A la dreta espanyola, es dona per fet que el govern espanyol està intentant "colonitzar" totes les institucions de l'Estat i això inclou la casa reial. Hi ha una teoria que circula amb força, sobretot adoptada per l'extrema dreta, que és la del segrest del monarca per part de l'executiu espanyol de Pedro Sánchez, que deu dictar tot el que fa. I una altra variant, sostinguda pel PP, que apunta que la Moncloa intenta condicionar totes les àrees d'actuació de Felip VI, però que no se n'hauria sortit per la suposada resistència de la Zarzuela. Els populars continuen defensant a capa i espasa el monarca –malgrat algunes contradiccions–, però Vox ha posat distància amb el rei i només defensa la Corona com a institució, segons diverses fonts consultades per l'ARA.

Dos dies abans que les polèmiques memòries del rei emèrit Joan Carles I surtin a la venda a les llibreries d'Espanya, ha arribat un controvertit i inesperat missatge promocional pronunciat per ell mateix. Aquest dilluns s'ha difós un vídeo en què l'exmonarca, amb una bandera espanyola de fons, fa una reivindicació del seu regnat i envia un missatge directe als joves perquè secundin el seu fill com a cap d'estat: "Us demano que doneu suport al meu fill, el rei Felip VI, en aquesta dura tasca que és unir tots els espanyols i que Espanya segueixi jugant un paper tan rellevant al món", ha assegurat l'emèrit. Un al·legat que no ha agradat gens ni mica al Palau de la Zarzuela: fonts de la casa reial consultades per l'ARA deixen clar que no tenien coneixement previ d'aquest vídeo, que no saben "quin és el seu objectiu" i que no el veuen "ni oportú ni necessari".

Joan Carles I publicarà les seves memòries a França el 5 de novembre. Aquest dimecres, una setmana abans, el rei emèrit ha deixat clar que el seu objectiu no és altre que rehabilitar la seva figura després de cinc anys d'exili a Abu Dhabi. El setmanari Le Point ha avançat alguns dels fragments del llibre, en el qual l'antic monarca defensa la democràcia com la seva "herència" a Espanya, i en una entrevista a Le Figaro ell mateix afirma que aquest va ser l'objectiu de Franco quan li va donar l'accés al tron: "Per què mentir si va ser ell qui em va convertir en rei i, en realitat, ho va fer per crear un règim més obert?" Coincidint amb aquesta promoció, Joan Carles I aterra aquest dimecres a Espanya.

La relació entre Joan Carles I i Bárbara Rey va tornar a omplir titulars aquest setembre quan el fill de l'exvedet va fer públiques unes fotografies de la parella petonejant-se. Pocs dies després, Ok Diario filtrava una conversa gravada per l'actriu a principis dels anys noranta en la qual l'emèrit li confiava inquietuds i problemes interns de la Casa Reial. I aquest dilluns a la nit ha estat la mateixa Rey qui ha disparat contra el pare de Felip VI en una entrevista a Telecinco, en la qual ha desgranat tot de suposats detalls de la seva història amb el monarca.

Si bé el 2018 la filtració d'una conversa de l'excomissari Villarejo amb l'examant del rei emèrit Corinna Larsen ja va fer encendre totes les alarmes, no va ser fins al març del 2020 que van començar els periples judicials de Joan Carles I. Des de llavors, van anar sortint diferents escàndols que van acabar amb tres línies d'investigació per part de la Fiscalia i la seva sortida a Abu Dhabi l'agost del mateix any. Totes, però, van quedar arxivades dos anys més tard, el 2 de març del 2022, pocs dies després de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna. Llavors, la Fiscalia del Tribunal Suprem va justificar l'arxivament per la inviolabilitat que li atorgava la Constitució durant el seu regnat (fins al 2014) i la prescripció d'alguns delictes. La investigació, però, sí que va constatar diferents irregularitats durant dècades.

Els deu anys del regnat de Felip VI es van produir només una setmana abans de la signatura del cap d'Estat a la llei d'amnistia, la qual cosa va provocar crítiques des de les files ultres. Si bé la dreta i l'extrema dreta s'havien erigit en els màxims defensors de la monarquia, la nova formació S'ha Acabat la Festa ja ha declarat la guerra per això al rei i Vox li ha començat a fer peticions constitucionalment impossibles. Estem davant una nova etapa en la relació de la monarquia i l'extrema dreta? ¿Perilla el suport de la dreta radical a la Zarzuela?

"Catalanes i catalans, no podem permetre que el Borbó es passegi pel Palau de la Generalitat", reblava a l’acte final de campanya el president i candidat d’ERC a la reelecció, Pere Aragonès, davant d’una possible victòria del cap de llista socialista, Salvador Illa. Més enllà d’aquesta declaració, però, la política de diàleg del govern espanyol amb l'independentisme, que es va iniciar amb els indults i ha prosseguit amb l’amnistia, ha desembocat en una rebaixa de la tensió a Catalunya i, de retruc, en una desmobilització del moviment. També de les protestes contra Felip VI que, a diferència dels anys del Procés, ara pot posar els peus a Catalunya en un clima més tranquil. I això que va convertir-se en l'ariet de l'independentisme amb el seu discurs el 3 d'octubre del 2017 en què avalava la repressió.

