"El perdó engrandeix qui l'ofereix i qui l'atorga". Són paraules de la presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, el febrer d'enguany. Es referia al perdó que des del 2019 Mèxic reclama formalment que demani Espanya pel seu passat colonial i pels excessos comesos durant la conquesta d'Amèrica. Una petició de disculpes que va provocar un xoc amb la casa reial i el govern espanyol ara fa un any, quan Sheinbaum no va convidar el rei Felip VI a la seva presa de possessió després que el monarca no contestés una carta del seu antecessor, Andrés Manuel López Obrador, demanant aquest perdó. El govern espanyol va esquivar aquesta demanda i, en considerar "inexplicable" que no es convidés el monarca, tampoc va assistir a l'acte malgrat haver estat convidat. Passat un any i després que la presidenta mexicana hagi reiterat que hi ha d'haver unes disculpes diversos cops, l'executiu espanyol, preguntat per l'ARA sobre aquesta qüestió, evita pronunciar-se i Sumar, el soci minoritari, es limita a mostrar el "màxim respecte i sensibilitat a les demandes de memòria històrica" dels estats de Llatinoamèrica.

"Catalunya es vol implicar en una Espanya plural i diversa". Amb aquest missatge ha reaparegut el president de la Generalitat en els actes del Dia de la Hispanitat a Madrid després de catorze anys de plantades de l'independentisme. Salvador Illa ha assistit a la desfilada militar, marcada per una intensa pluja que l'ha deslluït, i a la recepció posterior dels monarques al Palau Reial. En conversa informal amb els periodistes, Illa ha tornat a proclamar que amb l'arribada del PSC a la Generalitat el paper de Catalunya dins de l'Estat ha canviat. Pretén "defensar l'autogovern" i el finançament singular, però des de la "normalització de les relacions institucionals" i amb la voluntat "d'ajudar a millorar Espanya" sense entrar en "soroll ni provocació", ha explicat. Aquesta cordialitat s'ha percebut en les salutacions amb la resta d'autoritats. Se l'ha vist fins i tot xerrant amistosament amb els presidents populars d'Andalusia i el País Valencià, Juanma Moreno i Carlos Mazón, que s'oposen frontalment al pacte dels socialistes amb ERC.

Un reguitzell d'entitats minoritàries o sense pes real abunden dins l'espanyolisme a Catalunya. És habitual que en algunes manifestacions unionistes hi hagi més d'un centenar o fins i tot més de dos centenars d'entitats adherides, però n'hi ha moltes que són associacions fantasma que engreixen el moviment sense tenir cap mena d'incidència. Algunes com Regeneración Democrática, España Generosa, Barcelona Via Fora o Alternativa Ciudadana Progresista existeixen formalment, però en realitat estan mortes. D'altres no poden fer res per si mateixes i en necessiten d'altres, amb perfils idèntics, per tenir activitat.

Avui és el dotze d’octubre, la Mare de Déu del Pilar, patrona de Saragossa, d’Espanya i de la Guàrdia Civil. I a més és l’aniversari del descobriment d’Amèrica. Per això és la festa de la Hispanitat. Ja saben que Colom, de fet, no sabia que descobria Amèrica, és a dir un nou continent. Ell es pensava que havia arribat a l’Índia per l’altre costat. No tenia ni idea que enmig hi havia tot un continent. Però tot això és igual. Tot plegat és un embolica que fa fort, l’aparició de Maria en carne mortal a l’apòstol sant Jaume, el pilar de jaspi, la primera església dedicada a Maria en tot el món, etc., etc. A mi el que em fa més gràcia de tot és que sigui patrona de la Guàrdia Civil, no sé per què. Però això sembla que és molt recent. Va ser Alfons XIII, àlies en cametes, que ho va declarar. I aquesta cosa de la Hispanitat, per dir la veritat, no me’n fa cap, de gràcia. I suposo que a molts sud-americans tampoc. 

