La relatora de les Nacions Unides per a Palestina, Francesca Albanese, és una de les veus que han denunciat amb més contundència el genocidi a Gaza. Els seus informes han servit per assenyalar no només les atrocitats comeses els últims anys a la Franja, sinó les complicitats de tercers països i empreses que s'enriqueixen de la situació al Pròxim Orient. Publica Cuando el mundo duerme (Galaxia Gutenberg), un recorregut a través de 10 converses que transiten entre el discurs íntim i el polític, i miren de respondre preguntes clau sobre impunitat, resistència, guerra i pau.

Inabastable, pel nombre de persones implicades i per la magnitud de les emocions desplegades: solidaritat, generositat i dignitat, també indignació i ràbia. Així ha sigut el Concert Manifest per Palestina que ha aplegat 12.000 persones (tothom assegut) al Palau Sant Jordi aquest dijous, i en què han participat músics com Amaia, Bad Gyal, Lluís Llach, Lina Mankoul, Alguer Miquel, Morad, Fermin Muguruza, Mushkaa, Oques Grasses, Clara Peya, Rosalía, Xavi Sarrià, Ana Tijoux i Tinariwen, entre d’altres. "Moltes gràcies, Barcelona, Catalunya", va dir la vocalista del grup palestí Sol Band que va obrir l’acte a dos quarts de vuit. Era l’agraïment per la mobilització aconseguida per la campanya Act x Palestine, “una crida col·lectiva que, a través de la música, la paraula, l’art i la imatge, reivindica la cultura com a espai de resistència i de presa de consciència, vinculant la realitat de Palestina amb les grans lluites del nostre temps”, tal com recull el manifest fundacional. Per això tots els beneficis del concert es destinaran a donar suport a diferents espais culturals palestins. El concert, per cert, s’ha celebrat la mateixa setmana que l’exèrcit israelià ha reconegut que ha matat més de 71.000 persones a Gaza des de l’octubre del 2023.

L’exèrcit israelià ha acceptat com a referència l’estimació del ministeri de Salut de Gaza –governat per Hamàs– que xifra en prop de 71.700 els palestins morts per foc israelià des de l’inici de la guerra, el 7 d’octubre de 2023, informa el diari israelià Haaretz, que cita fonts militars. La dada només comptabilitza els morts en atacs militars directes: no inclou les persones desaparegudes que podrien continuar sepultades sota la runa ni tampoc les morts causades per la fam, el fred, la propagació de malalties curables i l'anorreament de tot el sistema sanitari de la Franja. Fins ara Israel havia negat aquestes xifres, que les titllava de propaganda de guerra dels islamistes, encara que els organismes internacionals i les estimacions d'experts independents les avalaven.

Kayed Hammad és intèrpret, cineasta i activista palestí. Després d'anys ajudant a explicar la realitat de Gaza sota els atacs d'Israel, el 2025 ell i la seva família van fugir i es van instal·lar a Espanya, des d'on segueix lluitant per conscienciar sobre la situació desesperada de la seva terra. El 29 de gener Hammad serà un dels protagonistes del concert Act x Palestina, que tindrà lloc al Palau Sant Jordi i durant el qual conversarà amb l'actor Eduard Fernández.

Segons dades divulgades per l’ONU, en els últims dos mesos Israel ha violat l’alto el foc a la Franja de Gaza en més de 350 ocasions, i ha causat la mort de més de 121 palestins, la immensa majoria, civils. Aquestes dades donen una idea clara de la fragilitat de l’alto el foc que el president Donald Trump va negociar amb Israel i Hamàs, i va anunciar a l’octubre.

La visita del canceller alemany, Friedrich Merz, a Jerusalem aquest cap de setmana ha deixat imatges com la del dirigent homenatjant les víctimes de l'Holocaust al museu de Yad Vashem. Igual que han fet tants dels seus predecessors germànics, Merz ha recordat la "responsabilitat històrica" del seu país amb el poble jueu per l'assassinat sistemàtic de sis milions de persones ara fa 80 anys. "Alemanya ha de defensar l'existència i la seguretat d'Israel —ha dit des del memorial—. Això formarà part, per sempre i de manera inextricable, de l'essència de la nostra relació".

