Vuit anys després dels atemptats del 17 d'agost a Barcelona i Cambrils, les víctimes mantenen l'objectiu que una investigació judicial aclareixi tot el que envolta el 17-A. La sentència de l'Audiència Nacional, que es va centrar només en l'explosió a Alcanar el dia abans, va obviar la possible relació entre el CNI i l'imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty. L'últim any, però, la comissió d'investigació al Congrés sobre el 17-A ha desvelat documents que revelen que el CNI havia intentat captar Es-Satty. En aquesta mateixa comissió, un dels tres condemnats pels atemptats, Mohamed Houli, va acusar obertament el CNI de conèixer "les intencions de l'imam".

Mireia Martínez tenia 22 anys el 17 d'agost del 2017, quan el seu germà Xavi de tres anys va ser assassinat a la Rambla de Barcelona. Durant els últims anys ha decidit formar-se com a psicòloga d'emergències i ha estat al costat del seu pare en l'activisme pels drets de les víctimes de terrorisme. Amb ell i altres membres, el mes de maig van presentar l'Associació 17-A: Volem Saber la Veritat.

Quan es va assabentar que hi havia hagut un atropellament amb nombroses víctimes mortals i ferits a Barcelona, Laura Morro estava dinant, era a casa després de tota una jornada de feina a l'hospital. "Era just el dia que havia tornat de les vacances. Em va trucar una companya que en aquell moment era a l'Fnac de plaça Catalunya i em va dir que en passava alguna de grossa, perquè no els deixaven sortir al carrer", recorda. Ella no és ni metge ni infermera: és treballadora social sanitària a l'Hospital del Mar. "De seguida vaig pensar que portarien la majoria dels pacients al nostre hospital", diu. Va sortir de casa sense pensar-s'ho i es va plantar al seu lloc de treball, tal com van fer molts altres professionals sanitaris aquell dia. "Recordo que pels carrers no hi havia ningú, tothom es va tancar a casa, i quan vaig arribar a Urgències vaig dir: «Què puc fer?» I em van respondre: «Fes el que sàpigues»", explica.

L'Associació 17-A: Volem Saber la Veritat s'ha presentat aquest dimecres amb l'objectiu de "no només recordar les víctimes i el dolor, sinó també donar alguna cosa a la societat". És la manera com ho ha resumit Javier Martínez, pare del Xavi que va morir amb tres anys durant l'atemptat a la Rambla de Barcelona el 17 d'agost del 2017. Martínez presidirà aquesta nova associació que tindrà com a tresorera la seva filla i germana del Xavi, Mireia Martínez, que arran de l'atemptat va decidir formar-se com a psicòloga sanitària i d'emergències. Completen la junta directiva l'exmosso d'esquadra David Torrents, que serà el vicepresident, i l'advocat i exdiputat de Junts Jaume Alonso-Cuevillas com a secretari, que ha representat la família del Xavi en el procediment judicial sobre els atemptats i treballa per intentar que altres països investiguin els atacs.

L'imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty cobrava 500 euros mensuals del CNI com a confident abans dels atemptats del 17-A. Això és el que explica aquest dilluns el diari Abc, i l'independentisme ja s'ha afanyat a tornar a demanar la compareixença de l'exdirector dels serveis secrets Félix Sanz Roldán a la comissió d'investigació que hi ha oberta al Congrés. I és que les declaracions de Sanz Roldán han anat variant: en la seva visita a la cambra baixa va manifestar que Es-Satty "mai havia estat col·laborador ni informador" dels serveis d'intel·ligència, però la documentació classificada que el CNI va aportar va revelar que s'havia mantingut el contacte amb l'imam després que sortís de la presó de Castelló l'any 2014. Ara, el mencionat mitjà explica que la relació va continuar i que, fins i tot, hi havia pagaments que es tramitaven a través de l'oficina de Girona.

La comissió del Congrés encarregada d'investigar els atemptats jihadistes del 17 d'agost a Barcelona i Cambrils ha citat a declarar aquest dimarts l'expresident de la mesquita Annour de Ripoll Ali Yassine, que com a dirigent de la comunitat musulmana de la localitat va ser l'encarregat de contractar Abdelbaki es-Satty com a imam. Es-Satty acabaria sent el cervell dels atacs que van perpetrar joves ripollesos. Després dels atemptats, l'expresident de la mesquita va assegurar que no havia vist mai mostres de radicalització en l'imam, i avui ho ha tornat a ratificar.

