El diputat d'ERC-Sobiranistes Joan Josep Nuet haurà de deixar l'escó al Congrés. El Tribunal Suprem l'ha condemnat aquest divendres a vuit mesos d'inhabilitació i a una multa de 12.000 euros per un delicte de desobediència per haver permès la tramitació de les lleis de desconnexió quan era membre de la mesa del Parlament el 2017. La sentència és inferior al que reclamaven tant la Fiscalia com l'Advocacia de l'Estat, però considera provat que, davant la disjuntiva entre "acatar" els advertiments del Tribunal Constitucional o "desobeir", va optar per desoir l'alt tribunal. Es distancia, per tant, de la línia de defensa del republicà, que durant el judici es va desmarcar del Procés insistint que no va pretendre ni assolir la independència ni col·laborar amb el full de ruta sobiranista.

Fa algunes setmanes Oriol Junqueras era entrevistat a la televisió pública catalana. Aquell dia vaig asseure’m davant la pantalla per escoltar l’Oriol, amb qui tinc una bona relació. He decidit esperar-me un temps prudencial abans de donar la meva opinió d’aquella entrevista.

El lletrat de l'administració de justícia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha suspès aquest divendres el judici contra els exmembres de la mesa del Parlament i la diputada de la CUP Mireia Boya que estava previst del 19 al 22 de novembre. Aquells dies els advocats de les dues parts tenen vistes assenyalades amb caràcter previ.

Es compleixen dos anys de la sessió del Parlament que va marcar el camí sense retorn al referèndum de l’1-O i al xoc entre la Generalitat i l’Estat. El ple del 6 i 7 de setembre del 2017 va donar llum verda a la llei del referèndum i a la de transitorietat jurídica. Dues sessions maratonianes i crispades que van deixar empremta per sempre més a l’hemicicle. Per als grups contraris a la independència, “un cop d’estat” i “una vulneració dels drets de la minoria”. Per als partidaris, un moviment indispensable per dotar d’un corpus jurídic el trajecte cap a l’estat propi. En l’epicentre de la polèmica, una pregunta a resoldre: si la majoria independentista de la mesa del Parlament, l’òrgan director de la cambra, podia permetre aquell debat malgrat les advertències en contra del Constitucional. El TC va resoldre l’abril d’enguany que aquell dia es van vulnerar els drets de l’oposició.

Cs portarà al pròxim ple del Parlament una moció perquè la cambra catalana es retracti de les anomenades lleis de desconnexió amb què es va emparar el referèndum l'1 d'octubre del 2017 i es desmarqui així de les normes que volien emparar l'1-O i la posterior declaració d'independència, al considerar que es van aprovar "il·legalment" i al marge de l'ordre constitucional. La formació espanyolista insta els partits independentistes a defensar els seus postulats "dins l'ordenament jurídic, respectant les normes democràtiques i acatant la llei i les sentències dels tribunals".

La CUP ha acceptat finalment, segons ha pogut saber l'ARA, no citar explícitament la llei del referèndum i la llei de transitorietat, les anomenades lleis de desconnexió, en la proposta de resolució que portarà avui al ple davant la petició de JxCat i ERC que no s'hi fes referència explícita per no comprometre la situació dels diputats processats i dels que estan sent investigats, com Josep Maria Jové, Lluís Salvadó o Lluís Guinó. D'aquesta manera, la proposta acordada estableix "el dret imprescriptible i inalienable de Catalunya a l’autodeterminació tal com es va manifestar en les disposicions aprovades en aquesta cambra per poder exercir aquest dret".

Debatre una llei al Parlament sense enviar-la primer al Consell de Garanties Estatutàries si un grup ho demana és inconstitucional. La Sala Segona del Tribunal Constitucional dona la raó al PSC i, més de sis mesos després que presentés un recurs d'empara a l'alt tribunal, ha tombat els acords de la mesa del Parlament en què es va desestimar la proposta dels socialistes de consultar al Consell de Garanties Estatutàries la llei de transitorietat previ debat en els plens de desconnexió del 6 i 7 de setembre. Considera que es va vulnerar el dret dels parlamentaris a exercir la seva funció representativa i el dels ciutadans a participar en els assumptes públics.