Enèsima oportunitat de la Unió Europea a Benjamin Netanyahu. Tot i que Israel ha matat prop de cent palestins i ha bloquejat temporalment l'entrada d'ajuda humanitària des de l'acord de l'alto el foc, els estats membres han evitat aprovar al Consell d'Exteriors de la UE d'aquest dilluns les sancions contra Tel-Aviv que va proposar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per frenar l'ofensiva israeliana contra Gaza.

La Unió Europea no ha fet absolutament res per frenar Benjamin Netanyahu i ara es mira completament paralitzada l'acord d'alto el foc mediat per Donald Trump. Amb dos anys d'ofensiva israeliana i més de 65.000 palestins morts, el bloc comunitari no ha sancionat Tel-Aviv i s'ha limitat a consensuar dictàmens per demanar un alto el foc, una petició de mínims que ja va costar grans discussions entre els estats membres. A més, ara que la Comissió Europea d'Ursula von der Leyen havia proposat castigar ministres israelians i congelar parcialment l'acord d'associació de la UE amb Israel, els estats membres descarten aprovar aquestes mesures en el Consell d'Exteriors de la UE d'aquest dilluns a l'espera que Netanyahu compleixi amb el pacte, segons informen diverses fonts diplomàtiques a l'ARA.

Honey Thaljieh (1985) estima el futbol amb bogeria. De menuda sortia als carrers de la seva Betlem natal, una de les ciutats més antigues del món (on es creu que va néixer Jesús) perseguint una pilota. Llavors només era un joc. Rodejada de nens, deixava clar que no s'arronsaria per ser una nena. "Els palestins estimem amb bogeria el futbol", explica aquesta dona que es defineix com a palestina, àrab, cristiana i futbolera. Ella va ser una de les grans impulsores de la creació de la selecció nacional palestina femenina i ara és la primera dona del Pròxim Orient que treballa a la FIFA. Thaljieh ha tornat a Barcelona pel primer congrés The Change, pensat per potenciar l'esport femení. Rep l'ARA a l'Hotel Gallery, unes hores abans d'anar a veure el Barça-Bayern de Champions femenina. Admet que li costa centrar-se en el partit, ja que fa mesos que té el cap a un altre lloc. A casa.

Des de fa mesos, l'escriptora i traductora Sondos Sabra escriu un diari sobre les seves vivències personals enmig de l'horror de Gaza. Sabra va néixer a Gaza fa vint-i-sis anys. És llicenciada en literatura anglesa per la Universitat Islàmica de Ciutat de Gaza, on va tenir com a mentor el poeta Refaat Alareer, mort en un bombardeig de les forces israelianes. Ha escrit obres com Voices of resistance: Diaries of genocide (2025). A finals d'agost l'ARA va publicar una primera entrega dels seus relats. Aquesta és la segona part.

Sota cap circumstància Israel podia permetre que la Flotilla arribés a la Franja de Gaza. Els israelians mai han deixat que això passés i, amb tota seguretat, tampoc ho permetran en el futur. Havien avisat la Flotilla: si voleu portar queviures i material humanitari, entreu en els nostres ports, ho descarregueu i nosaltres ho farem arribar a Gaza.

Fa poques setmanes que hem reprès el curs. Els equips de mestres encetem cada setembre amb un feix d’intencions i de propòsits nous. De vegades en pensem i n’escrivim tants que no deixem espai ni per escoltar les identitats dels infants i joves que tenim al davant ni per parlar del que passa més enllà dels límits de l’escola, al barri, al poble, al món.

