Són dos quarts d'onze del matí i la vorera lateral de la plaça Catalunya, entre el carrer de Pelai i la ronda de la Universitat, es comença a omplir de color. Groc, vermell, lila, verd, taronja... Tot de gammes cromàtiques s'agrupen i es barregen dins de gerros de mides i formes diferents col·locats sobre d'estants. És el primer dia que les tradicionals floristes de la Rambla aixequen persiana uns metres més amunt del seu emplaçament original. La via es carrega amb el soroll de carretons que van amunt i avall per descarregar flors i sacs de llavors, i l'olor que desprenen els conjunts florals impregnen l'aire. Darrere dels taulells, sortint i entrant, es van movent atrafegats els paradistes. És dia de mudança i això és sinònim de "bogeria", diu José González, florista a la Rambla des de fa 30 anys: "És tot nou i m'hi haig d'adaptar, anant al dia a dia i sense deixar de treballar".

Menys taules i reordenades de manera diferent per guanyar espai per als vianants. L'Ajuntament de Barcelona vol aprofitar les obres que es faran durant tot el 2026 en aquest icònic passeig barceloní per reorganitzar les taules dels bars i els restaurants i aconseguir un 33% més d'espai disponible per passejar. El consistori ha presentat aquest dimarts un principi d'acord amb el Gremi de Restauradors i els Amics de la Rambla per alliberar 1.436 metres quadrats de la configuració actual, sobretot en el tram central. La responsable de Promoció Econòmica de l'Ajuntament, Raquel Gil, ha donat per fet que això suposarà "l'eliminació de taules" d'algunes terrasses, però la xifra encara s'està negociant amb l'objectiu de "perjudicar els negocis el mínim possible".

“Han estat cinc mesos llargs”, explica el pastisser Christian Escribà el mateix dia que ha apujat la persiana de la seva pastisseria a la Rambla. És dimecres, 3 de desembre, i Escribà està content perquè podrà afrontar durant uns dies la campanya de Nadal. Quan van començar les obres de condicionament de la gran artèria que connecta la ciutat amb el mar, el pastisser mantenia l’establiment obert, però hi va haver un moment que es va adonar que només hi entrava “pols i soroll”, així que va tancar fins que tot plegat s'hagués acabat. “I només n’ha acabat una part, perquè el 15 de gener hauré de tornar a tancar perquè començarà una nova fase de les obres, les de la vorera, que van lligades amb la canalització d’aigua”, diu. Malgrat tot això, el pastisser reobre amb alegria i amb canvis a la botiga que va adquirir el 1986, quan tenia 25 anys. 

El pastisser Christian Escribà tornarà a obrir la pastisseria Escribà de la Rambla, coneguda com a Antiga Casa Figueras, a mitjans del mes vinent per encarar la campanya de Nadal. A l’estiu va decidir abaixar la persiana i posar-hi un rètol de “Tancat per vacances” perquè fins llavors les obres a la Rambla al tram entre el Liceu i la Boqueria feien que només "pols i soroll, i cap client". El tancament li ha comportat pèrdues econòmiques, esclar, i també l’acomiadament de cinc persones de les set que hi tenia contractades. Malgrat això, el pastisser afirma que l’Ajuntament els ha informat en tot moment de l’estat de les obres (hi han trobat restes de muralles), els ha donat nova data d’acabament –ja s'hauria d'haver produït i al final serà el mes vinent– i els han assegurat que, un cop acabades, hi haurà un replantejament de l’espai, que els han comentat que serà més cultural.

Des del 1904. La Italiana porta oberta al carrer del Bonsuccés des del 1904. Impressionant, oi? I encara és més impressionant el que ens explica la Carla Rivali, la seva propietària, quarta generació d’aquest negoci familiar de pasta fresca. Quasi el 100% dels seus nombrosíssims clients són locals, o sigui, barcelonins. Al mig del bullidor turístic, al nord del Raval i a tocar de la Rambla. Però si aquí no hi ha veïns, no? A la seva zona d’influència més immediata encara en queden alguns, i el que sobretot hi ha són barcelonins que treballen al barri, van a La Italiana a comprar el dinar i escullen entre la varietat de possibilitats que ofereix el seu menú diari.

Les obres de reurbanització de la Rambla de Barcelona han deixat al descobert gairebé 50 metres seguits de la muralla del segle XIV i una torre pentagonal de 8 x 4 metres. La muralla, al sector de Santa Mònica, feia 2,90 metres d'amplada i els carreus estaven encintats amb morter de calç, un reforç constructiu per evitar els efectes de les riuades que ja s'havien documentat.

