El feminisme retrocedeix. La meitat dels homes joves espanyols (51,5%) considera que el feminisme “només s'utilitza com a eina política de manipulació i adoctrinament”, detalla l'últim Baròmetre Joventut i Gènere que ha publicat aquest dimarts la Fundació Fad Juventud. Ha passat gairebé una dècada des de l'aparició del moviment Me Too i les massives manifestacions que situen el feminisme en la quarta onada, però avui la població entre els 15 i 29 anys es manifesta menys feminista que els seus germans grans.

Amb l'excusa de donar més suport a les dones que volen avortar, l'Ajuntament de Madrid obligarà els professionals dels seus centres de salut i dels serveis socials a informar sobre un suposat "trauma postavortament" que no té cap validesa científica i que respon a una proposta de Vox, amb el suport del grup municipal del PP. La iniciativa, que aquest dimecres també ha avalat la cúpula dels populars, va en la línia del que dicta l'agenda dels grups internacionals més ultraconservadors, de reduir els drets sexuals i reproductius de les dones, com, per exemple, ho va ser el fracassat intent de Castella i Lleó de fer escoltar a les dones el batec del fetus abans de sotmetre's a la interrupció voluntària de l'embaràs.

Havíem acabat de dinar cistellets farcits de cranc en un restaurant de Xangai i la K. em va explicar com havia fugit del poble. S'havia criat a Anhui, una província pobra de la Xina. La seva mare va intentar muntar un petit negoci, però el seu pare el va vendre sense que ella ho sabés per pagar deutes de joc. La K. es va criar veient com el seu pare pegava a la seva mare i l’enviava de tant en tant a l’hospital. Ella, de petita, mirava les telenovel·les on apareixen senyores treballant en oficines i vestides de manera elegant i a l'occidental. Volia ser com elles. Se'n va anar ràpidament del poble. Quan hi tornava per veure la mare, el sentiment que l’envaïa era l’odi contra tots els veïns que havien mirat cap a una altra banda davant la violència que passava a casa seva. Tornar al poble era recordar un cercle d’impunitat que volia deixar del tot enrere.

El 9 de gener la Nika, d’11 anys, es va trobar malament després d’haver inhalat un gas quan era l’escola a Qom, la ciutat on viu al nord de l’Iran. Ella i les seves companyes van notar una pudor i minuts després totes tenien nàusees, mal de cap i problemes de visió. A la classe del pis de dalt va passar el mateix i als dos grups, els van haver de traslladar a l’hospital. “Els metges ens van dir que probablement era un problema de mala combustió de la caldera de l’escola i que ens en podíem anar a casa. Però a la nit la nena no podia moure les cames, hi veia doble i no parava de vomitar. Vam consultar metges privats i li van fer anàlisis de sang i proves neurològiques, però no van trobar res”, explica a l’ARA el seu pare en una conversa telefònica. Els noms d’aquest reportatge són ficticis per preservar la seguretat dels testimonis.

El fiscal en cap de l'Iran ha ordenat a la policia que tracti "amb contundència" les dones que no porten el vel obligatori en públic, segons s'ha publicat a la premsa local, després de gairebé quatre mesos de protestes a tot el país per reclamar la fi del règim dels aiatol·làs. Moltes dones iranianes, incloses figures conegudes com actrius, cineastes o esportistes, han aparegut en públic sense hijab des de l'esclat de les mobilitzacions que va desencadenar l'assassinat sota custòdia policial de la jove Jina Mahsa Amini, el 16 de setembre. La noia, originària del Kurdistan iranià, que estava de visita a Teheran, havia estat detinguda presumptament per portar el vel de manera inadequada, segons l'estricta llei de la República Islàmica, que exigeix que les dones portin el cap cobert en públic a partir dels 9 anys.

Va dir prou. Feia quatre anys que es desvivia per tenir-ne un altre: una segona criatura que mai va arribar. “Passava desolació per un fill que no hi era; però aquest se’m menjava i em convertia en una mama trista”, recorda aquesta mare, que un dia va comprendre que havia de canviar la manera “com ho vivia”. “Vaig adonar-me que l’important era gaudir del que realment tenia: el meu fill; i fixar-me en tot allò que podíem fer junts perquè érem tres i que, amb un nadó, no seria factible”. Ella és Cristina F. Victory; tot i no tenir cap problema per concebre el primer fill, va haver de renunciar a un segon per esterilitat secundària. Com a altres mares (i pares), li queda una sensació de frustració, perquè era un projecte de vida, però també de solitud: tot i ser una problemàtica habitual, l’envolta el silenci d’una societat que ho minimitza.