Avui tot just fa dos anys que la infanta Cristina i Iñaki Urdangarin van anunciar la seva separació. Des d'aleshores, cadascú hauria refet la seva vida: l'exjugador d'handbol manté una relació amb l'advocada Ainhoa Armentia mentre que la infanta continua compaginant la seva vida a Ginebra amb les seves labors monàrquiques. Tant és així que, segons ha assegurat la revista ¡Hola!, l'exparella hauria firmat la documentació del divorci. Per consolidar la seva separació, tots dos haurien optat per la via notarial, la manera més ràpida de divorciar-se a Espanya. Es desconeix quina hauria estat la data exacta en la qual s'haurien firmat els papers, però la revista afirma que ho haurien fet en un notari de Barcelona entre desembre i principi de gener.

A l’estat espanyol, una crítica pujada de to al rei o a la seva família pot sortir ben cara. En el pitjor dels casos, pot costar al seu autor una pena de presó de dos anys i deixar-lo a les portes del presidi per injúries o calúmnies a la Corona. Ho sap bé el raper Valtònyc, que no ha tornat a Espanya fins que ha prescrit la pena de tres anys i mig a la qual va ser condemnat per injúries contra el rei, enaltiment del terrorisme i amenaces en les seves cançons. O Pablo Hasél, que compleix condemna al centre penitenciari de Ponent per aquest i d’altres delictes.

Sempre s’ha sospitat que l'intent de cop d'estat del 1981 va ser dirigit per algú més que el llavors tinent coronel de la Guàrdia Civil, Antonio Tejero Molina. Aquest diumenge el cap de la rebel·lió ha acusat Joan Carles I d'estar al darrere del 23-F. "Jo al rei Joan Carles el vaig fotre viu. Ell tenia preparat amb el general Alfonso Armada un govern al seu gust. Però calia un militar que donés el cop. Aquest vaig ser jo", ha assegurat en una entrevista telefònica concedida a El Español. L'entrevista torna a posar en el punt de mira el rei emèrit implicant-lo directament en un cop que podria haver acabat amb la Transició. De fet, durant el judici del 23-F, el tinent general de l’exèrcit Jaime Milans del Bosch, l'altre implicat en el motí, va declarar que Armada, Tejero i ell –i d’altres que no va voler esmentar– havien preparat el cop per “patriotisme” i que Armada –militar molt proper a Joan Carles I– els havia promès que el rei n’estava al corrent.

El Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les ha rebutjat aquest divendres jutjar la demanda per assetjament presentada contra Joan Carles I per part de la seva examant Corinna Zu Sayn-Wittgenstein-Sayn. El tribunal considera que la justícia anglesa no té jurisdicció per fer-ho. Després d'un procés preliminar al juliol, la jutgessa Rowena Collins Rice ha determinat que la demanda s'hauria d'haver presentat al país on està domiciliat el demandat. La jutge també diu que "la demandant no m'ha convençut que tingui arguments sòlids i defensables de què la seva reclamació es pugui incloure dins d'una excepció a aquesta regla predeterminada". La sentència encara admet recurs, però.

Molt abans que es veiés esquitxat per diferents casos de corrupció o per les seves polèmiques caceres a l'Àfrica, Joan Carles I gaudia d'una gran popularitat, fins i tot a Catalunya, on diversos ajuntaments li van concedir la medalla d'or de la ciutat, que li acabarien retirant després de la seva fugida a Abu Dhabi ara fa tres anys. Era la dècada dels noranta. Hi va haver un consistori, però, que s'hi va negar justament fa trenta anys. I no era del Principat. El municipi que va donar carabasses a l'aleshores rei d'Espanya va ser l'Alguer. El 1993 feia només un any que Barcelona li havia atorgat la màxima distinció per ajudar a portar els Jocs Olímpics a la capital catalana. La proposta no reeixida de concedir la ciutadania honorària a Joan Carles I va sorgir del llavors president d'Itàlia, Francesco Cossiga, que era molt amic del monarca.

La crisi de la monarquia espanyola no s'atura. L'última enquesta sobre el tema del portal Electomanía evidencia que la imatge dels monarques no millora i ja són 10 punts d'avantatge els que hi ha entre republicans i monàrquics: el 53% dels espanyols preferien una República mentre que el 44% defensen l'actual règim. No hi ha cap referèndum a la vista i difícilment n'hi haurà si les xifres continuen amb aquesta tendència de desprestigi, que no s'ha tallat tot i que la Casa Reial repudiés Joan Carles I pels seus escàndols financers. La fugida del rei emèrit va marcar el percentatge mínim de suport a la monarquia, que es va anar recuperant durant uns mesos, tot i que ara torna a estar en xifres baixes.

