La creació d'una subdirecció específica per defensar els Mossos d'Esquadra dins de la direcció general de Policia ha obert la caixa dels trons a la Generalitat. La decisió es va fer efectiva a través d'un decret de reestructuració interna i obeeix a la voluntat del director de la Policia, el major Josep Lluís Trapero, de tornar a situar la representació, defensa i assessorament jurídic dels Mossos al paraigua d'Interior. Es tracta d'un conflicte que porta cua: l'any 2021 es va enviar al departament de Presidència la representació jurídica de la policia perquè el Govern de Pere Aragonès va considerar que algunes acusacions a manifestants independentistes eren massa elevades. Ara, els advocats tornaran a Interior, però la mesura ha topat amb l'oposició de l'associació Fòrum d'Advocacia de la Generalitat, que l'ha impugnat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i en demana la paralització immediata, segons va avançar El Món.

Els subinspectors són els càrrecs intermedis per excel·lència a dins del cos dels Mossos d'Esquadra. Just per sobre dels sergents i per sota dels inspectors, hi ha 414 policies amb aquest rang, encarregats de la supervisió de les unitats, els grups i els subgrups. Dit d'una altra manera, moltes vegades fan d'enllaç entre els policies de l'escala bàsica, les primeres peces a l'hora d'investigar o vigilar el carrer, i l'escala executiva o superior, formada pels caps i coordinadors del cos. "Traduïm les decisions estratègiques en la tasca operativa", asseguren fonts d'aquest rang, i afegeixen que tenen unes responsabilitats molt semblants a les dels inspectors, sobretot quan estan de guàrdia. Fa mesos, però, que els subinspectors estan en lluita: consideren que les seves tasques no s'adeqüen amb el seu sou.

El crim organitzat al voltant de la marihuana s'expandeix a Catalunya i els recursos policials, per si sols, fan curt per abastar la magnitud d'aquest "greu problema de seguretat", ha advertit aquest divendres el director general dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero. L'any 2024 a Catalunya hi va haver 115 incidents violents relacionats amb el tràfic d'aquest estupefaent –amb dos homicidis vinculats–, i en el 30% es van utilitzar armes de foc, les quals en paral·lel han anat augmentant la seva presència il·lícita als carrers. Policialment, l'any passat es va saldar amb més de 400 plantacions desmantellades, mig milió de plantes intervingudes i 2.000 detinguts arreu del país. Ara bé, només el 10% d'aquests arrestats van entrar a la presó provisional.

Dues turistes japoneses entren en un vagó de la L1 del metro de Barcelona. Arribant a l'estació d'Arc de Triomf, noten que algú els remena la bossa. És un jove amb una samarreta del Manchester United que, a l'adonar-se que l'han enxampat, avorta el robatori i fuig. Dos vigilants de seguretat intenten barrar-li el pas, però n'agredeix un i s'escapa per les vies del tren. Comença a córrer fins a la següent estació, Marina, on torna a pujar a l'andana, brut de pols negra, per fugir. Es tracta d'un "marró dos", que en l'argot policial significa que té dos antecedents, i dos agents de paisà dels Mossos d'Esquadra l'acaben detenint, posant contra la paret i col·locant-li les manilles, mentre un tercer vigilant explica tremolant que ha hagut de fer servir el gas pebre per reduir-lo.

El 12 de maig de l'any passat, durant el debat electoral, el candidat del PSC, Salvador Illa, tenia un as a la màniga: va anunciar que, si era investit president, la consellera d'Interior seria Núria Parlon, llavors alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, i que el director de la policia seria el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero. Els pronòstics es van acabar complint i Parlon va ser nomenada titular del departament i Trapero va assumir la direcció política dels Mossos. Aquest moviment, que en el seu moment va generar sorpresa, no ha sigut l'únic: amb l'arribada de Parlon a Interior també hi han arribat cinc alts càrrecs que, abans d'aterrar en el nou càrrec, eren policies.

"Són dos conceptes diferenciats". Amb aquestes paraules, el director general de la policia, Josep Lluís Trapero, ha començat a respondre a una pregunta delicada: hi ha relació entre immigració i delinqüència? Trapero ha dit que a Catalunya ara mateix hi ha 8.500 reclusos i que el 52% són d'origen estranger, mentre que els nouvinguts representen el 18% de la població catalana. Ara bé, ha puntualitzat que aquestes dades també indiquen que només el 0,3% de la població immigrant és a la presó. “Una persona de cada 333. El debat sobre la immigració afecta les 333; el debat sobre la delinqüència, una”, ha apuntat.

