El 2024 s'encamina a ser un any de rècord pel que fa a les reclamacions que el Banc d'Espanya rep per part dels clients de les entitats financeres. Només durant els primers sis mesos de l'any ja s'han obert 38.619 expedients i l'organisme supervisor estima que es podrà arribar a una forquilla d'entre 55.000 i 60.000 expedients, tal com ha apuntat el director que supervisa la conducta de les entitats, Fernando Tejada, en una trobada informativa aquest dimecres. La previsió s'ha donat a conèixer en el marc de la publicació de la Memòria de reclamacions corresponent a l'exercici del 2023.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha sentenciat aquest dijous que un banc pot estar actuant amb "mala fe" en cas que esperi a la denúncia d'un client per retornar-li els diners cobrats amb clàusules abusives, per la qual cosa l'entitat bancària pot ser condemnada a pagar les costes del judici.

El jutjat de primera instància 31 de Barcelona ha dictat la primera sentència a l'estat espanyol que declara la nul·litat, per abusives, de nou clàusules incorporades en un contracte de lloguer del fons d'inversió Azora, el tercer amb més habitatges a tot l'Estat, dels quals 13.000 són de lloguer. Sílvia Torres, veïna de Granollers, es va trobar d'un dia per l'altre que l'empresa propietària del pis on viu de lloguer –una filial d'Azora– li volia triplicar el lloguer, sense cap argument. De 690 euros mensuals a 1.100. Torres, assessorada pel Sindicat de Llogateres i el Col·lectiu Ronda, va portar el seu cas a la justícia, que inicialment li ha donat la raó. Entre altres coses, el jutjat assegura que la clàusula de bonificació de la renda que permetia a l'empresa aplicar la pujada a partir del tercer any de contracte és "abismal" i contradiu la normativa vigent.

"Injustícia i impotència". Això és el que va sentir la Sílvia Torres, veïna de Granollers, quan va rebre un burofax d'escasses quatre línies on la propietat del pis on vivia –una filial del fons d'inversió Azora– l'informava que el seu lloguer es triplicaria, sense cap argument. Aquest divendres al matí ella mateixa explicava el seu cas a les portes de la Ciutat de la Justícia, perquè Torres no es va quedar de braços plegats i finalment ha decidit portar a judici el fons d'inversió per les clàusules abusives que havien inclòs al seu contracte de lloguer. És la primera vegada que un cas així arriba a la justícia en l'àmbit del mercat de lloguer.

Encara que no ho reclami, un consumidor té dret a rebre tots els diners que va pagar per clàusules terra declarades abusives. Aquesta és la recomació que aquest dijous ha emès l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Evgeni Tanchev, en resposta a una qüestió prejudicial que va presentar el Tribunal Suprem espanyol. Els pronunciaments de l'advocat general no són vinculants, sinó un pas previ que assessora (i majoritàriament encamina) la decisió del jutge del TJUE que finalment emetrà la sentència.

El Sindicat de Llogaters i el Col·lectiu Ronda han presentat aquest dimecres a la Ciutat de la Justícia la primera demanda contra el fons d'inversió Azora –el tercer propietari de pisos de lloguer a l'Estat– per una desena de clàusules abusives incloses en el contracte de lloguer d'una inquilina. La demanda d'aquesta particular podria servir, segons el sindicat, per ajudar en un futur altres famílies que viuen en un pis propietat del mateix fons o d'altres que també cometin abusos a les clàusules. "El pas que fem avui marcarà un precedent i se'n podran beneficiar milers de famílies a l'estat espanyol", ha assegurat la portaveu del sindicat, Marta Ill.

Els contractes hipotecaris no poden impedir que el consumidor recorri les condicions de la hipoteca davant la justícia. Així ho ha sentenciat aquest dijous el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en una sentència en què deixa clar que el client (és a dir la persona que signa la hipoteca) està d'entrada en una situació d'inferioritat i, per tant, ha de tenir garantit el dret a recórrer als tribunals, encara que signi per escrit que hi renuncia.

Els jutges espanyols hauran de comprovar en cada cas si les clàusules IRPH de les hipoteques van ser aplicades de manera abusiva i poc transparent. Així ho ha decidit aquest dimarts el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que deixa clar que aquestes clàusules queden emmarcades dins de la directiva europea i, per tant, han de ser "clares i comprensibles", com requereix aquesta normativa. Aquesta és, d'entrada, una victòria per als consumidors, que podran lluitar per reivindicar que se'ls va aplicar una clàusula de manera abusiva, però la sentència del TJUE deixa en bona posició els bancs, perquè si els jutges arriben a la conclusió que són abusives, no s'hauran de retornar els diners cobrats en funció de l'interès aplicat per l'IRPH (l'opció més temuda), sinó que hauran de substituir-lo per l'Euríbor. A més, fixa uns criteris de transparència elevats perquè puguin ser considerades abusives, ja que considera que complien diversos requisits de transparència. Malgrat això, la sentència deixa el conflicte just on el volien els bancs: en l'anàlisi, cas a cas, de cada hipoteca referenciada a aquest índex i, per tant, sense automatismes sancionadors. El sector financer no ha dissimulat la seva satisfacció amb la decisió.

La Comissió Europea i el Banc Central Europeu han advertit en un informe que la futura sentència europea sobre l'índex de referència de préstecs hipotecaris (IRPH) podria afectar negativament la banca espanyola. El document de Brussel·les i el BCE afirma que, si la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) anul·la les clàusules hipotecàries calculades amb l'IRPH, afectaria la rendibilitat dels bancs espanyols que utilitzaven aquest índex en les seves hipoteques.

Els quatre jutjats catalans especialitzats en clàusules sòl han resolt el 17% dels casos admesos a tràmit: si des del 2017 es van admetre 42.507 assumptes, fins al moment se n'han resolt només 7.304. Les dades més recents del Consell General del Poder Judicial revelen que al quart trimestre del 2018 –d'octubre a desembre de l'any passat– els jutjats catalans van admetre 2.586 casos. D'aquests, els quatre tribunals només van dictar sentència en 2.423.

L'anul·lació de l'IRPH de les hipoteques per part del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) costaria entre 7.000 i 44.000 milions d'euros al sector bancari espanyol, segons un informe del banc d'inversió nord-americà Goldman Sachs.

El Tribunal Suprem (TS) ha confirmat que tres clàusules incloses en els contractes de compra de bitllets de l'aerolínia Iberia són abusives. Tal com ja havien fet anteriorment l'Audiència de Madrid i un jutjat mercantil de la capital espanyola, el Suprem dona la raó a l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), que va posar una demanda a l'empresa el 2011 en què sol·licitava la supressió de les clàusules.

Els jutjats especialitzats en clàusules hipotecàries a Catalunya només han resolt una vuitena part dels casos que han rebut, una proporció inferior a la mitjana espanyola, que se situa en el 25% (una quarta part), segons les dades estadístiques publicades aquest dimecres pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

Món Orxata, l'empresa valenciana que va demandar Facebook pel tancament sense avís previ ni explicacions posteriors de la seva pàgina en la xarxa social estatunidenca el gener del 2016, ha participat aquesta setmana en unes jornades organitzades per la Comissió Europea sobre la regulació de les plataformes digitals. L'objectiu de les sessions és analitzar quines millores en la normativa poden evitar els contractes abusius i les pràctiques comercials deslleials dels gegants de la xarxa.