Botigues, fàbriques i universitats en moltes ciutats de l'Iran s'han sumat aquest dilluns a la primera de les tres jornades de vaga convocades aquesta setmana en suport del moviment de protesta que ja s'ha convertit en el principal desafiament al règim dels aiatol·làs. Segons vídeos difosos per la televisió independent Iran International, la vaga s'ha seguit en una cinquantena de ciutats, des de Teheran fins a les més llunyanes com Sashtiari, al Sistan i Balutxistan. També a Sanandaj, al Kurdistan iranià, Urmia (Azerbaidjan occidental) i Mojnord (Khorasan del Nord). A la capital, les imatges mostren les botigues tancades als mercats de Lalezar i Cherag.

La justícia iraniana ha dictat la primera condemna a mort per a un manifestant de les protestes massives en contra del règim dels aiatol·làs segons han anunciat mitjans estatals iranians. La revolta fa gairebé dos mesos que dura i en aquest temps el règim iranià ha detingut centenars de participants a les mobilitzacions, a qui ha començat a jutjar. El sentenciat a morir a la forca és un home a qui un tribunal de Teheran ha declarat culpable d'incendiar un edifici governamental, alterar l'ordre públic, reunir-se i conspirar per cometre un crim contra la seguretat nacional. La sentència recull literalment que és un "enemic de Déu", un càrrec que està castigat amb la pena capital.

L'organització d'energia atòmica de l'Iran ha admès que un servidor de correu electrònic d'una de les seves filials ha estat piratejat des d'un país estranger i la informació s'ha publicat en línia, segons informen aquest diumenge mitjans estatals. Un grup de hackers iranià, Black Reward [Recompensa negra], ha dit en un comunicat a Twitter que ha publicat informació piratejada relacionada amb les activitats nuclears iranianes, i ha reivindicat l'acció com un acte de suport als manifestants a l'Iran.

Elnaz Rekabi, l'escaladora iraniana de 33 anys que va competir sense vel, està sota arrest domiciliari, segons informa el canal persa de la BBC citant fonts anònimes. Dimecres a la matinada l'esportista va ser rebuda com una heroïna a l'aeroport internacional de Teheran, per haver desafiat l'estricte codi de vestimenta.

Una multitud ha rebut aquest dimecres de matinada a l'aeroport de Teheran Elnaz Rekabi, l'escaladora de 33 anys que aquest cap de setmana va competir al mundial de Seül sense portar vel en suport a les protestes contra el règim dels aiatol·làs. L'esportista va estar desapareguda durant dos dies després d'haver desafiat el codi de vestimenta i es temia per la seva seguretat.

L'escaladora iraniana Elnaz Rekabi, campiona mundial en la seva disciplina, ha estat desapareguda unes hores després de competir sense vel a Seül. Després que la seva família denunciés que hi havia perdut el contacte diumenge, un post al seu compte d'Instagram, en què no apareix en imatges, assegura que ha demanat perdó. "Em disculpo per les preocupacions que he causat", diu l'escrit, i afegeix que tornant a l'Iran amb l'equip, "d'acord amb el calendari preestablert".

La repressió a l'Iran no s'atura. Asra Panahi, una estudiant de secundària de 16 anys, va morir després que la policia assaltés el seu institut a la localitat d'Ardabil i exigís a les alumnes que cantessin un himne en honor a l'aiatol·là Ali Khamenei. Quan s'hi van negar els agents les van apallissar, Panahi va haver de ser ingressada a l'hospital amb altres companyes i va morir l'endemà. Ho ha denunciat al seu canal de Telegram la coordinadora de sindicats de mestres del país.

Parinoush Saniee (Teheran, 1949) va deixar les seves investigacions estadístiques per dedicar-se a escriure novel·les, que estan censurades a l’Iran. “Fa 16 anys que vaig demanar permís a les autoritats iranianes per publicar. Mai me l’han concedit, però ja no m’importa”, diu. L’autora iraniana més traduïda ha visitat Barcelona per presentar el seu llibre Los que se van y los que se quedan (Alianza).

