La Unió Europea i els Estats Units han cremat aquest 2025 més combustibles fòssils que l'any anterior i han fet pujar les seves emissions de CO₂, en contra de la tendència a la baixa de les últimes dues dècades. Ho revela l'informe anual Global Carbon Budget 2025, una anàlisi de les emissions de CO₂ elaborada pel Global Carbon Project, que es presenta amb motiu de la cimera del clima del Brasil, la COP30, i que fa per primer cop una projecció de les emissions que hi haurà aquest 2025. Segons l'estudi, el conjunt del món emetrà aquest 2025 un 1,1% més de CO₂ que el 2024, és a dir, segueix la tendència creixent en les emissions globals, que haurien d'arribar al seu pic abans del 2030 si volem mantenir l'escalfament global per sota dels 1,5 °C que demana l'Acord de París.

Confeccionat sobre la base de les recomanacions del Comitè d'Experts sobre el Canvi Climàtic per assolir la neutralitat climàtica el 2050, tal com fixa la Unió Europea, el Govern aprovarà aquest dimarts els primers pressupostos de carboni de Catalunya. Tot i que amb anys de retard –la llei del canvi climàtic del 2017 fixava tenir-los aprovats abans del 2021–, aquest full de ruta amb els límits de gasos d'efecte hivernacle que els diferents sectors econòmics poden emetre a l'atmosfera hauria d'arribar al Parlament a la tardor, segons explica la consellera per a la Transició Ecològica i portaveu del Govern, Sílvia Paneque.

Des del dia 1 de maig, les persones titulars d’un o més vehicles poden consultar la llista provisional de vehicles (el padró) subjectes a l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni (CO₂) corresponent a l’exercici 2024. La informació està disponible a través del portal El meu espai ATC, a la seu electrònica de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), amb identificació digital (IdCAT Mòbil o un altre certificat digital). Per consultar un únic vehicle, es manté un accés bàsic amb NIF i matrícula del titular. Si cal fer alguna modificació de dades, es poden presentar al·legacions fins al 5 de juny.

La Comissió Europea ha fet públiques les ajudes que atorga a 77 projectes que aposten per la descarbonització, i un dels escollits és el magatzem de CO₂ que l'empresa energètica Repsol estudia obrir sota el mar, en una cavitat que es troba a 50 quilòmetres d'Amposta. En total, el Fons d'Innovació de la Unió Europea donarà a Repsol 205 milions d'euros, si decideix tirar endavant el magatzem. Abans, però, cal que l'Estat atorgui a la companyia el permís d'investigació –que ja està demanat– i que les conclusions d'aquesta recerca, que pot durar fins a quatre anys, siguin favorables tant pel que fa al medi ambient com pel que fa a la recuperació de la inversió que suposaria per a la companyia. "Estem molt satisfets i orgullosos de rebre aquest suport europeu al projecte TarraCO₂", ha valorat el director del complex industrial de Repsol a Tarragona, Javier Sancho, tot i que ha deixat clar que “el projecte encara està en una fase molt inicial". Sancho també ha assegurat que "sense tecnologies com la captura i emmagatzematge de CO₂, sectors clau com la petroquímica, la producció d’acer o el ciment estan en risc de deslocalització".

Una de les pors principals que fins no fa gaire tenien la majoria dels fabricants d'automòbils a Europa era la coneguda com a normativa CAFE (clean air for Europe, o aire net per a Europa), un pla anticontaminació que preveia reduir enguany les emissions de CO₂ un 15% en comparació amb els nivells del 2020. Dit d'una altra manera, els fabricants havien de fer front aquest any 2025 a un límit d'emissions màxim de 93,6 grams de CO₂ per quilòmetre, i en cas d'incompliment estava previst que paguessin multes molt elevades.

La Fórmula 1 és la principal competició de l'automobilisme mundial. Enguany acull un total de 24 curses arreu del món, el rècord absolut de proves disputades en un sol any. I, malgrat que sempre es parli de l'estrès que això genera als mecànics, pilots, tècnics i personal de cadascun dels equips, el que sovint no es té tan present és el repte majúscul que suposa per als operadors logístics que treballen a la Fórmula 1.