Les Nacions Unides (ONU) han inclòs l'ACS de Florentino Pérez i la companyia pública espanyola Ingeniería y Economía del Transporte (Ineco) a l'actualització de la llista negra de companyies que tenen lligams i vincles comercials amb els assentaments israelians. S'han afegit gairebé 70 empreses més a una llista negra d'empreses d'onze països que són "còmplices en la violació dels drets humans palestins a través dels seus vincles comercials amb els assentaments israelians a la Cisjordània ocupada", segons l'ONE.

Tot i els intents del PP perquè el debat públic giri exclusivament al voltant dels problemes judicials de l'entorn de Pedro Sánchez, el que està passant a la Franja de Gaza és tan greu que els seus dirigents s'estan veient obligats a prendre partit. Alberto Núñez Feijóo semblava haver trobat un punt d'equilibri entre les postures dels moderats i dels durs fent servir la paraula massacre, però en les últimes hores s'ha vist que ha tornat a fracassar i les divisions al partit han tornat a aflorar amb força. Primer el president gallec, Alfonso Rueda, i després l'andalús, Juanma Moreno, no han dubtat a qualificar de "genocidi" el que l'exèrcit Israel està fent a Gaza. El mateix dia, però, la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, rebia l'encarregada de negocis d'Israel i assegurava que la postura de Pedro Sánchez en el conflicte és un "suïcidi" per a Espanya.

El món de l'esport va girant l'esquena a Israel. Els màxims organismes que gestionen el futbol mundial, com la FIFA, valoren per primer cop expulsar de les seves competicions els clubs i les seleccions d'aquest estat. Una mesura que la FIFA parla amb la UEFA, l'ens europeu, ja que esportivament Israel competeix com si fos un estat europeu. La UEFA, de fet, es reunirà la setmana vinent amb la intenció de prendre una decisió respecte a la participació d'Israel i els seus equips a les competicions internacionals.

El dubte és si les protestes propalestines en el món de l'esport es quedaran en un cas aïllat amb la Vuelta a Espanya o són l'inici d'una reivindicació que afectarà més esdeveniments amb participació israeliana. D'ocasions no en faltaran a prop de casa nostra. A gairebé un any vista hi ha la sortida del Tour de França des de Barcelona. Allà hi haurà de ser, si no canvia la postura de la Unió Ciclista Internacional (UCI), l'Israel-Premier Tech, l'equip que ha ocasionat les protestes a la Vuelta durant el genocidi d'Israel a Gaza. El seu propietari és Sylvan Adams, un empresari sionista pròxim al primer ministre israelià Benjamin Netanyahu.

Que lluny que queden aquells temps en què Alberto Núñez Feijóo va aterrar a Madrid i va prometre que no contribuiria a la crispació ni faria servir els insults en política. I també aquell Feijóo que davant l'empresariat català exhibia sensibilitat autonomista i respecte per la llengua catalana. Si alguna cosa ha quedat clara en aquest inici de curs polític és que el líder gallec és un complet ostatge de la línia dura del partit, que és el mateix que dir del PP madrileny que capitanegen José María Aznar i Isabel Díaz Ayuso.

La diplomàcia xinesa és coneguda per regir-se pel principi de la "no interferència" i mantenir la neutralitat, independentment de la mida de la catàstrofe que tingui al davant. A diferència dels Estats Units, la Xina no ha malgastat esforços en dir a la resta de països el que havien de fer o deixar de fer. La seva acció internacional s'ha centrat tradicionalment en un altre braç estratègic: els negocis.

L'aprovació de les sancions de la Unió Europea contra Israel no es preveu gens fàcil. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va anunciar la setmana passada el paquet de restriccions i es va comprometre a aprovar una suspensió parcial de l'acord d'associació de la UE amb Israel i la inclusió a la llista negra del bloc comunitari de dos dels ministres "més radicals" del govern de Netanyahu. Tanmateix, són mesures que necessiten el vistiplau dels estats membres i ja hi ha diversos països, com ara Alemanya o Itàlia, que s'hi han mostrat reticents, fins al punt que poden bloquejar la imposició de sancions impulsades per Brussel·les.