¿Es pot reivindicar Lenin al segle XXI sense caure en anacronismes sectaris? Sí, es pot. Ho fa l’historiador i polític de la CUP Albert Botran a l’assaig Si Lenin aixequés el cap, publicat per Ara Llibres (avís per a despistats: Ara Llibres no té res a veure amb el diari ARA). Conec Albert Botran des de fa anys, quan vaig encarregar una secció quinzenal de ressenyes de llibres d’història al diari Avui al seu professor universitari Oriol Junqueras, que s’havia fet famós per les seves intervencions erudites a TV3. Junqueras em va dir que ho faria a quatre mans amb un deixeble molt solvent, Albert Botran. Mai m’hauria imaginat que tots dos farien carrera política. La història va perdre dos bons professionals.

La CUP no plantarà cara al Congrés. Després de la patacada de les municipals, en què no va poder recuperar la presència ni a Barcelona ni a Lleida i va perdre la representació a Tarragona, la CUP ha tocat fons aquest diumenge en quedar fora del Congrés amb uns resultats tant decebedors com contundents. El correctiu ha estat sever, ja que ha perdut un 60% dels vots en el revés més important de la seva història. Dels 240.000 vots de fa quatre anys (6,3%), ara n'ha aconseguit menys de 100.000 (2,8%). I a la demarcació de Barcelona, on van aconseguir els dos representants el 2019 gràcies al suport de gairebé 180.000 votants, els cupaires n'han retingut menys de 70.000.

Nens i nenes d'entre 8 i 9 anys, tots cursant tercer de primària a les escoles Univers, Octavio Paz i Vedruna Àngels de Barcelona, han ajudat els periodistes de l'ARA a entrevistar els candidats catalans del 23-J.

#Nogueras. La diputada ha aconseguit ser tendència a Twitter, però segurament no pels motius que voldria. Nació Digital està fent uns tests ràpids en vídeo als candidats de Catalunya. És el clàssic format breu, que mira de fer sortir els polítics del discurs après i buit. Aina Vidal, de Sumar, va obrir la sèrie i va colonitzar els timelines del personal amb la seva successió de respostes errònies: no sabia la capital de la Cerdanya, ni esmentar un sol programa o sèrie de TV3, ni el preu de les pomes –coi, que una pregunta de preus quotidians sempre entra a examen!– ni la taxa d’atur juvenil. El linxament a les xarxes va ser important i, des de la bancada independentista, se l’acusava de ser una pijaprogre allunyada de les classes populars i amb una idea migrada del país. Però resulta que la següent ha estat Míriam Nogueras, de Junts, i també ha estat incapaç de dir a quant va el quilo en aquest cas de taronges, quin és el lloguer mitjà a Barcelona o quina és la capital del Priorat. Com era previsible, els activistes dels comuns s’han posat les botes a l’hora de criticar-la. L’aire de revenja era palpable. I els abstencionistes també hi han sucat pa. S’ha de dir que el test és una mica injust, perquè no s’han pogut fer totes les entrevistes abans de començar a publicar-ne les primeres. I, esclar, la resta de candidats, amb tot aquest soroll xarxívol, s’han afanyat a memoritzar el preu de préssecs, tomàquets, kiwis i xirimoies, capitals de comarca o línies de tren que passen per Catalunya. Era el cas d’Albert Botran de la CUP que, al seu Twitter, escrivia: “Test de la mort superat. Fruites al final no ha entrat. Catxis”. Ho acompanyava d’una foto seva en una fruiteria, sostenint un rètol on figurava el preu dels xampinyons. A 3,90 el quilo, per si és d’interès per a algun dels candidats restants.

Aquest dimarts, Carla Turró conversa amb el candidat de la CUP a les eleccions generals, Albert Botran.

Hi ha una nostàlgia fundacional en la foto d’Albert Botran que podria ser que mai l’hagi abandonat. No és només la fiblada d’enyor artificial que produeixen la fotogènia d’una imatge analògica o la infantesa: hi ha una tristesa en el real. L’any és el 1989, i la criatura de cinc anys juga amb els estris d’afaitar del pare. Duu un barnús que li ve gros i una llum d’un blanc massa fred entra per la porta. Ens diu Botran: “El que recordo és que vam passar dos o tres estius a Caldetes, amb tota la meva família. Al cap d’un temps ja no seria així: els meus pares es van separar i el meu germà es va emancipar”.

La presidenta del Congrés, Meritxell Batet, ha tallat el diputat de la CUP Albert Botran per parlar en català al Congrés durant la seva intervenció en el debat sobre la proposició de llei del PP per crear una alta inspecció educativa que serveixi per garantir l'ensenyament del castellà a les aules. Batet ha amenaçat amb expulsar Botran de la tribuna perquè desobeïa la instrucció d'utilitzar el castellà a la cambra -al Congrés no es pot intervenir utilitzant les llengües cooficials, sinó que només es poden fer les intervencions en castellà- i li ha apagat el micròfon. Botran ha hagut de baixar de la tribuna. L'independentisme en bloc ha carregat contra la iniciativa dels populars i de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga a fer el 25% de les classes en castellà.

