Els casos del Banc Sabadell, la Fundació la Caixa i el seu hòlding Criteria, la cimentera Molins o Laboratoris Ordes, que han retornat la seu social a Catalunya després que marxessin arran del referèndum de l'1-O no són puntuals, hi ha hagut més moviments. Per primer cop es tenen dades concretes: ja han tornat 681 de les empreses que van traslladar la seva social fora de Catalunya a finals del 2017 i durant el 2018. Així es desprèn de l'últim informe sobre moviments de seus socials de la companyia Informa BD, del grup Cesce, corresponent al primer trimestre del 2025.

Dimarts, 3 de desembre. Un comunicat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) dona una de les informacions més esperades dels darrers anys a Catalunya. Molins, el gegant del ciment i la construcció català, torna a portar a Catalunya la seu social, que es va endur a Madrid el 2017 en plena efervescència del Procés. 

Al final d’aquest article us plantejaré una endevinalla. Abans, però, posem-nos en situació.

Jaume Guardiola (Barcelona, 1957) és un dels raríssims directius catalans que provoquen unanimitat: tothom en parla bé. I això és així amb el mèrit afegit que va ser banquer en els anys més convulsos d’aquest sector. Guardiola parla amb l’Empreses per repassar aquells anys i explicar, com a president del Cercle d’Economia, la seva preocupació respecte a la situació de Catalunya.

"Es diu regulació en vena o es diu comunisme". Així ha definit el president de la patronal espanyola CEOE, Antonio Garamendi, la idea de Junts de multar les empreses que no tornin a Catalunya després d'haver-ne sortit l'octubre del 2017, que tampoc ha rebut el vistiplau dels socialistes. "Aquesta és la millor fórmula perquè no se'n creï cap ni una", ha dit Garamendi en una entrevista a RNE aquest dimarts al matí. El president de l'organització empresarial ha qüestionat fins i tot que la proposta càpiga a la Constitució i ha apuntat, en línia amb el que Foment del Treball fa temps que defensa, que el que s'ha de fer és generar un clima de confiança: "Això no es fa dient que si no vens et multo. Jo desitjaria que tornessin, però s'ha de generar el clima", ha afirmat.

Des de fa sis anys, les rodes de premsa de resultats trimestrals dels bancs catalans amb seu en terres valencianes compten amb un nou element en la seva litúrgia. En algun moment, algun periodista dels mitjans catalans alça la mà i formula una versió d’aquesta pregunta: “¿Es plantegen la decisió de retornar la seu social a Catalunya?” La pregunta sol anar acompanyada de somriures dels assistents en un acte on tothom en sap la resposta. Qui ha hagut de respondre-la han estat els successius presidents i consellers delegats de CaixaBank i del Banc Sabadell: Jordi Gual, José Ignacio Goirigolzarri, Gonzalo Gortázar, Josep Oliu, Jaume Guardiola i César González-Bueno. Tots ells, amb paraules mesurades, han donat cíclicament formes diverses a una negativa que mai ha deixat de ser rotunda. 

Octubre del 2017. Empreses significatives, i amb pressions polítiques d'altes institucions, van decidir treure de Catalunya la seva seu social després del referèndum de l'1-O. La premsa de Madrid va batejar aquest fenomen com a fuga d'empreses, i qui se'n va beneficiar més va ser la comunitat de Madrid. Sis anys després, però, de la comunitat que presideix Isabel Díaz Ayuso en marxen més companyies de les que hi arriben.

Aquest grup empresarial ha anunciat la voluntat de, mitjançant una fusió inversa, radicar-se als Països Baixos. Des del punt de vista estrictament econòmic té poques conseqüències, ja que fa temps que va deixar de ser una empresa espanyola. De fet, amb el començament d’aquest segle es va anar convertint en una corporació multinacional conformada per centenars de filials, 65 de les quals operen en paradisos fiscals. L’activitat a Espanya no arriba ni tan sols al 20% del seu negoci. Hi té les arrels, però l’arbre ha crescut més enllà de les fronteres. Els diners i encara menys les grans empreses que es deuen a accionariats només pendents dels dividends repartits no tenen “pàtria”. Com totes les grans corporacions ençà de la globalització econòmica, que va començar ja fa gairebé quaranta anys, el seu àmbit d’acció és el món, i tant en la producció com en la radicació, però especialment en funció de la fiscalitat, són d’on convé o d’enlloc.

Mediaset, el conglomerat audiovisual de l'ex primer ministre Silvio Berlusconi, va ser només una de les últimes grans empreses italianes que va traslladar la seva seu legal als Països Baixos, el mateix moviment que aquesta setmana ha anunciat la constructora espanyola Ferrovial i que ha propiciat una forta polèmica. Mediaset va fer-ho a finals del 2019 amb la creació d'una nova empresa matriu a Holanda denominada MFE-Media for Europe. Tanmateix, malgrat el canvi de localització, va mantenir la seva cotització a les borses de Madrid i Milà. La decisió no va sorprendre a Itàlia, on hi ha una llarga tradició de companyies pàtries que en l'última dècada s'han instal·lat al país de les tulipes.

S’acostuma a dir sovint que, des de fa més d’un segle, els sectors amb una influència determinant sobre l’economia i la política espanyoles són la banca, les elèctriques i l’obra pública, als quals s’han afegit més recentment les companyies de telecomunicacions. En aquesta elit privilegiada d’empreses influents hi ha una família que hi viu instal·lada des de fa més de 70 anys: són els Del Pino, propietaris de la constructora Ferrovial. Des del punt de vista purament monetari, se'n pot dir que l’actual cap de família, Rafael del Pino y Calvo-Sotelo (1958), ocupa el tercer lloc a la llista dels més rics de l’Estat, només superat per dos membres del clan Ortega (Zara), amb un patrimoni estimat de 3.800 milions d’euros. Però els Del Pino són molt més que una xifra milionària: són bona part de la història de l’obra pública espanyola.

