Avui és el primer dia que el Fèlix torna a provar d’anar sense bolquer. “Per Nadal ja ho vam intentar, però va ser un malson de tres dies perquè no estava preparat”, diu la seva mare, Maria Martínez. Van pactar que un cop acabada l’escola ho intentarien de nou. "Aquest setembre ja farà quatre anys i encara va amb bolquer durant el dia?", li pregunta a ella la gent, estranyada,. Segons els especialistes, però, una vegada descartats problemes orgànics o neurològics, l’infant que es troba en aquesta situació l’únic que necessita és temps.

Sentiments d’incertesa cap al futur, pànic davant del que és desconegut, no saber organitzar-se, no saber dir que no, por al fracàs, a què diran, a què direm o farem... A la vida, tots experimentem moments d’estrès, tensió i ansietat davant dels diferents reptes que tenim al davant. Algunes persones ho viuen d’una manera més fàcil, però n’hi ha d’altres que es desborden i l’ansietat les paralitza, fins al punt que necessiten ajuda externa per aprendre a gestionar el seu dia a dia.

S’acosta l’estiu i ja has decidit que aquest any canviaràs les vambes de córrer per unes ulleres de nedar. Potser t’has fet mal al genoll i necessites un tipus d’exercici cardiovascular de menys impacte, potser no pots anar a córrer quan la temperatura supera els 32 °C. No importa quina sigui la raó per la qual has triat l’aigua. Nedar és un dels millors exercicis per a la teva salut. És un exercici per tot el cos en el qual treballen els braços i cames així com el sistema cardiovascular, però hi ha menys esforç a les articulacions. A més, en un dia calorós d’estiu l’aigua fresca és un bon lloc on suar. 

El suïcidi no és un acte impulsiu. Les idees de mort no apareixen i es materialitzen de cop. Treure's la vida és primer un pensament que es va fent recurrent i que acaba degenerant en una intenció. Si no es demana ajuda o no se'n rep, pot enfortir-se com l'única opció viable i, a partir d'aquí, s'obre la porta a ordir un pla per aconseguir-ho. El covid ha posat en el mapa la salut mental i emocional de la població, però, alhora, ha agreujat problemes enquistats i invisibilitzats i n'ha provocat de nous. I una de les cares més dramàtiques són els intents de suïcidi i els suïcidis consumats, que han crescut amb força. El telèfon del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) atén ara quatre vegades més intents de suïcidi que fa quatre anys: si el 2019 arribaven al 061 unes 39 trucades per temptatives o autolesions a la setmana, ara la xifra s'ha elevat a 173. La immensa majoria no són intents en procés, però sí que requereixen contenció professional per prevenir que ho acabin sent.

Des de l'abril del 2020 Barcelona compta amb un alberg per a persones sense sostre amb addiccions ubicat a la Fundació Pere Tarrés, a les Corts. Es tractava d'un equipament "pioner" a Espanya que es va obrir per garantir l'aïllament de tothom que ho necessités durant el primer estat d'alarma. Però el que va començar sent una decisió temporal a causa del confinament acabarà convertint-se en un nou equipament públic a la ciutat perquè l'Ajuntament vol consolidar aquest servei i traslladar-lo a Horta-Guinardó. En concret, el consistori ha adquirit l'Hotel Aristol perquè a partir d'ara sigui la llar per a persones que no tenen casa i són addictes a les drogues o a l'alcohol. Ara bé, la nova ubicació ha aixecat polseguera perquè està situada a 15 metres de l'escola Mas Casanovas, que es considera d'alta complexitat.

Els més petits de la casa en diuen aigua picant i per a la resta de la humanitat és amb gas o carbonatada. Efervescent i refrescant, l'aigua amb gas s'ha convertit en un ritual diari de molta gent i avui dia és un sector creixent dins de la indústria de les begudes. Actualment les vendes anuals de l’aigua amb gas superen els 4.000 milions de dòlars només als Estats Units.

