El món del hip-hop és testimoni d'un nou capítol de tensió entre dos dels seus titans: Drake (Toronto, 1986) i Kendrick Lamar (Compton, 1987). En aquesta història hi ha insults, acusacions, cançons, molta mala llet i fins i tot un tiroteig. I en el record, els tràgics enfrontaments entre rapers que als anys 90 van acabar amb l'assassinat de dues de les estrelles més refulgents del hip-hop nord-americà: Tupac Shakur (1971-1996) i The Notorious B.I.G. (1972-1997)

No parar de publicar música i ser a tot arreu són dos dels elements que defineixen l'actual Taylor Swift, segurament el fenomen pop més gran de l'última dècada. Però hi ha a qui el triomf dels altres no se li posa gaire bé i, quan de la Pensilvània va llançar el seu darrer àlbum, l'extens The tortured poets departament (siguem sincers, qui té temps d'escoltar 31 cançons en un dia?), va començar a córrer la brama que tanta Taylor Swift era massa Taylor Swift. Haters gonna hate i hi ha persones a qui mai els semblarà que Swift –que acaba d'aconseguir el rècord de ser l'artista amb l'àlbum que més ràpid ha passat els 2.000 milions de streamings a Spotify– haurà fet prou per rebre tota l'atenció de què gaudeix actualment.

Angoixa, estrès, sobreexcitació, frustració, tristesa, ofuscació, eufòria i, fins i tot, ràbia. Els homes poden sentir tota mena d’emocions quan esdevenen pares o ho estan a punt de ser. Emocions que ells reconeixen no haver predit. “Des que em van posar el meu nen en braços, no podria descriure les emocions que tinc”, assegura Moisés Moliner. Fa tan sols deu dies que és pare i encara està digerint què li està passant. “Els sentiments que tinc són molt exagerats, no era com esperava –admet–, és més bonic del que em podia imaginar”.

Spotify és el patrocinador principal del Barça des d'aquesta temporada i el seu logotip llueix amb tot luxe de detall a la samarreta del primer equip masculí i femení i a la façana del Camp Nou, entre d'altres. De fet, fins i tot dona nom a l'estadi, que per primer cop a la història té un cognom comercial. Però en aquest conveni, que suposa uns ingressos que ronden els 70 milions d'euros anuals, també hi ha una clàusula que permet al partner canviar el logotip de la part principal de la samarreta. I això passarà, precisament, diumenge al Bernabéu. Els espectadors que segueixin el partit contra el Reial Madrid no veuran les lletres de Spotify, sinó que en el seu lloc hi veuran la silueta d’un mussol, que correspon al logo del famós cantant canadenc Drake.

Drake serà reconegut com l'artista de la dècada en els pròxims premis Billboard Music Awards, ja que ha sigut el músic amb millors vendes des del 2010 fins al 2021. El raper s'ha imposat a Taylor Swift, Bruno Mars, Rihanna i Adele, que per aquest ordre conformen la llista dels cantants més reeixits dels últims anys, segons la coneguda revista musical, que des del 1956 elabora les llistes de discos i cançons més venudes als Estats Units.

Nav Bhatia va arribar a Toronto als anys 80. Era enginyer de professió, però els seus problemes inicials amb l'idioma van dificultar-li l'accés al món laboral, així que es va posar a vendre cotxes per arribar a final de mes. En tan sols 90 dies va aconseguir facturar 127 cotxes. La seva reputació va anar creixent i, gràcies a això, també els seus ingressos. El salt econòmic li va permetre comprar el concessionari i convertir-se en una d'aquelles inesperades històries d'èxit que tant agraden als nord-americans. Quan l'any 1995 els Toronto Raptors van debutar a la NBA, Bhatia es va convertir en un dels fans més fidels i assegura que no s'ha perdut cap partit de la franquícia canadenca.

Un any més la gala dels premis Grammy ha tornat a oferir moments destinats a omplir titulars. En aquesta edició, que ha estat marcada pel triomf de la música country i el ‘trap’, les dones s’han tornat a convertir en les principals protagonistes, amb Alicia Keys com a presentadora oficial. Un dels moments estrella va ser quan la cantant va cridar a pujar l’escenari les seves "germanes", un col·lectiu de dones entre les quals hi havia Lady Gaga, Jennifer Lopez, Jada Pinkett Smith i la gran sorpresa de la nit: Michelle Obama. L’aparició de l’ex primera dama va provocar grans ovacions entre el públic quan es va emocionar recordant els discos de Motown que escoltava al Southside de Chicago durant la seva joventut. "La música sempre em va ajudar a explicar la meva història".

El raper nord-americà Kendrick Lamar encapçala amb vuit nominacions les candidatures de la 61a edició dels premis Grammy. També en serà protagonista el raper canadenc Drake, que ha rebut set nominacions, segons ha informat aquest divendres l'Acadèmia de la Gravació. Així, el hip-hop domina les candidatures, si bé en tercera posició se situa la cantant de folk Brandi Carlile, amb sis nominacions.

Drake necessitava One dance: un single que els mitjans trinxessin fent-lo sonar a tota hora. Perquè, tot i ser un dels noms habituals en el cens de grans artistes de música negra actual, de vegades la seva omnipresència en l‘àgora musical es justificava més per les seves carantoines amb Rihanna que no pels seus mèrits artístics. Ara ja no. Ara ja té un hit planetari que desborda els marges del hip-hop o l’R&B. Aquest bombó de pop negre ve servit en una capsa de luxe, l’àlbum Views, que també té alguna altra llaminadura igualment deliciosa (Pop style i Hotline bling). El quart treball del canadenc amb seu a L.A és de llarg el més ambiciós de la seva carrera. Un disc de soul com s’hauria d’entendre el soul el 2016 (i cosí germà dels àlbums que aquest mateix any també han fet Anderson .Paak, Maxwell i Beyoncé) que en les lletres vol ser la seva obra més reflexiva i personal. Potser amb una llargada més curta o un to menys monocord, podríem estar parlant de la seva obra mestra. Però 80 minuts són molts. O potser és que són 80 minuts molt semblants.