La segona selectivitat de la pandèmia té més aprovats i més bona nota que la del 2020. El 96,7% dels alumnes que es van presentar a les proves d'accés a la universitat les han aprovat, dos punts més que l'any passat, quan el percentatge va ser del 94,4%, i de mitjana han tret un 6,8, també dues dècimes més que el curs anterior (6,6). Com que la nota de l'expedient de batxillerat també ha pujat una mica (d'un 7,53 el 2020 a un 7,66 aquest any), també ha augmentat la nota mitjana d'accés a la universitat, que serà d'un 7,3, dues dècimes més que el curs passat. Això podria fer créixer una mica les notes de tall per entrar als graus.

La conselleria i el ministeri d’Educació ultimen canvis en el batxillerat, una etapa condicionada per la selectivitat tot i que el 30% dels alumnes no la fan. Hi ha centres que ja han trencat cotilles.

Malgrat que es considera la porta d’accés a la universitat i un dels moments clau per als alumnes, la selectivitat és un examen que aproven la immensa majoria dels que s’hi presenten. És, doncs, un mecanisme per ordenar els estudiants que volen fer un grau universitari i, per tant, no és tan important aprovar o suspendre sinó treure una nota prou alta per entrar a la carrera desitjada. A vegades, els alumnes que volen estudiar graus molt sol·licitats (i, per tant, amb notes de tall més altes) s’ho juguen tot a unes dècimes, cosa que els causa molta pressió i autoexigència per memoritzar uns continguts que després acaben oblidant. Ara un grup d’investigadors ha detectat que els beneficis pel que fa al coneixement adquirit en una avaluació amb notes són “escassos” i “molt a curt termini”, mentre que amb un sistema d’aprovat o suspès els alumnes guanyen en salut mental i satisfacció. 

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha confirmat la condemna a la Universitat de Barcelona (UB) per haver vulnerat el seu deure de neutralitat i lesionat els drets fonamentals a la llibertat ideològica i d'expressió de professors i alumnes i el dret a l'educació d'aquests últims per l'aprovació d'un manifest aprovat pel claustre en què rebutjava la "repressió i violència policial" i exigia la llibertat dels presos polítics.

Al febrer no hi havia classes presencials a les universitats catalanes a causa de les restriccions per frenar el coronavirus i, segons han conclòs la Universitat de Barcelona i l'Hospital de Bellvitge, la mesura era "encertada". Ho han assegurat quatre mesos després al fer públics els resultats del primer cribratge en una universitat espanyola, que han revelat que el percentatge de positius era molt semblant a la mitjana entre la població general i que, per tant, el comportament del virus a la universitat no era diferent al que tenia entre la resta de la societat. Segons han explicat els responsables de l'estudi, entre les proves PCR i les proves serològiques fetes al febrer es va detectar que un 15% dels membres de la comunitat universitària tenien o havien passat el covid-19.

L’Adriana no volia participar en l’extraescolar d’anglès. Quan havia de llegir en veu alta s’avergonyia, es posava una cuirassa i feia bromes per amagar el seu nerviosisme. La seva mare, Cristina Vallribera, va encarar l’estiu posant-se en guàrdia: estava a punt de començar 4t de primària i la feina seria més exigent i autònoma. A les vacances, mentre feien fitxes de reforç per llegir i escriure, va detectar més senyals preocupants. La nena s’angoixava molt quan sortien les b i les d als textos. “No hi havia manera que les distingís i es posava a plorar perquè no veia la diferència”, explica. Uns mesos després van diagnosticar-li una dislèxia “de manual”.

Els diaris han publicat aquesta setmana, seguint fonts autoritzades, que la meitat dels candidats a obtenir una plaça de mestre en una institució pública presenten un nivell de competència –o d’incompetència– que, en principi, els hauria de convertir en no aptes per a l’ensenyament.

La meitat dels aspirants a estudiar un grau d'educació en qualsevol universitat de Catalunya no han superat les proves d'aptitud personal, les PAP, que es fan des del 2017 amb l'objectiu de fer més exigents els requisits per ser docent i prestigiar l'ofici de mestre. Només el 51,58% de les 4.236 persones que es van presentar a les proves el 10 d'abril les han aprovat de manera provisional, segons ha publicat la web Unportal. La xifra és 12 punts més baixa que l'any passat, en què van superar les PAP el 63,3% dels estudiants, i la més baixa d'aprovats mai registrada –fins ara, el percentatge d'aptes no havia caigut del 59%–. És una davallada "significativa i alarmant", segons els organitzadors, que obliga totes les institucions implicades a fer una "reflexió urgent" sobre la formació docent.

Escric una tarda de juny ja a les portes de finalitzar el curs. He parat un moment de llegir treballs d’alumnes del màster de secundària. Molts aviat seran professors a les nostres aules. Això em fa pensar què es trobaran i com seran acollits. M’agrada descobrir que alguns s’endinsen de valent, en les seves pràctiques, a abordar temes que encertadament han detectat com a prioritaris per als nostres centres educatius. Alguns dels treballs finals de màster podrien ser un indicador del nostre sistema educatiu. Una de les alumnes, per exemple, ha fet el seu treball sobre el vincle que es pot establir entre el professorat i l’alumnat a través de la pantalla. Un tema que d’ara endavant requerirà molta reflexió i recerca.

La formació professional està de moda. Almenys això es desprèn de les dades de la preinscripció als cicles de grau mitjà i grau superior que el departament d'Educació ha facilitat a l'ARA: els interessats en fer FP han pujat un 17,4% en només un any, un creixement que no s'havia vist fins ara. Prop de 94.000 persones (en concret, 93.987) volen una plaça de FP el curs que ve, 14.000 més que ara fa un any, quan es van recollir 80.071 preinscripcions.

