Xavier Albertí (Lloret de Mar, 1962) va accedir a la direcció del Teatre Nacional (TNC) el 2012 després de guanyar de forma inesperada un concurs on finalistes com Oriol Broggi, Josep Maria Mestres i Carme Portaceli, que justament és qui el rellevarà aquest estiu, tenien més avals que ell. Ha viscut dos mandats intensos, marcats per les retallades, el Procés i la pandèmia, i s'acomiada amb "un teatre sanejat", diu. Té l'agenda plena. Aquest any ja no ha tingut exclusivitat amb el TNC, cosa que vol dir que li han retallat el sou a la meitat per sorpresa, però també que ha pogut ser nomenat dramaturg de la Compañía Nacional de Teatro Clásico. Les seves properes direccions són al Grec amb Jordi Oriol, un monòleg de Josep Maria Miró al Temporada Alta i una òpera al Teatro Real, entre d'altres. I ja avança que tornarà a dirigir al Teatre Nacional.

'Carnicera'

La Gleva. Fins al 29 de juny

La pandèmia ha estimulat la creativitat dels autors i n'han sortit força narracions teatrals, i entre elles aquesta Carnicera produïda per La Gleva obra del dramaturg i director argentí Javier Daulte. Però, si la pandèmia ha estat el detonant de l'escriptura, el resultat és una divertida comèdia de ciència-ficció a l'estil reconeixible de l’autor de 4D òptic, Estás ahí? o Gore. És a dir, una proposta aparentment realista travessada i trastocada per elements fantàstics que generen intriga. 

]]>

Festival Internacional de Circ Elefant d'Or de Girona

Fins al 28 de juny

Girona i el circ han descobert una afinitat emocional fins ara desconeguda gràcies a les arts màgiques del figuerenc Genís Matabosch. Un Cupido tenaç i apassionat i una Celestina amb enormes coneixements d’aquest món que, tip dels problemes que tenia a Figueres per organitzar un festival de circ, va decidir traslladar-lo a Girona on, tant el públic com els poders polítics, l'han reconegut com a bo, interesant i engrescador. També va aconseguir que Besalú li cedís un bell edifici vell per muntar el primer museu del circ del país (Circus Land) i ara convida a l’acrobàcia sota el cel aquest agost a Besalú i a Roses. Quant de circ! Tot plegat ho corrobora un any més el públic aplaudint dempeus quan acaba la primera funció d’aquesta edició del festival i Matabosch, que també exerceix de pedagògic i amable Monsieur Loyal, els diu: “Gràcies a tots per venir al vostre festival. Al Festival Internacional de Circ Elefant d’Or de...” I deixa a l’aire una última paraula perquè els espectadors i els artistes plegats la pronunciïn amb orgull: "Girona!"

]]>

Potser Mar i Cel s'ha endut la fama com el musical per excel·lència d'un clàssic català com Àngel Guimerà, però La Barni Teatre vol demostrar que hi ha vida més enllà del vaixell de Dagoll Dagom. La companyia presenta divendres al teatre Condal la versió musical de La filla del mar, del mateix Guimerà, adaptada per Jaume Viñas, amb música de Marc Sambola i dirigida per Marc Vilavella.

]]>

Aquesta és una història de superació i d'amistat. L’aventura d’un jove marroquí amant dels llibres que, després de llegir sobre fugides heroiques a les seves novel·les, ha d’emprendre ell mateix un viatge iniciàtic cap a Europa per salvar-se. El director Julio Manrique, junt amb els dramaturgs Sergi Pompermayer i Marc Artigau, ha adaptat la novel·la de Mathias Enard que va ser finalista del premi Goncourt, Carrer Robadors, per inaugurar el Festival Grec. Serà a l’amfiteatre Grec de Montjuïc aquest cap de setmana, del 27 al 29 de juny. Després l’obra es podrà veure al setembre al Teatre Romea i els seus productors, Bitò, intentaran que faci temporada a Madrid, una gira àmplia, i fins i tot que surti a França. 

]]>

Aquest mes de juny s'ha tancat un cicle. L'Escenari Brossa abaixava el teló el diumenge 13 de juny per no tornar-lo a obrir sota aquest cartell. El teatre no desapareixerà, sinó que passarà a estar gestionat per la Fundació Joan Brossa. L'Ajuntament de Barcelona ja va anunciar públicament fa mig any que no renovaria la concessió que s'havia atorgat una dècada enrere a la societat que formaven Jesús Julve (el mag Hausson) i Hermann Bonnín (que va morir el setembre passat). Hi havia una pròrroga possible de cinc anys que no es farà efectiva. El consistori ha decidit que sigui la Fundació Brossa qui gestioni des d'ara tot l'espai de La Seca, l'antiga Casa de la Moneda, que es reunificarà i es convertirà en un centre multidisciplinari dedicat al llegat de Joan Brossa anomenat Centre de les Arts Lliures, tal com es va anunciar el mes passat.

