Després de setmanes de molta tensió entre els treballadors de serveis socials de Barcelona, amb una vaga inclosa per denunciar que no donen a l’abast, l'Ajuntament fa un primer pas per atendre una de les seves demandes: no haver d'acompanyar la comitiva judicial als desnonaments. Una nova circular de la gerència de Drets Socials del consistori inclou que el professional que porta el seguiment de cada cas d’amenaça de desnonament pugui decidir, juntament amb la direcció del centre, que la seva presència a la comitiva judicial en el moment del llançament no és ni necessària ni positiva i comunicar-ho així en un informe al jutjat. Si el jutjat no s'hi oposa, aquest tràmit garantirà al treballador de serveis socials no haver de ser a la porta del domicili en el moment de l’expulsió, un fet que recriminen que posa en risc la seva relació professional amb les persones ateses.

La llei catalana de regulació de preus del lloguer penja d'un fil. Després que aquest dimecres el ministre de Política Territorial, Miquel Iceta, obrís la porta a recórrer davant el Tribunal Constitucional la normativa si les negociacions amb la Generalitat no prosperen, el Sindicat de Llogateres tem que la decisió s'aprovi al consell de ministres de la setmana vinent, fet que implicaria la suspensió automàtica de la llei mentre l'alt tribunal pren una decisió definitiva. El TC ja va admetre a tràmit al gener un recurs d'inconstitucional presentat pel Partit Popular i ara el govern espanyol es planteja presentar-ne un altre. La llei 11/2020 es va aprovar el setembre passat i regula els preus del lloguer a través, entre d'altres, d'un índex de referència.

Són dos quarts de dotze i la gent comença a aplegar-se davant la Parròquia Santa Eulàlia Provençana de l'Hospitalet. Arriben, saluden els ja congregats i agafen una acreditació que indica la tasca que faran aquesta nit. "Recompte de persones sense llar", es pot llegir al cartell que els penja de coll. Són una part dels dos centenars de persones que han pentinat aquest dimecres a la nit els carrers en el primer recompte de persones sense llar a la ciutat. "Heu d'apuntar si és home o dona, si tenen animals de companyia, si dormen al ras o en un cotxe...", diu el Santi, coordinador del grup de voluntaris que treballaran al districte de Santa Eulàlia. En total, s'han localitzat 92 persones que sobreviuen a la via pública: 62 al ras i 30 a l'interior de vehicles atrotinats.

La pandèmia ha fet arribar al màxim de la seva capacitat no només el sistema sanitari. També els serveis socials municipals s'han tensionat per l'augment de persones que han perdut la feina o han vist agreujada la seva situació de precarietat anterior. A Barcelona, els treballadors d'aquests serveis, fonamentals per a la subsistència de milers de famílies, fa mesos que protesten i denuncien l'augment de la càrrega per l'arribada de nous demandants d'ajuda i perquè cada cop s'han de fet més tràmits administratius. Per alleugerir els processos i descarregar la feina, l'Ajuntament de Barcelona i el departament d'Afers Socials han acordat l'ampliació de les plantilles actuals amb un centenar de treballadors addicionals al llarg del 2021 que es destinaran als 40 centres de serveis socials (CSS) i els 13 equips d’atenció a la infància i l’adolescència (EAIA) que hi ha a la ciutat.

La tensió viscuda al Raval arran dels desnonaments dels últims dies va augmentar ahir arran d’una altra protesta que demanava una alternativa habitacional per a una família desallotjada divendres passat. La protesta, que també exigia que s’aturi la “violència policial” i s’ofereixin alternatives a les persones vulnerables, va acabar davant la seu de Serveis Socials de Ciutat Vella. Un cop allà, alguns dels assistents van intentar entrar a l’edifici, però un guàrdia de seguretat els va barrar el pas i va respondre amb cops de porra i tirant-los gas pebre, segons el Sindicat de Barri del Poble-sec. Arran d’això alguns dels manifestants van haver de ser atesos pels serveis d’urgències.

Un intent de desnonament aquest matí al barri del Raval, a Barcelona, ha acabat amb cinc detinguts, càrregues policials i llançaments d'objectes contra agents dels Mossos d'Esquadra. Un gran dispositiu d'antiavalots de la policia s'ha desplegat aquest matí al número 40 del carrer de la Cera, on estava programat un desnonament d'una família de quatre persones. Al mateix punt s'hi han concentrat prop d'un centenar d'activistes i veïns del barri que han intentat evitar el desallotjament de la família. Es tracta d'un desnonament "per execució hipotecària", segons el Sindicat d'Habitatge del Raval, d'una família que estava a l'espera d'un certificat que acredités la seva "vulnerabilitat social i econòmica".

