La irrupció d'Ilaix Moriba al primer equip del Barça ha enlluernat tothom. Amb només 18 anys, l'hispanoguineà ha anat guanyant importància en els esquemes de Ronald Koeman en el transcurs de la temporada i això l'ha consolidat com un dels jugadors més preuats del conjunt blaugrana. Les bones actuacions del migcampista van provocar que la nova junta determinés que la seva renovació era una prioritat, ja que el contracte del jove blaugrana finalitza el 30 de juny del 2022.

L'estiu passat, poc després que es reprengués la competició de Lliga, Josep Maria Bartomeu es va reunir amb el seu nucli dur per parlar de com la crisi del coronavirus afectaria el futur més immediat del Barça. El llavors president, que ja havia negociat una retallada salarial als jugadors mentre el futbol estava aturat, i conscient que aquella plantilla no guanyaria el campionat, va parlar llavors de prendre "decisions impopulars però inajornables". Es referia a qüestions econòmiques però també esportives. En aquelles primeres previsions, Bartomeu encara no sabia que l’equip seria escombrat als quarts de final de la Champions pel Bayern Munic (2-8) i que Messi prendria la determinació de fer pública la intenció d’abandonar el club mitjançant un burofax. Dos episodis que van ser l’epíleg d’una moció de censura que acabaria forçant la dimissió de l'expresident. 

Joan Laporta i la seva directiva han heretat un Barça ruïnós, amb un deute de 1.173 milions d'euros, 730 dels quals s'han d'abonar a curt termini, segons l'última memòria econòmica. L'entitat necessita liquiditat, però la crisi derivada de la pandèmia no ha fet sinó tancar l'aixeta a les vies d'ingressos. Amb aquest escenari, no hi ha cap altra opció que negociar un crèdit que permeti fer front als compromisos més immediats, mentre s'espera que es reactivi l'economia. Segons avança L'Esportiu, la cúpula econòmica ha treballat amb Goldman Sachs per negociar un crèdit de 500 milions d'euros, 100 dels quals es rebrien de manera imminent. Un préstec que ja està tancat i pendent d'executar.

Quan algú torni a criticar que el Barça no destini tot el seu pressupost al primer equip de futbol, que li passin el vídeo de la final de Göteborg. Perpetuar el més que un club tan malmès últimament té molt a veure amb el que ha aconseguit l’equip de Lluís Cortés aquesta temporada. No és només què han guanyat, sinó sobretot com ho han aconseguit. La importància del viatge. Perquè si durant el camí gaudeixes i ets fidels a la idea que et va fer créixer, els resultats acabaran arribant. Avui dia el Barça femení és l’equip que més bé representa el model de joc genuí que ha fet gran aquest club durant els últims trenta anys: 4-3-3, amb dues extrems atrevides, una davantera que sap sumar-se a la medul·lar i sobretot dues interiors de qualitat que interpreten el joc com ningú. Ara mateix, el millor exponent que té el Barça de l’escola que van sublimar Xavi i Iniesta és Aitana Bonmatí, una cruyffista acèrrima.

Un cop la temporada ja s’ha acabat per al Barça, el club va informar ahir que Marc-André ter Stegen serà intervingut al tendó rotulià del genoll dret aquest mateix dijous a Malmö, a càrrec del doctor Hakan Alfredson i sota la supervisió dels serveis mèdics del club. El porter alemany serà baixa a l’últim duel del campionat de Lliga -dissabte a Eibar- i tampoc podrà jugar l’Eurocopa amb la selecció d’Alemanya, en què el titular habitual és Manuel Neuer, jugador del Bayern Munic. En l’última jornada el Barça es juga només l’orgull i, almenys, acabar tercer en la classificació -el Sevilla, quart amb dos punts menys que els blaugranes, rep un Alabès ja salvat-. No és casualitat, doncs, que sabent que el Barça ja no té cap opció al títol hagi transcendit ara que Ter Stegen hagi de ser intervingut de nou al genoll.

De la final de Budapest a la de Göteborg. Una derrota dolorosa va provocar llavors, el 2019, el despertar de l’equip que diumenge, a la ciutat sueca, es va proclamar campió d’Europa per primer cop en la seva història. El Barça que entrena Lluís Cortés, però, no només ha aconseguit un gran títol. Les blaugranes han rebentat el sostre de vidre demostrant que la professionalització del futbol femení ha de ser una prioritat per a tots els clubs. Un triomf de present, amb clau de futur i mirant el treball fet en el passat: les jugadores del conjunt català han tocat el cel a Göteborg i en volen més.