Dues setmanes després que esclatés el Catalangate, l'independentisme no s'acaba de creure que el president Pedro Sánchez i la ministra Margarita Robles també hagin pogut ser víctimes d'espionatge. "És evident que podria ser una cortina de fum", ha dit aquest dilluns el president d'Esquerra, Oriol Junqueras. Una cortina de fum, a parer seu, per tapar el Catalangate i perquè el govern espanyol segueixi sense donar explicacions convincents sobre l'origen de l'espionatge a l'independentisme. Aquesta vegada no hi ha hagut matisos entre partits sobiranistes: JxCat i la CUP també han qüestionat la credibilitat de la denúncia del govern espanyol. "Què estan esperant per fer una comissió d'investigació?", s'ha preguntat, per la seva banda, la portaveu de la Generalitat, Patrícia Plaja, en una roda de premsa convocada amb urgència.

Fa mesos –en algun cas anys– que el grup de recerca Citizen Lab, de la Universitat de Toronto, va posar-se en contacte amb desenes de personalitats vinculades al Procés per si podien analitzar el seu mòbil. El motiu? La possibilitat d'haver estat víctimes de Pegasus, un virus ideat per l'empresa israeliana NSO que només comercialitza amb estats i a través del qual es pot obtenir tota la informació d'un telèfon mòbil sense que l'afectat se n'assabenti. El resultat de l'estudi canadenc va ser positiu: havien estat infectats, però ja feia temps que tots ells actuaven com si fossin espiats. Fins a nou víctimes expliquen la seva experiència a l'ARA.

El portaveu de la CUP al Parlament, Albert Botran, visita el plató de l'ARA per explicar la seva visió d'una jornada frenètica que marcarà sens dubte les pròximes setmanes a Catalunya.

Des del mateix moment en què es va crear el Pacte Nacional pel Referèndum, la CUP va fer pública l'oposició a seguir insistint en la inexistent negociació amb l'Estat. Aleshores es va sumar al consens de la resta de forces polítiques i socials amb la intenció de demanar reciprocitat a tothom quan arribés el moment d'afrontar la via unilateral.

Aquest dimarts ha fet exactament tres mesos que Junts pel Sí i la CUP van aprovar al Parlament la resolució de ruptura –ja declarada inconstitucional–, que preveia iniciar el camí cap a la independència i un annex de mesures socials. És per això que la CUP ha fet una valoració de l'aplicació del document, celebrant l'impuls de la comissió del procés constituent –ara impugnada al Tribunal Constitucional (TC)– i la petició de crear les ponències de les tres lleis de desconnexió -qüestionades per l'oposició-. Malgrat tot, l'esquerra anticapitalista ha reclamat que el Govern també apliqui les mesures incloses en l'annex social, encara que això suposi ignorar el TC, tal com també preveu la resolució. Els cupaires ja ho han sol·licitat internament en la reunió que mantenen periòdicament en el si del grup de Junts pel Sí.

Missatge d'optimisme de la CUP sobre les negociacions amb Junts pel Sí. Alguns diputats i membres del secretariat han comparegut davant dels mitjans de comunicació per informar de com avancen les trobades amb CDC i ERC, que han de servir per concretar un acord "global", que inclogui un pla de xoc social i la investidura del president de la Generalitat. El portaveu parlamentari de la CUP, Albert Botran, ha celebrat que en les converses es posi èmfasi en les mesures de contingut social que "han de servir per ampliar la base social del procés independentista". Aquesta és una reclamació que la CUP està repetint des de fa mesos i que ara, diuen, "és un enfocament prioritari que està al centre del debat" en la mesa de negociacions.

El portaveu de la CUP al Parlament, Albert Botran, ha negat aquest dimarts en una roda de premsa al Parlament que la formació pugui trencar-se tot i les divergències que han aflorat entre els diferents sectors del partit en relació amb la investidura d'Artur Mas. El diputat cupaire ha atribuït els comunicats de Poble Lliure i Endavant, els dos sectors majoritaris al partit, a la "pluralitat" interna de la formació, que ha dit que és una de les seves "fortaleses". "El focus mediàtic està sobre nosaltres i com més s'acceleren els esdeveniments polítics, més intensos són aquests debats", ha justificat.

El diputat electe de la CUP Albert Botran, número cinc de la llista per Barcelona, admet que el resultat del 27-S ha deixat l'organització política de l'esquerra independentista en una posició "crítica", per l'alta complexitat de gestió del resultat. El fet que la CUP tingui la clau de la majoria independentista també per la investidura del pròxim president de la Generalitat tensa internament l'organització, que aquest vespre farà pública la seva posició davant les negociacions amb Junts pel Sí en una conferència política.