Un sistema millor
L'acord de finançament entre el govern espanyol i ERC, segellat dijous per Pedro Sánchez i Oriol Junqueras, i presentat aquest divendres per la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, suposa un pas endavant, una reforma rellevant de l'actual i caducat model, que s'havia demostrat clarament perjudicial per a Catalunya. No era gens fàcil reformar el sistema de manera substancial. S'ha fet i s'han començat a trencar alguns tabús, per exemple el de l'ordinalitat. Esclar: la demagògia anticatalana torna a ser sorollosa, però és això, demagògia. Amb els números i la lletra a la mà, Catalunya no és ni de bon tros insolidària. Ni, al revés, tampoc queda tan lluny de la progressiva recaptació dels impostos; de fet, l'horitzó del pacte és anar cap al 100% dels ingressos de l'IRPF i cap a prop del 80% de l'IVA.
En tot cas, el que ara es proposa, i està pendent de ser aprovat al Congrés, és un canvi rellevant. Resultarà difícil que el conjunt de partits catalanistes, i de partits de la majoria plural que sustenta el govern de Pedro Sánchez, hi renunciïn. És un sistema més just per a Catalunya i és, alhora, beneficiós per al conjunt de governs autonòmics. En el cas català, suposa a la pràctica un guany net de 1.792 euros per any i habitant (4.750 milions d'euros anuals en conjunt). Però en un grau o un altre totes les comunitats veuran incrementats els seus recursos, en especial Andalusia, Catalunya i el País Valencià. El nou sistema, a més, incorpora mecanismes per posar un topall a Madrid i evitar que, gràcies a l'efecte capitalitat pagat pel conjunt de ciutadans de l'Estat, aquesta comunitat es permeti el dúmping fiscal, abaixar impostos gràcies a les aportacions del sistema.
La incorporació del concepte bàsic de l'ordinalitat –que Catalunya rebi menys per habitant que una altra comunitat que hagi contribuït menys–, la fi del sistema de bestretes –els governs autonòmics que ho vulguin rebran el que recaptin en temps real– i uns nous paràmetres de càlcul de la població ajustada –tot i que no s'incorporarà el cost diferencial de la vida– són els principals mecanismes del nou model de finançament.
Al marge del sistema de finançament comú autonòmic ara pactat, el PSC i ERC començaran ara un procés de negociació, lligat a l'aprovació dels pressupostos, per millorar també la dotació econòmica estructural de les competències pròpies i singulars de Catalunya, com ara Mossos d'Esquadra, llengua, presons o Inspecció de Treball. També aquí hi ha en perspectiva un nou increment per a les arques de la Generalitat de Catalunya. I encara hi ha tot el bloc en curs de traspàs de grans infraestructures amb el seu propi finançament.
Estem, doncs, davant d'un canvi a curt i mitjà termini de millora del finançament, una qüestió cabdal per al progrés i la cohesió social del país. Si fins ara teníem el got mig ple (o mig buit), ara la línia puja de nivell. Naturalment, amb l'horitzó del concert, sempre cal aspirar a més. Però resultaria absurd desaprofitar aquesta finestra d'oportunitat que la conjuntura política del post-Procés ha fet possible, sobretot tenint en compte quina és l'alternativa a un govern progressista a Espanya.
