L’Església catòlica domina l’escenografia com ningú. És fascinant com s’ha apropiat de les festes paganes, lligades al cicle natural de la vida. En el cas dels solsticis, moments de màxima declinació del Sol, amb un èxit desigual. Mentre el solstici d’hivern –commemorat a les saturnals romanes amb grans tiberis i regals– ha estat desplaçat pel Nadal cristià, el d’estiu és un dels pocs saraus que se li han resistit. Des de l’antiga Pèrsia s’atorga al foc un valor ritual i s’honora la terra per agrair la prosperitat.

L'escàndol va esclatar durant els anys vuitanta i es va conèixer amb el nom de cas de la Casa de Santiago. Tots els responsables dels abusos sexuals a menors que es van cometre durant anys en van sortir indemnes per l’encobriment de bisbes i cardenals de l’arquebisbat de Barcelona i els errors procedimentals que van permetre que no hi hagués conseqüències per als agressors. Més de trenta anys després, ningú de l’Església ha demanat perdó a les víctimes. Malgrat que es va fer una investigació interna sobre la Casa de Santiago, que va qualificar-se com a secta, i es van acreditar múltiples casos d’abusos sexuals, no va passar res. A través de desenes de testimonis, de l’accés als documents que l’arquebisbat de Barcelona tenia al seu arxiu secret, de cartes dels mateixos agressors i de les famílies afectades, l’ARA ha reconstruït l’escàndol que va trasbalsar l'Església catòlica del nostre país. Ara, finalment, tres dècades després, algú ha fet arribar al Vaticà tota la documentació.

No eren les llàgrimes del Sant Crist de la Sang. Era pluja. La pluja que un centenar de barcelonins, rere la figura del Sant Crist de la Sang, reclamaven ahir durant la processó pels carrers del centre de la ciutat, emulant una tradició històrica documentada des de fa cinc-cents anys. Barcelona va tornar per unes hores a l’època del Renaixement.

L'arquebisbe de Valladolid, Luis Argüello, ha estat escollit aquest dimarts nou president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE). De 70 anys, el substitut de Joan Josep Omella ha sigut triat per majoria absoluta (48 vots de 78) en una votació que situa durant els pròxims quatre anys un perfil marcadament conservador al capdavant de la institució. Crític amb el fet que es posi el focus de la pederàstia en l'Església –n'ha arribat a minimitzar l'abast– i amb polèmiques opinions contràries a l'avortament, l'eutanàsia, la llei trans o l'Agenda 2030, en la seva primera intervenció després de ser escollit ha advocat per una actitud "lleial, respectuosa i crítica" amb el govern espanyol.

1. Divendres, a RAC1, el president del Barça va dir que Real Madrid TV és una vergonya i que, si tinguessin “una mica de decència”, no farien el que fan. Laporta es refereix a la campanya sistemàtica de la televisió oficial del club de Florentino Pérez per pressionar els àrbitres abans dels partits. La decència i la seva ombra, que és la indecència, són termes subjectius. Depèn del punt de vista de qui interpreta els fets. Segons el DIEC, l’adjectiu decent significa “que obra dignament”. El mateix divendres, dos protagonistes de l’actualitat van tenir un comportament, al meu entendre, indecent: el president de la Conferència Episcopal Espanyola i el president de l’Aragó. Anem a pams. 

L'arquebisbe de Barcelona i president de la Conferència Episcopal plantarà el Parlament. Joan Josep Omella ha traslladat a la presidenta del Parlament, Anna Erra, que no compareixerà dilluns que ve a la comissió d'investigació sobre la pederàstia a l'Església, malgrat que hi està citat. Fonts parlamentàries han explicat a l'ACN i confirmat a l'ARA que ja els consta la declinació d'Omella, que el 15 de desembre va ser citat a la comissió en qualitat de testimoni per al 29 de gener. L'arquebisbe ha enviat una carta a Erra en què argumenta que, segons el Tribunal Constitucional (TC), no està obligat a presentar-se al Parlament. A més, Omella afegeix a la carta que el Defensor del Poble, el Congrés i un despatx d'advocats ja estan investigant la pederàstia a l'Església.

Ara que s’acosta Nadal és un bon moment per parlar dels representants de l’Església catòlica. Especialment del papa de Roma, encara que no fa massa festa. El Papa, en un gest excepcional, ha cridat vuitanta bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola per a una reunió al Vaticà. El Vaticà, com tantes altres empreses, no evita desplaçaments ni en plena crisi climàtica. I això que en el seu cas tenen altres maneres de comunicar-se. Com a mínim, la terrenal i la celestial. El Papa revolucionari s’ha excusat dient que es podria haver desplaçat ell però aleshores hauria estat una visita d’estat i la cosa es complicava. Si ets Papa, ets el cap de massa coses, trobo. Els representants de la Conferència Episcopal, una mica menys revolucionaris que el Papa, esperaven que en la reunió es toqués el tema de la pederàstia dins l’Església però en van poder sortir alleujats. Hi havia un tema molt més preocupant: la manca de vocacions. Així doncs, després que el Defensor del Poble elaborés un informe on es parlava de 440.000 víctimes d’abusos per part de l’Església, que les víctimes no se sentissin especialment defensades després de conèixer l’informe, i que el cardenal i president de la Conferència Episcopal, Joan Josep Omella, negués la xifra, el Papa ha deixat passar el tema perquè a l’empresa els costa trobar empleats joves i això és molt més urgent. Amb els anys que porten d’abusos i d’encobriments, entenc que no els ve d’aquí abordar-ho amb rapidesa.  

