El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) s'ha posicionat a favor d'indemnitzar l'exconseller de Justícia Carles Mundó pel mes que va passar en presó preventiva pel Procés. En un informe traslladat al ministeri de Justícia, l'òrgan de govern dels jutges considera que té dret a una reparació econòmica perquè va ser condemnat per desobediència, un delicte que no implica presó. No es mulla, però, sobre si ha de cobrar els 19.410 euros que reclama i serà el departament que lidera Pilar Llop qui haurà de prendre una decisió al respecte.

Carles Mundó va abandonar la política el gener del 2018. Just després de sortir de la presó sota fiança el mes de desembre del 2017, per la seva implicació en el procés i l'organització del referèndum de l'1-O, va renunciar a l'acta de diputat -tot i que no a la seva vinculació amb el partit- "per motius personals" i va tornar a exercir d'advocat. Ara, cinc anys més tard, ha fitxat com a nou conseller de presidència per a la patronal Foment del Treball, liderada per l'exdirigent d'Unió Josep Sánchez Llibre. És un càrrec no remunerat i que tampoc és exclusiu, i es basa en assessorar la patronal amb propostes concretes.

Un any i vuit mesos després, aquest dimecres Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila han complert la seva condemna i s'han convertit en els primers dirigents independentistes que deixen enrere la pena imposada pel Tribunal Suprem en el judici del Procés. La seva va ser una condemna per desobediència que els va comportar vint mesos d’inhabilitació. A la pràctica, aquests vint mesos els han canviat poc la vida perquè tots tres ja havien abandonat la política institucional abans del judici. I ara que se’ls ha aixecat la inhabilitació és probable que tampoc els suposi cap canvi substancial, perquè cap dels tres té intenció de tornar a fer el salt a les institucions, almenys a curt termini. Això sí, tal com diu l’exconseller de Justícia, haver-se deslliurat d'una condemna que veu del tot “injusta” no deixa de ser alliberador.

El Tribunal Constitucional (TC) ha desestimat el recurs d'empara presentat per l'exconseller de Justícia Carles Mundó contra la sentència del Suprem al Procés. Es tracta del segon recurs que l'alt tribunal rebutja per unanimitat, després que anticipés la que seria la seva resposta fa justament un mes responent a l'exconsellera de Governació Meritxell Borràs. De nou, l'alt tribunal resol per unanimitat i assenyala que Mundó, que va ser condemnat per un delicte de desobediència pel qual se li va imposar una pena de multa de 200 euros diaris durant 10 mesos, "formava part del Govern quan es va aprovar la convocatòria del referèndum d'autodeterminació i tenia coneixement de les decisions del Tribunal Constitucional, que havia declarat inconstitucionals i nul·les les resolucions del Parlament que instaven el Govern a aprovar qualsevol pretensió unilateral a favor del procés constituent".

Inevitablement, viurem un Onze de Setembre diferent. La crisi sanitària que estem patint també afecta un dret fonamental com és el de reunió i manifestació, que una bona part de la ciutadania ha viscut amb intensitat els darrers anys, aconseguint mobilitzacions espectaculars en un país de set milions i mig de persones. De tota manera, sense la pandèmia no hauria estat un any fàcil per engrescar la gent a manifestar-se. Per més que dolgui admetre-ho, en el món independentista es viuen uns temps de desconcert i desorientació perquè des de l’octubre de 2017 no s’ha aconseguit fixar un horitzó creïble sobre la manera com cal avançar, en bona mesura pel fet de no haver fet un diagnòstic coincident de les fortaleses i les febleses d’aquest moviment polític.

L'exconseller de Justícia Carles Mundó ha demanat al ministeri de Justícia una indemnització de gairebé 20.000 euros pel mes que va passar tancat en presó preventiva el 2017, segons ha avançat TV3. En declaracions a l'ARA, Mundó explica que el seu objectiu és que l'Estat "reconegui l'error" que va cometre. "No és important l'import, el dany ja és irreparable", assegura, però afegeix que tan sols que se li assigni un euro de compensació econòmica per aquest motiu, ja es demostrarà que la presó preventiva va ser equivocada.

Carles Mundó (Vic, 1976) està molt content per la rebuda que està tenint el seu llibre El referèndum inevitable (Pòrtic), on explica la seva vivència del judici i la seva visió política a llarg termini, que planteja, diu, com a simple militant d’ERC.