Amb el seu fill Dan en braços i acompanyat de la resta de la seva família, Xavi Hernández va aterrar dilluns al migdia a Barcelona procedent de Doha, la capital del Qatar. Després que l'ARA informés dissabte que el Barça ja hi ha contactat per mirar de convertir-lo en el tècnic del primer equip a partir d'aquest estiu, la seva arribada a Catalunya va generar expectació fins al punt que es van comptar les maletes que venien amb ell a l'avió. En duia més de deu, una xifra més pròpia d'un viatge sense bitllet de tornada que del clàssic parèntesi de final de curs d'un entrenador que treballa lluny de casa. Amb tot, quan desenes de periodistes i redactors gràfics el van abordar a la terminal d'arribades del Prat, Xavi es va limitar a dir que està "de vacances" i que no sap "res" en relació a la trobada que s'espera que tingui amb Joan Laporta en els pròxims dies, amb la banqueta del Camp Nou i el projecte esportiu com a temes a tractar.

El Barça és campió d'Europa. Dos anys després de la desfeta de Budapest, l'equip de Lluís Cortés va tornar més fort que mai a la final de la màxima competició europea. "Aquell dia vam decidir que havíem de ser campiones d'Europa i avui podem dir que ho som!", va confessar Cortés emocionat després d'aixecar la copa. El camí fet i tots els esforços han valgut la pena. "És un reconeixement a moltes hores d'esforç, d'entrenament, a renunciar a moltes coses per ser les millors. Hem tingut aquest premi i l'hem de celebrar", va dir el tècnic català.

Nous temps, noves plataformes. Però la filosofia no canvia, no és negociable. Si el maig del 1992 Johan Cruyff va demanar als seus jugadors que sortissin per disfrutar al vell estadi de Wembley per guanyar la primera Champions masculia del Barça, el maig del 2021 les seves paraules han seguit vigents abans de la final de Göteborg gràcies a una piulada d’Aitana Bonmatí. La jugadora nascuda a Sant Pere de Ribes, amb el dorsal 14 a l’esquena, s’ha convertit en una de les grans defensores d’un estil que forma part de la identitat del club. Ambaixadora de la Fundació Cruyff, Aitana va utilitzar les xarxes socials per citar el tècnic neerlandès unes hores abans de la final. Just quan tothom parlava de si les futbolistes notarien la pressió per ser favorites ara que per fi el rival ja no era el Lió, el gran monstre francès, Aitana va recordar-se que per guanyar, al Barça, cal passar-s’ho bé amb la pilota. Dit i fet.

Benvinguts tots aquells que es van asseure davant del televisor a veure la final de la Champions amb l'ànim d'“a veure si m'arreglen el dia” després de la vergonyosa derrota de l'equip de Koeman contra el Celta. Benvinguts perquè aquí no sobra ningú que apreciï que aquest Barça, el d'Alexia Putellas i companyia, fa goig veure'l. Benvinguts aquells que s'hi apuntin ara, perquè persistir en l'error de no considerar el futbol femení digne de la seva atenció diria molt d'ells, i res de bo.

Faltaven 10 minuts per acabar la final i les jugadores del Barça, a la banqueta, ja es posaven la samarreta blaugrana. Com els jugadors de Cruyff el 1992 a Wembley, les jugadores de Lluís Cortés volien rebre la primera Champions femenina vestides amb els seus colors. En una nit històrica, que serà recordada anys i que inspirarà generacions, el Barça va passar per sobre del seu rival. A les seves botes estava fer història, i l'equip de Lluís Cortés no ha dubtat ni un sol instant. Amb un futbol exquisit, les blaugranes es van imposar al Chelsea (0-4 ) i van aconseguir la seva primera Champions en un partit que va seguir el mateix guió de la primera final que van disputar. En aquest cas, però, les blaugranes van passar de víctimes a botxins.

Comiat sense comiat. El vell Camp Nou es va acomiadar tristament d'una temporada estranya per l'absència de públic a les graderies. I Messi es va acomiadar de l'estadi on ha escrit història del futbol sense que se sàpiga si el curs que ve seguirà al Barça. L'argentí, que tornarà a guanyar el Pitxitxi (30 gols porta a la Lliga, ni més ni menys), encara no ha comunicat les seves intencions de futur, però es fa difícil imaginar-se que se'n vagi en aquestes circumstàncies, sense un adeu ni tan sols insinuat. Tot apunta que el 10 no fallarà a Joan Laporta, però abans de signar qualsevol acord voldrà veure quin projecte hi haurà sobre la gespa. La pilota és a la teulada del president, que de feina en té un munt, per il·lusionar, no només el capità, sinó tota una afició destrempada.

El futbol pot arribar a ser molt cruel, de vegades. Però també sincer. Just quan Luis Suárez, el golejador que el Barça va descartar ara fa un any, marcava el gol que deixa l'Atlètic a un pas de guanyar la Lliga, Santi Mina deixava amb un pam de nas l'equip de Koeman al Camp Nou (1-2). El Barça no mereixia ser campió, en una temporada tan estranya com dolorosa en uns últims partits en què l'equip s'ha deixat tot el crèdit guanyat abans. L'equip de Koeman, en un dolorós exercici de sinceritat, ha perdut totes les oportunitats que ha tingut per aconseguir el liderat. I, en una última broma de mal gust, va acabar derrotat a casa contra un Celta que va despullar les vergonyes d'un equip amb peus de fang. La Lliga serà un derbi de Madrid. Si l'Atlètic guanya a Valladolid, se l'endurà Simeone per davant del Madrid. El Barça queda condemnat a la tercera posició.