Corinna zu Sayn-Wittgenstein, una de les examants de Joan Carles I, li demana una indemnització de 146 milions d'euros (126 milions de lliures) per presumpte assetjament, amenaces i el desprestigi públic causat, ha revelat aquest dimarts un dels advocats de l'emèrit, Adam Wolanski, en la primera de les quatre sessions per dirimir qüestions preliminars sobre la demanda que la comissionista de la jet set va presentar contra l'excap de l'Estat el desembre del 2020 davant del Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les. Aquesta és la dada més rellevant del nou capítol del serial judicial que enfronta l'exparella i que ha tret els colors a la família reial espanyola, al punt de mira també pels molts negocis irregulars de l'exmonarca.

Joan Carles I ha negat que tingui una filla secreta anomenada Alejandra, com apuntava El Confidencial arran de la publicació del llibre King Corp. El imperio nunca contado de Juan Carlos I (Libros del K.O.), una investigació signada pels periodistes José María Olmo i David Fernández. El rei emèrit ha desmentit al diari El Mundo la informació publicada pel diari digital assegurant que "no és veritat que tingui una filla" anomenada Alejandra. Per la seva banda, la Zarzuela ha assenyalat "no tenir cap coneixement" sobre aquesta qüestió.

Com ara fa un any, el president del Club Nàutic de Sanxenxo, Pedro Campos (Cuntis, 1950), ha tornat a allotjar per segon cop a la seva casa de Nanín el rei emèrit des que va fugir d'Espanya fa tres anys. Ell és una de les persones més properes a l'exmonarca des que es van conèixer el 1983 a través de l’empresari català Josep Cusí (propietari del Bribón) gràcies a la seva passió per les regates. De fet, Joan Carles I pot navegar perquè Campos ha adaptat velers antics perquè pugui competir assegut i així esquivar els problemes físics que des del 2009 li impedien practicar el seu esport preferit.

El rei emèrit ja torna a ser en territori espanyol. Joan Carles I ha aterrat a Vigo passades les 13.30 hores amb un avió privat procedent de Londres per desplaçar-se posteriorment amb cotxe fins a Sanxenxo, enmig d'una gran expectació amb més de 60 mitjans esperant-lo a l'aeroport. Com ara fa un any, l'amic de Joan Carles I i president del Reial Club Nàutic, Pedro Campos, ha estat l'encarregat de recollir-lo a l'aeroport per portar-lo fins a Sanxenxo, on es tornarà a allotjar a casa seva. S'hi estarà la resta de la setmana i aquest cap de setmana està previst que participi en una regata a bord del Bribón al Campionat d'Espanya de Vela. A l'arribada a la residència de Campos, ubicada a Nanín, l'emèrit, que té 85 anys, no ha fet declaracions i només ha saludat els nombrosos periodistes que l'esperaven però sense abaixar la finestreta.

A tan sols quatre mesos de complir els tres anys d'exili, a Joan Carles I ja fa temps que les acusacions de corrupció no semblen treure-li la son. La inviolabilitat que el protegia com a monarca o la prescripció dels delictes pels quals se'l perseguia han arxivat la major part de les causes contra ell i fins i tot es permet fer-ne broma, tal com va demostrar el maig de l'any passat en el seu primer retorn a Espanya. Tot i que la seva actitud incomoda profundament tant a la Moncloa com a la Zarzuela, tot fa pensar que la seva segona visita a Sanxenxo, on aterrarà aquest dimecres, es convertirà en un nou xou mediàtic que evidenciarà la impunitat de l'emèrit. De moment, aquest dimarts s'ha deixat veure a Londres, on fins i tot ha anat a veure el partit de Champions League que enfrontava el Chelsea i el Reial Madrid.

El rei emèrit, Joan Carles I, ha perdut la condició de resident a Espanya i, per tant, pagarà a partir d'ara els seus impostos als Emirats Àrabs Units, segons ha avançat El Mundo i ha pogut confirmar l'ARA. Fonts de la Hisenda espanyola assenyalen que Joan Carles I ja no compleix amb el que disposen els articles 8, 9 i 10 de la llei de l'IRPF, que estableixen que per ser resident a Espanya cal ser-hi almenys durant 183 dies a l'any. Joan Carles I va comunicar ara fa un any en una nota feta pública per la Zarzuela la seva intenció d'establir la seva residència permanent a Abu Dhabi, la capital dels Emirats, on viu des de l'agost del 2020. I de la mateixa manera va informar Hisenda.

L'examant del rei Joan Carles I, Corinna zu Sayn-Wittgenstein, ha posat a la venda la mansió que té al comtat de Shropshire, a l'oest d'Anglaterra, just a la frontera amb el País de Gal·les, per por a "les forces obscures" que treballen per a l'excap de l'estat espanyol. Segons revela la premsa britànica, Corinna ha explicat a amics seus que s'hi sent insegura. La remota propietat de Chyknell Hall, d'11 habitacions, s'ofereix per 17 milions d'euros.