La recomanació d'avui ha estat una de les descobertes de l'any. Per a mi, esclar. A València, la vàlua d'aquest restaurant no és cap secret. Us dono el context. Feia una visita a la Terreta i li vaig demanar a un amic que és d'allà que em portés a un lloc 100% valencià on fessin bona cuina. I la va encertar tant que podria ser un dels meus llocs habituals si em quedés només una micona més a prop. Es tracta de Ca Pepico, ubicat a l'Horta Nord.

Era una colla feta mig per atzar. Aquest amic va portar aquest altre, i l’altre, la parella. No es veien gaire, costava quedar, tothom anava tan atrafegat i tenia tantes altres colles... Hi havia algun sobrevingut, l’ex d’un dels amics, el nou nòvio de l’altra... Els fills s’havien fet grans i ja només venien de vegades. N’hi havia un que era el que sempre convocava.

El CEO ha preguntat als catalans pel seu plat preferit i hi ha opinions per a tots els gustos. Però, quin és el teu plat preferit? ¿Apostes per la cuina tradicional catalana o t'agraden els gustos més internacionals?

L'escudella? La botifarra amb seques? El pa amb tomàquet? Tots són plats molt bons i molt associats a la cuina catalana, però cap d'ells és el preferit dels catalans. El Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) ha elaborat un rànquing dels plats predilectes per al paladar català i el guanyador és la paella. Perquè no s'enfadin els valencians, en concret a la resposta s'hi afegeix qualsevol mena d'arròs. El 21% dels enquestats l'han triat per davant de qualsevol altre tipus de cuina. Per exemple, de la pasta i la fideuà, que arriba en segona posició, i té el 15% de catalans enamorats d'aquest plat. Les tapes (12%), les sopes (9%), les verdures (9%) i els peixos i marisc (6%), arriben a continuació. Tot i la proliferació de pizzeries, només el 4% dels catalans la considera el seu plat favorit. I la gran perdedora? La truita de patates, que ni tan sols apareix al rànquing.

La paella provoca discussions fins i tot el dia que apareix com a premi. L’1 de març, el dia que Òmnium Cultural va atorgar a Josep Piera (Beniopa, 1947) el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, l’entitat ho va fer amb una paella valenciana, de diàmetre gran, però, ai las!, va començar el debat. "Que si era blanca, i no groga, que si no estava bé que em donessin el premi juntament amb una paella perquè era associar-me a un tòpic, fins i tot es va arribar a dir que a partir d’ara els mallorquins haurien de rebre els premis amb ensaïmades, i els catalans, amb botifarra i seques", explica tranquil·lament l’escriptor Josep Piera a Lleida, on ha anat per participar al Festival Poesia Lleida. Però si a la paella Josep Piera li ha dedicat desenes de pàgines! Si a la paella li ha dedicat hores incomptables d’estudi! Si a la paella que cuina Josep Piera hi canten els àngels!

La paella ha estat declarada bé d'interès cultural immaterial aquesta setmana, i per aquest motiu us expliquem com es fa aquesta recepta que sempre s'ha reivindicat com a única.

El cuiner Oriol Sabé, del restaurant Can Marc, de Sant Esteve de Palautordera, explica com preparar un arròs a l'aire lliure.

Són tres quarts de quatre, Barcelona amb ambient gairebé primaveral, la Barceloneta plena a vessar de gent i a l’encreuament del passeig Marítim amb el carrer Salamanca hi ha cua per dinar com si fossin les dues del migdia. La llibertat dels horaris del cap de setmana i el poder del boca-orella d’un bon restaurant. Soc a la Barraca, una arrosseria que aposta pel producte sa, ecològic i de proximitat. Cuina oberta i ininterrompuda, fogons a tot gas, comensals engrescats amb converses i vistes a l’horitzó on es divisa el mar fins a l’infinit.

No és difícil esbrinar els motius de l’èxit mundial de la paella valenciana. Tot i que Josep Pla, a El que hem menjat, explicava molt convincentment com és de difícil menjar-ne una en condicions fora del País Valencià, el plat ha fet la viu-viu i ha acabat convertint-se en un dels emblemes de la tan exalçada dieta mediterrània. La paella, en efecte, conjuga a la perfecció hortalisses i un cereal tan extraordinari com l’arròs (vehicle que engloba tota mena de sabors), amb la carn (blanca) sempre subordinada a la verdura.

Us seré molt sincer. Soc de les Terres de l'Ebre i estic molt ben acostumat. Potser massa. A mi, els arrossos de Barcelona habitualment em semblen poc bons i molt cars. Així de senzill. N'he provat bastants, perquè els arrossos m'encanten, i poques vegades surto content del restaurant. Els llocs poden ser guais, l'experiència satisfactòria, el tracte genial, la carta variadíssima, els ingredients de qualitat... Però el resultat final sempre em sol semblar decebedor.

