La ludopatia o addicció al joc és un trastorn que suposa l'últim graó del joc problemàtic, un comportament que desencadena alteracions negatives en l'afectat i el seu entorn familiar i a escala financera i laboral. Aquestes situacions afecten uns 80 milions d'adults a tot el món, i també hi ha 448,7 milions de persones en situació de risc, és a dir que tenen almenys un símptoma i alguna conseqüència adversa derivada de l'hàbit o l'addicció al joc. Les dades formen part d'un informe fet per un grup multidisciplinari d'experts d'arreu del món en jocs d'atzar i salut pública publicat a la revista The Lancet i suposen un toc de l'alerta respecte a la percepció del risc associat als jocs d'atzar.

Sporting Jerico és el favorit per imposar-se a Burgess Mentor, Robbies Buzz i Slash Soul. Són els protagonistes de la cursa que està a punt de disputar-se a Harlow, una ciutat anglesa de 80.000 habitants. Allà plou. En canvi, a Barcelona fa sol a les dotze del migdia d'un dilluns feiner de març. Sporting Jerico participa en una de les curses de llebrers que formen part de la inacabable oferta d'apostes esportives de la seu física de Sportium de la Gran Via, tocant a la plaça Universitat. Dos televisors del local retransmeten curses de llebrers en directe, un tercer té les curses de cavalls i dos més ofereixen partits en diferit de futbol sala i rugbi. La llum del passadís és fosca i ofereix un contrast contundent amb les màquines de joc que hi ha a banda i banda, que semblen motels anunciant-se en una carretera inhòspita.

Rafa Márquez, entrenador del Barça Atlètic, ha tornat a reincidir en la promoció de cases d'apostes. Des de la seva arribada l'estiu del 2022, el tècnic mexicà havia passat força inadvertit en l'entorn mediàtic blaugrana. Fins aquesta temporada, quan el seu nom ha sonat als mitjans. Primer es va convertir en una de les opcions per substituir Xavi Hernández a la banqueta del primer equip a causa dels mals resultats. I, ara, el tema és extraesportiu. Ha tornat a publicitar una casa d'apostes de Mèxic a través d'una piulada al seu compte oficial de X i d'un vídeo als stories d'Instagram.

Governar és gestionar la complexitat i arbitrar sobre els interessos particulars, fins i tot renunciant a beneficis econòmics, per buscar el bé comú. Justament aquesta és la situació amb què s'ha trobat el Govern després de saber-se que Barcelona acollirà a partir del 2025 el principal saló professional sobre el joc que es fa al món, l'ICE, que fins ara es feia a la ciutat de Londres. Es tracta d'un saló que portaria a Barcelona uns 45.000 professionals del sector del joc i les apostes i, com totes les fires, tindria un impacte econòmic positiu per a la ciutat. Tot i això, tant el conseller de Salut, Manel Balcells, com la consellera d'Economia, Natàlia Mas, s'hi han mostrat radicalment en contra perquè consideren que un saló d'aquestes característiques és una plataforma de promoció de conductes addictives.

L'anunci que Barcelona acollirà el principal saló mundial del joc, l'ICE, ha tocat el voraviu al Govern, que s'ha mostrat contrari a la celebració a la Fira d'un esdeveniment que xoca de ple amb les polítiques contra les ludopaties. Fira de Barcelona, institució de la qual forma part el mateix Govern, ha sortit en defensa de la captació d'aquest saló, que fins ara se celebrava a Londres i que a partir del 2025 tindrà lloc a Barcelona, després d'haver-se imposat a candidatures d'altres importants ciutats europees. De fet, a la fase final Barcelona es va imposar a les candidatures de Londres –que optava de nou a acollir aquesta fira–, París i també Madrid, que apostava fort per dur-la a Ifema.

Igor Basurko, exconcursant de Gran Hermano 14, s'enfronta a una petició de 5 anys de presó per una presumpta estafa amb una targeta de crèdit robada a una dona. L'hauria sostret per apostar, cosa que ell ha negat durant el judici on, no obstant, sí que ha reconegut que ha estat enganxat al joc. Basurko, condemnat ja quatre vegades per estafes a Madrid i Sant Sebastià, va declarar ahir al judici a la Secció Tercera de l'Audiència de Guipúscoa. Segons la versió de la Fiscalia, Basurko hauria aprofitat quan "va estar pernoctant" al domicili de la víctima (ara morta) per agafar-li la targeta per fer tres "dipòsits" en una pàgina d'apostes en línia per import de 875, 400 i 200 euros.