Aquest 12-O, a la plaça Sant Jordi de Montjuïc, no hi haurà ultres, ni proclames incendiàries o amenaçadores dels seus dirigents. Tampoc banderes franquistes o parades amb el Mein Kampf d'Adolf Hitler en l'acte que la ultradreta organitza amb motiu del Dia de la Hispanitat. I no pas perquè les institucions hagin vetat la convocatòria que els ultres celebren cada any amb total impunitat, sinó perquè l'entitat convocant, Democracia Nacional (DN), ja no té prou força. Aquest acte d'exaltació feixista s'ha celebrat des de l'any 2001 a Montjuïc (excepte el 2020 per la pandèmia) després que els simpatitzants de l'extrema dreta fossin desterrats de la plaça dels Països Catalans, on celebraven el 12-O des del 1985. Aquest exili forçat es va instaurar per allunyar-los de les manifestacions antifeixistes que es convocaven com a resposta i que acabaven amb greus aldarulls.

El president de la Generalitat tornarà als actes del Dia de la Hispanitat a Madrid el 12 d'octubre. Salvador Illa serà el primer cap de l'executiu català que ho farà des de l'etapa de José Montilla, perquè tots els presidents posteriors havien rebutjat participar-hi. Torna a ser, doncs, un socialista qui recupera la tradició, com ell mateix ja va fer amb la visita al rei. Fonts de l'executiu expliquen que tot plegat forma part de la "normalitat institucional" que el nou govern del PSC vol recuperar després d'anys de tensió política.

El primer que se sent quan Felip de Borbó baixa del cotxe per presidir la desfilada del 12 d’octubre és “Que te vote Txapote!”, un crit dedicat a Pedro Sánchez que utilitza el sobrenom del terrorista d’ETA que va assassinar Miquel Ángel Blanco, tot i les reiterades peticions de víctimes del terrorisme que han demanat acabar amb l’eslògan pel dolor que els causa sentir-lo. És en va. I després, esclar, es crida “Puigdemont a prisión!” Els haters de les xarxes socials es fan presents en carn i ossos en el dia de la Festa Nacional Espanyola per convertir en costum l’insult al cap de govern socialista.

Els diaris i les xarxes publiquen articles que, ens diuen amb èmfasi, tenen la clau per entendre un conflicte etern. Com si els conflictes eterns s’entenguessin. Com si les decisions que porten a la destrucció i les massacres tinguessin un sentit estratègic que es pogués justificar. És una brutalitat sense sentit, però tot i així es busquen els arguments que suposadament expliquen els passos desequilibrats d’éssers perversos que juguen a la guerra amb la sang aliena. No hi ha raons, només llàgrimes a tots els bàndols. Fa segles que el món mou d’aquesta manera salvatge les seves coordenades. Però encara ara mirem de donar-hi una explicació teòrica per poder sobreviure-ho. L’arrel és morta i n’ha de néixer una de nova. És possible, realment?   

Amb els contagis a la baixa i amb cada vegada menys restriccions, el 12 d'octubre ha intentat recuperar aquest dimarts la fesomia prepandèmia. Ha tornat la tradicional desfilada militar al passeig de la Castellana de Madrid i la també habitual recepció dels reis al Palacio Real. Dos actes institucionals que han servit un cop més de termòmetre de la situació política i per certificar que la guerra de la dreta contra el govern espanyol continua oberta. Els xiulets del públic de la Castellana contra el president Pedro Sánchez n'han sigut una prova. L'altra, el nul contacte que han mantingut el cap de l'executiu i el cap de l'oposició, Pablo Casado, tant en públic com en privat, en els actes del Dia de la Hispanitat.

Avui és 12 d’octubre, festa nacional d’Espanya, en recordatori del Descobriment d’Amèrica. El 12 d’octubre del 1492 va començar la construcció d’un imperi gegantí que va durar 400 anys, fins que Espanya va perdre l'última colònia, l'illa de Cuba, el 1898. En termes històrics, un imperi com el castellà (“A Castilla y a León nuevo mundo dió Colón”) a Amèrica i una obra colonitzadora com aquella mereixen els honors d’una festa nacional. No crec que cap país del món renunciés al llegat d’una conquesta que ha deixat lligams de llengua i de cultura en tants milers de quilòmetres quadrats i en tants milions de persones.

