El premi Nobel d’economia d’enguany celebra dues contribucions que són a la base de l'enteniment contemporani de l’economia de la innovació, i en conseqüència, del creixement econòmic. Una, la de Joel Mokyr, ja ha merescut un article a l'ARA (d'Albert Carreras, el 13 d'octubre). Aquest el dedicaré a la de Philippe Aghion i Peter Howitt, que, conjuntament, van formular una teoria de la innovació basada en el concepte de “destrucció creativa” de Joseph Schumpeter. És rigorosa, empíricament contrastable i útil per a les polítiques públiques.

Quin emparellament més estrany!  Segur que els disgusta a tots dos. Per a Daron Acemoglu i els seus coautors –Simon Johnson i James Robinson–, flamants premis Nobel d’economia pels seus estudis sobre com es formen les institucions i com afecten la prosperitat dels països: ells deuen veure Donald Trump com la concreció del perill d’unes institucions extractives, encara més amb la seva perillosa amistat i associació amb el candidat a màxim plutòcrata mundial, Elon Musk. I per a Trump, perquè el treball dels acadèmics no li interessa gens i l’esperit democratitzant d’Acemoglu i els seus coautors li deu semblar sospitós i fins i tot perillós. 

La Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia ha atorgat el premi Nobel d'economia a Daron Acemoglu, Simon Johnson i James A. Robinson per la seva recerca sobre "com es formen les institucions i com afecten la prosperitat" dels ciutadans en diversos països, segons ha anunciat oficialment la mateixa Acadèmia aquest dilluns en un acte a Estocolm.

"L'economia és un estudi de la humanitat en l'ordinari negoci de la vida". Així comença Principios de economía d'Alfred Marshall, un llibre de text del segle XIX que va ajudar a crear el llenguatge comú que els economistes encara utilitzen avui dia. L'afirmació de Marshall que l'economia estudia allò "ordinari" va ser una declaració d'intencions. La disciplina tractava de prendre's seriosament algunes de les qüestions més urgents de la vida humana. Com pago les meves factures? Què faig per guanyar-me la vida? Què passa si em poso malalt? Podré jubilar-me mai?

Daniel Kahneman, psicòleg i premi Nobel d'economia, ha mort a 90 anys. La seva recerca en la psicologia de la presa de decisions, com recorda el Financial Times, va demostrar que les persones tendim a decidir segons el nostre instint i no pas per racionalitat econòmica, com s'havia cregut fins aleshores. L'Acadèmia Sueca de les Ciències va concedir-li la distinció per "integrar raonaments de la recerca psicològica en les ciències econòmiques, especialment sobre el raonament i la presa de decisions davant la incertitud".

Cal entendre les causes per redreçar el problema. Aquest és un dels missatges principals que s’extreuen de la dilatada carrera acadèmica de la recent premi Nobel d'economia 2023, Claudia Goldin.

De mitjana, les dones guanyem, a Europa, gairebé un 13% menys per hora que els homes. Què fa que, malgrat el pas del temps, el creixement econòmic i l’avanç social, les dones encara trobem una penalització salarial al mercat laboral? La resposta no està clara, però gràcies a Claudia Goldin, que ha guanyat el Nobel d’economia aquesta setmana, en sabem una mica més. 

Joseph Stiglitz (Indiana, 1943) és un capitalista conscient dels problemes del capitalisme i ha estat un crític lúcid contra el neoliberalisme quan gairebé només ho feien activistes i moviments socials. Premi Nobel d’economia el 2001, execonomista en cap del Banc Mundial i professor a la Universitat de Colúmbia, té la capacitat dels savis, de transformar els conceptes més complexos en idees senzilles. Rep l’ARA al Palau de la Generalitat, on ha recollit aquesta setmana el Premi Internacional Catalunya. Però no ve dels Estats Units, fa setmanes que està instal·lat a Cadaqués, on passa molts estius. “Tinc bon gust, oi?”, ens diu somrient.

