El cap dels Mossos d'Esquadra, el comissari en cap Eduard Sallent, ha reclamat que la policia catalana sigui present als organismes internacionals. En la clausura d'aquest divendres de les cinquenes jornades sobre el crim organitzat, Sallent ha defensat que s'ha de trobar un model "en el qual tots els cossos sumem". Segons el cap de la policia catalana, "és necessari trobar una solució perquè els Mossos participin" en aquest tipus d'organismes, com l'Europol.

Des del març del 2009, la Junta de Seguretat –l’òrgan pensat perquè el Govern i l’Estat arribin a acords en matèria de seguretat a Catalunya– s’havia reunit dues vegades: la primera va ser el juliol de l’any passat i va servir per acordar la integració dels Mossos d’Esquadra al Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO). El llavors ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, en va sortir sol i va comparèixer abans que el conseller Jordi Jané. La segona convocatòria la va fer Carles Puigdemont just abans de l’1 d’octubre. Els caps de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van plantar l’expresident, i el ministeri només hi va enviar el seu número dos. Dues imatges molt diferents de la que van escenificar ahir el conseller d’Interior, Miquel Buch, i el ministre Fernando Grande-Marlaska, junts als faristols i amb Buch parlant en primer lloc. L’acord és el mateix que el del juliol de fa un any, però aquest cop amb un termini concret. En un màxim de 30 dies Catalunya tindrà un representant permanent al CITCO, amb possibilitat de tenir accés a la mateixa informació que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional i un contacte més directe amb l’Europol.

El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i el seu homòleg català, Miquel Buch, van anunciar ahir un acord perquè els Mossos d'Esquadra tinguin un representant permanent davant del Centre d'Intel·ligència Contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), una reivindicació històrica de la policia catalana que fins ara s'havia trobat amb un mur d'incomprensió a Madrid. En realitat, la resistència a acceptar la presència dels Mossos al CITCO, on hi ha la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i des de fa un any l'Ertzaintza, es devia al fet que els cossos estatals mai han considerat els Mossos com una policia amb qui era imprescindible cooperar respectuosament. Però l'actuació policial després dels atemptats del 17-A va posar en evidència que la falta d'accés a determinada informació no només era injusta, sinó que perjudicava la seguretat global dels ciutadans.

Un any després que la Junta de Seguretat de Catalunya acordés que els Mossos d'Esquadra s'integressin al Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), l'òrgan estatal de coordinació antiterrorista, avui s'ha posat en marxa el "tràmit final" perquè això sigui una realitat. El director general de la policia catalana, Andreu Martínez, ha explicat que els Mossos s'incorporaran al CITCO "com a membres de ple dret", malgrat que encara no s'ha fixat cap data. Tot i això, Martínez ha subratllat que ara "s'ha arribat al compromís de tancar els serrells tècnics" per fer efectiva la integració dels Mossos al CITCO.

El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha anunciat avui que el Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) estudia ara la fórmula més "eficaç" per integrar-hi els Mossos d'Esquadra i la Ertzaintza, tal com havia reclamat el conseller d'Interior, Jordi Jané.