"Tan aviat com vam saber que el Dom era mort, no vam tenir cap dubte que acabaríem el seu llibre". Jonathan Watts, corresponsal mediambiental a l'Amazònia per al The Guardian, recorda el seu col·lega del diari i amic Dom Phillips, assassinat fa tres anys en una expedició a la selva quan investigava per escriure el seu llibre How to save the Amazon. El 5 de juny del 2022, Phillips va desaparèixer quan viatjava amb l'indigenista brasiler Bruno Pereira pel riu Itaguaí a través de la vall del Javarí, una de les àrees indígenes més grans del Brasil. La policia va iniciar la cerca, i la campanya impulsada per la dona, amics i col·legues del periodista va afegir pressió, però no va ser fins al 12 de juny que van aconseguir la confessió dels culpables, que portaria a localitzar els cossos dels dos homes.

La plataforma 3Cat ha estrenat un nou capítol de Punt de no retorn, la sèrie de curts documentals amb mirada internacional i que tant costa que la televisió promocioni i destaqui. Una llàstima que una producció de qualitat i ambiciosa a nivell periodístic passi tan desapercebuda. A Indígenes del Canadà liderant la batalla pel clima, el documentalista Raül Gallego viatja ara fins al Canadà per conèixer de prop els pobles aborígens de la Colúmbia Britànica. Comunitats originàries de la zona, amb cultura i tradicions pròpies, veuen com el seu territori és arrasat per construir-hi grans plantes de liqüefacció de gas natural. Aquest episodi té un compàs narratiu més pausat que els capítols anteriors de Punt de no retorn. És com si el relat agafés el ritme d’aquests pobles indígenes. La música és determinant per transmetre l’esperit de l'oest llunyà, les muntanyes i el fred.

Les fotografies de desenes d’infants i gent gran de l’ètnia ianomami amb desnutrició greu han colpejat durament l’opinió pública brasilera. Són esfereïdores. Hi ha hagut, com a mínim, 570 morts d’infants de fins a cinc anys durant els quatre anys de mandat de Jair Bolsonaro, segons denuncia el portal Sumaúma. No hi ha, però, dades oficials sobre la magnitud de la tragèdia, només relats de caos, fam i mort. 

Era l'últim supervivent de la seva tribu i l'únic habitant del territori indígena de Tanaru, escenari d'una massacre l'any 1995. "l'indi del forat' (indio do buraco en portuguès), com se'l coneixia popularment des que la Funai, l'agència governamental de protecció dels pobles indígenes del Brasil difongués per primer cop imatges seves ara fa quatre anys, va ser trobat mort la setmana passada a la cabana on vivia en aquesta petita illa de bosc a la zona de l'Amazònia. Així ho va revelar Altair Algayer, un funcionari indigenista que l'havia seguit durant 26 anys i va trobar el seu cos pràcticament descompost a la seva hamaca, cobert amb plomes de guacamai.

Un dels dos sospitosos en el cas del periodista britànic i l'indigenista brasiler desapareguts a l'Amazònia ha confessat haver-los disparat. També ha explicat on havia enterrat els cossos, cosa que ha permès a la policia recuperar els cadàvers, tot i que encara falta que siguin identificats de manera oficial. "Tenint en compte el que ha confessat l'acusat i el que vam localitzar al lloc assenyalat hi ha grans possibilitats que les restes siguin dels desapareguts", ha afirmat el superintendent de la Policia Federal a l'estat d'Amazones, Eduardo Alexandre Fontes, en roda de premsa a Manaus, la ciutat més gran de l'Amazònia brasilera.

Aquest 11 d'octubre passarà a la història com el primer Dia dels Pobles Indígenes celebrat oficialment als Estats Units. Una proclamació oficial del president Joe Biden, tot just divendres passat, ha permès als pobles nadius nord-americans commemorar aquesta data tal com reclamaven històricament, com un dia en què “la nació celebra les inestimables contribucions i la resiliència dels pobles indígenes i en reconeix la sobirania inherent”. I alhora, també en paraules de Biden, com un reconeixement de “la història dolorosa d’errors i atrocitats que molts exploradors europeus van infligir a les nacions tribals i a les comunitats indígenes”.

