De pantalons curts i sandàlies a capelina i botes d'aigua. La xafogor i la pluja han estat les grans protagonistes de la tornada a l'escola d'aquest dilluns fins al punt que a un centenar de centres al Montsià i al Baix Ebre l'activitat educativa ha acabat excepcionalment a les 14 h per l'alerta de perill meteorològic. Pocs minuts abans que Protecció Civil enviés un avís ES-ALERT als mòbils de la zona davant el risc de pluges torrencials, s'ha anunciat que s'avançava el transport escolar dels centres afectats, però que les escoles i instituts no tancarien fins que anessin a recollir tots els alumnes.

"El focus principal del nostre govern és reforçar els aprenentatges" i "la prioritat d'aquesta legislatura és millorar els resultats educatius". Aquestes dues frases –amb petites variacions– són les que acostuma a pronunciar la consellera d'Educació, Esther Niubó, gairebé sempre que se li pregunta quins són els objectius més immediats de la seva conselleria. En les darreres setmanes, a aquest binomi s'hi ha sumat un element més: gestionar la complexitat d'unes aules en què un terç dels alumnes té necessitats específiques de suport educatiu.

Ara sí que sí, un mes i mig després de proposar-ho als sindicats, el departament d'Educació ha confirmat que el curs vinent les classes començaran el 8 de setembre. Concretament, el dilluns 8 tornaran a les aules els alumnes d'infantil, primària i secundària, mentre que a batxillerat i FP el tret d'inici a les classes es farà després de la Diada, el divendres 12 de setembre. En canvi, els ensenyaments esportius i d’arts plàstiques i disseny començaran encara més tard, el 15 de setembre, i els centres d’adults i les Escoles Oficials d’Idiomes, el dia 22. Així ho ha confirmat aquest dijous la consellera del ram, Esther Niubó, en una atenció a peu dret als periodistes al Parlament de Catalunya.

Primer xoc entre sindicats i Educació des que el PSC va entrar al Palau de la Generalitat. Aquest dimarts la conselleria que lidera Esther Niubó ha posat sobre la taula la proposta de la sempre controvertida data d'inici de curs, i ja s'ha trobat amb l'oposició sindical.

Quan encara faltaven més de 20 minuts perquè sonés el timbre que marca l'inici de les classes, la plaça davant de l'institut escola Arts de Barcelona ja era plena a vessar. Selfies, algun vídeo a un volum més alt de l'habitual i molts pares que volien immortalitzar el moment en què els més petits comencen –o tornen–  a l'escola. Aquesta mena de carta blanca amb els mòbils, però, no ha durat gaire: avui comença el primer curs en què l'ús dels mòbils per part dels estudiants estarà regulat. "Deixa-me'l una estona més!", reclamava la Maria a la seva mare. La dona explica que la seva filla farà 2n d'ESO i l'única manera d'aconseguir venir puntuals havia estat pactar que podria fer servir el mòbil fins que arribessin a l'institut, però que un cop fossin davant de la porta ella se l'emportaria.

Aquesta setmana més d'un milió i mig d'alumnes tornen a les aules d'escoles i instituts catalans després de gairebé tres mesos de vacances. Durant aquestes setmanes que alguns han passat a la platja o fent a correcuita algun quadernet d'estiu, hi ha hagut dos canvis destacats: l'entrada d'un nou Govern a la Generalitat i, per tant, l'arribada d'Esther Niubó com a nova consellera d'Educació i Formació professional, i la remoguda de plantilles als centres arran dels diversos processos d'estabilització de docents.

A partir del curs que ve les classes començaran sempre el sisè dia laborable del mes de setembre. Així ho ha publicat el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). "El curs s'iniciarà el sisè dia laborable del mes de setembre: a tots els efectes el 9 de setembre o el dia laborable següent, si aquest és festiu", deixa clar el DOGC. Pel que fa a l'educació postobligatòria, el curs escolar 2024-25 començarà "el 12 de setembre o el dia laborable següent", afegeix.

El Consell Escolar de Catalunya (CEC) ha demanat a la consellera d'Educació, Anna Simó, que faci un pas enrere en l'avançament de l'inici de curs, un dels aspectes que ha generat més tensió aquesta legislatura en l'àmbit educatiu. En una reunió aquest dijous, els membres de l'òrgan que compta amb representants de tot l'àmbit educatiu, des de direccions d'escoles i instituts fins a sindicats i famílies, van proposar a Simó que sempre hi hagi cinc dies de preparació durant el mes de setembre abans no comenci el curs.

L'autora i psicòloga Lisa Damour s'ha convertit en una mena de celebritat entre molts pares d'adolescents. Rebecca Gold, que té dos adolescents i un nen de 10 anys, ha estat devorant els llibres de Damour, escoltant el seu podcast i “bàsicament intentant canalitzar-la”. A Seattle, Katie Eastwood, mare de dos adolescents de 15 i 12 anys, lloa Untangled, la guia de Damour sobre les set transicions evolutives d'una nena, dient que el llibre l'“ha salvat una vegada i una altra”. Damour, famosa per donar consells pràctics recolzats per investigacions científiques, fa més de 25 anys que assessora adolescents i les seves famílies. El seu llibre més recent, The emotional lives of teenagers, és un èxit de vendes de The New York Times, després d'Untangled i Under pressure.

