tarda al Camp Nou per lliurar les butlletes de suport. Necessiten 2.337 avals vàlids per passar a ser candidats amb totes les de la llei. Les enquestes, els sondejos i les sensacions fan preveure que Joan Laporta, que es presenta a la reelecció, serà de llarg qui més en presentarà. La incògnita és saber quants suports presentaran els seus opositors, començant per Víctor Font, que hauria de ser el segon en aquest rànquing, seguit d'un Marc Ciria i un Xavier Vilajoana que treballen fins a l'últim minut per mirar de passar el tall. De les altres dues precandidatures, de Daniel Juan i William Maddock, no se n'espera res més que un paper testimonial.

L’estiu passat Jaume Guardiola (Barcelona, 1957) va deixar la presidència del Cercle d’Economia i del patronat de la Fundació Esade després d’una llarga trajectòria en el món empresarial. L’exconseller delegat del Banc Sabadell i, prèviament, del BBVA torna a primera línia amb les eleccions del Barça. Reconeix ser culer de bressol i no poder dormir quan l’equip perd. També assegura estar preocupat per la situació actual del club.

Víctor Font, segon candidat més votat de les eleccions al Barça del 2021 amb gairebé 17.000 suports, té la intenció de tornar a enfrontar-se a Joan Laporta a les urnes. L'empresari vallesà és la principal cara visible de Nosaltres, un moviment que pretén aglutinar barcelonistes "que comparteixen la necessitat de deixar enrere els personalismes, de reconnectar el club amb el soci i, alhora, de modernitzar i professionalitzar la institució". L'acte de presentació d'aquesta iniciativa va congregar a la Fira de Barcelona més de mil persones procedents de diversos racons de la família barcelonista que entenen que cal "obrir una nova etapa al club".

Si Joan Laporta i Marc Ciria sortissin als balcons dels seus despatxos de l'avinguda Diagonal de Barcelona es podrien saludar i, fins i tot, hi hauria una proximitat suficient per conversar malgrat el soroll de fons de l'agitada vida urbana. El president del Barça té la seu del bufet d'advocats Laporta & Arbós a l'avinguda Diagonal, 469, i Ciria, un dels membres més actius de l'oposició i potencial candidat a les eleccions de la pròxima primavera, té la seu de l'empresa Diagonal Asset Management, especialitzada en la gestió d'actius financers, a l'avinguda Diagonal, 467. Tots dos es troben a dos minuts caminant de la plaça Francesc Macià, epicentre des de fa anys dels esmorzars, cafès i dinars que versen sobre el Barça.

El Barça és més que un club. Ho segueix sent, d'aquí que desperti tantes passions més enllà de l'esport. Els èxits al terreny de joc i les icones futbolístiques en són l'eix indiscutible, de Messi a Lamine Yamal i Aitana Bonmatí. L'estil de joc elegant i constructiu, ofensiu i net, també és marca de la casa. La vocació de joc net també ha conformat la seva imatge com a club, com a comunitat d'esportistes, socis i seguidors. Per això és igualment important l'exemplaritat en el comportament dels aficionats i dels despatxos, la transparència econòmica i de funcionament. El Barça representa tot això, i fa la feina de suplència per a tot un país que no té seleccions pròpies ni institucions prou fortes. Més que un club.

Una bona part dels grups d'opinió que ara demanen la dimissió de la junta de Joan Laporta i l'amenacen amb un vot de censura si no dimiteix són els mateixos que el 2020 van presentar un vot de censura a Josep Maria Bartomeu, que va acabar amb la seva dimissió com a president del Barça. A més, també repeteix el candidat Víctor Font. La gran novetat respecte a aleshores és el moviment Som un Clam, liderat per Joan Camprubí Montal, al qual se li pressuposen aspiracions presidencials futures. A continuació repassem qui és qui en l'oposició que ara exigeix un pas al costat de Laporta enmig del cas Dani Olmo.