Un gotim de raïm, mitja llimona i un altre requadre lluminós amb el número 7 que apareixen i desapareixen aleatòriament. Ja gairebé ningú, tret dels clients del bar que hi juguen, adverteix la presència de la màquina escurabutxaques que fa rodar la sort després d’empassar-se una altra moneda. L’expansió de les escurabutxaques als anys 80 va convertir aquestes màquines en la principal causa d’addicció al joc, i avui les dades clíniques indiquen que ho continuen sent.

Durant les vacances de Nadal, el joc és molt present en les nostres vides, per l'aspecte lúdic que agafen les trobades amb família o amics i, també, per la concentració de loteries que hi ha en aquestes festes. Hi ha, però, un aspecte obscur en aquesta afició al joc que no para de créixer i que és un autèntic problema social. Parlem de les ludopaties, que afecten prop d'un 2% dels catalans i que tenen a veure encara en bona part amb l'addicció a les màquines escurabutxaques tot i que darrerament el perfil del ludòpata s'està rejovenint amb la irrupció del joc online, que ha crescut molt durant la pandèmia. Hi dediquem un dossier amb la novetat que aportem moltes dades que fins ara no es coneixien i que permeten veure, per exemple, quina és la distribució exacta de les màquines escurabutxaques arreu del país i com la seva presència més gran a les zones més pobres agreuja els problemes de les llars més desfavorides. 

A Catalunya tenim cinc vegades més bars i restaurants amb màquines escurabutxaques que farmàcies. Hi ha 28.830 màquines instal·lades. I, tot i l'auge de les apostes per internet, continuen sent la principal via d'addicció al joc. No estan restringides en locals especialitzats, dedicats a les apostes, són al mig del lloc per anar a fer un cafè, una cervesa o un menú. Amb la musiqueta alegre i les llums de colors que criden l'atenció. No ho trobem estrany perquè hi estem acostumats. Però tot això té un preu invisible: el trastorn de joc i el joc problemàtic en totes les seves modalitats afecten el 0,5% i el 2,3% dels catalans, respectivament, segons el ministeri de Sanitat. I alguns experts avisen que el percentatge podria ser força més alt.

“Durant el confinament ha crescut l’addicció al pòquer online i als videojocs”, assegura Dominica Díez, coordinadora de la unitat d’atenció d’Althaia, a Manresa. I no és només una apreciació aïllada. Una enquesta del ministeri de Sanitat certifica que durant el confinament va créixer fins a un 30% el consum de jocs de cartes online amb aposta i que el pòquer va ser el que va créixer més. També alerta que un 9% dels menors d’entre 14 i 17 anys que van respondre a l’enquesta presentaven un possible trastorn per videojocs, una xifra que en adults es reduïa al 6,9%.

La quarta tipologia de joc amb diners més consumida durant el confinament, segons el ministeri de Salut, van ser les anomenades caixes botí, també conegudes com a loot boxes, recompenses que els jugadors reben a través de micropagaments per aconseguir nous personatges, tresors o habilitats de manera aleatòria, sense saber què ni quan els tocarà. Aquest element de sorpresa és el que assimila les caixes botí a les apostes amb diners i fa que siguin potencialment addictives. “Veiem una relació directa entre aquestes recompenses i la possibilitat que siguin un precipitador de conductes ludopàtiques”, adverteix Josep Lluís Matalí, coordinador de la unitat de conductes addictives de Sant Joan de Déu.

Eurojackpot, Cupón Extra de Navidad, La Grossa, El Rasca Ràpid, El Niño, l’Euromillones i La Quiniela són només una mostra de la gran quantitat de productes que la loteria pública i semipública ofereix al ciutadà en més de 5.700 punts de venda arreu de Catalunya. Una presència molt superior als prop de 200 establiments de joc privat que estan limitats per llei.

Malgrat que Catalunya és l’única comunitat que té unitats d’atenció especialitzades en joc patològic a la xarxa assistencial pública, aquestes mateixes unitats consideren que no són suficients per atendre el volum de casos i adverteixen que treballen al límit. “La unitat fa honor al seu nom: està formada només per una persona”, ironitza Sara Soria, coordinadora de la unitat de Mataró. I no és l’única que pateix aquesta situació. De les 11 unitats de joc patològic distribuïdes pel territori, només dues -l’Hospital de Bellvitge i AIS- estan formades per una dotzena de professionals i atenen pacients de tot Catalunya. La resta compten només amb una psicòloga clínica i es divideixen territorialment l’atenció. A més, n’hi ha dues -Sant Joan de Déu i l’Hospital Clínic- que només atenen menors.