"El CNI tenia coneixement de les intencions que tenia l'imam". Amb aquesta afirmació, que avala les teories de la conspiració sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d'agost del 2017, ha començat la compareixença al Congrés de Mohamed Houli, un dels tres condemnats pel 17-A. Houli va sobreviure a l'explosió d'Alcanar i l'Audiència Nacional el va sentenciar a 43 anys de presó per haver format part de la cèl·lula jihadista i haver manipulat explosius amb l'objectiu d'atemptar. Segons la versió que ha donat aquest dijous, els serveis d'intel·ligència espanyols "van permetre" que Abdelbaki es-Satty anés a Ripoll i els "mengés el cap". "Ho dic ara i no abans per por a represàlies o que em pogués perjudicar, però ja estic condemnat i no tinc res a perdre", ha dit davant dels diputats de la comissió d'investigació sobre el 17-A llegint d'una llibreta, emmanillat i sota vigilància policial.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha registrat la demanda dels pares del nen de tres anys que va morir assassinat en els atemptats del 17 d'agost del 2017 a la Rambla de Barcelona. Aquesta notificació del tribunal suposa el primer pas per intentar que la justícia europea aclareixi els interrogants sobre el 17-A que els pares de Xavi Martínez creuen que encara no s'han resolt.

Junts manté la seva iniciativa per esclarir secrets sobre els atemptats del 17-A. Amb la desclassificació de documents "estem més a prop de saber la veritat", però encara "queden molts dubtes", diuen des del partit. Aquest és el seu diagnòstic després d'analitzar la informació revelada pel govern espanyol sobre els vincles de qui era imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, amb el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). Per això, els juntaires reclamen més informació classificada que aclareixi l'abast de la relació entre el cervell dels atemptats de Barcelona i Cambrils i els serveis secrets espanyols. La documentació aportada fins ara en el marc de la comissió d'investigació sobre el 17-A al Congrés destapa que el CNI va intentar captar Es-Satty com a confident, però que el va acabar descartant.

El Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) volia captar com a confident l'antic imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty, el cervell dels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils del 2017, però finalment va descartar-ho. Així ho acredita la documentació desclassificada –avançada per El Món i a la qual ha tingut accés l'ARA– que el govern espanyol ha aportat a la comissió d'investigació sobre el 17-A del Congrés. "S'incideix en la seva tendència a l'engany i no subjecció al compliment de directrius. Aquesta anàlisi i les conclusions extretes de les entrevistes invalidava Es-Satty per a qualsevol activitat informativa", va manifestar l'exdirector del CNI Félix Sanz Roldán en una compareixença a la comissió de control dels serveis secrets de la cambra baixa el 6 de març del 2018.

El consell de ministres podria desclassificar documentació sobre els atemptats del 17-A. Aquest seria un altre dels gestos del PSOE amb Junts per acostar posicions, després que aquest dimarts s'aturés la votació de la senda d'estabilitat per negociar-la amb la formació de Carles Puigdemont. Dijous es reactiven les comissions d'investigació sobre l'operació Catalunya i sobre el 17-A, pactades entre el PSOE i Junts per votar la presidència de Francina Armengol, amb l'aprovació dels plans de treball. I, tal com ha avançat el mitjà The Objective i ha confirmat l'ARA, hi figura la petició de documentació classificada relacionada amb els atemptats a Barcelona i Cambrils que, en principi, el ministeri de Defensa no tindria objeccions per revelar. "No tenim res a amagar", asseguren fonts properes a la ministra Margarita Robles.

En el setè aniversari de l'atemptat del 17-A, Barcelona ha tornat a homenatjar aquest dissabte les víctimes amb un acte solemne a tocar del Pla de l'Os, el punt on la furgoneta dels terroristes va acabar el seu recorregut mortal. Un cop més, supervivents, familiars i amics de les víctimes han trepitjat la Rambla per dipositar clavells blancs en record dels seus éssers estimats. Ha sigut un acte breu i emotiu, després del qual víctimes de terrorisme han fet pública una carta en què demanen a les institucions catalanes desenvolupar mesures per acompanyar les víctimes de successos com el 17-A.

Fins a 338 persones van quedar afectades, ja sigui físicament o psicològicament, pels atemptats del 17 d'agost de 2017 a Barcelona i Cambrils. I el Tribunal Constitucional ha fet servir 46 paraules per tancar totes les preguntes que, a parer d'una de les víctimes, va deixar sense resposta una sentència de l'Audiència Nacional de 1.018 pàgines. La mort d'Albdelbaki Es-Satty, els seus contactes amb el Centre Nacional d'Intel·ligència, una suposada tercera víctima mortal a l'explosió d'Alcanar... els advocats del pare del nen de Rubí mort a la Rambla plantejaven tots aquests interrogants, i els van portar al Constitucional en un recurs d'empara on reclamaven el seu "dret a la veritat". El Constitucional, però, ha tancat el tema de forma breu i sintètica: "No hi apreciem especial transcendència constitucional".

Qui es va emportar la furgoneta de l'imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, poc després de l'explosió del xalet d'Alcanar on els terroristes del 17-A preparaven els explosius i on hauria mort Es-Satty? Qui va trucar al seu mòbil poc després de l'atac a la Rambla de Barcelona el 17 d'agost del 2017? Qui eren els dos homes que van visitar la casa dels terroristes poc abans dels atacs? Quina era la relació d'Es-Satty amb la intel·ligència espanyola? ¿L'Estat controlava prou la venda dels materials precursors d'explosius que van poder adquirir els terroristes? Totes aquestes incògnites que rodegen els atemptats de Barcelona i Cambrils quedaran sense resoldre, almenys des del punt de vista judicial.