En una convocatòria insòlita, i tal com va anticipar dimarts el president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Joan Josep Omella, el papa Francesc ha cridat els 80 bisbes de la cúpula espanyola de les diòcesis a una reunió al Vaticà el 28 de novembre. L'objectiu, sobre el paper, és abordar les conclusions d'una inspecció sobre els 45 seminaris de tot Espanya, una investigació extraordinària feta per ordre del pontífex fa dos anys, segons El País.

El president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Joan Josep Omella, està plenament convençut que el canvi de mirada de la societat i la mateixa Església respecte a la pederàstia ha provocat canvis en el nombre total de casos que es continuen produint: "Els abusos han baixat dràsticament", ha dit. L’arquebisbe de Barcelona s'ha obert a indemnitzar les víctimes, a través d'un fons estatal, si s'hi inclouen tots els casos de pederàstia, també els de fora de l'àmbit religiós. Omella ha tornat a manifestar que no comparteix l’extrapolació de dades que l’opinió pública va fer de l’informe del defensor del poble, i que estima que hi ha més de 234.000 víctimes d’abusos sexuals a Espanya per part de sacerdots i religiosos. "No correspon a la veritat", ha reiterat Omella, que ha parlat "d’opacitat" en l’enquesta que va fer el defensor del poble i ha assegurat que les xifres són "mentida" perquè no es corresponen a la realitat: "Si seguim aquestes matemàtiques estaríem tots posats en aquesta dinàmica dels abusos".

L’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella (Cretes, 1946), ha estat notícia aquesta setmana pel fet que li digués al papa Francesc que havia de llegir en castellà el text a la benedicció de la Moreneta a Girona. Per tancar la polèmica, Omella ha dit que el text el va enviar la confraria de Montserrat seguint les indicacions del Vaticà i que va instar el pontífex a saludar els feligresos amb un "bon dia" en català. Després, però, va embolicar la troca menystenint la variant del català de la Franja titllant-la de chapurriau.

El 7 d'octubre el papa Francesc va rebre els participants del pelegrinatge de la confraria de la Mare de Déu de Montserrat a Roma: els bisbes de Catalunya, l'abat i 800 pelegrins de Montserrat. En aquesta audiència va beneir la imatge de la Moreneta que es venera a la catedral de Girona. Quan començava a llegir el text, el Papa es va sorprendre que el text fos en castellà. "«Dios de ternura», en castellano, sí", li va dir Joan Josep Omella. Llavors el Papa li va preguntar: "No tiene que ser en catalán?" "Nooo", li respon el cardenal. I aleshores el Papa va continuar en castellà l'oració: "Dios de ternura y misericordia...". Aquestes imatges realitzades per la Santa Seu i penjades al Facebook de l'abadia de Montserrat són les que ara han aixecat polseguera.

L'Església catòlica espanyola s'ha posat en mans d'un despatx d'advocats de Madrid per fer una auditoria dels abusos a menors comesos en l'àmbit eclesiàstic. Una auditoria que ha de ser "un complement" de les investigacions que promoguin les autoritats polítiques, segons ha anunciat el president del bufet que la durà a terme durant els pròxims 12 mesos, Javier Cremades: "No venim a suplir, sinó a complementar". Cremades, que ha presentat la iniciativa al costat del cardenal i president de la Conferència Episcopal, Joan Josep Omella, ha volgut posar les cartes sobre de la taula des d'un començament, explicitant les seves creences personals, però assegurant que això no interferirà en l'auditoria ni hi haurà "manipulació". "Soc catòlic, membre de l'Opus Dei –ha reconegut– i per això estic convençut que l’Església ha d’anar fins al final. No hi ha conflicte".

El monestir de les Saleses, a Manresa; dues escoles a Canet, gestionades per la Congregació de les Germanes Dominiques de l'Anunciata; desenes de cases, pisos, solars, terrenys, locals comercials i fins i tot un hort. Són només alguns dels exemples dels 118 béns que l'Església ha admès que es va apropiar indegudament a Catalunya entre els anys 1998 i 2015 i que ara es començaran a retornar als seus propietaris. El govern espanyol ha fet públic aquest dijous el llistat de propietats que la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) els va fer arribar admetent l'error en la immatriculació, és a dir, admetent que en realitat no eren seves.

