"Davant la destrucció, creació!" És el lema amb què l’artista baixpenedesenc Joaquim Sicart Bertran ha creat una exposició que podeu veure fins al 26 d’octubre a la sala Portal del Pardo del Vendrell. No ho escric només perquè sigui una persona que aprecio molt, ho escric perquè a través del seu art pictòric, literari i cinematogràfic reivindica una lluita que en un món utòpic no hauria d’existir. La lluita del col·lectiu LGTBIQ+.

Ja fa mesos que el governador de Florida, Ron DeSantis, fa campanya des de la seva tribuna estatal per a les primàries republicanes de l'any vinent. Mentre encara no ha formalitzat la seva candidatura per disputar la nominació a Donald Trump, les lleis que està impulsant al seu estat natal són la millor carta de presentació de la seva proposta ultraconservadora: "Make America Florida". Després de prohibir l'avortament i la participació de persones trans en esdeveniments esportius als instituts i universitats, de deportar immigrants amb autobusos cap a ciutats governades per demòcrates i de criminalitzar per llei les protestes pacífiques, entre d'altres, ara Florida es disposa a anar un pas més enllà en l'agenda radical de DeSantis.

Ser homosexual a Geòrgia no és fàcil. Ubicat en la intersecció entre Europa i Àsia, aquest país forma part del Consell d'Europa i està a la llista d'espera en les sol·licituds d'adhesió a la Unió Europea. Però és el país amb una taxa més alta d'homofòbia del Vell Continent: el 94% dels georgians estan en contra del matrimoni homosexual.

A aquestes altures tothom està al cas d’aquesta gran comèdia que porta per títol Mundial de Futbol de Qatar. 

El PSC guanyaria les eleccions amb Junts en clar retrocés; el suport a la independència continua en mínims des de l'inici del Procés, i Oriol Junqueras és el líder polític més ben valorat. Són alguns dels títols més evidents que va deixar l'últim Baròmetre de l'any del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), publicat dimecres passat. L'enquesta, però, en deixa molts més. Alguns de més habituals i d'altres, com per exemple la valoració dels llegats dels presidents Jordi Pujol i Pasqual Maragall, de més originals. En repassem deu dels que ens han semblat més interessants.

Simone de Beauvoir escrivia en el seu assaig El segon sexe l'any 1949 que "l'ideal seria ser capaç d'estimar una dona o un home, a qualsevol ésser humà, sense por, inhibició o obligació". Com a revolucionària del seu temps, De Beavoir apuntava a una llibertat sexual que encara avui en dia és utòpica. Ser homosexual es considera un crim a 69 països del món, i almenys 34 dels quals són membres de les Nacions Unides, segons dades de l'Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Intersex (ILGA). El dia en què, per excel·lència, es reivindica el dret a estimar lliurement arreu del món és el 28 de juny: el dia internacional de l'orgull LGTBIQ+. La data respon a la primera vegada en què joves del col·lectiu, farts de ser perseguits per ser qui eren, van decidir no abaixar el cap davant la repressió, i el que podia haver estat una acció policial rutinària en un petit bar de Nova York l'any 1969 es va convertir en l'inici del moviment pels drets LGTBIQ+.

Empreses i institucions públiques recorren aquests dies a la bandera de l'arc de Sant Martí en suport dels drets LGTBI. Dissenyada a finals dels setanta a San Francisco, des de llavors nous grups i reivindicacions s'han anat sumant a l'ampli espectre de demandes i identitats d'aquest col·lectiu, ondejant banderes per a tots els gustos. 

Malta, Bèlgica, Luxemburg i Portugal són els països europeus que més respecten els drets de les persones LGBTI, i Rússia, Armènia, Turquia i l'Azerbaidjan, els que menys, segons l'últim informe anual d'ILGA Europa, la secció europea de l'Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transsexuals i Intersexuals, que denuncia que al conjunt del continent hi ha hagut molt pocs avenços en l'últim any.

Per a sis de cada deu persones LGTBI la seva identitat sexual i de gènere desapareix un cop arriben a la feina. Només un 38% dels treballadors del col·lectiu s'atreveixen a sortir de l'armari també en l'entorn laboral, segons dades recollides per la xarxa empresarial Redi per a la diversitat i la inclusió LGTBI. Així ho ha explicat el seu codirector general Óscar Muñoz en un acte celebrat aquest dijous a la Casa Seat per presentar el desembarcament de l'organització a Catalunya. En el cas de les dones lesbianes, apunta l'entitat sense ànim de lucre, aquest efecte encara és més greu i només el 28% en parlen lliurement al seu lloc de treball.

El cantant Pablo Alborán ha publicat aquest dimecres a les xarxes socials un missatge gravat de poc més de tres minuts en què fa públic que és homosexual, perquè necessita "ser una miqueta més feliç" del que ja és. El cantant, de 31 anys, també aprofita el vídeo per anunciar que està preparant un nou àlbum que serà "molt especial".

El 28 de juny se celebrarà el Dia Internacional de l’Orgull LGTBIQ+, justament 50 anys després de les manifestacions que es van organitzar el 1970 als Estats Units per recordar els aldarulls de Stonewall del 1969. Per acompanyar l’efemèride, considerada un punt d’inflexió en la lluita per l’alliberament homosexual, el número 14 de la revista El Món d’Ahir inclou un dossier LGTBIQ+ de gairebé 150 pàgines, amb articles que des de diferents perspectives lliguen històries de passats diversos amb debats del present.