Les portes opaques dels establiments de joc presencial i privat de Catalunya van estar tancades durant part del 2020. L’emmudiment dels quatre casinos, 55 bingos i 127 salons de joc autoritzats per la Generalitat i oberts amb normalitat fins al març del 2020 (hi ha deu llicències de bingo més aprovades, però pendents d’obrir), així com de les màquines recreatives instal·lades en més de 16.000 bars i restaurants, va fer caure un 45% la facturació del joc privat català respecte al 2019. Així ho recollia una enquesta de la Cambra de Comerç de Barcelona presentada l’octubre passat. Els ingressos bruts del joc privat català l’any 2019 van ser de més de 900 milions d’euros, un 0,4% del PIB del Principat. Una dècada després de la patacada per la crisi econòmica del 2008, el món del joc va començar a remuntar l’any 2014, sobretot gràcies a l’empenta de les apostes esportives.

El ple de les Corts Valencianes ha aprovat aquest dijous la llei de regulació del joc i de prevenció de la ludopatia, que estableix, entre altres mesures, les distàncies mínimes que hi ha d'haver entre els locals de joc i els centres escolars. La norma ha rebut el suport del PSPV, Compromís i Unides Podem, el vot en contra del Partit Popular i Ciutadans i l'abstenció de Vox.

El ministeri de Consum prepara un reial decret per combatre l'extensió del joc online i la xacra de la ludopatia que duu associada. Es tracta d'un conjunt de 100 mesures en 37 articles que ara s'enviaran a la Comissió Europea i que alhora s'obriran a al·legacions dels agents socials. Tot i que ja fa temps que s'hauria d'haver legislat sobre aquest problema social, tant la filosofia de fons com la concreció de les mesures suposen un avanç important, però no complet. La principal excepció –que no és de poca importància– és la que es vol fer amb el futbol, de manera que les retransmissions esportives en directe a partir de les vuit del vespre quedaran fora de la prohibició general i, per tant, s'hi podrà incloure publicitat d'apostes. És aquí, en el futbol, on hi ha el gran negoci de les apostes i és, a més, la principal porta d'entrada dels joves en el món del joc online.

La contractació de presentadors de televisió, actors i futbolistes per als anuncis que publiciten cases d’apostes és la millor prova que el joc online s’està normalitzant. Hibai López-González, que es va formar en ciències de la comunicació, fa anys que estudia com aquesta publicitat influeix en el creixement del joc i de la ludopatia. Va ser investigador a les universitats de Nottingham Trent i de Deusto, i ara continua analitzant el sector des de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge.

L'addicció al joc i les apostes és una problemàtica que afecta cada cop més persones, sobretot joves, que gràcies a internet poden apostar sense sortir de casa. Però, a més, en els últims anys no ha parat de créixer l'oferta de locals d'apostes, aprofitant que les competicions esportives han multiplicat les possibilitats que ofereix aquest tipus de joc i han creat entorns molt favorables a l'addicció. I això és el que l'Ajuntament de Barcelona pretén revertir amb la moratòria de nous locals que va anunciar ahir i un seguit de mesures per disminuir el nombre de negocis vinculats al joc a la ciutat.

La majoria de les portes d’entrada de les cases d’apostes són de vidres foscos, no es veu l’interior, en contrast amb els llums que fan pampallugues amb el nom del local o, en el cas del Nevada, al carrer Bravo Murillo de Madrid, també amb la cara del Joker alternat-se amb una ruleta en una pantalla. Per davant d’aquesta casa, i de les quinze més que hi ha en els dos quilòmetres que fa el carrer amb més locals d’aquesta mena de la ciutat, es van manifestar diumenge passat unes 2.000 persones contra l’auge d’un negoci que creix sobretot als barris més pobres. L’any 2013 hi havia 14 cases d’apostes a Madrid i ara n’hi ha 103. Set vegades més. El fenomen coincideix amb l’augment de la ludopatia, sobretot entre els més joves.

Sis de cada deu joves d'entre 19 i 30 anys atesos a la unitat de ludopaties de l'hospital Santa Caterina de Salt (Gironès) durant el 2017 són addictes a les apostes i a la ruleta en línia.