Antoni Bassas arrenca la temporada amb el primer editorial. Cada matí a l'Ara.cat.

DUI? Eleccions? DUI i eleccions? El sobiranisme busca una sortida consensuada a l'aplicació del 155 i aquest dimecres, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha tornat a convocar els consellers a una reunió, que fonts de l'executiu expliquen que és "informal", és a dir, que no es tracta d'un consell executiu habitual. De fet, segons ha pogut constatar l'ARA, a més dels consellers, al Palau de la Generalitat també s'hi han citat els dirigents d'ERC i el PDECat i els presidents de les entitats sobiranistes i municipalistes.

Proclamar la independència i resistir l'embat de l'Estat amb la mobilització ciutadana. Aquest és l'escenari pel qual aposta un argumentari intern de Junts pel Sí per donar resposta en el ple del Parlament previst per dijous a l'aplicació, per part del govern espanyol, de l'article 155 de la Constitució. L'argumentari, avançat per 'Nació Digital' i al qual ha tingut accés l'ARA, afirma que cal insistir en el diàleg, però subratlla que és necessari proclamar la independència per "fer efectiva la voluntat dels catalans expressada a les urnes".

Ja tenim aquí el 155. El tenim anunciat aquest matí, el tindrem aprovat dissabte en consell de ministres i el tindrem oficialment activat la setmana que ve, probablement dijous, després del preceptiu ple del Senat.

"Espanya ja té presos polítics, Espanya no és una democràcia". Aquesta ha sigut la contundent sentència que el president del grup parlamentari de Junts pel Sí (JxSí), Lluís Corominas, ha fet aquest dimarts al migdia, hores després de l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. En roda de premsa a la cambra catalana al costat dels també diputats Lluís Llach i Marta Rovira, Corominas ha sigut molt dur contra l'entrada a presó dels dos líders de les entitats sobiranistes, però ha deixat clar que això no ha fet canviar "gens" la "determinació" de JxSí cap a la independència. "Per molt que ens peguin i empresonin, nosaltres no ens agenollarem, estem dempeus", ha dit, si bé cap dels tres representants del grup majoritari al Parlament ha volgut parlar de terminis per proclamar la República Catalana.

Malgrat que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha demanat que se suspengui la constitució de l'estat independent per donar una oportunitat més al diàleg amb el govern espanyol, els diputats de Junts pel Sí i la CUP impulsen una declaració d'independència que han firmat de manera solemne a l'auditori del Parlament. Tanmateix, no l'han presentat al registre de la cambra i no s'ha sotmès a votació.

Tot es resoldrà demà. La mesa del Parlament, en la seva reunió ordinària d'aquest dimarts, tampoc ha admès a tràmit la llei del referèndum que Junts pel Sí i la CUP preveuen aprovar en el ple d'aquest dimecres al Parlament. Tot apunta, doncs, que la norma que ha d'emparar el referèndum de l'1 d'octubre s'admetrà a tràmit en una reunió extraordinària de la mesa de la cambra abans que comenci el ple -o al llarg de la jornada-. Els independentistes volen evitar que la tramitació sigui suspesa abans de ser debatuda i votada, un argument que no convenç els grups de l'oposició, que acusen la mesa del Parlament d'estar "al servei" de Junts pel Sí i la CUP.

A partir d’avui, quan falten 31 dies per al referèndum, l’actualitat es mesura amb un termòmetre, i certament es constata que la temperatura va pujant.

Junts pel Sí i la CUP han fet aquest dilluns un pas més per la celebració del referèndum de l'1-O. Els dos grups han registrat aquest matí al Parlament la llei del referèndum d'autodeterminació de Catalunya, l'empara jurídica que ha d'avalar la votació del primer d'octubre. La llei, que la mesa no admetrà a tràmit fins a la tornada de les vacances el 16 d'agost, s'empara en els tractats internacionals i preveu que, en cas de victòria del 'sí', la independència es declari dos dies després de l'1-O.

