“Quan sortirem d'aquí? Què hem fet? Per què el món no té pietat de nosaltres? Vaig entrar a la presó quan tenia tretze anys i ara en tinc gairebé vint. La vida se m’escapa”, suplica en anglès Stefan Uterloo rere la reixeta de la cel·la número 1 del centre penitenciari Panorama ubicat a Hasaka, al Kurdistan sirià.

Las cuatro hijas planteja dos interrogants com a punt de partida. El primer, com avança la directora Kaouther Ben Hania en el pròleg d’aquest documental nominat a l’Oscar, té a veure amb les protagonistes del film, les quatre filles d’una dona tunisiana anomenada Olfa i els seus dilemes i conflictes vivint en el Magrib del segle XXI. El segon interrogant aborda la complicada qüestió de la representació d’un trauma que ja no és individual sinó col·lectiu i íntim: el d’una família sencera trasbalsada per la desgràcia quan les dues filles grans desapareixen “devorades pel llop”, és a dir, reclutades pel Daeix. Dues inquietuds, explicar la història de l’Olfa i de les noies, d’una banda, i fer-ho d’una manera respectuosa amb el seu dolor, de l'altra, conflueixen, doncs, en una proposta exigent però fascinant que aspira a fer justícia a la complexitat de les seves experiències.

“Com cada dia després d'esmorzar, el meu oncle anava a obrir la perruqueria quan tres homes emmascarats armats amb kalàixnikovs el van cosir a trets i el van deixar malferit”, explica a l'ARA Mohamed Dafer, un enginyer de telecomunicacions de Bagdad de 34 anys. Els fets van tenir lloc el maig del 2006, tres anys després de la invasió de l’Iraq liderada pels EUA i en el moment àlgid de la lluita sectària entre sunnites i xiïtes. Tot i que cap facció va reivindicar l'atac, tot apunta a algun grup extremista sunnita vinculat a Al-Qaida. “Havien anunciat que els pentinats occidentals eren pecat, però el seu objectiu real era escampar la por entre el veïnat, ja que els perruquers són persones conegudes”, assenyala el Mohamed. “Era un moment de tanta violència que a l'hospital no hi havia llits disponibles. Després d'esperar onze hores, el meu oncle va morir i el vam traslladar al cementiri de Najaf per enterrar-lo”, explica. Muafak Miteb tenia vint-i-pocs anys i deixava una vídua i tres fills orfes.

El 3 de setembre del 2013, Marc Marginedas (Barcelona, 1967) no va poder enviar la seva crònica de guerra per a El Periódico. Viatjava per tercer cop a les zones rebels de Síria per cobrir la ferotge repressió del règim de Baixar al-Assad contra el moviment democràtic i el van segrestar. Després de passar per diverses mans, va acabar capturat a Raqqa per l'Estat Islàmic amb un grup de 19 estrangers, la majoria periodistes i cooperants. Després de sis mesos de tortures i vexacions, va ser alliberat, com després ho serien Javier Espinosa i Ricard Garcia Vilanova, que cobrien el conflicte per a El Mundo. Sis dels seus companys de captiveri van ser assassinats, entre els quals el periodista nord-americà James Foley, decapitat en un macabre vídeo de propaganda fonamentalista. Una història que recull el documental Retorn a Raqqa, dirigit per Albert Solé i Raúl Cuevas, que han portat el periodista a tornar al lloc del seu captiveri, ara ja lliure del jou dels jihadistes. El film s'estrena aquest divendres i es podrà veure després a Movistar+ i TV3.

El govern espanyol ha decidit finalment repatriar dues dones i 13 menors espanyols, vídues i orfes de presumptes jihadistes del Daeix (acrònim d'Estat Islàmic), que estaven presos en campaments de jihadistes al nord de Síria. Es tracta de Iolanda Martínez (37) i Luna Fernández (34), totes dues de Madrid, els seus fills i quatre menors més orfes d'una altra parella espanyola. Tots ells van arribar dilluns a la mitjanit a la base militar de Torrejón de Ardoz: les dones han estat detingudes i demà hauran de comparèixer a l'Audiència Nacional, i els menors han quedat al càrrec dels serveis socials de la Comunitat de Madrid. Espanya s'havia quedat pràcticament sola a la UE en la negativa a repatriar les seves nacionals vídues i orfes de l'Estat Islàmic, tal com estableix el dret internacional i com ja han fet països com Alemanya, Bèlgica, Suècia, Holanda, Finlàndia, Itàlia, Irlanda o Noruega. Una altra espanyola, Lubna Miludi, de Ceuta, es troba amb el seu fill de 7 anys al camp d'Al-Hawl, i encara no ha pogut ser repatriada.