Ja és mala sort que el dia de la Immaculada Concepció sigui un dels més ventosos de l’any. És el dia idoni per a la il·luminació de l’estrella que corona la torre de Maria de la Sagrada Família. “Ja està ben agafat, això? No caurà, oi?”, es pregunta un senyor gran una mica espaordit pel vent que bufa a la plaça immensa del temple de Gaudí. Fa pocs dies que a cent trenta-vuit metres d’altura hi orbita una estrella de dotze puntes que posa el punt final a una de les torres de l’església eternament inacabada. “Fa quaranta-nou anys que visc aquí al costat i des del primer dia que això em sembla una presa de pèl”, exclama en Jeroni, veí del carrer de Mallorca. “Com pot ser que encara no s’hagi acabat de construir? En quin cap hi cap, això?”, diu mentre fa cara d’incredulitat i sornegueria. El seu amic Jaume li retreu la maledicència, l’escepticisme, com si fos un barceloní massa emprenyat. Miro la Wikipedia per comprovar les dates. La construcció va començar el 1882. Cent quaranta anys sembla un marge raonable, també per a un projecte arquitectònic tan faraònic com aquest.

El cardenal arquebisbe de Barcelona i president de la Conferència Episcopal, Joan Josep Omella, ha carregat aquest dimarts contra els mitjans de comunicació perquè inciten en certes ocasions "a un sexe lliure". En una entrevista a la SER Catalunya, quan li han preguntat pels casos de pederàstia i abusos sexuals a l'Església, ha demanat que la societat no "ho polaritzi" només en aquesta institució i faci més autocrítica "de la que està fent". En aquest sentit, ha opinat que algunes imatges de la televisió no inciten "directament" a la pederàstia, però sí que inciten a viure el sexe "de qualsevol manera".

L’arquebisbe de Barcelona i president de la Conferència Episcopal Espanyola, Joan Josep Omella, va reflexionar sobre el diàleg en la seva carta dominical prèvia a la Diada. “Cal escoltar-nos els uns als altres, perquè en això consisteix el diàleg”, va afirmar Omella en una glossa tituladaEscoltar-nos per caminar junts. “Sense una escolta profunda no hi ha interacció ni relacions consistents ni, de bon tros, un diàleg. En moltes esferes de la vida, saber escoltar és un valor fonamental, és un pas previ a intervenir, a proposar, a decidir, a actuar”, va continuar l’arquebisbe de Barcelona, que va considerar que “l’escolta respectuosa podria ser la clau per resoldre molts conflictes de la nostra vida privada, social i política”.

El papa Francesc de ben segur que va descol·locar una part molt important de la jerarquia eclesiàstica espanyola amb la naturalitat amb què va afrontar les preguntes de Carlos Herrera a la Cope sobre el procés català. Lluny de l'esquinçament de vestidures i els escarafalls habituals en els pronunciaments de certs bisbes, el pontífex va treure ferro a la qüestió recordant el que és una obvietat històrica, i és que hi ha molts precedents d'independències de països en el passat recent europeu, i va citar en concret el cas de Kosovo, que Espanya no reconeix precisament perquè ho considera un precedent perillós per a Catalunya o Euskadi. Francesc, però, va anar més enllà de normalitzar i desdramatitzar el debat sobre la independència de Catalunya, i va posar el dit a la nafra quan va posar l'accent en el concepte de reconciliació: "La unitat nacional és fascinant, però mai s'assolirà sense la reconciliació dels pobles", va dir. En aquest sentit, el Sant Pare va instar Espanya a "reconciliar-se amb la seva pròpia història".

La polèmica per la celebració d'una missa amb 600 assistents, aquest dissabte, a la Sagrada Família encara fumeja. L'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, s'ha confessat avui "molt sorprès" per la repercussió que s'ha donat a l'acte de beatificació però ha demanat "perdó" a la gent que s'hagi sentit ferida: "Hem intentat seguir les normes per a una missa que estava prevista des de feia temps". Omella ha admès a Catalunya Ràdio que "probablement no" es va prendre la temperatura als assistents, tot i que ha afegit que ell no ho va veure perquè no era a la zona dels accessos. Tot i així assegura que es van respectar totes les mesures, com el límit d'aforament, i que no van demanar permís perquè no ho fan cap dia per fer missa. "Tenim la normativa del 30% per a les celebracions eucarístiques", ha apuntat, i ha dit que van invitar per carta tots els membres de l'Ajuntament i del Govern: "Ho sabien".

Diuen que és un príncep de l’Església; però, des dels punts de vista de l’empatia, de la fraternitat humana i de la caritat cristiana, a mi em sembla un dòcil vassall del poder temporal; un gris funcionari, vaja.

L'arquebisbe de Barcelona i president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Joan Josep Omella, ha remarcat aquest dimarts que "els bisbes visiten les presons de la seva diòcesi", en resposta a la carta oberta que Isabel Turull, germana de Jordi Turull, va publicar ara fa uns dies a l'ARA lamentant la manca d'implicació de l'arquebisbat amb la situació dels presos polítics.