Des d'aquest dilluns al matí, la Rambla de Barcelona ja no té oberta cap de les emblemàtiques parades dels antics ocellaires. Tècnics de l'Institut Municipal de Mercats s'han personat poc després de les 10 del matí davant les cinc parades que encara quedaven obertes per procedir al seu tancament forçós. Com ja van fer el 21 d'agost passat amb la resta de parades, han mostrat l'ordre judicial que els emparava per decretar-ne el tancament, que s'ha produït sense incidents.

Són les 16.53 hores del 17 d'agost de 2017. Younes Abouyaaqoub atropella 16 persones amb una furgoneta blanca baixant per la Rambla de Barcelona a tota velocitat. Nou hores després, cinc terroristes armats amb navalles sembren el pànic al passeig marítim de Cambrils i deixen una víctima mortal. Avui fa set anys, més de 2.500 dies, d'aquest esdeveniment tràgic que es va quedar gravat a la retina de tot un país. Els atemptats més greus que ha viscut Catalunya s'han explicat de moltes maneres, i aquest cop l'ARA s'ho mira des del punt de vista de tres agents dels Mossos d'Esquadra que ho van viure de manera col·lateral.

Els protagonistes del vídeo van en pantalons de piscina, sense samarreta, i amb una copa a la mà. En aquest cas són al terrat d’un edifici de la Rambla. Criden i increpen els anants i vinents i hom pensa que podrien acabar fent balconing sobre llamborda. Han llogat un pis fosquíssim, sense cap ventilació, però, això, sí, al rovell de l’ou i amb terrat. Un cop, buscant casa en vaig veure un. Els inversors van sorprendre’s i no van creure’s que jo el volgués per a viure-hi. Era un pis de quan la llum no era un luxe. Aquests nois, potser aquesta nit ja no són vius. No puc dir–em sap greu– que em sàpiga greu.

La història de la rambla dels Estudis no s’entendria sense els antics ocellaires. Tot i que mai no ha estat una denominació oficial, aquest tram a l’inici de la Rambla de Barcelona es coneix popularment com la rambla dels Ocells en honor a la tradicional venda d’animals que va transformar el passeig fins a convertir-lo en un imant d’amants de les aus i curiosos.

L'Ajuntament de Barcelona ha enviat un ultimàtum als antics ocellaires de la Rambla: han d'entregar les claus i tancar els negocis. El 26 de juny el consistori va enviar una diligència d'execució que donava deu dies als paradistes per retornar les claus de les botigues a l'Institut Municipal de Mercats; un temps que s'esgotarà aquest dijous al matí. Els afectats han declarat que no tenen intenció d'entregar les claus, ja que no existeix cap ordre judicial que els obligui a fer-ho. “Nosaltres demà obrim i dijous també”, ha assegurat el portaveu dels antics ocellaires i propietari de cinc de les onze parades, Javier Cuenca.

Els cotxes ja circulen per sobre de la Rambla. Aquesta és la principal imatge que deixa aquest dilluns l'inici de les obres del tram principal de l'emblemàtic passeig barceloní. Des d'aquest matí el cantó Besòs del passeig ja està tallat i el trànsit només pot circular en direcció muntanya i pel cantó Llobregat. Per facilitar l'accés al Gòtic dels vehicles autoritzats, però, s'han habilitat quatre passos perquè els cotxes puguin travessar la Rambla. Uns nous carrers que aquest dilluns posaven a prova els reflexos i la paciència dels agents de la Guàrdia Urbana que els custodiaven per evitar que ningú fos atropellat.

La renovació de la Rambla és una de les transformacions més emblemàtiques que afronta Barcelona en aquest mandat i també una de les més delicades. No només per la dificultat que comporta intervenir sobre un dels passejos més concorreguts de la ciutat, sinó també per la necessitat de preservar icones com ara el mosaic de Joan Miró al Pla de l'Os. Quan falten dues setmanes perquè comencin les obres del tram principal de la Rambla, l'ARA pot explicar com es prepara l'Ajuntament per protegir una de les obres que Miró va entregar a Barcelona per donar la benvinguda als visitants.