Abu al-Hassan al-Qurayshi, el líder del Daeix (acrònim àrab de l'Estat Islàmic), ha estat detingut a Istanbul, segons mitjans turcs, que precisen que la policia el va sorprendre en un pis. En l'operació, segons indiquen fonts policials a OdaTV, “no es va disparar un sol tret” i el líder terrorista es va rendir. Al-Qurayshi, que ara mateix és interrogat pels serveis d'intel·ligència turcs, és de l'Iraq i va ser proclamat califa de l'Estat Islàmic aquest mateix any, al mes de març. Fins llavors Al-Qurayshi era el número tres del grup. Si es confirma –cosa que, segons la premsa turca, ha de fer personalment Erdogan en els pròxims dies–, seria el primer líder de l'organització jihadista –el més efímer dels que ha tingut– que seria capturat amb vida.

Un jurat federal dels Estats Units ha declarat culpable El Shafee Elsheikh, un dels quatre membres de la cèl·lula jihadista coneguda com els Beatles, a la qual s'atribueix el segrest, la tortura i la decapitació de desenes d'ostatges de l'Estat Islàmic a Síria, inclosos periodistes i cooperants. A Elsheikh, de 33 anys, el van capturar combatents kurds fa quatre anys, juntament amb Alexanda Kotey. Eren els dos integrants de la cèl·lula que quedaven en llibertat. Ara està a l'espera de la sentència, per càrrecs com presa letal d'ostatges i conspiració per cometre assassinat, que li poden comportar fins i tot la pena de mort. Tot i això, els fiscals nord-americans han avançat que no la demanaran.

Han passat una setmana de por i molt de fred. Centenars de famílies del barri de Geweran, a la ciutat d'Al-Hasakah (al nord-est de Síria) han hagut de fugir de casa seva amb el que duien posat i esperar a la intempèrie durant dies que s'acabés l'operació militar conjunta protagonitzada la setmana passada per les forces kurdes i soldats dels EUA per recuperar el control de la presó de Sinaa, on hi havia més de 3.500 reclusos de l'Estat Islàmic. Els presos es van amotinar amb el suport d'altres grups jihadistes a l'exterior, que van fer esclatar un cotxe bomba i van prendre posicions als habitatges pròxims. "Esclar que tenim por del ressorgiment del Daeix [acrònim àrab de l'Estat Islàmic], però és que mai han marxat", lamenta per telèfon Mohamed Abu Aziz, veí del barri de Geweran. "El primer que van fer els jihadistes [que van venir en rescat dels presos] va ser entrar a cases dels veïns i matar-los, per atemorir-nos a la resta. Va ser horrible", explica en una conversa amb l'ARA.

Derrotar definitivament l’Estat Islàmic (EI) i impedir la seva expansió a l’Àfrica és l’objectiu que es van marcar ahir diversos ministres d’Exteriors i els representants dels 83 països que integren la Coalició Internacional contra el grup terrorista, durant la reunió celebrada a Roma, la primera després de dos anys. Organitzada per Itàlia i els Estats Units, la conferència internacional hauria d’haver tingut lloc el 2020, però va ser ajornada per la pandèmia. S’hi han unit com a nous membres els representants de la República Centreafricana, la República Democràtica del Congo, Mauritània i el Iemen. També hi van participar el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, i el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell.

El papa Francesc va posar fi al seu històric viatge a l'Iraq, el primer d'un pontífex a la terra de profeta Abraham, amb una multitudinària missa a Erbil, la capital del Kurdistan iraquià, i la visita a les ciutats de Mossul i Qaraqosh, que van ser devastades durant l'ocupació de l'Estat Islàmic entre el 2014 i el 2017. El Pontífex va resar aquest diumenge per totes les víctimes de la guerres que durant més de tres dècades han sacsejat aquest país i han reduït la presència de la minoria cristiana fins a fer-la pràcticament insignificant, des de les ruïnes de diverses esglésies de Mossul, ciutat símbol del terror jidahista i que els terroristes de l'Estat Islàmic van proclamar capital del seu califat.