El Canadà va celebrar dijous una diada nacional carregada de tensió pels descobriments recents de més d'un miler de tombes sense identificar en els terrenys d'antigues escoles per a nens indígenes. Durant els dies previs, representants de les comunitats aborígens i d'ONGs havien fet una crida a cancel·lar les celebracions i substituir-les per un dia de reflexió i d'homenatge a les víctimes d'aquests antics internats, però, tot i així, la festa es va mantenir sense canvis.

Quatre esglésies catòliques van cremar la setmana passada a la província canadenca de la Colúmbia Britànica. La policia està convençuda que els focs han sigut provocats i, malgrat que la investigació encara està oberta, es dona per fet que els incendis estan relacionats amb les recents troballes de centenars de cossos i tombes sense identificar que correspondrien a alumnes de les antigues escoles per a nens indígenes, gestionades per comunitats religioses (majoritàriament catòliques) i en les quals el maltractament als infants estava a l'ordre del dia.

Ron Lameman, president del Consell Internacional de Tractats Indis, també va passar per un dels internats del Canadà on durant més d'un segle milers de nens indígenes van ser maltractats i assimilats. Centres com el de Kamloops, a la Colúmbia Britànica, on s'ha trobat una fossa comuna amb restes de 215 nens. Lameman, que va néixer a l'estat canadenc d'Alberta dins de la Beaver Lake Cree Nation, diu que encara pateix el "trauma" del seu pas per l'internat. El combat treballant pels drets dels pobles indígenes, ara com a president del Consell Internacional de Tractats Indis, que agrupa pobles indígenes del Canadà, els Estats Units, Amèrica Central, el Carib i Nova Zelanda.

"Recordo la monja arremangant-se les mànigues així i saltant i colpejant-nos a l'esquena fins a deu vegades amb aquella corretja", explica a la televisió canadenca CTV Rose Miller, supervivent de la Kamloops Indian Residential School, on s'ha descobert una fossa comuna amb les restes de 215 nens indígenes. Miller, avui una dona gran, va estar internada en aquell mateix centre quan tenia 7 anys i el recorda com "un infern". La impactant troballa a l'internat de Kamloops ha fet reviure el trauma a centenars de supervivents d'aquell sistema i ha commocionat tot el Canadà. Arreu del país s'han instal·lat memorials improvisats amb sabates de nens i ossos de peluix dipositats en escales i monuments, en record dels infants morts.

El vídeo que va gravar una dona indígena en un hospital del Quebec poc abans de morir ha posat sobre la taula un problema de racisme sistèmic al Canadà. Joyce Echaquan, una dona d'Atikamekw de 37 anys i mare de set fills, va ingressar dissabte a l'Hospital de Lanaudière a la ciutat de Joliette, queixant-se d'un mal de panxa recurrent i advertint que tenia problemes cardíacs. Dos dies més tard va emetre a través de Facebook Live un vídeo de set minuts en què apareix lligada i demanant: "Veniu a buscar-me, m'estan drogant", mentre algunes infermeres es mofaven d'ella. Dilluns va morir.

Un activista a favor dels indis ha mort en una regió aïllada de l'Amazònia brasilera per l'impacte d'una fletxa al pit, suposadament disparada per membres d'una tribu no contactada que defuig les relacions amb persones de fora de la comunitat. No és el primer cop que es produeix un atac d'aquestes característiques, però la diferència és que, paradoxalment, la víctima era un referent de la defensa dels indígenes. L'acció coincideix, a més, amb la gran pressió urbanística i comercial al voltant dels boscos salvatges empresa per multinacionals i governs per treure'n profit econòmic, que s'ha vist incrementada amb la relaxació legal i l'obertura de noves llicències per a activitats extractives –legals i il·legals– durant la presidència de Jair Bolsonaro.

Sentència històrica per a les tribus nadiues nord-americanes. El Tribunal Suprem va dictar ahir que gairebé la meitat del territori de l'estat d'Oklahoma pertany als indis, pobladors originaris de la zona, tal com els va prometre el govern dels Estats Units en un acord del segle XIX. Ara bé, la decisió serveix per exonerar un home de la condemna que li havia imposat la justícia de l'estat per violar una nena de 4 anys.