Avui Rajoy surt a tots els diaris, però hi surt borrós. Mirin aquesta fotografia de l’ARA:

El Parlament ja té nou vicepresident primer. Aquest dimarts s'ha iniciat l'últim ple abans de les vacances d'estiu amb l'elecció del fins ara diputat de Junts pel Sí Lluís Guinó com a segona autoritat de la cambra, en substitució de Lluís Maria Corominas, que ara passarà a ser president de Junts pel Sí.

La crisi del Govern ha comportat canvis també a Junts pel Sí. El nomenament del fins ara president del grup, Jordi Turull, com a conseller de la Presidència, ha obligat el grup a buscar un nou cap de files. L'escollit, segons expliquen fonts parlamentàries a l'ARA, és Lluís Corominas, que deixarà la vicepresidència primera del Parlament per assumir les tasques de president del grup parlamentari.

Arribem al final de la setmana amb una constatació: Junts pel Sí ja ha tocat os legal. Fins ara ha fet tot el que ha pogut dins la legalitat (una legalitat esbiaixada: mentre s’inhabilita l’expresident de la Generalitat o es persegueix la presidenta del Parlament, no es mou un dit contra l’exministre de l’Interior gravat al seu despatx fabricant proves contra els seus adversaris polítics). Esbiaixada, però legalitat. Com que els impulsors del referèndum se saben perseguits, acaben presentant les línies mestres de la llei en un teatre o en una sala annexa del Parlament.

El dia d’ahir, 4 de juliol del 2017, no va ser un dia qualsevol. Certament, d’ençà que tenim un Govern que ha anunciat que “Referèndum o referèndum”, no hi ha dia que no sigui excepcional, però el d’ahir, més.

La secretària general d'ERC i portaveu de Junts pel Sí, Marta Rovira, ha assegurat avui que el govern espanyol sap que per organitzar una jornada electoral "no són imprescindibles els funcionaris" i que seran els diputats i càrrecs públics els qui assumiran les responsabilitats del referèndum independentista. En declaracions a RAC1, Rovira ha recordat al govern espanyol que "no diu en cap lloc que s'hagi de posar un funcionari a exercir les funcions de coordinador". "Diu que hi ha d'haver una persona designada per l'Ajuntament i acreditada per la Generalitat".

Avui hi ha tres grans qüestions: referèndum, Gordó i la gratuïtat de la universitat a Andalusia.

“Es veurà el contrast entre allò que s’ha dit i allò que acabarà sent”. Aquestes paraules són de Carles Puigdemont i es refereixen a la llei de transitorietat jurídica, de la qual ara fa una setmana es va publicar un esborrany al diari 'El País'. Més enllà de discutir-ne part del contingut, tant el Govern com els partits independentistes -que estan treballant en el redactat de la llei en una ponència formada per nou persones de la qual no s'exposen els treballs- es van afanyar a desmarcar-se de la totalitat del text. “Aquest document el Govern no el té, el desmentim totalment”, va assegurar el president de la Generalitat en una entrevista dimecres passat a 8TV. Tot i les crítiques, les formacions encara no ensenyaran la llei: el secretisme que en rodeja la redacció genera fortes crítiques de l’oposició.

Fil a l'agulla a la comissió d'investigació sobre l'operació Catalunya al Parlament. Puntualment, a les 09.00 h, la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, ha inaugurat la comissió que té la voluntat d'esclarir si l'Estat ha utilitzat les estructures polítiques espanyoles per anar contra dirigents independentistes.

Un pas més cap a la desconnexió exprés. La reforma del reglament del Parlament per tal que la llei de transitorietat jurídica pugui aprovar-se en un sol dia es debatrà per primer cop en sessió plenària el 26 d'abril. Aquest dimarts, la mesa del Parlament ha obert el termini per presentar les esmenes a la totalitat dels grups parlamentaris –que s'acabarà el dia 20– i preveu que si es compleixen tots els requisits formals es podria celebrar el primer debat de la nova reforma en el proper ple.