Els alumnes que s'han perdut la primera convocatòria de la selectivitat per estar confinats com a positius o contactes estrets de covid podran fer les proves d'accés a la universitat (PAU) la setmana que ve i, així, entrar a la universitat com a alumnes de primera assignació. Als estudiants prematriculats que encara hagin de continuar en quarantena uns dies més perquè s'han aïllat aquesta setmana, el departament d'Universitats es compromet a oferir-los una "solució personalitzada" aviat per evitar que la crisi sanitària no els perjudiqui i entrin al repartiment de places quan la majoria de vacants ja estiguin ocupades. "Ja tenim previstos diferents mecanismes per resoldre aquest tipus de situacions. El que ha de quedar molt clar és que a tots els prematriculats se'ls garantirà l’accés a la universitat en les mateixes condicions que si haguessin fet els exàmens durant la convocatòria ordinària", asseguren fonts del departament.

El 60% de les converses als patis dels instituts públics de Valls són en castellà. Així ho ha constatat un informe que l'ajuntament del municipi va encarregar a Plataforma per la Llengua, amb l'objectiu d'elaborar alhora un pla d'actuació per "incrementar l'ús social del català" entre els joves. Aquest pla preveu vuit tallers de dues hores al juliol adreçats a 30 joves d'entre 13 i 16 anys.

Els seus pares no volen que a cap altre menor li passi el mateix que a la seva filla. Es va suïcidar el 19 de maig, de camí a l'escola on estudiava, el Manyanet Sant Andreu. Tenia 15 anys. El dia abans la van notar "una mica diferent" a casa: "Li vam preguntar si estava cansada i li vam dir que deixés d'estudiar una estona", explica a l'ARA el seu pare, que assegura que vol saber "quin ha sigut el detonant" de la mort de la seva única filla. La família de la menor assegura que era víctima de bullying i que l'escola ho sabia i no va fer res per aturar-ho. Per això, malgrat que no han interposat una denúncia formal, estan aportant informació als Mossos d'Esquadra, que segons l'ACN estan recollint i analitzant totes les dades i traslladaran un ofici al jutjat que determinarà la línia a seguir. Paral·lelament, els pares han portat el cas també al Síndic de Greuges, que el treballa ja "amb absoluta confidencialitat".

Catalunya deixarà de ser la comunitat autònoma on és més car estudiar a la universitat. És la conclusió del cop d'efecte que ha deixat anar la nova consellera d'Universitats, Gemma Geis, en una de les primeres entrevistes en el càrrec: ha anunciat que en les pròximes setmanes es rebaixarà el preu dels màsters a les universitats públiques fins a un 40% el curs 2021-22, cosa que suposarà una primera equiparació amb el que es paga pels graus.

Un article de l'Ara Diumenge sobre els aliments transgènics escrit pel científic Salvador Macip i un fragment del llibre El temps de les cireres de Montserrat Roig han marcat les dues opcions de l'examen de llengua catalana a la selectivitat. Si bé a la prova de castellà una immensa majoria va escollir l'opció B per descartar les preguntes sobre les figures retòriques que sortien a l'opció A, a les proves de català la tria ha sigut més equilibrada, almenys entre els estudiants que s'han examinat a la Universitat Pompeu Fabra.

Per primera vegada des que es va crear el rànquing QS Quacquarelli Symonds, tres universitats catalanes figuren entre les 250 primeres posicions. Es tracta de la Universitat de Barcelona, que a més es consolida com la primera de l'Estat, l'Autònoma de Barcelona i la Pompeu Fabra, que s'estrena en aquest top 250. El llistat, que és un dels tres més importants del món (juntament amb el Times Higher Education i el que fa la Universitat de Shangai), s'ha publicat aquest dimarts i ordena 1.300 universitats segons els treballs acadèmics publicats i citats i les opinions de 130.000 acadèmics i 75.000 professionals que hi treballen. Les tres catalanes se situen dins del 20% de les millors del món.

Els 40.000 alumnes que han estudiat els dos anys de batxillerat en plena pandèmia ja han començat les proves d'accés a la universitat (PAU). I no només marcats per les mesures de seguretat –de nou, mascaretes i distància a l'hora de fer els exàmens–, sinó també en plena polèmica per la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè, quan faltaven menys de 24 hores per a les proves, va ordenar a la Generalitat donar el mateix tracte al castellà i a l'aranès a les PAU. El Govern ha anunciat que recorrerà la decisió del TSJC.

Daniel Crespo ha arribat al rectorat de la Universitat Politècnica de Barcelona amb una "prioritat principal" per al seu mandat: facilitar el relleu generacional entre la plantilla de la universitat i revertir les retallades dels últims deu anys, que l'han reduït en 300 professors i en 150 membres del personal d'administració. Així ho ha expressat aquest dilluns durant la presa de possessió del càrrec, en què el catedràtic de física també ha proposat augmentar la presència de dones en les disciplines relacionades amb les matemàtiques, la informàtica i la ciència i fomentar la producció d'informació "veraç i basada en l'evidència científica" davant la proliferació de les fake news.

La selectivitat és un moment vital clau per als estudiants, una oportunitat per fer realitat una vocació somiada o el primer pas cap a una professió que pot ser per a tota la vida o no.

Encara és una incògnita saber si un cop superada la pandèmia les demandes laborals de les empreses variaran molt o no respecte als anys precedents al covid. El que és indiscutible és que la crisi econòmica actual ha sacsejat el mercat laboral, que, gràcies a la vacunació, de mica en mica se situa en el camí de la recuperació. Amb la incertesa, això sí, de si part dels més de 112.000 expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) que hi ha encara a Catalunya s’acabaran convertint en acomiadaments definitius.