En una molt controvertida decisió, el Tribunal Suprem del Regne Unit ha revocat per unanimitat el dret de Shamima Begum, una de les anomenades nòvies de l'Estat Islàmic, a retornar al país per lluitar judicialment en una apel·lació contra la retirada de la seva ciutadania, decisió presa pel ministeri de l'Interior britànic el 2019.

La periodista Ethel Bonet (Alacant, 1975) fa més de quinze anys que ens explica el Pròxim Orient: ha treballat a Egipte, Líbia, Bahrain, Síria, Gaza, Israel, el Iemen... També a Somàlia, Nigèria o el Pakistan. Col·laboradora de l’ARA, acaba de publicar un llibre sobre els yazidites, poble del Kurdistan iraquià que professa una religió monoteista mil·lenària. L’odi a les minories i a les creences religioses diferents els va convertir en objectiu del Daeix, que el 2014 va intentar exterminar-los a Sinjar matant els homes, esclavitzant les dones i rentant el cervell a les criatures. El seu patiment va omplir titulars quan Barack Obama va anunciar una nova intervenció a l’Iraq contra els jihadistes, però avui ha tornat a caure en l’oblit. Bonet el recupera a Genocidio del pueblo yazidí (Última Línea).

La Guàrdia Civil ha detingut a Barcelona un presumpte terrorista vinculat al Daeix. Segons ha comunicat el cos policial espanyol, l'home, que actuava en solitari, "presentava la voluntat de dur a terme una acció terrorista", tot i que de moment es desconeixen més detalls del lloc on volia cometre l'atemptat.

Turquia ha començat a deportar combatents estrangers del Daeix, l'acrònim àrab d'Estat Islàmic que tenia detinguts, cap als seus països d'origen. Un nord-americà ja ha estat repatriat, i set alemanys han de ser retornats aquest dijous. Ho ha anunciat aquest dilluns el ministeri de l'Interior, que també ha advertit que s'han obert procediments de deportació per dos irlandesos, onze francesos capturats a Síria i tres danesos. Ankara no n'ha revelat la identitat ni de quins càrrecs se'ls acusa.

Aquest dissabte ha caigut l'últim reducte de l'Estat Islàmic a Síria. El grup jihadista ha perdut la petita ciutat de Baghouz, a la frontera entre Síria i l'Iraq. Així ho han anunciat les milícies kurdes de les FDS (Forces Democràtiques Sirianes) a primera hora del matí, després que el president nord-americà, Donald Trump, ho avancés ahir. El projecte d'un estat sota la llei de la sharia s'enterra, però això no vol dir que l'organització terrorista desaparegui ni que la guerra de Síria s'acabi.

La Casa Blanca assegura que les forces kurdes de Síria, amb el suport aeri dels Estats Units, han foragitat l'Estat Islàmic de Baghouz, la població fronterera entre Síria i l'Iraq que era l'últim reducte sota control dels jihadistes. Amb aire eufòric, Donald Trump mostrava dos mapes on es veia el territori ocupat pel Daeix quan ell va arribar a la presidència i un d'actual sense rastre de la milícia jihadista. Però fonts de les Forces Democràtiques de Síria (SFD), que durant setmanes han acorralat els jihadistes en aquest últim front, expliquen que els combats continuen.

Després de sis mesos de silenci, l'Estat Islàmic s'ha tornat a pronunciar i ho ha fet per demanar venjança per l'atemptat terrorista que va deixar 50 morts en dues mesquites de Christchurch, a Nova Zelanda. "Les escenes de les massacres a les dues mesquites haurien de despertar els qui van ser enganyats i haurien d'incitar els seguidors del califat a venjar la seva religió", ha dit Abu Hassan al-Muhajir, un portaveu del Daeix.

Almenys 30 camions amb població civil han sortit aquest dimecres de la població siriana d'Al Baguz, prop de la frontera amb l'Iraq, que és l'últim reducte sota control de l'Estat Islàmic. Els autobusos transportaven sobretot dones i criatures, però també homes, segons han pogut comprovar alguns periodistes destacats a la zona.

Un antiquari de Barcelona va ser detingut i posat en llibertat sota fiança de 12.000 euros dilluns per ordre de l'Audiència Nacional acusat de vendre peces d'art romanes i gregues robades el 2015 a Líbia pel Daeix. A aquest home, juntament amb un altre marxant també arrestat amb el qual treballava, que també va ser posat en llibertat amb mesures cautelars, se'ls imputen delictes de finançament del terrorisme jihadista, receptació, falsedat documental i contraban, segons han informat fonts de l'Audiència Nacional.