S'han començat a detectar cada vegada més casos de joves d'entre 16 i 24 anys deixen de menjar per compensar les calories que els aporta el consum d'alcohol. La drunkorèxia, la combinació entre el mot anglès drunk (begut en anglès) i anorèxia, encara no és un fenomen que s'abordi de manera ordinària als hospitals i les clíniques i els experts encara no tenen quantificat l'abast d'aquesta conducta. Amb tot, el cap de departament d'epidemiologia i salut pública de la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat de Vic, Albert Espelt, adverteix en una entrevista amb Efe que comencen a trobar-se més casos de joves, sobretot de noies, que restringeixen el consum d'aliments en previsió de fer una ingesta d'alcohol.

Les autoritats sanitàries catalanes han detectat la presència del bacteri Listeria monocytogenes, causant de la listeriosi, una malaltia de declaració obligatòria, en diversos lots de botifarra i bull de llengua de la marca Salgot. De moment, no consta que hi hagi persones afectades. Es tracta dels lots 211804 i 212019 de botifarra negra, amb dates de caducitat el 7 d'agost del 2021 i el 23 d'agost del 2021; el lot 211804 de botifarra negra tradicional, que caduca el 24 d'agost del 2021, i el lot 212017 del bull de llengua, que caduca el 16 d'agost del 2021.

El Congrés ha exigit al ministeri d'Interior que no discrimini les aspirants a policies nacional amb endometriosi i que aquesta malaltia només sigui una limitació per a les dones que la pateixin de manera incapacitant. La cambra ha demanat un matís al decret del 12 de maig, que, com va avançar l'ARA, sumava per primera vegada aquesta patologia com un motiu d'exclusió per accedir al cos de seguretat.

L'Hospital de laVall d'Hebron ha posat en marxa un projecte per millorar el benestar emocional dels nens ingressats. Es tracta de pissarres col·locades al costat dels llits que els infants poden fer servir per expressar com se senten, quins són els seus gustos i preferències, i en definitiva tot allò que creuen important per a ells. "És molt important que els nens i nenes puguin comunicar les seves emocions perquè no sempre poden expressar com se senten", explica l'adjunta a la direcció d'infermeria en l'atenció a l'hospitalització en l'Hospital Infantil, Maria Ángeles Aceituno.

Va ser un 5 de juny d’ara fa justament 40 anys. Sense que ningú no ho sospités, el butlletí epidemiològic setmanal del Centre de Control de Malalties Infeccioses (CDC) d’Atlanta informava de cinc casos d’una estranya forma de pneumònia detectats en tres hospitals diferents de Los Ángeles, Califòrnia, en només vuit mesos. Dos dels pacients havien mort després d’una agonia “terrible”, segons deia l’informe. Aquella publicació del 1981 acabaria sent la primera en què es parlava obertament d’una “malaltia estranya” que afectava homes joves i per a la qual no es coneixia tractament. Un any més tard rebria el nom de sida, síndrome d’immunodeficiència adquirida. El nombre de casos havia crescut exponencialment i començava a ser estigmatitzada com a malaltia pròpia d’homosexuals. Quaranta anys després, la sida ja no és mortal gràcies a la prevenció i els tractaments antiretrovirals. Però encara no té cura ni vacuna. Tampoc no se sap quin és el seu veritable origen ni qui va ser el pacient zero.

Qualsevol dona amb endometriosi ha de renunciar al seu desig de formar part de la Policia Nacional sense tenir en compte si pateix aquesta malaltia crònica de forma incapacitant o no. Aquest és el missatge que envia el ministeri de l'Interior a les futures aspirants a policies que tenen endometriosi de tot l'Estat des del 12 de maig, quan va entrar en vigor un nou decret que suma per primera vegada aquesta patologia com un motiu d'exclusió de l'aparell urogenital per accedir al cos de seguretat.

La multinacional catalana d'hemoderivats Grifols obrirà aquests pròxims dies l'Ambar Center, un centre per recollir dades de la pràctica clínica generada pel procediment Ambar, el dispositiu mèdic que des de fa quinze anys permet fer recanvis plasmàtics periòdics a pacients d'Alzheimer, extraient-los el plasma de la sang i retornant-lo a les cèl·lules sanguínies amb albúmina, la proteïna més abundant a la sang. Així s'elimina una proteïna que s'acumula al cervell d'aquests pacients i que és la responsable del dany neuronal. Per tant, podria alentir el progrés de demència moderada i lleu.