El govern espanyol s'ha indignat, i molt, amb la decisió de la constructora Ferrovial, presidida per Rafael del Pino, de traslladar la seva seu social de Madrid als Països Baixos, cosa que li permetrà estalviar-se 40 milions en impostos. En canvi, el PP ha evitat criticar la decisió i l'ha justificat per la política impositiva de l'executiu de Pedro Sánchez. Aquest atac, però, no està justificat perquè el tracte fiscal a Ferrovial no és gaire diferent del que tenia quan manava el PP, ja que no es tracta ni d'un banc ni d'una gran elèctrica, que sí que han de suportar un impost extraordinari. L'empresa justifica la seva decisió per la internacionalització i pel fet que Espanya ja només representa una part petita del seu negoci, però, esclar, es tracta d'una companyia que ha crescut bàsicament a l'ombra de la gran obra pública, pagada precisament amb els impostos de tots els espanyols. ¿És lícit beneficiar-se durant dècades de la inversió pública per, quan ja s'ha fet el salt al mercat internacional, deixar de tributar a Espanya per passar a fer-ho en un altre estat, en aquest cas els Països Baixos? Pot ser-ho des d'un punt de vista legal i econòmic, però sens dubte és poc edificant. Tenir beneficis implica també tenir responsabilitats envers la societat que ha permès el teu creixement.

Rebuig clar del govern espanyol a la decisió de la constructora Ferrovial de traslladar la seva seu social, ara a Madrid, als Països Baixos. La decisió ha provocat reaccions en cadena a l'executiu de Pedro Sánchez, que demana explicacions al president de la constructora, Rafael del Pino, amb qui la vicepresidenta primera i ministra d'Economia, Nadia Calviño, s'ha posat en contacte.

El trasllat a Madrid de la seu social de Ciments Molins, l’octubre del 2017, va ser correcte. Que hi celebri els consells d’administració i les juntes d’accionistes és suficient per considerar que una empresa té la seu social en una ciutat determinada. Així ho afirma una sentència del jutjat mercantil número 3 de Madrid, la primera que analitza la legalitat de la fuga de seus socials que es va produir després de l’1 d’Octubre, segons ha pogut saber l’ARA.

El 2021 va ser un altre bon any en termes econòmics per a la Caixa d'Enginyers. La cooperativa de crèdit va veure créixer en un 9% el volum de negoci (fins als 8.234 milions) i va millorar resultats en un 33% (els guanys van ser de més de 15 milions). Ara bé: per primer cop en molt de temps, l'entitat financera, l'única d'entre les mitjanes i grans que operen a Catalunya que hi manté la seu social, ha vist com se li encén un llum d'avís entre els principals indicadors. L'entitat que presideix Félix Masjuan ha vist com durant el 2021 el nombre de socis ha passat de 209.000 a 212.000, un increment de només l'1,1% i molt allunyat del ritme dels últims anys.

Just a l’hora prevista per al col·loqui, plovia a les portes del Cercle d’Economia. L’entitat ressuscitava la seva exitosa sèrie de conferències Capitans d’Indústria, però semblava difícil que l’acte superés el prodigi meteorològic després de mesos de sequera. Però contra tot pronòstic, una setantena d’assistents ha pogut presenciar fenòmens encara més sorprenents durant l’hora i mitja que ha durat la trobada. 

Amb el context polític en calma i tots els esforços centrats en la sortida de la pandèmia, la patronal Foment del Treball està convençuda que és el moment adequat perquè tornin les empreses que van traslladar la seva seu social fora de Catalunya després de l'1-O. Ho va deixar clar Josep Sánchez Llibre, president de l'entitat, sobre l'escenari de les jornades del Cercle d'Economia i la institució hi ha tornat a insistir aquest dimarts: “Hem de fer el possible perquè tornin les seus empresarials que van marxar”, ha assegurat Jordi Alberich, vicepresident coordinador de l'Institut d'Estudis Estratègics de Foment. En cas contrari, el risc és que “a poc a poc es vagin desplaçant de manera irreversible els centres de decisió i els llocs de treball”, ha justificat.

“Recompensar la lleialtat a Espanya i els mèrits ciutadans i estrangers en bé de la nació i molt especialment en aquells serveis excepcionals fets en favor de la prosperitat dels territoris americans i ultramarins”. Amb aquesta intenció el rei d’Espanya Ferran VII de Borbó va crear l’any 1815 el Reial i Americà Orde d’Isabel la Catòlica. La distinció s’atorga encara en reconeixement als serveis en favor d’Espanya, sempre que vingui signada pel Gran Mestre de l’Orde –que és ara per ara Felip VI, descendent del creador– i el seu canceller –el ministre d’Exteriors, ara Arancha González Laya.

Jordi Molins ha entrat al consell d’administració de Ciments Molins, la companyia familiar que porta el seu cognom, segons va informar la cimentera en una notificació a la CNMV, el regulador de la borsa. El nou conseller ha sigut molt crític amb la gestió de la companyia en els últims temps.

El trasllat de seus socials d'empreses a partir de l'octubre del 2017 va ser un dels principals efectes del Procés. Però la situació s'ha començat a revertir, i mentre que Catalunya guanya facturació d'empreses que s'hi traslladen des d'altres comunitats, Madrid en perd.