]]>

Cantando bajo la lluvia, un dels musicals referents dels anys cinquanta, convertit en un clàssic del gènere, arribarà al teatre Tívoli de Barcelona aquesta tardor. Ho farà de la mà del tàndem musical format per Àngel Llàcer i Manu Guix, a la direcció, la coreògrafa Miryam Benedited i la productora Nostromo Live, que ja els va produir La jaula de las locas i La tienda de los horrores.

]]>

Filumena Marturano

Biblioteca de Catalunya. Fins a finals de juliol

]]>

Per convertir el Miramar Centre Cultural de Sitges en el cor de La Cubana han calgut 20 camions i quatre mesos de feina. Centenars de sabates, perruques, vestits i attrezzo dels espectacles omplen, des d'aquest divendres, el que fins ara era un espai expositiu centrat en la pintura i que, arran de la iniciativa cubanera per celebrar els 40 anys de la companyia, s'ha transformat en un immens bagul de records teatrals. "No llencem res, forma part de la nostra filosofia. Hem traslladat totes aquestes andròmines del magatzem que tenim a l'Hospitalet de Llobregat, però pràcticament no s'ha notat. Segueix estant ple com sempre", explica el director de la companyia, Jordi Milán, entre el submarí de La tempestad i les corones d'Una nit d'òpera. De moment La Cubana. Un viatge del 'no res' al 2021 s'estarà a Sitges fins al 26 de setembre. L'entrada costa sis euros i s'ha de fer reserva prèvia per les restriccions sanitàries imposades per la pandèmia.

]]>

'L’huracà'

Teatre Nacional. Sala Petita

De segur que més enllà de l’èxit d’alguns espectacles, el que més es recordarà de la direcció de Xavier Albertí al capdavant del Teatre Nacional serà la recuperació del patrimoni teatral català a través dels epicentres de cada temporada. Epicentres pioneres era l’ensenya de la passada, que va quedar desgavellada, com tot, per la pandèmia i de la qual s’ha recuperat per a quatre funcions L’huracà de Carme Montoriol, que ha exhaurit les localitats. Un clàssic, expliquen Albertí i la directora de la proposta, Mònica Bofill, estrenat el 1935 al Teatre Poliorama amb un repartiment de quinze intèrprets per a quinze personatges i del qual ben poc sabíem llevat d'alguna citació erudita en un tractat d’història teatral.

]]>

Aquests mesos de pandèmia no han sigut fàcils per a la cultura i tampoc per al Lliure, però segons el seu director, Juan Carlos Martel Bayod, ha sobreviscut: "Hem pogut mantenir la flama i, fins i tot, créixer com a institució, hem pogut fer la temporada 2020-21 i això ja és insòlit". El Lliure tanca temporada amb un 80% d'ocupació mitjana a les tres sales, 441 funcions i 34.800 espectadors, entre els quals n'hi ha més de 5.000 de nous.

]]>

Uns carrers més enllà d'on viu el dramaturg i director Javier Daulte, a Buenos Aires, estan a punt d'obrir un restaurant de carn a la brasa. "Encara no l'han inaugurat i ja té pintades a la porta en contra de la carn", explica. El conflicte entre carnívors i animalistes batega rabiosament avui dia i Daulte l'ha convertit en el motor del seu últim espectacle, Carnicera, que es representa al Teatre La Gleva fins al 27 de juny. Protagonitzat per Isabel Rocatti i Ramon Pujol, el muntatge és una comèdia que planteja l'existència d'un terrorista dedicat a adulterar la carn perquè els seus consumidors es tornin més agressius.

]]>

Trio Da Kali

1 de juliol al Teatre Grec.

El Trio Da Kali, un grup de músics i narradors del sud de Mali, faran una residència a la Fabra i Coats per treballar amb músics locals afrodescendents com Nakany Kanté o Aziza Brahim. El resultat serà un espectacle únic.

]]>

Parlem a través de videoconferència perquè aquesta setmana Francesc Casadesús és a la Biennal de Dansa de Lió, on actuen quatre companyies que després vindran al Festival Grec. Aquest dijous comencen els primers espectacles repescats de l’edició passada i el festival s’inaugurarà el dia 27. Amb una llarga experiència com a gestor, Casadesús té una visió profunda i panoràmica d’un sector que s’haurà de reinventar després de la pandèmia.