Enguany, la concessió del premi Nobel d’economia arriba en un moment oportú, quan els vents de recessió bufen fort i quan cal que les autoritats bancàries, econòmiques i monetàries de les grans àrees monetàries del món no s’equivoquin. El premi s’ha concedit per la recerca dels guardonats sobre bancs i crisis financeres. En tots tres casos (Bernanke, Diamond i Dybvig) per articles publicats fa prop de quaranta anys –entre 1983 i 1984– que estudiaven la funció dels bancs, la modelitzaven i en deduïen característiques –fortaleses i febleses– permanents. Bernanke oferia, recorrent molt a la història econòmica, una explicació bancària de la profunditat de la Gran Depressió. Segons ell, si s’haguessin pogut estalviar els pànics bancaris i si s’haguessin salvat molts dels bancs que van desaparèixer, la depressió hauria estat molt menor. La política de la Reserva Federal (dels Estats Units) va ser, entre 1929 i 1933, un desastre, atès que va deixar caure els bancs sense fer res. Simultàniament a Bernanke, Diamond i Dybvig aprofundien en la natura dels bancs, subratllaven la importància de la seva tasca d’intermediació financera entre estalviadors i inversors i observaven que, tanmateix, tenien el risc de patir pànics bancaris. Proposaven que un fons de garantia de dipòsits solucionaria el risc de pànic bancari i milloraria enormement la confiança dels dipositants i el funcionament de l’economia. Posteriorment, insistint en la mateixa direcció, van subratllar la importància que els bancs centrals fessin de prestadors en darrera instància del sistema bancari.

L'expresident de la Reserva Federal –el banc central dels Estats Units–, Ben Bernanke, ha sigut guardonat amb el premi Nobel d'economia del 2022. Bernanke, que va presidir la institució durant la crisi econòmica global del 2008, ha estat premiat juntament amb dos economistes nord-americans més, Douglas Diamond i Philip Dybvig, "per la seva recerca en bancs i crisis financeres", segons ha anunciat aquest dilluns la Reial Acadèmia Sueca de les Ciències, que escull els guanyadors.

Tots els que ens dediquem a l’avaluació de polítiques públiques hem vist en el Nobel d’economia, atorgat aquest dilluns, una manera de posar en valor un canvi metodològic que, fa 30 anys, va revolucionar la nostra manera de veure el món. David Card, Joshua Angrist i Guido Imbens han rebut el premi per la seva contribució a l’anàlisi de les relacions causals. És a dir, per ajudar-nos a entendre una frase que cada dia sentim més: “Correlació no és causalitat”. El fet que dues coses (com el salari mínim i l’atur) pugin alhora no vol dir que una sigui la causa de l’altra. O sí. I aquesta és la gran qüestió.

La Reial Acadèmia de Ciències de Suècia ha atorgat el premi Nobel d'economia a tres economistes per les seves investigacions sobre l'alleujament de la pobresa a nivell mundial, en especial dedicada a treballs de camp. Els guardonats són el nord-americà Michael Kremer, l'indi Adhijit Banerjee i la francesa Esther Duflo.

Les persones no prenen les seves decisions econòmiques només per una qüestió racional. Estan disposades a perdre diners per una causa que considerin justa. I si alguna cosa els falta, és autocontrol. Aquests són tres elements que trenquen la lògica del comportament econòmic i que potser expliquen perquè l’economista Richard H. Thaler ha guanyat el premi Nobel d’economia d’aquest any i els 930.000 euros amb què està guardonada la distinció que atorga cada any el Banc Central de Suècia, el Riksbank.

El nord-americà Oliver Hart i el finlandès Bengt Holmström han estat guardonats aquest dilluns amb el premi més important en economia, el Nobel.

La recerca d'Angus Deaton (Edimburg, 1945), que ha estat guardonat amb el premi Nobel d'economia 2015, s'ha centrat en aspectes com el benestar, les desigualtats i el consum, i això és el que li ha volgut reconèixer el jurat de l'Acadèmia Sueca aquest dilluns. Aquestes són algunes de les frases més destacades que ha pronunciat Deaton abans de ser premiat amb el Nobel:

L'economista escocès Angus Deaton ha estat guardonat aquest dilluns amb el guardó més important en economia, el premi Nobel.