El portaveu adjunt de Ciutadans al Parlament, Fernando De Páramo, ha advertit aquest matí a la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sánez de Santamaría, que "Puigdemont i Junqueras no són de fiar". Segons De Páramo, "Junqueras demana els diners amb una mà i amb l'altra s'ho gasta per fer el referèndum". Aquesta tarda el vicepresident d'Economia, Oriol Junqueras, es reunirà Mb Sáenz de Santamaría a Barcelona.

Els partits de l'oposició han reaccionat avui a l'anunci de Junts pel Sí i la CUP que ja tenen enllestida la llei de transitorietat jurídica que ha de permetre la desconnexió de Catalunya respecte d'Espanya. Els partits han coincidit a criticar que només hagin explicat que la tenen tancada, sense haver-la presentat, ja que temen que el Tribunal Constitucional la pugui impugnar.

La Mesa del Parlament ha admès a tràmit aquest dimarts per la via d'urgència la proposició de llei de l'Agència Catalana de Protecció Social, registrada la setmana passada per JxSí i la CUP com a part d'una de les tres lleis de desconnexió: la de seguretat social. L'admissió ha comptat amb els vots favorables de Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot i la CUP, i l'abstenció de PSC i C's, mentre que el PP –que pot participar a les reunions però no votar perquè no té representació a la Mesa– ha mostrat el seu rebuig, segons han explicat fonts parlamentàries.

Primer pas de les lleis de ruptura. Després de gairebé un mes de debat a la mesa del Parlament sobre la tramitació de les tres lleis de desconnexió, la comissió d'Economia de la cambra ha nomenat aquest dijous la ponència redactora de la proposició de llei de l'Administració Tributària Catalana, que només comptarà amb representants de Junts pel Sí i la CUP.

Ho va anunciar dimarts i així ho ha materialitzat ja. El PSC ha presentat un recurs davant del Tribunal Constitucional contra la tramitació de les lleis de desconnexió després que la Mesa del Parlament rebutgés les peticions de reconsideració que van fer tant els socialistes com el PP i Ciutadans perquè no es tramitin utilitzant la fórmula de les ponències parlamentàries conjuntes.

Com ja va fer amb la suspensió de la declaració de ruptura, el portaveu de Ciutadans al Parlament, Carlos Carrizosa, ha apuntat al paper que puguin jugar els funcionaris del Parlament per defensar que la voluntat de JxSí i la CUP de tirar endavant les tres lleis de ruptura "no anirà en lloc".

El PSC ha obert la porta aquest dijous a demanar empara al Tribunal Constitucional si el Parlament crea les tres ponències conjuntes per tramitar les lleis de desconnexió –la de transitorietat jurídica, la d'hisenda catalana i la de protecció social– malgrat la petició de reconsideració de Ciutadans, PSC i PP.

Junts pel Sí i la CUP han decidit tramitar les tres ponències de llei per la ruptura tot i que un informe dels lletrats del Parlament va desaconsellar emprendre aquesta via per elaborar les normes que els independentistes veuen clau per avançar cap a la independència.

La diputada de la CUP Anna Gabriel ha assegurat aquest diumenge que JxSí i la CUP mantindran la seva intenció de crear tres ponències conjuntes per tramitar les tres lleis del procés -la de transitorietat jurídica, la d'Hisenda catalana i la de protecció social- malgrat l'informe dels lletrats del Parlament que desaconsellava fer-ho a través d'aquesta via perquè, en no comptar amb el consens de la majoria dels grups –C's, PSC, CSQP i PP ho rebutgen–, podrien tensar el reglament del Parlament, en concret, l'article 126.

Els lletrats del Parlament han recomanat aquest dimarts a JxSí i la CUP de replantejar la forma com tramiten les tres lleis de la desconnexió –la de transitorietat jurídica, la d'Hisenda catalana i la de protecció social–, i, segons han explicat a l'ARA fonts de la mesa de la cambra, han desaconsellat fer-ho a través d'una ponència conjunta, perquè en no comptar amb el consens de la majoria dels grups –C's, PSC, CSQP i PP ho rebutgen– podrien tensar el reglament del Parlament, en concret, l'article 126.