L’advocat i exconseller de Justícia Carles Mundó, condemnat per desobediència en el judici del Procés, explica en el llibre El referèndum inevitable, que publica Pòrtic el 20 de novembre, com va viure el judici i la sentència, quin és el camí recorregut fins ara per l’independentisme, quin diagnòstic fa de la situació i, el més interessant, les que ell creu que són les condicions per guanyar de cara al futur. Per això, explica, caldrà paciència, temps, resiliència i molta moral de victòria. Mundó considera que "ser una majoria inapel·lable, que superi el 50% dels vots, no és una condició suficient però sí necessària perquè el referèndum acabi esdevenint inevitable" i reclama confiança en la política. "La ciutadania i les organitzacions no han de ser condescendents amb els polítics ni han de disculpar els seus errors. Els han d’exigir claredat, honestedat i transparència, cosa que segur que ajudarà a fer que afinin millor els missatges, hi incorporin complexitat i fugin de promeses buides o de frases ocurrents que no tenen cap aplicació pràctica", diu. Tot i això, també reclama a la ciutadania que no es deixi guanyar pels populismes: "Des de les files independentistes hem de ser els més exigents a l’hora de combatre l’antipolítica, perquè estem debilitant la qualitat democràtica i erosionant les institucions pròpies. Frases com «El poble mana i el govern obeeix» o «El poble us passarà per sobre» em semblen expressions del tot desafortunades i perilloses".

Segueix en directe les reaccions a la sentència del Procés

La defensa de l'exconseller de Justícia, Carles Mundó, ha presentat un escrit davant del Tribunal Suprem, que l'està jutjant per malversació i desobediència, en què acusa la Fiscalia de mentir mentre l'interrogava la setmana passada. Mundó assegura que el fiscal Javier Zaragoza va acusar-lo de "fets que s'aparten de la realitat" per "intentar transmetre la impressió" que s'havia negat a col·laborar amb el Tribunal Superior de Justícia a l'hora d'establir el funcionament dels jutjats que estaven de guàrdia l'1-O.

1. "Firmar [el decret de convocatòria del referèndum] per part de tots els membres del Govern és un fet extraordinari [...], si es fa d'aquesta manera i a més de forma pública és per emfatitzar el caràcter polític del moment. Es tractava de donar compte del compromís polític del Govern i ho hem d'emmarcar en aquest context. Ho vam fer amb la certesa que la convocatòria d'un referèndum no era un delicte".

En la línia del que ha exposat l'exconsellera Dolors Bassa, el titular de Justícia durant el Govern de Carles Puigdemont, Carles Mundó, acusat de malversació i desobediència, ha desvinculat l'executiu de l'organització del referèndum. Davant la insistència del fiscal Javier Zaragoza, ha subratllat que un cop el Tribunal Constitucional va suspendre la llei del referèndum i el decret de convocatòria aprovada i signat el 6 de setembre a la nit, no va emprendre cap "disposició ni actuació" en execució d'aquestes normes. "El que és rellevant és el que va fer el Govern, pregunti'm sobre això", ha demanat Mundó al fiscal, que s'ha qüestionat si el referèndum no era la conseqüència de l'aprovació de les normatives que l'emparaven.

Com el 2 de novembre del 2017, Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila tornaran a creuar a partir de dimarts la plaça Villa de París de Madrid. Aleshores ho van fer per entrar a l’Audiència Nacional -que, per ordre de la jutge Carmen Lamela, els va enviar a presó- i ara ho faran per defensar-se davant el Tribunal Suprem -a l’altre extrem de la plaça-. Un passeig davant les càmeres que hauran de fer cada setmana durant els pròxims mesos. Un camí d’uns quants metres en què serà impossible no reviure les imatges d’aquella jornada inesborrable d’ara fa gairebé un any i mig. “El record serà molt viu. Els fets d’aquell dia els tenim presents minut a minut”, admet Mundó en conversa amb l’ARA.

L'exconseller de Justícia ha situat la causa per rebel·lió contra els líders independentistes com un "exemple d'aplicació injusta de la llei". Ho ha fet en el seu discurs després de rebre el premi Justícia 2018 de mans de l'actual consellera i successora de Mundó en el càrrec, Ester Capella, en un acte solemne al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat. L'exconseller s'enfronta a peticions de pena de set anys de presó pel delicte de malversació de fons públics, que aquest divendres ha negat que s'haguessin comès per celebrar el referèndum.

El Govern ha nomenat aquest dimarts els exconsellers de Presidència Francesc Homs i de Justícia Carles Mundó membres de la Comissió Jurídica Assessora, òrgan que vetlla per la legalitat de l'actuació de la Generalitat i els ens locals de Catalunya.