Luis Suárez, quatre cops campió de Lliga amb el Barça, va culminar ahir la remuntada de l’Atlètic de Madrid davant l’Osasuna en un duel agònic que va acabar amb final feliç per als de Simeone (2-1). El gol de l’uruguaià, al minut 88, va arribar després de l’empat de Lodi al 82, quan l’Osasuna s’havia avançat poc abans mitjançant Budimir. Un gol del conjunt navarrès que, per moments, feia líder el Reial Madrid, que es va imposar a San Mamés amb una diana de Nacho (0-1).

El Barça B no pujarà a Segona Divisió. Sota un sol de justícia a Don Benito (Badajoz), i després dels 90 minuts reglamentaris, 30 de pròrroga i nou llançaments des del punt de penal, l'equip blaugrana va tornar a quedar a les portes del futbol professional i disputarà el curs que ve la Primera RFEF. La igualtat entre els dos equips (2-2) només es va resoldre des dels onze metres, on van triomfar els porters. Iñaki Peña va aturar quatre xuts, i Biel Ribas també. La diferència la va marcar el llançament definitiu de Manaj, el cinquè de la primera ronda. L'albanès, autor dels dos gols del seu equip, va buscar l'escaire per arrodonir la matinal a Extremadura i va trobar la graderia. El relat fa mal perquè el filial blaugrana ho tenia a tocar, igual que el curs passat, quan va perdre la final per l'ascens contra el Sabadell.

Aprofitar les ocasions en moments clau. En les eliminatòries a partit únic d'aquesta temporada el Barça ha tingut problemes de cara a porteria. Tot i que els registres golejadors a la Lliga són estratosfèrics, en els moments clau –com va ser la Supercopa contra l'Atlètic de Madrid–, l'equip de Cortés no acaba de sentenciar. "El partit es decidirà en els petits detalls", ha reconegut Vicky Losada abans del primer matx que les blaugranes diputaran amb VAR. A la final contra el Chelsea no es pot perdonar.

Els camins del Barça i Xavi Hernández s’acosten cada cop més. Sis anys després d'haver abandonat el club per anar a jugar (i després entrenar) a l'Al-Sadd de Qatar, l'egarenc ja ha obert converses amb Joan Laporta i Mateu Alemany per estudiar convertir-se en l'entrenador del primer equip a partir d'aquest mateix estiu. Segons ha pogut confirmar l'ARA, Xavi i el mandatari tenen agendada una reunió els pròxims dies per començar a definir les condicions amb què tornaria a Barcelona, perquè la seva intenció és comptar amb el seu equip de treball i tenir control sobre àrees que ara mateix funcionen en paral·lel al cos tècnic, com la de metodologia i els serveis mèdics. Alemany també ha mantingut converses amb el seu entorn sobre la planificació de la plantilla, que viu pendent d'aspectes tan bàsics com la continuïtat de Leo Messi, que acaba contracte el 30 de juny i encara no ha comunicat clarament si vol renovar-lo o no.

El camí ha estat llarg i laboriós. Les jugadores de Lluís Cortés i tot l'staff del Barça han fet molts sacrificis i esforços per ser a Göteborg (Suècia). La final de la Champions d'aquest diumenge (21 h, Barça TV, TV3 i Gol), en què les blaugranes s'enfrontaran al Chelsea a l'estadi Gamla Ullevi, és l'escenari perfecte per redimir-se de la dolorosa derrota de fa dos anys en la final de Budapest. Aquell dia va ser un punt d'inflexió per a les blaugranes i, gràcies a un canvi de xip, demà poden proclamar-se campiones d'Europa per primer cop en la seva història.

"Per a qualsevol entrenador és important per treballar tenir la màxima confiança del club. Si és així, puc i vull seguir. Estic content, crec que el camí que estem fent mereix que el seguim la temporada que ve. Parlarem amb el president quan s'acabi la temporada. S'ha d'analitzar tota la temporada. No és just que fa unes setmanes tot semblés que anava bé i, ara, tot siguin crítiques", ha exposat Ronald Koeman en la roda de premsa prèvia a la visita demà del Celta. L'entrenador blaugrana, que ha rebut la majoria de preguntes sobre la seva continuïtat al càrrec, ha fet una defensa aferrissada de la seva feina i ha recordat les "dificultats" que aquest curs presentava el Barça. "Si analitzem tota la temporada, no crec que haguem llençat la Lliga. Contra el Granada vam perdre una oportunitat grossa, és veritat. Però és només un partit. Al desembre estàvem molt lluny del títol i l'equip va seguir lluitant", ha afegit.