Ja fa temps que el futur dels països es pot endevinar veient quina és la seva inversió en R+D+I, és a dir, recerca, desenvolupament i innovació. A més inversió actual, més possibilitats de futur per a una economia que, si vol ser competitiva i dinàmica, ha de crear valor afegit. Doncs bé, un estudi de la Fundació Cotec basat en dades de l'exercici 2019 mostra que països com Grècia o Polònia, amb una renda per càpita inferior a l'espanyola, han superat Espanya en inversió en R+D en relació amb el PIB. La situació és especialment greu perquè l'estudi també subratlla que el diferencial amb la mitjana europea també ha augmentat i que hi ha països com Portugal que estan fent una aposta decidida per la innovació i que han eixamplat la seva distància amb l'estat espanyol.

Fa cinc anys consecutius que la inversió en R+D a Espanya creix. El 2018 es van recuperar els nivells precrisi i el 2019 la xifra va arribar a màxims històrics: 15.572 milions d'euros. Tot i això, la salut de la innovació a l'Estat amaga una altra realitat: la bretxa amb la resta d'Europa és important, fins i tot en comparació amb països amb una renda per càpita molt inferior. Per primera vegada, el 2019 Grècia i Polònia van superar l'esforç inversor espanyol en innovació pel que fa al percentatge que s'hi destina sobre el PIB. Ho remarca l'anàlisi publicada per la fundació Cotec, que també destaca com Portugal ha eixamplat l'avantatge respecte a Espanya en nivells d'inversió.

Espanya va ser un dels únics cinc països de la Unió Europea on es va reduir la inversió en recerca i desenvolupament (R+D) en la dècada entre el 2007 i el 2017.

Si la inversió en recerca i desenvolupament (R+D) és un indicador clau de progrés i modernitat, i efectivament ho és, Espanya no ha progressat ni s'ha modernitzat en l'última dècada. Les dades fetes públiques per Eurostat per al període 2007-2017 són decebedores: dels 28 estats membres de la Unió Europea (UE), només cinc països van reduir l'aportació en aquest camp crucial, entre ells Espanya. Els altres són Romania, Letònia, Irlanda, Luxemburg i Islàndia, tot i que en aquest últim cas venia de molt amunt i, per tant, és poc comparable.

El panorama de la innovació a Espanya, sobretot l'última dècada, no convida a l'optimisme. Tampoc a Catalunya. Les xifres mostren un retrocés en els temps de crisi tant en inversió pública com privada que es recupera molt dèbilment des del 2015. Així ho posen de manifest les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) recollides pel 'think thank' Fedea. El que també revelen és l'abisme que hi ha en el sistema innovador de les diferents comunitats d'Espanya. Madrid i Catalunya superen amb escreix la resta d'autonomies, tant en nombre d'empreses que destinen recursos a la innovació com en la despesa. Però entre Madrid i Catalunya també hi ha una diferència notable. El Principat té un nombre lleugerament major de companyies innovadores i, tot i això, les de Madrid hi destinen 2.000 milions d'euros més.

Una dècada després, la despesa en recerca i desenvolupament (R+D) a Espanya pràcticament segueix en la casella de sortida. El 2016 la inversió público-privada en recerca va suposar l’1,19% del PIB, només 0,02punts percentuals més que el 2006, segons les dades publicades ahir per l’Eurostat, l’oficina d’estadística comunitària. Aquests registres situen Espanya a la cua en el creixement de R+D al continent durant aquest període.

Les comparacions són odioses però inevitables, se sol dir per evidenciar que, sovint, posar de costat dues entitats aparentment relacionades no és sempre la millor manera de valorar-les. Però enmig d’una pluja de rànquings i llistats que proven de mesurar la capacitat i potencial d’innovació de països i regions, hi ha coincidències: segons l’última estadística de l’Eurostat, publicada aquesta setmana, Espanya encara gasta menys en recerca i desenvolupament (R+D) que Itàlia, Hongria o Portugal. Això sí, dins d’Espanya, Catalunya sempre és al podi de les comunitats més innovadores. Totes dues són realitats que ja eren conegudes.

Un 54% de les empreses catalanes són innovadores. Així ho manifesta la segona edició del Baròmetre de la Innovació a Catalunya. Segons el Baròmetre, que ha presentat aquest dilluns el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, de la mostra de 1.000 empreses de més de nou treballadors que ha utilitzat Acció per elaborar l'informe, el 24,1% van invertir en R+D l'any passat, per sobre del 19,6% del 2014. A més, aquest any destaca especialment la incorporació del 'big data' com un element diferencial en la innovació, que va créixer del 16,6 al 24,3% entre les empreses innovadores.

"Aquí hi inverteix tothom menys l'estat espanyol". Així ho ha afirmat aquest divendes el conseller d'Empresa i Ocupació Felip Puig en la presentació de les dades sobre inversió empresarial en innovació. En plena campanya electoral, la Generalitat ha volgut contraatacar obertament el degoteig d'informacions sobre una presumpta fuga empresarial de Catalunya a causa del procés. Les conclusions que des de la conselleria han volgut llançar són clares: Catalunya és líder a Espanya en innovació empresarial, és una de les regions europees que més inversió estrangera en R+D ha captat en els últims anys i ja s'ha revertit la tendència decreixent en inversió de les empreses catalanes en innovació.

El president de Seat, Jürgen Stackmann, ha anunciat aquest dimarts que la companyia desplegarà una inversió de 3.300 milions d'euros en R+D durant els propers cinc anys. Això vol dir que es destinarà a nous projectes i models un 40% més del que s'ha invertit en els últims cinc anys.