El maig de 2021, l'Audiència Nacional va condemnar Mohamed Houli, Driss Oukabir i Saïd Ben Iazza a 53, 46 i 8 anys de presó respectivament pels atemptats del 17 i 18 d'agost a la Rambla de Barcelona i el passeig marítim de Cambrils, que van deixar 16 morts i més de 300 ferits. Aquella sentència reconeixia per primera vegada que les víctimes havien estat "les grans oblidades" de la investigació judicial del cas. Dos anys i mig després i amb una segona sentència de l'alt tribunal que rebaixava 10 anys la pena a dos dels integrants de la cèl·lula de Ripoll, aquest dimecres afectats i familiars han tornat a alçar la veu en el mateix sentit davant del Tribunal Suprem. "Ens hem sentit abandonats per la Justícia", han argumentat durant la vista a l'alt tribunal.

"Sis anys d'abandonament". Colpeix sentir-ho. Ho diu Santi Colomines, que llegeix el breu text d'homenatge a les víctimes dels atemptats del 17 d'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils. "Estem patint sis anys d'abandonament de la immensa majoria dels representants polítics. Els que ho han fet bé ja saben ells qui són". I la gran paradoxa, no queda cap polític escoltant les seves paraules. Han clavat els clavells als testos del memorial i han marxat per un lateral de la Rambla. L'acte ha sigut molt semblant al de l'any passat, quan es commemoraven els cinc anys, però amb una gran diferència: enguany ningú ha interromput amb crits els silencis, ningú ha escridassat les víctimes, cap polític s'ha regalat un bany de masses. Això sí, de representants públics n'hi ha molts, moltíssims, fins a sis fileres han desfilat. "Està bé que vinguin a fer-se la foto, però de tots aquests després gairebé cap ens truca per interessar-se per les víctimes"; Robert Manrique sempre parla clar, no parla mai per complaure ningú.

Sis anys després del 17-A continuem al nivell 4 (sobre 5) d'alerta antiterrorista. Des de llavors els Mossos d'Esquadra –que aquells dies van haver de demostrar de què eren capaços– han continuat aprenent i actuant per prevenir l'amenaça jihadista, que es manté vigent. Però la cohesió de la societat catalana encara està fracturada amb les mateixes esquerdes que van ser el substrat dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Unes esquerdes que en lloc de recosir-se s'han anat ampliant, tal com indica l'avenç de l'extrema dreta respecte a fa sis anys, no només en vots sinó també en capacitat d'influir en el debat públic.

Quan hi haurà la llei d'atenció a les víctimes del terrorisme que el conseller d'Interior va prometre un dia com avui de l'any passat? No se sap. De moment, la iniciativa és només un tema de debat i encara es troba en fase de treball intern entre els departaments de la Generalitat implicats, sense previsió de quan podria tenir llum verda. Amb tot, es manté el compromís de tirar-la endavant, segons informen fonts de l'executiu de Pere Aragonès a l'agència Efe. El cas és que Catalunya commemora el sisè aniversari dels atemptats a la Rambla de Barcelona i Cambrils sense cap norma per assistir ràpidament les víctimes d'atacs terroristes ni tampoc una oficina específica.

"Molta foscor, molt caos": això és el que li ve al cap cada vegada que pensa en què va fer un membre de la seva família el 17 d'agost del 2017. "No l'hi desitjo a ningú", afegeix. És una familiar directa d'un dels terroristes que van sembrar el terror a la Rambla de Barcelona i al passeig marítim de Cambrils en dos atemptats que van matar 16 persones i en van deixar 345 més de ferides i afectades, segons la sentència de l'Audiència Nacional. Ella, que demana que no se la identifiqui, ha intentat continuar amb la seva vida, però admet que li ha costat. Només ara, sis anys després d'aquell fatídic dia, ha decidit parlar amb l'ARA.

Cinc anys i nou mesos després dels atemptats del 17 i 18 d’agost a Barcelona i Cambrils, on van morir assassinades 16 persones i un total de 345 van resultar afectades (segons la sentència de l’Audiència Nacional), Catalunya continua sense tenir un protocol específic per a atemptats terroristes i una oficina pròpia d’atenció a les víctimes. I l’entitat ciutadana que durant tots aquests anys ha suplert aquesta funció i ha atès la majoria dels afectats pels atacs ha dit prou. Aquest dijous la Unitat d'Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT) ha anunciat la seva dissolució per forçar la Generalitat a fer aquest pas: "No podem perpetuar en el teixit associatiu una anomalia", subratlla la vicepresidenta de l’entitat, Elisa Micciola.