El dossier doble que hem publicat aquest cap de setmana, basat en dades recollides per l'Agència Europea del Medi Ambient del període 2007-2022, i que hem centrat en l'emissió de gasos d'efecte hivernacle (GEH) produïts per la indústria a Catalunya i Espanya, mostra clarament la necessitat de continuar millorant tant en els controls i la transparència dels equipaments com en els processos d'avenç cap a una economia més verda i més neta. S'han fet passos importants en aquest sentit, per exemple amb el desmantellament de les centrals tèrmiques de carbó: només en queden quatre d'actives, una d'elles situada a Alcúdia, a Mallorca, però tenen plans de tancament ja marcats. Està clar que encara hi ha un important camí per recórrer. Un camí que no té gaires secrets: amb el carbó ja descartat, ara, en el terreny industrial i pel que fa a les emissions de GEH, les instal·lacions que encapçalen el rànquing són, en l'àmbit de tot l'Estat, les tèrmiques de gas natural i les refineries de gas i petroli. Així, doncs, és peremptori anar cap a la producció d'energies renovables com l'eòlica o la solar, un terreny en el qual el conjunt de l'Estat ha avançat molt, però no Catalunya. Cal prémer l'accelerador en aquest camp si no volem ser un país energèticament dependent.

Només 57 empreses són responsables del 80% de les emissions de CO₂ del planeta, segons un estudi publicat aquest dijous pel think tank britànic InfluenceMap. Es tracta, esclar, de les grans empreses productores de petroli, carbó i gas del món, que aquest informe assenyala amb noms i cognoms com les principals responsables de la crisi climàtica. De fet, l'anàlisi revela també que la majoria d'elles han produït més combustibles fòssils en els set anys posteriors a l'Acord de París que en els set anys anteriors.

França s'ha proposat darrerament estar al focus de tots els mitjans pel que fa a les seves polítiques relacionades amb l'automòbil. Si fa uns dies explicàvem que l'Ajuntament de París havia decidit triplicar les tarifes d'aparcament als SUV i als cotxes més pesants, fins i tot als elèctrics, ara el torn és per al govern de tot el país i la seva fiscalitat referent al CO₂. I és que sota el nom de malus CO₂, l'executiu francès aplica una taula progressiva d'impostos que eleva el preu dels vehicles en funció de les seves emissions de diòxid de carboni, arribant a xifres realment elevades.

Davallada important –tot i que insuficient– de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. L'any 2023 les emissions de CO₂ van disminuir un 5,5% a Catalunya en comparació amb l'any anterior. La fita assolida suposa un canvi de tendència destacable, ja que des que el 2020 les emissions van caure en picat per la pandèmia, les dades d'aquest indicador no havien deixat de créixer a Catalunya. L'any 2021 els gasos d'efecte hivernacle emesos al país van repuntar un 1,9% respecte a l'any anterior, i el 2022 encara van accelerar-se més, fins a un 3,1%. Així ho demostren les dades fetes públiques aquest dijous pel Monitor Públic d'Emissions de Catalunya, un grup independent d'experts que han elaborat, per primer cop, una estimació d'emissions de CO₂.

L'organització no governamental Oxfam Intermón ha denunciat que prop del 60% de les grans empreses espanyoles han augmentat les emissions totals de CO₂ malgrat l'emergència climàtica. L'entitat ho afirma en un informe que examina l'acció climàtica de les 50 empreses més grans de l'Estat; un informe publicat dos dies abans de l'inici de la cimera climàtica COP28 de Dubai.

Les promeses de reducció d'emissions que tots els països del món han presentat a l'ONU faran pujar la temperatura global entre 2,5 °C i 2,9 °C respecte de l'era preindustrial. És la principal conclusió de l'informe que ha presentat aquest dilluns l'ONU, el seu balanç anual de la bretxa que queda entre les retallades d'emissions compromeses i les que caldria fer per complir l'Acord de París. Aquest any, la bretxa s'eixampla respecte a l'informe de l'any passat perquè l'informe disposa de molts més models de càlcul que l'any passat. Noves dades que constaten que s'està incomplint l'Acord de París, que fixa el límit desitjable d'1,5 °C i un màxim de 2 °C.

Imagini que està fent un viatge amb cotxe i necessita omplir el dipòsit. Consulta al seu navegador quina és la benzinera més propera i s'hi dirigeix. Arriba, acosta el vehicle a l'assortidor i s'adona que no funciona. Hi ha una cafeteria a l'estació de servei. Pregunta, i li responen: "Ah, no hi ha benzina". "I això?" "Bé, doncs perquè en aquest poble cap dels habitants tenim cotxe, així que l'alcalde va decidir que la benzinera no tingués benzina".

El govern espanyol ha destinat 20,4 milions d'euros a ajudes pel CO₂ a 39 empreses industrials de Catalunya, segons ha informat aquest dilluns el ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme. La subvenció és el mecanisme de compensació de costos d'emissions indirectes de gasos d'efecte hivernacle corresponents al 2023. La inversió total per a les 17 comunitats autònomes s'enfila fins a 229 milions d'euros per a 185 grans indústries.