El Suquet de l'Almirall és un dels restaurants que cuina més bé l'arròs. El xef Quim Marqués acaba de publicar el llibre 'Arrossos. Orígens, curiositats i receptes' (Cossetània Edicions), en què explica els coneixements sobre un dels plats insígnia del seu establiment del passeig de Joan de Borbó de Barcelona. En aquesta ocasió, un company de cuina de Quim Marqués, Miquel Carrasco, ha cuinat per a l'ARA un arròs integral amb verdures i herbes aromàtiques.

No tenen cap restaurant ni són hostalers, però reparteixen quatre milions de racions de paella a l’any d’Igualada a arreu del món. Meritem és l’empresa catalana que hi ha al darrere de les famoses Paellador, les paelles semifetes per a restaurants, i les Cruji Coques, una reinvenció de les coques de recapte habituals a les cartes de molts bars del país. L’empresa va néixer en un any tan simbòlic com el 1992, quan Barcelona començava a obrir-se al món i es preparava per l’arribada del turisme massiu. El seu fundador, l’igualadí Francesc Seuba, era el propietari de la marca de snacks i patates fregides més populars de la comarca, Rosdor. A finals dels 80, l’empresari es va vendre la companyia que havia fundat el seu pare i amb els diners va decidir arrencar un altre negoci.

La Mònica i el Rafa Morales, germans i cuiners del restaurant Bellavista del Jardín del Norte, que Rodrigo Messi i els tres germans Iglesias han obert a Barcelona, asseguren que ells fan arrossos servits en paelles. “Nosaltres en diem arròs i no paella”, diuen convençuts, i expliquen que la seva especialitat és l’arròs del senyoret. Mentrestant, a València ciutat, el cuiner David Montero s’autodefineix com a xef de paelles. I no només en cuina: també n’imparteix cursos i fa estades a restaurants per ensenyar-ne a fer. “Cuino la paella valenciana de la manera estricta, però hi he incorporat uns trucs que en realcen el gust”, comenta.

La Mònica i el Rafa Morales, germans i cuiners del restaurant Bellavista del Jardín del Norte, que Rodrigo Messi i els tres germans Iglesias han obert a Barcelona, asseguren que ells fan arrossos servits en paelles. “Nosaltres en diem arròs i no paella ”, diuen convençuts, i expliquen que la seva especialitat és l’arròs del senyoret. Mentrestant, a València ciutat, el cuiner David Montero s’autodefineix com a xef de paelles. I no només en cuina, també n’imparteix cursos i fa estades a restaurants per ensenyar-ne a fer. “Cuino la paella valenciana de la manera estricta, però hi he incorporat uns trucs que en realcen el gust”, comenta.

La icona de la paella ja es pot utilitzar a tots les plataformes de missatgeria mòbil dos anys després que l'empresa Arròs La Fallera posés en marxa la campanya #PaellaEmoji, que va comptar amb el suport de l’humorista valencià Eugeni Alemany i un gran ressò a les xarxes socials. Segons han informat els impulsors de la campanya a través d'un comunicat, la darrera actualització per part dels dispositius d'Apple permet que des d'aquest dimarts arribi a totes les plataformes la icona de l'emblemàtic plat valencià.

“Primer dia del judici de la Gürtel i les targetes black i tothom tuitejant en contra de la paella de Jamie Oliver. Ens equivoquem de xoriço...” Amb la seva punteria habitual, Jan Gura –guionista del programa Late motiv– exposava fa uns dies les nostres vergonyes quotidianes des del seu mur de Facebook, tot recordant-nos que la fotografia que hauria d'encendre la metxa de la nostra indignació digital és la de la porcada de 37 acusats que s'asseu aquests dies a l'Audiència Nacional.

Arròs Dacsa ha creat la primera Escola de Paelles per a tots aquells valencians que encara no saben cuinar-la i que els permetrà aprendre els secrets de la seva preparació en un sol matí de la mà de cuiners de prestigi. La iniciativa arrancarà el mes de novembre amb una classe magistral del xef Salvador Gascón i fins al mes de maig cada dissabte hi haurà un cuiner diferent com a professor.

La cosa va de musclos. I de gambes. I de petxines. El marisc treu el protagonisme a l'arròs, de la mateixa manera que els líders de Podem, Pablo Iglesias i Íñigo Errejón, deixen en un segon pla el candidat de Catalunya Sí que es Pot quan pugen a l'escenari. Avui, però, Lluís Rabell aprofita que està sol per agafar la paella pel mànec i fer ell de gamba, d'estrella. I l'agafa literalment. I la serveix. Per a 'la Catalunya de la gent'. La número dos per Tarragona, Hortènsia Grau, hi posa salsa repartint cerveses. "Jo ballo el que calgui eh? Sé ballar salsa! Que a la meva candidatura són una mica sosos, diu.