Política 17/02/2021

El TC tomba el primer recurs contra la sentència de l'1-O

L'alt tribunal avala la competència del Suprem per jutjar els fets i desestima l'empara a Meritxell Borràs

2 min
L'exconsellera de Governació Meritxell Borràs, durant el judici del Procés al Suprem

MadridEl Tribunal Constitucional ha desestimat el recurs d'empara de l'exconsellera de Governació Meritxell Borràs contra la sentència de l'1-O que la va condemnar per desobediència. En el ple que s'està celebrant aquesta setmana, l'alt tribunal tenia sobre la taula el primer recurs contra la resolució del Tribunal Suprem, que havia quedat ajornat després que caigués de l'ordre del dia fa dues setmanes. El ponent, Cándido Conde-Pumpido, ja duia com a proposta el rebuig al recurs de Borràs, que al·legava principalment que el Suprem no era el tribunal competent per jutjar-la per un delicte de desobediència.

El Constitucional emetrà d'aquí uns dies la sentència completa i ara només ha donat a conèixer la part dispositiva i una petita pinzellada del que han decidit els magistrats. El ple, doncs, ha avalat que el Suprem podia investigar i jutjar els líders independentistes per la seva condició d'aforats (excepte Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, la resta eren membres del Govern i del Parlament durant el referèndum i la DUI, però no quan van ser jutjats), i perquè "part dels fets es van cometre a l'estranger". Aquest ja va ser un punt que havia apuntat el magistrat instructor, Pablo Llarena, introduint la tasca del Govern fora de les fronteres espanyoles com un element més de la suposada rebel·lió o sedició.

Tanmateix, Borràs no va ser processada per cap d'aquests delictes, sinó només per malversació i desobediència. El Tribunal Constitucional considera, però, que el seu cas podia seguir en mans del Suprem perquè els fets atribuïts a l'exconsellera de Governació estaven connectats amb els de la resta d'encausats. Aquests arguments ja marquen un precedent important de cara als recursos de la resta de condemnats, com a mínim pel que fa a la suposada vulneració del dret al jutge predeterminat per la llei. Es tracta d'una qüestió que el tribunal belga que es va negar a extradir l'exconseller de Cultura Lluís Puig va situar com a pretext per rebutjar l'euroordre, però els tribunals espanyols tanquen files amb les seves pròpies resolucions.

En la deliberació d'aquest dimecres no hi ha participat el magistrat Antonio Narváez, que dimarts va presentar un escrit en què proposava abstenir-se del debat, atès que el 2017 en un col·loqui celebrat a Granada es va posicionar sobre els fets assegurant que el Procés havia sigut "un cop d'estat encobert". La presumpció d'innocència és un altre dels drets que la justícia belga va considerar que podia vulnerar-se a Espanya si entregava Puig i que els condemnats també han al·legat en les seves peticions d'empara al TC. Després d'aquesta negativa, Borràs ja té la via oberta per recórrer a Estrasburg.

stats