Troben restes de 215 nens en un antic internat per a indígenes del Canadà
La violència i els abusos eren habituals en aquests centres, que van funcionar fins al 1996 i s'hi intentava assimilar els infants a la cultura occidental
SabadellLa descoberta d'una fossa comuna en què hi ha enterrats 215 nens indígenes ha remogut un dels capítols més foscos de la història del Canadà. Les restes han aparegut als terrenys de l'antic internat per a infants aborígens de Kamloops, un dels 139 centres d'aquestes característiques que van funcionar al país fins als anys 90 i on els fills de les comunitats autòctones del Canadà, que hi arribaven després d'haver sigut separats a la força de les seves famílies, hi patien sovint tot tipus d'abusos i vexacions.
La troballa la va anunciar dijous, en un comunicat, Rosanne Casimir, la cap de la comunitat Tk’emlúps te Secwépemc, formada per membres de la tribu shuswap. "A la nostra comunitat teníem sospites que hem sigut capaços de verificar", explica Casimir, i afegeix que el descobriment es va fer "el cap de setmana passat, amb l'ajuda d'un especialista en radars de penetració terrestre". Alguns dels infants enterrats a la fossa comuna, assegura, tenien només tres anys.
De moment es desconeix la identitat de les víctimes, l'època en què van ser enterrades i les causes de les morts, però s'espera que a mitjans de juny un informe més detallat sobre el cas resolgui algunes d'aquestes incògnites. Mentrestant, la comunitat Tk’emlúps te Secwépemc ha anunciat que col·laborarà amb la investigació forense i que es posarà en contacte amb les famílies que van tenir fills en aquell centre. "Ara per ara, tenim més preguntes que respostes", ha dit Casimir.
Un sistema cruel
L'internat de Kamloops, a la Colúmbia Britànica (oest del Canadà), va estar en funcionament com a escola indígena entre el 1890 i el 1969 (després es va convertir en residència d'estudiants, fins que es va clausurar el 1978) i va ser el centre més gran de la xarxa d'internats indígenes del Canadà: va arribar a tenir uns 500 alumnes durant els anys 50. En total, uns 150.000 infants de comunitats indígenes van passar per algun d'aquests internats, que van funcionar des de mitjan segle XIX fins al 1996 i que, segons un informe fet públic el 2015, després de sis anys d'investigacions, van constituir una forma de "genocidi cultural".
Els centres, de titularitat estatal però gestionats sovint per comunitats religioses, forçaven els alumnes a adoptar les formes de vida occidentals i els prohibien l'ús de la seva llengua materna i les pràctiques culturals aborígens. A més, molts d'ells hi van patir violència física i emocional sistemàtica, tortures, violacions, malnutrició i treballs forçats, i s'hi han documentat taxes de mortalitat molt més elevades que entre la resta dels infants canadencs, a causa de malalties com la tuberculosi o la grip, però també per incendis, suïcidis o ofegaments. Segons l'informe del 2015, més de 4.100 nens van morir en aquests internats, però les xifres són incompletes: Rosanne Casimir assenyala, per exemple, que els 215 cadàvers trobats a Kamloops no formaven part d'aquest recompte i que fins ara no havien sigut documentats, ni tan sols pels responsables de l'escola.
El primer ministre canadenc, Justin Trudeau, ha dit que la notícia li ha "trencat el cor". "És un dolorós recordatori d'aquest capítol fosc i vergonyós de la història del nostre país", ha tuitejat. El 2008, l'aleshores primer ministre, Stephen Harper, es va disculpar formalment davant de les comunitats indígenes pels danys causats per aquest sistema d'internats, i l'any passat dues de les escoles van ser convertides en centres de memòria.
