Internacional 04/12/2022

L'Iran diu que ha suprimit la policia de la moral en un anunci envoltat d'escepticisme

Els manifestants criden a tres dies de vaga per redoblar la pressió sobre el règim

4 min
Una dona detinguda a Teheran per no complir amb les normes de vestimenta de l'Iran, en una foto del 2007.

Barcelona¿Gest cap als manifestants o operació de desinformació? El fiscal general de l'Iran, Mohammad Jafar Montazeri, ha anunciat aquest diumenge que les autoritats del país han suprimit la policia de la moral, la divisió de les forces de seguretat que des del 2005 controla que les dones compleixin l'estricte codi de vestimenta dictat pel sistema de la República Islàmica i que va ser responsable de la detenció, i posterior mort sota custòdia policial, de la noia kurda Mahsa Amini el 16 de setembre, el desencadenant de les protestes al país.

Montazeri també ha afirmat que les autoritats iranianes es plantegen revisar la llei que obliga les dones a tapar-se els cabells amb el vel islàmic. Aquests moviments podrien suposar una cessió davant del moviment de protesta popular que viu el país des de fa gairebé tres mesos, tot i que moltes veus han alertat que és un simple anunci buit de contingut per intentar rebaixar les pressions internes i externes.

Segons han difós mitjans estatals, Montazeri ha argumentat que la policia de la moral "no té res a veure amb el poder judicial" i que ha estat decisió de les forces de seguretat suprimir-la. El fiscal general ho ha dit després que li preguntessin per què aquest cos s'havia abolit. Tot i això, ha remarcat que el poder judicial continuarà amb la seva supervisió respecte al comportament en l'àmbit comunitari i ha subratllat que la vestimenta de les dones continua sent molt important, sobretot a la ciutat santa de Qom, al sud de Teheran.

"El mal hijab (vel islàmic) al país, especialment a la ciutat santa de Qom, és una de les principals preocupacions del poder judicial, així com de la nostra societat revolucionària, però cal assenyalar que l'acció judicial és l'últim recurs i les mesures culturals n'antecedeixen qualsevol altra", ha justificat Montazeri en un discurs en una reunió amb clergues a Qom, segons recull l'agència Efe. La ciutat de Qom és el centre teològic de l'Iran. Hi ha els principals seminaris del país i hi estudien (i el visiten) milers de pelegrins i seminaristes d'arreu del món.

Gest insuficient

L'Iran viu protestes generalitzades des del 16 de setembre, després de la mort sota custòdia policial de la jove kurda de 22 anys Mahsa Amini, que havia estat arrestada precisament per la policia de la moral perquè suposadament portava mal posat el vel islàmic. Les protestes, que van començar com un clam a la llibertat de les dones, han evolucionat per reivindicar la fi de la República Islàmica, fundada el 1979. I malgrat la violenta repressió policial i judicial, les mobilitzacions no s'aturen. Aquest diumenge líders de les protestes han fet una crida a una vaga de tres dies aquesta setmana i una manifestació a Teheran dimecres per incrementar la pressió sobre les autoritats.

El professor i investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Massoud Sharifi considera que l'anunci del fiscal general té tres objectius: en primer lloc, un missatge de cara a la comunitat internacional, per intentar mostrar que tenen certa flexibilitat; en segon lloc, per avaluar quina reacció tenen els sectors més conservadors de la societat iraniana davant d'una eventual relaxació de les lleis islàmiques, i, finalment, intentar desinflar les protestes.

"Però l'anunci no suposa cap novetat –afirma a l'ARA–, perquè a l'agost la policia iraniana ja va plantejar abolir aquesta divisió perquè no funcionava prou bé". Apunta que el control sobre la vestimenta de les dones es continuarà exercint "perquè les lleis respecte al hijab no tenen cap canvi; no hi ha cap canvi de perspectiva". "Ara per ara, veig difícil que hi hagi canvis profunds", diu. "Tret que les protestes segueixin amb la mateixa intensitat", afegeix. Amb tot, augura que encara que el règim accedís a relaxar d'alguna manera aquestes normes, no tindria un efecte significatiu sobre les protestes, ja que els clams dels manifestants "estan en un altre nivell", volen acabar amb el règim ultraconservador.

En la mateixa línia s'expressa Shima Vezvaei, una periodista independent de Teheran: "Crec que els comentaris de Montazeri es queden molt curts", ha dit al diari digital Middle East Eye. "Ja hem vist aquest tipus d'afirmacions abans, especialment durant debats electorals on les autoritats i els candidats fan declaracions populars com aquesta per satisfer temporalment les queixes de la gent i comprar la seva participació o fins i tot silenciar les seves protestes", ha afirmat.

Almenys 450 morts

"El nivell de repressió no ha baixat", lamenta Sharifi. Aquest dissabte les autoritats iranianes van reconèixer que des del començament de les protestes han mort "més de 200 persones", però ONGs estrangeres alerten que la xifra és molt més elevada. Iran Human Rights, amb seu a Oslo, assegura que la forta repressió policial ha provocat almenys 448 morts, entre els quals 60 menors d'edat. L'organització, però, subratlla que aquesta xifra és només "un mínim absolut", ja que continua investigant un "alt volum" d'informacions sobre manifestants morts, una tasca molt complicada per l'intent de silenciar les protestes amb restriccions a internet a l'Iran.

A més, almenys 2.000 persones han estat acusades de diversos delictes per la seva participació en les mobilitzacions i alguns manifestants ja han estat condemnats a mort. Iran Human Rights ha alertat que entre els acusats que s'enfronten a la pena capital hi ha almenys tres menors d'edat, jutjats pel càrrec d'efsad-fil-arz (corrupció a la Terra), que comporta la pena de mort. La mateixa organització assenyala que hi podria haver una desena de menors en aquesta situació, i recorda que condemnar a mort menors d'edat és una "clara violació" del dret internacional.

Penjats per col·laborar amb Israel

Segons Amnistia Internacional, l'Iran és un dels cinc països del món que més penes de mort executa, amb més de 300 persones penjades cada any. Només el supera la Xina, que l'any passat va executar oficialment 579 condemnes a la pena capital, tot i que l'organització de drets humans alerta que la xifra real és molt superior.

Aquest diumenge mateix la justícia iraniana ha penjat quatre homes que havia condemnat a mort per col·laborar amb el Mossad, el servei d'intel·ligència d'Israel, arxienemic de l'Iran. Segons han informat mitjans estatals, "formaven part d'una xarxa que, sota la direcció dels oficials d'intel·ligència del règim sionista, feien segrestos armats".

La República Islàmica ha acusat històricament Israel de dur a terme operacions encobertes en territori iranià. Més recentment, Teheran ha apuntat a Tel-Aviv i als serveis d'intel·ligència occidentals com a responsables d'organitzar una guerra civil a l'Iran i d'estar darrere de les protestes que fa més de dos mesos que duren.

stats