Samina Esmaeilzadeh, una noia iraniana de 16 anys que tenia un canal a YouTube amb 1,2 milions de seguidors, va morir el 23 de setembre a mans de les forces de seguretat durant una manifestació en protesta per l'assassinat de Mahsa Amini. Ho ha confirmat aquest divendres Amnistia Internacional, entre altres fonts. Fa tres setmanes que l'Iran viu les protestes més multitudinàries contra el règim dels aiatol·làs, arran de la mort sota custòdia policial de la jove Amini, que havia estat detinguda per la policia moral per no portar ben posat el vel.

Una cinquantena d'artistes i activistes franceses han publicat aquest dimecres un vídeo a les xarxes socials en què apareixen tallant-se els cabells en solidaritat amb les dones iranianes i per denunciar la repressió contra les protestes per la mort sota custòdia policial de la jove Masha Amini, detinguda per no portar ben posat el vel. Juliette Binoche, Isabelle Huppert, Marion Cotillard i Isabelle Adjani són algunes de les celebritats que han secundat aquesta iniciativa.

La mobilització per la mort sota custòdia policial de Masha Gina Amini, una noia de 22 anys detinguda perquè portava mal posat el vel, ja s'ha convertit en el principal desafiament al règim dels aiatol·làs en dècades. El crit de "Dona, vida, llibertat!" ha corregut com la pólvora arreu del país, fins a sentir-se als carrers de ciutats que mai havien viscut protestes d'aquesta naturalesa. Amb el líder suprem, Ali Khamenei, greument malalt, el règim no ha pogut, dues setmanes després, sufocar-les malgrat la seva capacitat repressiva, que diumenge es concentrava a les universitats. La clau de la força del moviment és la seva transversalitat.

Després d'un estira-i-arronsa entre els dos socis del govern de coalició, el PSOE i Unides Podem, per tancar els últims serrells de la nova llei de l'avortament, que inclou la baixa laboral per regles doloroses, el text final ha arribat aquest dimarts al consell de ministres. L'executiu ha donat llum verda a l'avantprojecte de la llei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs, coneguda popularment com a llei de l'avortament. Ara bé, aquest és només un primer pas. El document –que es tramita per la via d'urgència– haurà de passar ara pels òrgans consultius, com el Consell General del Poder Judicial, tornar després al consell de ministres i, finalment, anar al Congrés de Diputats, on els partits polítics podran presentar-hi esmenes. La norma entrarà en vigor l'any 2023.

A la Roqia li tremola la veu quan parla per telèfon des de Kabul. Explica que, poques hores abans que els talibans entressin a la capital afganesa diumenge, va anar a comprar un burca per a ella i les seves dues filles de 16 i 18 anys. De moment els fonamentalistes no han imposat que les dones hagin de cobrir-se amb el vel integral quan surten al carrer, però ella els volia tenir per si de cas. Amb tot, la Roqia va tornar a casa amb les mans buides. No tenia prou diners per pagar els burques. El preu s'ha multiplicat per cinc al Kabul sota domini talibà: abans valien 500 afganis (uns 3,8 euros) i ara no se'n troben per menys de 2.500 (uns 18).

Pensava fa uns dies en la ironia que suposa que molts dels aixecaments populars i de les campanyes en defensa dels drets fonamentals estiguin dirigits per dones en mig planeta. A Bielorússia, Rússia o Polònia les manifestacions, les protestes, les denúncies i les insurreccions tenen rostre femení, i com en molts altres països les dones dels opositors prenen el seu relleu quan ells acaben a la presó. Liderar per herència o per sentiment de responsabilitat és una funció que assumeixen dones en bona part del món: a la conservadora Bangladesh dues dones s'alternen en el càrrec, totes dues viudes dels respectius líders nacionals, encara que no per motius precisament altruistes sinó per alimentar la xarxa clientelar creada originalment per ells. A Occident, el patriarcat només admet des de fa poques dècades que professionals amb talent, carisma i cromosoma X arribin als més alts càrrecs de poder. Fora del món occidental, ni tan sols es tolera –llevat d'excepcions propiciades per caramboles circumstancials–, tot i que elles segueixen assumint en les seves ments i en els seus cossos part de la càrrega que implica exigir drets per als seus col·lectius.