En plena onada de protestes als Estats Units i altres països del món contra el racisme policial, el vídeo de l'agressiva detenció d'un líder indígena del Canadà ha revifat també el debat al país veí del nord. Però de manera totalment contrària a la de Donald Trump, la reacció del primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, ha sigut l'anunci d'una "reforma de la policia a tots els nivells" per acabar amb "el racisme i la discriminació sistèmica dels canadencs negres i indígenes" per part de les forces se seguretat.

“Hem vist famílies senceres impactades pel virus: mares, fills, pares, germans i germanes que han mort, en algun cas tots els que vivien a una casa. Les xifres no capten l’impacte emocional i mental de tot això en la nostra comunitat”. Janene Yazzie fa una parada dins la seva ruta de distribució d’ajuda a la Reserva Navajo, a l’estat de Nou Mèxic dels Estats Units, per atendre la trucada d’aquest diari, com a representant del poble navajo i del Consell Internacional dels Tractats Indis. “Ja tenim una taxa de positius per càpita més alta que la de Nova York o Nova Jersey”, denuncia, referint-se als dos estats més impactats pel coronavirus als EUA, el país del món més afectat per la pandèmia.

Una patrulla de la policia nacional d’Hondures es passa dia i nit davant la casa d’Austra Bertha Flores, mare de l’ambientalista Berta Cáceres, que va ser assassinada a trets el 2 de març del 2016 a La Esperanza. Als seus 87 anys, Flores no pot sortir al carrer sense ser escortada per agents policials, com el seu fill, el germà de l’activista, Gustavo Cáceres. Als afores d’aquest municipi, a 190 quilòmetres de Tegucigalpa, hi descansen les restes mortals de Cáceres, la tomba de la qual el seu germà visita acompanyat de tres policies amb armes llargues, que el segueixen en un altre vehicle. A l’arribar al cementiri, els agents se situen a pocs metres del sepulcre, decorat amb un acolorit mosaic amb la cara somrient de l’assassinada. Després d’abandonar el cementiri, Gustavo Cáceres es dirigeix a una cafeteria. Els agents es queden a fora de l’establiment per evitar que la seva vida corri la mateixa sort que la de la seva germana.

Guatemala exporta cada any més de 500 milions de dòlars en productes forestals, segons les dades del Sistema d’Informació Forestal de Guatemala (Sifgua). Un negoci que, a més, ha anat creixent els últims anys en un país on el 33% del territori és cobert pel bosc. Tot i que més de la meitat d’aquests boscos estan protegits, la desforestació s’ha desaccelerat però no s’ha aturat: el país perd cada any uns 200 quilòmetres quadrats de verd, de bosc.

“Mira, allà passa el riu, entubat! És una merda! Allà és pura pedra, mira! Per allà passa l’aigua pels túnels del Florentino”, crida la líder indígena Ana Rutilia Ical mentre li cauen les llàgrimes per les galtes i observa des de darrere de les concertines que prohibeixen l’accés al riu Cahabón. Un riu que ja no és un riu. Com a mínim en aquest tram, on l’aigua passa per uns canals de ciment que foraden les muntanyes de San Pedro Carchá, un municipi de la zona central de Guatemala. Aquí el color turquesa que caracteritza el Cahabón no existeix. Des de la distància, només s’hi distingeixen pedres de color marró.

Els indígenes maoris de Nova Zelanda han aconseguit aquests dies posar els seus compatriotes blancs davant del mirall de la història. La commemoració, aquest cap de setmana, del 250 aniversari de l'arribada a l'illa de l'Endeavour, el vaixell del capità James Cook, s'espera que aixequi fins i tot enceses protestes entre aquestes comunitats, que posen en qüestió el llegat d'aquest explorador britànic, elogiat com a descobridor per uns i denunciat com a assassí d'indígenes pels altres.

Després d'anys de debats i de reclamacions, el govern australià plantejarà el reconeixement dels aborígens en referèndum abans del 2022. La qüestió serà si cal reformar la Constitució per incloure-hi que els primers pobladors de la immensa illa no van ser els colons britànics sinó els aborígens que hi van arribar 50.000 anys abans. Els seus descendents representen tan sols el 3% de la població i pateixen una discriminació en tots els sentits, tant a nivell social i econòmic com polític i institucional, fins al punt que ni apareixen en el text de la carta magna.