"Jo vaig sentir que era a la presó; ensumava la presó des de la terrassa de casa meva". Amb aquestes paraules, el major dels Mossos d'Esquadra i actual director de la policia catalana, Josep Lluís Trapero, ha recordat els seus dies més "complicats". Es remunten als anys posteriors al referèndum de l'1 d'Octubre, quan Trapero, que el 155 va cessar com a cap dels Mossos, va ser encausat per sedició i va acabar sent jutjat a l'Audiència Nacional, enfrontant-se a penes de 10 anys de presó. En aquest procés, Trapero va "respirar la presó".

Es recorden pocs tirotejos com el d'aquest dimarts a la nit al barri de la Mina de Sant Adrià de Besòs. No pels costos humans —per sort, només una veïna va rebre l'impacte d'una bala que va rebotar a casa seva i li va causar un hematoma—, sinó per la quantitat de bales que es van arribar a disparar: unes 150. Fonts dels Mossos que fa molts anys que treballen en l'àmbit de la investigació criminal els costa recordar un intercanvi de trets amb aquest nombre de detonacions. Les 150 bales han reobert el debat sobre la inseguretat a la Mina, que els veïns recorden que ni és nou ni s'ha solucionat, i també sobre les penes que s'apliquen als que porten armes de foc.

Ahir els explicàvem que hi havia hagut un tiroteig entre famílies per una qüestió de tràfic de drogues al barri de la Mina, a Sant Adrià de Besòs, on s’havien disparat més de 150 trets de bala. Doncs bé, al president Illa li va faltar temps per anar a la Mina, a trepitjar el carrer, i s’hi va emportar la consellera d’Interior, Parlon; el director general dels Mossos, Trapero; el comissari en cap del cos, Esquius, i l'alcaldessa de Sant Adrià, Cañete. Missatge: a Catalunya no hi ha territoris fora de la llei. Autoritat. Illa intueix allò que la gent espera d’un Govern. I per si no havia quedat clar, la declaració:

Aquest ha estat un any carregat de notícies en tots els àmbits, des de les riudes mortals de València fins a la victòria de Donald Trump i Elon Musk als Estats Units. Però, a més de guerres, sotracs econòmics i picabaralles polítiques, també ha estat un any que ha deixat una marca especial en algunes persones. Avui posem els llums curts sobre el que ens fa humans i fem un balanç sentimental de l’any que ens deixa de la mà de vuit persones de diferents àmbits que ens expliquen com els ha anat el 2024 i també què esperen d’aquest 2025 que està per començar.

Si llegeixen la crònica de la compareixença de Josep Lluís Trapero al Parlament sabran de quin mal podem morir, i mai millor dit. L’informe del director general dels Mossos d’Esquadra va ser un retrat robot poc complaent de la nostra seguretat nacional. A veure, globalment considerat, Catalunya és un país segur, però... la llista de peròs és llarga.

Avui al mercat informatiu hi tenim de tot.

"L'any 2023 presenta les xifres més altes de delictes dels últims 15 anys, i això és un fet". El director general de la policia, Josep Lluís Trapero, ha volgut començar la seva primera intervenció al Parlament constatant una realitat. "No podem amagar-la", ha dit. La realitat és que molts delictes van a l'alça i constatar-la i analitzar-la és, a parer de Trapero, el primer pas per "resoldre" aquesta conflictivitat. Una problemàtica que no és uniforme, ja que, de moment, Barcelona s'escapa de l'augment de delictes. Tampoc pugen a parts iguals tots els tipus penals. Per exemple, Trapero ha afirmat que Catalunya és un país "segur" pel que fa a les pràctiques més greus, com els homicidis, amb una de les taxes més baixes d'Europa. Ara bé, ha afegit que sí que s'incrementen la violència de gènere i els delictes sexuals, el tràfic de marihuana i aquells que es cometen al ciberespai, com les ciberestafes, així com els delictes petits vinculats a la multireincidència.