Fa dos mesos que l’Abdel busca empadronar-se a Montcada i Reixac. Ara viu rellogat a l’habitació del pis d’un familiar que s’estima més no facilitar-li el padró perquè està a l’espera que li acceptin el reagrupament familiar i tem que tenir un inquilí “impedeixi que li deixin venir la dona i els fills”, explica aquest home de nacionalitat marroquina que no vol ser identificat. Diu que està disposat a pagar “100 o 150 euros” només perquè l’incloguin al padró i que, ara per ara, vol quedar-se amb la família perquè així també ajuda a pagar les despeses i no deixar tirat el parent que l’ha acollit en moments durs.

Fa un parell de setmanes va transcendir que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) havia anul·lat la sanció de mig milió d’euros a Gas Natural –ara Naturgy– per la dona morta a Reus a qui va tallar la llum. Però aquesta decisió no és una excepció perquè les elèctriques han esquivat més de la meitat de les multes per incomplir la llei de pobresa energètica, la 24/2015, que obliga a demanar un informe als serveis socials abans de deixar sense electricitat, llum o gas un habitatge per no pagar les factures. L’Agència Catalana del Consum ha posat 162 sancions a les companyies per saltar-se aquesta llei, però les empreses han recorregut a la justícia i els jutges n’han tombat 89, més de la meitat, segons dades a les quals ha tingut accés l'ARA.

L'Abdelahim, la seva dona i els seus fills van arribar en pastera buscant una situació estable per a la seva família. L'Abdelkader, sense ingressos, no té feina i li costa trobar-ne perquè li falta una mà. La Wassima va haver de triar entre ocupar o deixar d'alimentar les seves filles. Són tres dels 41 veïns que viuen des del 2018 en un bloc ocupat per la PAHC a la carretera de Vic de Manresa. Si no passa res, en deu dies poden quedar-se al carrer. Van guanyar el judici contra el propietari de l'edifici, però hi va presentar recurs i ara la justícia li ha donat la raó. "No som delinqüents, només volem viure", diu la Wassima. I és que, a més de quedar-se sense sostre, s'ha imposat una multa de 450 euros per veí. Si no la paguen, poden anar a la presó.

Un informe elaborat per la Fundació Pere Tarrés demostra que les condicions de vida de les famílies beneficiàries de beques d'estiu per als casals o les colònies de l'entitat social han empitjorat amb la pandèmia. De fet, conclou que un 76% dels infants becats es troben per sota del llindar de la pobresa i que el 42% de les seves famílies no reben cap ajut social. La Fundació assegura que la pandèmia ha sigut un factor detonant per al creixement d'aquesta xifra. L'estudi també recull que una de cada tres famílies mai s'havia vist en una situació de vulnerabilitat econòmica i que el nombre de famílies que demanen per primer cop una beca ha augmentat un 30%. Així mateix, la seva renda anual ha disminuït un 23% en un any. 

La situació dels menors migrants que arriben sols a les Canàries no pot esperar. El Defensor del Poble ha exigit al govern espanyol recursos "amb urgència" per garantir una atenció immediata a gairebé 3.000 menors no acompanyats i ha reclamat un repartiment solidari d'aquests joves per la resta de comunitats autònomes. En una compareixença a la Comissió Mixta de Relacions amb el Defensor del Poble, ha deixat clar que la situació actual és "inassumible" i que cal que la resta d'administracions s'hi impliquin, segons recull l'agència Efe. Segons les dades facilitades per l'entitat de protecció de menors canària, el 12 de febrer del 2021 hi havia 2.776 menors migrants que havien arribat sols.

Ja fa set mesos que la llei que regula el preu dels lloguers a Catalunya, la 11/2020, està en vigor. Aquesta llei fixa un índex de referència dels lloguers que no es pot superar en cap dels nous contractes que es fan als 60 municipis on s’aplica. Però aquest topall màxim s’incompleix i per això s’ha anunciat que es posaran les primeres multes. El Govern ha explicat que està acabant una primera fase de detecció de lloguers irregulars i que ja s’han trobat 30 contractes sancionables. La majoria són per no fer constar l’índex de referència, cosa que impedeix comprovar si el preu sobrepassa el límit legal. Els contractes amb infraccions s’han firmat a Manresa, Sant Boi de Llobregat, Sabadell, Barcelona, Badalona, Terrassa, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Vic, Rubí, Sant Feliu de Guíxols, Lleida, el Vendrell, Reus i Tarragona.