]]>

El Pol Ribet i l'Iker Castell tenen 13 i 14 anys, porten més de mitja vida ballant i, des de fa uns quants mesos, s'estan aguantant les ganes de pujar dalt d'un escenari per representar Billy Elliot. A partir del 9 d'octubre, el seu somni es farà realitat. Ribet i Castell són dos dels sis nens que protagonitzaran la versió catalana de Billy Elliot. El musical, la primera producció del Teatre Victòria (juntament amb Som Produce) des que el va comprar Antonio Díaz (El Mago Pop). Després de passar un càsting, els ballarins han estat dos anys i mig entrenant-se i aprenent a l'Escola Coco Comín, en especial ballet clàssic, claqué i acrobàcies. "Vaig començar a ballar als 3 anys en una escola del meu poble. Al principi feia hip-hop i break dance. Des de petit sempre m’ha encantat la música i el que sentia quan ballava, però no havia fet mai claqué ni ballet fins ara", explica Ribet. Castell va iniciar-se en la dansa una mica més tard –tenia 6 anys– però ja ha participat en campionats i anuncis de televisió. A tots dos, el teatre els dona ara l'oportunitat de convertir-se en aquell nen que van veure a la pel·lícula i que els va fascinar.

]]>

El Festival de Circ Elefant d'Or de Girona torna del 24 al 28 de juny a la ciutat amb una cinquantena d'artistes d'arreu del món. "La naturalesa del festival és internacional i aquest ha estat el gran repte d'enguany", explica el director, Genís Matabosch. Després de fer mans i mànigues per aconseguir permisos i visats, el festival ha aconseguit portar a Girona artistes de Rússia, el Marroc, el Brasil, Xile, el Vietnam, la Xina i Ucraïna, entre més països. En total hi haurà 49 artistes de 15 països i representaran 18 números que han estat premiats en les últimes edicions (abans de la pandèmia) dels principals festivals internacionals de circ. "Volem fer un homenatge a aquests festivals que, per culpa del coronavirus, no s'han pogut celebrar", afirma Matabosch.

]]>

La recepta de Lolita Flores per recuperar l'esperança prepandèmica passa pel Teatre Apolo i per un ascensor. L'actriu estrena aquest dimecres Llévame hasta el cielo, una comèdia que coprotagonitza amb Luis Mottola –amb qui ja havia treballat a La fuerza del cariño i Prefiero que seamos amigos– i que busca les rialles a platea. "L'espectacle, que està ple d'humor blanc, desprèn un alè d'esperança i de tendresa perquè la gent surti amb un somriure a la cara", explica Flores, que amb aquest muntatge debuta també com a productora.

]]>

Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard)

Espai Lliure (Fins al 20 de juny)

No s’ha de ser cap expert per saber que Ricard III és el personatge més malvat del teatre de William Shakespeare. Mentider, sibil·lí, egocèntric i despòtic, Ricard III (el seu distintiu era un senglar blanc) s’encarna en l’obra de Gabriel Calderón en un actor, Joan Carreras, que justament està assajant aquesta tragèdia. L’escriptura de Calderón és directa, revolucionada i juganera, com vam descobrir amb Mi muñequita (Temporada Alta, 2008) i Que rebentin els actors (Teatre Nacional de Catalunya, 2018). Les seves constants es repeteixen en aquest joc metateatral i en certa manera autoparòdic on explora com el personatge devora l’intèrpret fins a les últimes conseqüències i del qual Joan Carreras, sota la direcció de l’autor, ofereix un recital interpretatiu ple de colors i de racons. 

]]>

El 15 d’abril del 1938 les tropes franquistes van ocupar Isavarre (al Pallars Sobirà) i van confinar els veïns dels pobles més pròxima a la capella del Roser de Sorpe. L’endemà els van fer caminar un quilòmetre cap a una borda propera i els van fer cavar una fossa, on van afusellar i enterrar una desena d’homes, dels quals se n’han trobat vuit. El pròxim 26 de juliol al vespre, amb les veus de Sílvia Bel i Roger Mas, es recordaran aquells fets, que han donat peu a un llibre. Sobre fosses comunes també es podrà veure un monòleg interpretat per Ivan Caelles, Poldo, que sorgeix del llibre de relats Quan arriba la penombra, de Jaume Cabré. Explica la història fictícia d’un pagès pallarès que és assassinat per ser lladre de bestiar i que acaba enterrat a la mateixa fossa que quatre joves morts durant la guerra. Aquest doble acte serà un dels moments àlgids del festival Dansàneu, que se celebrarà a les valls d’Àneu del 25 de juliol a l’1 dagost.

]]>

Homenatge a Alicia Alonso

Centre Cultural Terrassa. 5 de juny

Com Cruyff als seus jugadors, Alicia Alonso deia als seus ballarins “sortiu i balleu”. Per a ella no era tan important la tècnica com l’expressivitat. Aquest és el llegat de la seva escola. Dissabte ho vam comprovar al Centre Cultural Terrassa a l’Homenatge a Alicia Alonso, fundadora del Ballet Nacional de Cuba i ballarina excepcional. Figures internacionals que han format part de la companyia cubana van recrear escenes dels ballets que van fer d’Alonso una icona mundial.

]]>