Judicialització
Política 16/02/2021

Un magistrat del TC s'aparta del debat dels recursos contra la sentència de l'1-O

Antonio Narváez va afirmar en una xerrada el 2017 que els fets del Procés van ser un "cop d'estat encobert"

2 min
El magistrat del Tribunal Constitucional Antonio Narváez

MadridEl Tribunal Constitucional ha acceptat la decisió del magistrat Antonio Narváez d'abstenir-se de participar en les deliberacions sobre els recursos dels condemnats per l'1-O contra la sentència del Tribunal Suprem. El jutge havia presentat un escrit en què ell mateix proposava al ple excloure's, després que els líders independentistes hagin demanat en bloc la seva recusació per unes declaracions seves de l'any 2017. En un col·loqui celebrat a Granada, va qualificar els fets del Procés de "cop d'estat encobert". Amb aquest moviment, el ple ha decidit rebutjar tots els recursos d'empara perquè s'apartés Narváez.

Segons ha informat el Constitucional, Narváez considera que amb la seva decisió "contribueix a enfortir la idea d'independència i imparcialitat del tribunal al qual es mostra honorat de pertànyer". En el ple del tribunal de garanties d'aquest dimarts està previst que es deliberi sobre el recurs contra la sentència de l'1-O presentat per l'exconsellera de Governació Meritxell Borràs, que ja va quedar ajornat en la reunió de fa dues setmanes.

Una de les vulneracions principals que exposa Borràs i també la resta de condemnats és que el Suprem no era competent per jutjar-los. El ponent, el magistrat Cándido Conde-Pumpido, defensa que a l'alt tribunal li pertocava investigar aquesta causa, tal com va resoldre en diverses ocasions el Suprem tant en la fase d'instrucció com en la fase prèvia del judici oral, i és previsible que la resta del ple ho avali, informa Europa Press. En totes les resolucions es va concloure que el territori on es cometessin suposadament delictes de rebel·lió o sedició no determina quin tribunal ha de jutjar els fets. El jutge instructor, Pablo Llarena, la sala d'apel·lacions i el tribunal de Manuel Marchena van coincidir que es tracta de delictes que afecten tot l'Estat i que, per tant, no havia de conèixer els fets el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

El precedent de Lluís Puig

Que s'investigués a Catalunya és precisament el que reclamaven els condemnats. En el cas de Borràs, el 23 de març del 2018 va rebaixar els delictes pels quals la processava: de rebel·lió a malversació i desobediència. Va quedar en la mateixa situació l'exconseller de Cultura Lluís Puig, exiliat a Brussel·les, que a mitjans de gener va veure com guanyava el pols judicial a l'Estat i el tribunal belga denegava l'extradició. A més, la Fiscalia rebutjava recórrer-ho. Bèlgica va rebutjar la petició del Suprem perquè considerava que l'alt tribunal no era competent per investigar Puig per malversació i desobediència i, també, perquè dubtava que se li respectés la presumpció d'innocència. Aquesta decisió va provocar que Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull demanessin la seva immediata posada en llibertat al TC, per bé que en el seu cas sí que estaven processats per rebel·lió.

stats