La reforma de la Rambla de Barcelona està a punt d'entrar en la seva fase decisiva. Les obres del tram principal del passeig –el que va des de l'Arc del Teatre fins a Canaletes– començaran el 17 de juny. Es tracta d'una de les actuacions més complexes del mandat a la capital catalana. Fer conviure la remodelació –que es farà en tres fases i que es vol tenir acabada abans del febrer del 2027– amb l'ús intensiu que es fa d'aquesta avinguda requereix resoldre un trencaclosques complex. Un jeroglífic pel que fa a la mobilitat que provocarà, fins i tot, que s'obrin cinc passos sobre el passeig perquè els cotxes autoritzats puguin creuar d'una banda a l'altra. Cinc carrers que travessaran la Rambla i que faran que durant uns mesos els vianants que la recorrin s'hagin d'aturar en alguns semàfors al llarg del recorregut.

L'arquitecte i urbanista Pau Bosch (Barcelona, 1975) és des de fa unes setmanes president d'Amics de la Rambla, un passeig que coneix bé perquè hi viu i hi treballa.

És possible prendre un cafè per menys d’un euro a Barcelona? Segurament sí, en força llocs encara, però no en moltíssims. Us quedareu de pedra si us dic que en plena Rambla hi ha un lloc on el cafè val vuitanta cèntims. Al Cafè de l’Òpera, sí, a l’històric Cafè de l’Òpera de la Rambla, 74, el cafè val vuitanta cèntims.

Barcelona vol escurçar a la meitat la durada de les obres a la Rambla. L'alcalde, Jaume Collboni, preveu acabar el mandat amb la reforma del principal passeig de la capital resolta. I amb aquest objectiu ha anunciat aquest dilluns un projecte que aspira a reduir de 72 a 32 mesos el temps de durada de les obres. Segons els càlculs de l'Ajuntament, la nova Rambla podria estar llesta el gener del 2027 en lloc de l'any 2030, com s'havia previst inicialment. "No ens podíem permetre sis anys d'obres al passeig més emblemàtic de la nostra ciutat", ha remarcat en roda de premsa Collboni, que ha explicat que és l'actuació urbanística "més ambiciosa" del mandat.

Es deia Miguel, tenia 74 anys i en feia més de 30 que vivia al carrer. Ara fa una setmana, estava assegut en un banc de la Rambla, a Canaletes. Ell sempre se solia moure per allà, per plaça Catalunya. Hi passava el dia i també hi dormia. "Li preguntàvem si estava a gust, i responia que estava còmode", explica Andrea Fernández Rodríguez, psicòloga social de l'equip de carrer d'Arrels Fundació. Li agradava veure la munió de gent pujar i baixar la Rambla. "Estava aïllat perquè ningú s’apropava a parlar amb ell", comenta. Divendres passat, una persona s'hi va apropar perquè va veure que no estava bé. Estava immòbil, assegut al banc de sempre amb les seves pertinences rodejant-lo. Va trucar a emergències i quan va arribar l'equip mèdic en Miguel ja era mort.

Les excavacions arqueològiques que s’estan fent amb motiu de la reurbanització de la part baixa de la Rambla continuen donant sorpreses: s’hi han trobat restes del convent de Sant Francesc, que va estar en funcionament entre els segles XIII i XIX. Concretament, han sortit a la llum vestigis relacionats amb els jardins o amb l’hort, com el mur de tancament, una sínia i la base d’un safareig del segle XVI. “La sínia funcionava per poder regar el pati. Posteriorment, van desmuntar el pati per construir-hi a sobre el Semibaluard de Drassanes”, afirma Carles Carbonell, l’arqueòleg del Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona director d’aquesta excavació. “Els militars es van quedar el pati del convent a partir del 1774. Aleshores el convent va retrocedir al punt on ara hi ha la seu del Govern Militar de Barcelona”, explica.

Els sucs de molts colors fa anys que són un clàssic del Mercat de la Boqueria, el producte que més clarament s'han pogut endur sempre els turistes que omplen aquest espai, en plena Rambla de Barcelona. Però, després dels mesos apocalíptics de la pandèmia, quan la Boqueria va quedar gairebé buida, la varietat de productes pensats per ser consumits al moment ha recuperat els nivells prepandèmics i fins i tot ha anat a més: broquetes de maduixes cobertes de xocolata a quatre euros, aquí; paperines de peix fregit a sis euros, allà, cistelles de natxos amb guacamole per cinc euros i mig, una mica més enllà; safatetes amb tres ostres per set euros... Empanades, racions de calamarsets, cocos ja amb la palleta per beure'n el suc, tacos mexicans, els anomenats tornados de patata (que són unes espirals amb pal). Es fa difícil trobar-hi parades que no tinguin una part del seu espai (més o menys gran, en funció del cas) destinada al menjar ja preparat.