"No es pot portar una arma blanca a sobre sense justificació". Aquesta frase de la consellera d'Interior, Núria Parlon, resumeix l'esperit del nou pla dels Mossos d'Esquadra per lluitar contra les navalles: les armes blanques de més d'11 centímetres estan prohibides, però tothom que en porti una, sigui de la mida que sigui, a l'espai públic i no ho pugui justificar serà multat. Les sancions parteixen dels 600 euros, però poden arribar a milers. Els Mossos també compraran més detectors de metalls (ja els han demanat) i intensificaran els controls als carrers, sobretot en punts crítics com són el transport públic, els entorns escolars i les grans aglomeracions. El director general de la Policia, Josep Lluís Trapero, ha demanat paciència a la gent perquè ara serà més freqüent topar amb un d'aquests controls. Però ho veu un peatge necessari. Ha admès que les armes blanques estan "alarmant la societat" i això també "alarma les autoritats".

Anem camí del setè any des del punt d'inflexió que va significar la tardor del 2017. Llavors Carles Puigdemont presidia la Generalitat i liderava el seu espai polític malgrat no tenir cap càrrec executiu al PDECat (va fundar Junts poques setmanes després des de l'exili), Oriol Junqueras era al capdavant d'ERC i a Josep Lluís Trapero encara no se l'havia apartat de la direcció dels Mossos d'Esquadra. Entre el 27 i el 28 d'octubre tots tres van ser destituïts pel govern espanyol un cop aplicat l'article 155. Avui tots tres tornen a estar a la primera línia i, tot i l'aparent contradicció, es presenten com una via renovadora.

Missatge del nou director general dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, al cos policial. Tal com ha avançat la periodista Anna Punsí i ha confirmat l'ARA, Trapero s'ha dirigit als que fins aquesta setmana eren els seus companys a través d'una carta en què justifica la seva decisió d'assumir un càrrec polític. Tot i admetre que "no ha estat fàcil prendre la decisió" perquè implica deixar l'uniforme policial i l'exercici d'una professió que, diu, l'apassiona, Trapero explica que ha acceptat el càrrec de director general perquè està convençut que és el lloc on avui pot ser "més útil" a l'organització policial i al conjunt de la ciutadania.

Torna Trapero. El consell executiu de la Generalitat, presidit per Salvador Illa, nomena avui Josep Lluís Trapero com a nou director general dels Mossos. És un càrrec polític que farà que, paradoxalment, el policia més famós de Catalunya hagi d’anar, a partir d’ara, vestit de paisà i sense placa ni pistola.

El desembarcament d’un nou partit al Govern implica canvis a la cúpula de l’administració de la Generalitat. Més enllà dels nous consellers, aquest dimarts el Govern ha nomenat la majoria dels càrrecs que, lluny dels focus, són claus en el lideratge polític dels departaments: els secretaris generals de les conselleries, que fan de pont entre els consellers i els secretaris i directors generals. A la pràctica són els números 2 dels consellers, nomenaments de confiança que han de fer moure l’engranatge d’alts càrrecs i funcionaris. Com amb els consellers, no tots els secretaris generals venen del partit, sinó que els titulars dels departaments també han incorporat perfils de gestió de fora del partit. De fet, només set dels catorze que es coneixen són militants del PSC. Al consell executiu, només la meitat dels consellers tenen carnet socialista.

Els Mossos d'Esquadra porten molts anys, potser massa, a l'ull de l'huracà polític. I no sembla que de moment hagin de deixar d'estar-hi, sobretot perquè és impossible no fer lectures polítiques de les decisions que va explicar ahir la nova consellera d'Interior, Núria Parlon. El nomenament del major Josep Lluís Trapero com a director general de la Policia era esperable perquè el mateix president, Salvador Illa, ho havia anunciat ja en campanya electoral. Ara el major, segurament el policia més famós i polèmic del país, assumeix un càrrec polític de confiança que li farà tenir un paper molt diferent del que ha tingut fins ara. Si quan era el principal responsable dels Mossos reclamava, precisament, l'autonomia i independència del cos policial respecte al vaivé de les polítiques de partit, ara haurà de demostrar que creu realment en aquesta separació de rols. Tindrà a les seves mans les grans línies estratègiques dels esforços dels Mossos i serà el responsable de dotar-los dels mitjans perquè les puguin complir, però la responsabilitat operativa estarà en mans de la prefectura del cos.

El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, torna a manar a la policia catalana: aquest cop com a director general dels Mossos, un càrrec polític del nou govern de Salvador Illa i a les ordres de la consellera d'Interior, Núria Parlon. Trapero reapareix com el flamant fitxatge per comandar una nova etapa que el govern socialista vol obrir al cos i que ja s'ha cobrat també la primera víctima al comandament de la policia catalana, la del fins ara comissari en cap, Eduard Sallent.