Encara amb el dol per la pèrdua fetal de dos fills, Sílvia Latorre es va sotmetre a una cirurgia robòtica a l'Hospital de la Vall d'Hebron per suturar l'úter i evitar que es repetís la tragèdia. Ella és una de les moltes dones embarassades que han patit incompetència cervical uterina, una patologia que pot tenir conseqüències fatals per al fetus i que es produeix durant la gestació, quan el fetus comença a pesar i el coll uterí es dilata i s'afebleix en excés abans d'hora. Entre un 5% i un 10% de les dones pateixen aquesta complicació, la qual comporta un part prematur –entre les setmanes 20 i 28 d'embaràs– i, en la majoria dels casos, la pèrdua del nadó.

La Carla diu que està obligada a explicar el seu cas perquè en el seu dia, quan a ella li va passar, es va sentir "un bitxo raro" quan, ni de bon tros, ho és. Té 36 anys i és mare de tres nenes, l’última nascuda en plena pandèmia. La seva primera filla va ser un nadó de quatre quilos que va néixer per via vaginal en un part programat a la setmana 39 d’embaràs i que va requerir episiotomia i fòrceps per treure-la. Amb la segona, també un nadó gran, ja no va caldre episiotomia, i amb la tercera es va endur un ensurt a la setmana 34. "Em vaig llevar i vaig pensar que estava parint la meva filla perquè em notava com un bony penjant", explica. No estava de part sinó que era un prolapse –quan els òrgans interns o les parets vaginals descendeixen per falta de to muscular fins a sortir per la vagina–, però llavors no ho sabia. "Em sentia molt estranya, no reconeixia el meu cos, i a nivell psicològic xoca molt tenir una cosa nova al cos i no saber-la identificar. Hi ha poca informació", lamenta la Carla, que insta a conèixer-se millor. Montserrat Espuña, cap del servei d’uroginecologia de l’Hospital Clínic, constata que molts cops les dones s’espanten: "Es parla tan poc d’aquest tema que la dona pensa que és un tumor".

La insuficiència renal del Fede va arribar de manera inesperada: en qüestió de dues setmanes, als 29 anys, va emmalaltir greument. "De cop no podia caminar, ni respirar bé, em feia molt de mal el cap i no tenia gana. Però com que passava un moment laboral difícil, tots a casa ho atribuíem a l'ansietat o l'estrès", explica. Ara sap que segurament va passar anys amb els ronyons malament, tot i ser una persona atlètica i aparentment sana, i fins que no va començar a veure-hi doble i la pressió arterial se li va disparar no va adonar-se que tenia un problema. Irònicament, abans d'aquests dos símptomes tampoc el seu pare, el nefròleg Federico Oppenheimer, que aleshores era el cap de trasplantaments renals de l’Hospital Clínic i un dels especialistes més reconeguts a Espanya en aquest camp, va saber-ho detectar precoçment. "La seva va ser una manifestació de les menys freqüents, només un 20% dels problemes renals irreversibles debuten de manera sobtada. A més, hi ha una certa miopia quan es tracta de diagnosticar els nostres familiars", admet.

La Fundació Fero, fundada el 2001 per Josep Baselga, ha concedit tres beques per investigar dos dels càncers més freqüents a Espanya: el de pròstata i el de mama. En la vintena edició de les beques, el comitè de científics que forma el jurat ha seleccionat tres projectes de recerca d’entre 57 candidatures. Els guardonats són Verónica Torrano, de la Universitat del País Basc; Nicolás Herranz, del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), i Verónica Rodilla, de l’Institut d’Investigació Josep Carreras. Rebran 80.000 euros cadascun per tirar endavant la seva investigació.

Un procediment molt complex que consisteix en dividir el fetge d'un donant en dues parts ha permès a l'Hospital Vall d'Hebron duplicar el nombre de trasplantaments pediàtrics. Si entre el 2010 i el 2018 es trasplantaven una mitjana de dotze pacients cada any, el 2020 es van fer 20 intervencions i en els primers 90 dies del 2021 ja s'han fet deu trasplantaments. Això ha permès que per primera vegada en 36 anys s'hagi deixat la llista d'espera a zero, una situació que ha passat en tres ocasions durant les primeres setmanes del 2021.