Aquests darrers dies, llegint alguns textos relacionats amb quatre persones de força actualitat, he tingut quatre sorpreses agradables però també m’han deixat algunes preocupacions. Les explico, i això em permetrà fer una reflexió sobre els canvis necessaris en l'organització futura de les nostres societats. 

Mitja dotzena de furgonetes d'agents antiavalots de la Guàrdia Urbana han desallotjat aquest matí, en compliment d'una ordre judicial, un campament de barraques on malvivien una trentena de persones. El solar, que estava ocupat des de feia prop de quatre anys, està ubicat just davant del mercat dels Encants, al costat de les vies del tren que s'enfilen pel carrer Marina. Inicialment era un campament petit, però a poc a poc s'havia anat fent més gran i havia acollit, sobretot, persones d'origen marroquí que es dediquen a recollir ferralla. El desallotjament d'un altre campament pròxim, el juliol del 2018, també va provocar que algunes persones s'instal·lessin en aquest espai.

Al Juan (nom fictici) la vida li anava prou bé fins que el govern espanyol li ha denegat el dret a asil i s’ha convertit d’un dia per l’altre en un immigrant en situació irregular. Colombià, va arribar a Catalunya fa un parell d’anys com a sol·licitant d’asil i gairebé des del principi va treballar en una empresa familiar amb contracte i un sou que li ha permès arrelar-s’hi. Fins que ha rebut la notícia que la seva demanda d’asil s’ha rebutjat. Ha perdut la feina i el pitjor és que encara no pot iniciar els tràmits de regularització perquè la llei exigeix una estada de tres anys d’arrelament provat i, per tant, n'hi falta un, i un contracte laboral d’un any a jornada completa. Sense papers, es queda a la intempèrie, en la desprotecció, i ni tant sols als serveis socials del municipi metropolità on resideix li poden donar una solució que no sigui que esperi un any. 

La pobresa s'enquista i el més greu és que les prestacions de renda mínima que hi ha en marxa són ineficaces perquè deixen desateses la gran majoria de les persones que ho necessiten. Càritas alerta que amb prou feines, el 7% de les famílies que atén reben algun tipus d'ajuda social, mentre que la resta han de sobreviure amb els ingressos de feines informals i precàries. En la presentació de l'estudi sobre l'impacte de la tercera onada del coronavirus, la cap d'anàlisi de l'entitat, Míriam Feu, ha advertit que en aquest any de pandèmia la pobresa s'ha enquistat en col·lectius que ja eren vulnerables abans de la crisi i, en canvi, el sistema de protecció ha fallat a l'hora de donar-los protecció.

L’Erika Reyna i la seva filla d’11 anys han anat saltant d’una habitació rellogada a una altra des que van arribar del Perú el 2016. Mai ha pogut pagar-se el lloguer d’un pis i sempre l’han hagut de compartir, però des de l’arribada de la pandèmia, quan es va quedar sense feina i sense cap ajuda de l’administració -només havia pogut treballar de forma irregular-, no es pot ni permetre una habitació rellogada i va haver de recórrer a Càritas, també per al menjar.

Andrea Altés compartia pis al barri de Sant Gervasi de Barcelona perquè no podia pagar ella sola un lloguer de 850 euros, però amb la pandèmia es va quedar sense feina -és autònoma en el sector de la comunicació audiovisual- i no pot fer front ni a la meitat del que li demana la propietària, que té deu immobles. “Vull arribar a un acord, però s’ha tancat en banda, no vol negociar res de res”, assegura Altés. Després de pagar religiosament el lloguer durant quatre anys i acceptar un augment de 100 euros el febrer del 2019, veu com ara la volen fer fora de casa.

Un dia de febrer Rosario Bravo, de 97 anys, va descobrir que l’havien desnonat per error i li havien buidat el pis, havien canviat el pany de la porta i havien instal·lat una alarma. El jutjat de l’Hospitalet de Llobregat que va ordenar el llançament es va equivocar de domicili: va indicar el sobreàtic primera en lloc de l’àtic primera. Els veïns que havien de ser desnonats van avisar la Rosario, que no era al pis, de l’error i li van demanar perdó. Però tot i que la família de l’àvia es va posar en contacte de seguida amb Finques Gual, propietària i administradora del bloc, continuen sense recuperar els objectes personals que es va endur una empresa de mudances.