Diu la Fina Birulés, sàvia entre nosaltres, en el seu darrer llibre sobre Hannah Arendt publicat per Arcàdia (Hannah Arendt: el món en joc), que “la responsabilitat ha d’estar vinculada a la insistència per encarar la realitat, sigui quina sigui, i a la perseverança en l’acció, al fet d’assumir la iniciativa respecte del que ens ha estat donat, a la nostra condició de natals”. Aquesta frase és preciosa i un bon exemple del que la Fina anomena “trens de pensament” d’Arendt. Encarar la realitat amb perseverança en l’acció vol dir estar amatent al que fem d’una determinada manera, prenent consciència que els nostres actes impacten el món amb un ressò imprevisible, del qual ens hem de fer càrrec amb coratge i realisme. La natalitat, en aquest sentit, no és pas una situació puntual (néixer una vegada o en un lloc) sinó un “inici continuat” sempre fràgil i incert. La condició natal significa sempre començar de bell nou per donar un altre estatut a les paraules i refundar la nostra relació amb el món i amb els altres.

L'inici de curs polític –i escolar– al Regne Unit s'ha vist sacsejat aquest dilluns per l'estrèpit del nou clau reblat sobre el taüt polític del Partit Conservador. Un clau que enfonsa més els tories, molt tocats a les enquestes, i que fereix especialment el premier, Rishi Sunak. El primer ministre britànic s'enfronta a la recta final de la legislatura amb la denúncia de ser, quan era ministre del Tresor, el màxim responsable d'haver retallat el pressupost per a la reparació de centenars d'escoles públiques d'Anglaterra, de primària i secundària, en risc d'enfonsament per deficiències estructurals del formigó amb què s'havien construït. La decisió la va prendre el 2021 tot i comptar amb informes tècnics des del 2019 del perill que presentaven centenars d'edificis. Per aquesta raó, més de cent no han pogut obrir les portes aquest matí.

Per a l’Aina, en Jaber, l’Anna i l’Íker, el curs que comença ve carregat de novetats. Hi parlem per saber què n’esperen de la nova etapa, com l’afronten i quins canvis els esperen.

Quan a la resta d’Europa ja fa dies -o fins i tot setmanes- que els nens i nenes van a l’escola, els infants catalans tot just es comencen a preparar per estrenar un nou calendari escolar que avança la tornada a les aules i que ha comportat una mobilització del sector sense precedents que gairebé li costa el càrrec al conseller (potser més per les formes com va ser anunciat l’avançament del curs que pel fons, o potser perquè la mesura va ser la gota que va fer vessar el got). Però, és tan inhabitual a la resta d’Europa que les criatures tinguin les vacances d’estiu una mica més curtes?

Quan falten pocs dies per al 5 de setembre, la motxilla ja es comença a omplir amb llibres de text folrats, carpetes encara buides i llibretes en blanc. Les famílies catalanes fa setmanes que afronten la despesa econòmica que suposa cada any l'inici del curs, però aquest cop amb una complicació afegida. La inflació desbocada dels últims mesos també s'ha traslladat als preus de molts dels productes essencials per a la tornada a l'escola o l'institut, segons es desprèn tant de les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) com d'alguns dels sectors implicats.

El 5 de setembre comença un dels cursos més calents i amb més novetats dels últims anys. Després de més de dos anys de pandèmia, les escoles s’obriran per primer cop una setmana abans però amb horari intensiu durant tot el setembre i amb diverses mobilitzacions convocades. El Criatures ha reunit un mestre, David Altimir, i una mare, Montse Capdevila, perquè expliquin com encaren el nou curs

Despertador, dutxa, cafetera. Bon dia, vinga, amunt que avui comença l'escola. Esmorzar, pantalons, rentar dents. Si l'escola de grans és súper xula, ja ho veuràs! Motxilla, patinet, semàfor. I llavors el moment de la veritat: una vintena de nens -alguns que encara no han fet ni tres anys- s’amunteguen al passadís davant la porta de la nova classe. Alguns somriuen, salten i juguen contents d’estrenar escola; altres ploren; i la majoria s'arrapa al coll del pare o la mare, mentre una -una sola- mestra intenta calmar-los a tots. I fins i tot als que tenien moltes ganes d'anar a l'escola de grans, a vegades els atrapen els nervis mentre veuen els seus companys amb els ulls plens de llàgrimes.

El primer dia de curs, l'ARA va recollir la frase d'una directora que deia que aquest curs havia de ser millor que el passat. D'acord amb les dades del Traçacovid, i amb la prudència que implica els pocs dies de classe fins ara, de moment s'està complint aquest desig: en el quart dia, a Catalunya hi ha 31 grups confinats, que representen el 0,04% del total i són menys de la meitat que l'any passat en el mateix moment, 66.

Les portes dels més de 5.400 centres educatius catalans s'han tornat a obrir aquest dilluns per rebre un milió i mig d'alumnes en el segon inici de curs amb mesures sanitàries per la pandèmia. Encara que la majoria de restriccions es mantenen, alumnes, docents i famílies comencen l'any escolar amb més experiència i menys nervis: ja controlen els horaris esglaonats, els protocols sanitaris, com actuar quan hi ha un positiu i estan fins i tot avesats a la mascareta a l'aula, segurament la mesura anticovid més empipadora. Entre l'esperança i el convenciment, la directora del nou Institut Escola Mirades, al barri del Carmel, deixa anar: "Aquest curs ha de ser molt millor que el passat". Maica Jiménez estrena curs i càrrec aquest dilluns. Serà la directora d'un centre que l'any passat arribava fins a sisè de primària i aquest curs obre dues línies de 1r d'ESO. "Era una demanda de les famílies, una reivindicació de fa molts anys, perquè hi ha molt poca oferta pública de secundària al barri", explica. Dels 21 nous centres públics que s'estrenen aquest curs, 11 són instituts escola. També n'hi ha tres de nova creació, cinc canvis de titularitat i dos centres nous de FP.