Molts programes electorals són meres declaracions d’intencions, però en el cas de Vox és evident que els plantegen més com una eina de les seves guerres culturals: ara per ara no s’imaginen guanyar, sinó sacsejar el terreny de joc. En relació amb les mesures destinades a les dones, ocupen una part important del programa perquè els permeten atacar consensos establerts i presentar-se com a outsiders. Avui Vox ha situat les guerres de gènere en la primera línia de la batalla, alineant-se amb l’extrema dreta més reaccionària de tot el planeta i amb els fonamentalismes cristians. Així, les seves propostes impliquen en molts sentits un retrocés respecte als drets de les dones i les persones LGTBI.

El president del Parlament valencià, Enric Morera, no tramitarà la petició del grup parlamentari de Vox a les Corts Valencianes per demanar informació sobre subvencions a col·lectius LGTBI que fan activitats de formació, incloses les dades sobre les persones que han impartit "activitats amb menors", perquè considera que la sol·licitud podria ser constitutiva d'un delicte d'odi. Morera s'ha negat a "començar una causa general contra un col·lectiu de persones i entitats per una qüestió d'orientació sexual i afectiva, protegida constitucionalment, per la legislació vigent i pels tractats internacionals adoptats per l'estat espanyol”.

El Vaticà ha entrat de ple en el debat sobre el gènere davant el reconeixement social i legal en alguns països d'identitats de gènere fluïdes. L'Església catòlica ha editat un document titulat 'Home i dona els va crear' que serà enviat a les escoles catòliques d'arreu del món per afrontar el que consideren una "emergència educativa". El text rebutja de pla que les persones puguin tenir una identitat de gènere diferent de la del seu sexe biològic.

L'actor nord-americà George Clooney ha començat una campanya de boicot contra una cadena d'hotels propietat del sultà de Brunei, Hassanal Bolkiah, per la seva intenció d'aplicar la pena de mort contra persones LGBTI del seu país. Els nou hotels de Dorchester Collection, que pertanyen al sultà que va arribar al poder el 1967, estan repartits pels EUA, el Regne Unit, França i Itàlia.

Les anomenades “minories sexuals”, o col·lectius que durant molt de temps han sofert discriminació a causa de les seves tendències en aquest camp, frueixen cada cop més de les llibertats que els pertoquen, la permissivitat que és del cas i els drets consuetudinaris de tothom. Tanmateix, com que en aquesta qüestió, com en moltes d’altres, la lluita no s’acaba mai, uns quants d’aquests col·lectius s’han aplegat -si més no als diaris i amb vista a la publicitat- en unes sigles força irreconeixibles: LGTBI, que representa lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals; cosa, la darrera, que no s’acaba d’entendre a qui representa exclusivament. Tot va començar amb unes associacions en defensa dels gais i de les lesbianes; llavors es van queixar les persones transsexuals i van afegir-hi una lletra; després, els bisexuals; finalment, els intersexuals.

Com va passar amb el moviment contra l'assetjament sexual cap a les dones #MeToo, les xarxes socials també s'han convertit en el suport per a la denúncia de la discriminació contra el col·lectiu LGBTI. La iniciativa #MeQueer s'ha propagat en els últims dies a través de Twitter per reivindicar els casos d'abusos i agressions contra persones per la seva orientació sexual.

Amb 28 anys, el reusenc Oriol Pàmies es passa una bona part del seu temps viatjant. Ara, després de tres anys a Tel Aviv, s’ha tornat a instal·lar a Barcelona, on viu amb el seu pinscher miniatura Tyson, un cadell que va adoptar quan va veure que el venien apartat dels seu germans perquè tenia un defecte a la pell. La seva militància LGBT l’ha portat a fundar el 2012 la xarxa social Moovz, que presenta en conferències a tot el món i que és la més gran per a aquest col·lectiu amb 2,5 milions d’usuaris. També es dedica a ajudar oficines de turisme d’arreu del món a ser friendly amb els visitants homosexuals.

L’Enzo tenia clar des de petit que no era la Sònia. Tot i això, va optar per viure en la indefinició fins als 23 anys, quan va decidir llançar-se a YouTube per ajudar altres joves en la seva situació. Mentre busca la seva vocació professional, somia que el seu canal pugui servir per pagar operacions a altres joves transsexuals. Assegura que està en pau amb la Sònia: “El que he viscut abans em fa ser qui soc ara”.

L'agència de notícies AFP difonia ahir una fotografia prèvia al sopar de cònjuges dels mandataris reunits a la cimera de l'OTAN que va tenir lloc a Brussel·les. Sota la foto, l'agència explicava que havia estat feta "abans del sopar de primeres dames" que es va celebrar al castell de Laeken aquell mateix dia. Un peu de foto que s'ha demostrat més antiquat que mai per un senzill motiu: entre les persones que apareixen a la foto hi ha un home, que no és primera dama, sinó primer cavaller, en tot cas. I a més, no un primer cavaller com els que s'han vist fins ara, casats amb alguna de les poques mandatàries dones que hi ha hagut a primer nivell, sinó casat amb un home: el primer ministre de Luxemburg, Xavier Bettel.