El transport ferroviari de mercaderies és l’assignatura pendent de la sostenibilitat. I el més preocupant és que en els últims 15 anys no s’ha produït cap augment de la quota de mercaderies per tren en el conjunt de la Unió Europea. La manca d’inversió en infraestructures es focalitza a Girona en els retards de la remodelació de la terminal intermodal de Vilamalla (que ni l’aposta d’Amazon per la zona ha aconseguit agilitzar) i en la impossibilitat de les empreses de carregar contenidors directament al tren. L’empresa LC Paper, amb seus a Besalú i Fornells de la Selva, ha trobat una solució que li estalvia 67 quilos de CO₂ per tona de paper i li suposa un estalvi econòmic enfront del transport directe amb camió fins al Regne Unit. La fórmula que utilitzaven fins ara era el camió fins a l’estació de mercaderies del Morrot, al port de Barcelona, i d’allà amb tren fins al port de Bilbao per arribar a Liverpool. Algunes vegades es veuen obligats a anar directament fins a Birmingham amb camió, l’opció logística que resulta més cara i contaminant.

"L'Acord de París ha portat contribucions que redueixen significativament el futur escalfament global, però, tot i això, el món no està en camí d'aconseguir els objectius d'aquest acord". Cap sorpresa: aquesta és la constatació oficial que ha fet aquest divendres l'ONU en un nou informe molt rellevant. Es tracta del primer Informe de balanç global, que l'Acord de París va estipular que calia fer per anar avaluant el compliment dels compromisos adquirits en aquell gran pacte contra l'emergència climàtica. I com era d'esperar, la nota general de l'avaluació és un suspens. L'informe alerta, de nou, que "s'està tancant la finestra d'oportunitat per assegurar un futur habitable i sostenible per a tothom" i que és urgent "desbloquejar bilions de dòlars" en inversions, públiques i privades, per lluitar contra la crisi climàtica.

Les ajudes als combustibles fòssils –sobretot petroli, carbó i gas natural– van tocar el màxim històric al món l'any 2022. En total, les subvencions als hidrocarburs atorgades pels governs de 170 estats diferents van sumar 7 bilions de dòlars (6,46 bilions d'euros), segons dades publicades aquest dijous pel Fons Monetari Internacional (FMI).

En un món on la competència és el motor que fa girar la terra tal com la coneixem, les celebrities es passen la vida lluitant aferrissadament per mantenir-se al pòdium de qualsevol rànquing possible. Bé, de qualsevol potser no. L'estudi publicat per Yard, l'auditora creada per la Universitat de Yale, ha fet un llistat dels famosos que més contaminen amb els vols dels seus jets privats, una informació que no ha agradat gaire als classificats. En el lloc número u apareix la cantant estatunidenca Taylor Swift i de ben a prop el segueixen el boxejador Floyd Mayweather i també Jay-Z, Alex Rodríguez, Blake Shelton, Steven Spielberg i Oprah Winfrey.

Els deures de Catalunya per contribuir a limitar l'escalfament global estan per fer. Tot i els objectius marcats –tant des d'organismes internacionals com del mateix govern– per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, la realitat assenyala que la corba continua pujant i no baixant com caldria per complir els límits fixats per al 2030. Malgrat que les dades oficials existents arriben només fins al 2020, un any en què les emissions van disminuir un 9,9% fruit de l'aturada pandèmica, els científics auguren que els anys següents s'ha tornat al camí de l'ascens i, per primer cop, han creat un indicador per calcular el rumb de les emissions i no haver d'esperar anys per tenir algun tipus d'informació.

Reduir un 20% les emissions que genera el turisme provinent de la Unió Europea quan es desplaça i passar de 1.229 tones de diòxid de carboni a 977 "en poc temps". Com? Canviant l'avió pel tren. És l'objectiu que s'ha marcat l'associació Promoció del Transport Públic (PTP) per als pròxims anys i així ho exposen al seu darrer informe Destinació Barcelona zero emissions. "És possible i, si hi ha voluntat política, es podria començar a fer aquest canvi demà passat", ha dit Pau Noy, membre fundador de PTP. L'estudi, que s'ha fet conjuntament amb Eco-union i la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura i el suport de l'Ajuntament de Barcelona, recorda que la capital catalana està al top ten de ciutats més visitades d'Europa i més de 85% dels turistes que hi arriben ho fan en avió: el mitjà de transport amb més emissions per passatger i quilòmetre, seguit del cotxe.