14/06/2021

El preocupant nivell dels futurs aspirants a mestres

2 min
Un aula buida de l’Escola Rafael Alberti de Badalona.

Fa anys que hi ha un ampli consens sobre la necessitat d'impulsar un gran canvi al sistema educatiu per empènyer la societat catalana cap a quotes més altes de progrés, entès tant en termes de millora econòmica com cultural i científica, i de més igualtat d'oportunitats. Si la necessitat sí que és àmpliament compartida, no hi ha unanimitat, en canvi, en la manera d'assolir-la. D'experiències puntuals reeixides se n'han tirat endavant moltes, i tanmateix en conjunt els resultats continuen sent entre modestos i preocupants. En tot cas, més enllà de mètodes, un dels factors que sempre han estat damunt de la taula és intentar aconseguir un cos de mestres altament qualificats, com passa en alguns dels països amb més èxit educatiu, per exemple a Finlàndia.

Doncs bé, si atenem als resultats de les proves d'aptitud personal (PAP), preceptives des del 2017 per a tots aquells estudiants que vulguin cursar un grau educatiu en qualsevol universitat catalana, sembla que estem anant enrere, com els crancs: d'un 30% de suspesos el primer any es va passar a un 40% els següents i ara ha pujat fins al 50%. I no es tracta, precisament, d'unes proves difícils. De fet, són manifestament senzilles si realment del que es tracta és d'imprimir talent a la professió de mestre per apujar el llistó general. Només garanteixen un nivell mínim, molt mínim. I, així i tot, aquesta vegada un de cada dos aspirants a futur mestre no ha passat la prova. Els mateixos examinadors han considerat decebedors els resultats i han aixecat un crit d'alerta: valoren com a "significativa i alarmant" la davallada d'aprovats i, a més, fan constar "l'escàs hàbit de lectura" de molts estudiants, incapaços de recordar algun llibre llegit –ni tan sols els obligatoris del batxillerat– i amb "greus errors de comprensió lectora i expressió escrita", i ja no diguem de referents culturals o socials. En la part matemàtica, les conclusions no són millors, amb serioses dificultats per interpretar gràfics publicats en mitjans de comunicació. En resum: el nivell mitjà dels que aspiren a ser mestres és manifestament baix.

S'imposa, doncs, una reflexió de fons. Com creuen els mateixos avaluadors de les PAP, aquests dos cursos afectats per la pandèmia, amb poca presencialitat, poden haver empitjorat la situació del batxillerat, amb menys exigència i més aprovats de l'habitual. Però el problema és més de fons: el nivell general dels estudiants d'ESO i batxillerat, no només en termes acadèmics, sinó d'inquietud cultural o de motivació, no és en cap cas el desitjable. Si a això hi afegim que els més brillants no acostumen a decantar-se per la professió de mestre, entrem en un bucle. Trencar aquest cercle viciós és crucial. Perquè, per moltes innovacions, recursos i canvis que s'introdueixi a l'escola i als instituts, sense bons estudiants que vulguin ser bons mestres, sense professionals amb una bona base educativa, inquiets i capaços, el futur de l'educació d'aquest país no està garantit. Prestigiar aquests estudis i prestigiar la professió hauria de ser una prioritat nacional. El resultat de les PAP d'aquest any ens indiquen que cal prendre mesures més valentes a tots els nivells si realment volem fer possible una revolució educativa que rellanci la nostra societat.

stats