El 1892, 400 anys després que Cristòfor Colom posés els peus a Amèrica, va ser la primera vegada que es va marcar el 12 d’octubre al calendari com la festa nacional d’Espanya. La tria es va consolidar amb la restauració de la democràcia, després que durant el franquisme aquesta festa hagués passat a un segon pla perquè el règim havia potenciat la data del 18 de juliol. El decret llei del 1987 justificava l’elecció del 12 d’octubre pel fet que “simbolitza l’efemèride històrica” en què Espanya “inicia un període de projecció lingüística i cultural més enllà dels límits europeus”. La colonització del continent americà va suposar un abans i un després en la història de la humanitat però, com tots els esdeveniments històrics, té llums i ombres.

Aquest 11 d'octubre passarà a la història com el primer Dia dels Pobles Indígenes celebrat oficialment als Estats Units. Una proclamació oficial del president Joe Biden, tot just divendres passat, ha permès als pobles nadius nord-americans commemorar aquesta data tal com reclamaven històricament, com un dia en què “la nació celebra les inestimables contribucions i la resiliència dels pobles indígenes i en reconeix la sobirania inherent”. I alhora, també en paraules de Biden, com un reconeixement de “la història dolorosa d’errors i atrocitats que molts exploradors europeus van infligir a les nacions tribals i a les comunitats indígenes”.

Fa un parell de setmanes, la convenció del PP evidencià fins a l’extrem que, en el discurs de la dreta espanyola, l’ultranacionalisme monoidentitari i excloent va de bracet amb una defensa abrandada i antiindigenista de la “hispanitat”; són les dues cares de la mateixa moneda, la doble projecció –cap endins i cap enfora– d’un mateix complex. Un complex que sembla de superioritat i, en rigor, és d’inferioritat.

M'estava prenent un gustós gelat amb perles de xocolata quan vaig sentir a la televisió les declaracions d'Isabel Díaz Ayuso, la presidenta de la Comunitat de Madrid, dient que la colonització va portar la civilització i la llibertat al continent americà. Se'm va entravessar el gelat. Després va sortir amb allò de "l'indigenisme és comunisme", i gairebé m'ofego de riure imaginant-me per un moment Karl Marx escrivint El capital amb el plomall de Moctezuma al Gran Temple. ¿Pot ser que, en la seva confusió, Ayuso es pensés que Marx i Engels eren els homes blancs i barbuts als quals es referien les profecies dels asteques que auguraven el retorn de Quetzalcóatl? El que va passar pel cap de la senyora Isabel, a més de les tisores del seu exmarit perruquer, és tot un enigma.

La princesa Elionor no assistirà amb els reis a la desfilada militar del 12 d'octubre a Madrid, ni a la posterior recepció al Palau Reial, perquè aquest dia és lectiu a l'internat de Gal·les (al Regne Unit) on cursa el batxillerat. A més, el desplaçament l'obligaria a fer cinc dies de quarantena al tornar, cosa que li impediria poder seguir amb el curs. Per primera vegada des del 2014, quan es va estrenar a la desfilada militar amb la seva germana, la infanta Sofia, l'hereva al tron no serà a l'acte central que se celebra al passeig de la Castellana ni tampoc a la recepció posterior del Palau d'Orient.

El president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, ha rebut una xiulada i crits de «Fora, fora» dels espanyols que han presenciat la seva arribada a la tribuna d'autoritats de la desfilada militar del Dia de la Hispanitat a Madrid. Tal com ja li va passar en l'edició anterior, el líder del PSOE ha estat escridassat quan ha baixat del seu cotxe oficial a la plaça Lima, fet que ha reprovat la ministra de Defensa, Margarita Robles, que en una entrevista a TVE ha qualificat l'acció de "falta de respecte".

La Generalitat ha trobat un "mecanisme legal" que permetrà ja aquest any que els funcionaris de la Generalitat que ho desitgin puguin treballar dos festius estatals: el 6 de desembre, dia de la Constitució, i el 12 d'octubre, el dia de la Hispanitat. En una entrevista a Efe, el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, ha anunciat que el Govern aprovarà un acord de govern al setembre que habilitarà la fórmula legal perquè el personal de la Generalitat pugui treballar aquests dos dies.