Des del 2015, la resposta de la Unió Europea davant qualsevol repte relacionat amb la migració és reforçar l'Europa fortalesa, i la crisi a la frontera entre Bielorússia i diversos països europeus no està sent una excepció. Aquest dimecres, la Comissió Europea ha cedit a les peticions de Polònia, Lituània i Letònia i, tenint en compte que cap d'aquests tres països està garantint actualment el dret a asil de les persones arribades des de Bielorússia, Brussel·les proposa que els seus governs puguin retallar el dret a la protecció internacional dels refugiats que hi arriben amb la intenció de demanar asil.

Europa es blinda una mica més, tant a les fronteres físiques com en les legals. Brussel·les ha elevat a 200 milions d'euros els diners que enviarà a Letònia, Lituània i Polònia per gestionar les seves fronteres, i està disposada a gastar-se fins a 3,5 milions d'euros més perquè els milers de persones que estan atrapades ara a Bielorússia tornin als seus països d'origen. Ho ha anunciat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, al ple de l'Eurocambra d'Estrasburg, en què ha criticat la "falta d'escrúpols" d'Aleksandr Lukaixenko per haver "instrumentalitzat" la gent per dur-la fins a les fronteres europees. El mateix dia, la Comissió ha posat damunt la taula una proposta de llei que permetrà sancionar els responsables del trasllat de persones migrants a les portes de la UE.

El règim d'Aleksandr Lukaixenko sembla haver guanyat la partida en el seu pols amb la UE. Ha sigut l'últim exemple del que els experts anomenen "guerra híbrida", que no es lliura amb exèrcits i armes, sinó amb mètodes no convencionals: les fake news, els ciberatacs o, en aquest cas, els migrants. L'objectiu, més que derrotar l'enemic, és desestabilitzar-lo.

El Rogyar n'ha vist sortir molts. “Massa”, afirma des del restaurant on treballa. Ell també va fugir del Kurdistan iraquià, però no vol anar a Europa, com han fet milers dels seus compatriotes aquests dies refiant-se de les promeses de Bielorússia. “No vull parlar dels que marxen cap allà, perquè em podrien negar el permís de residència a Turquia”, s'excusa. I també sap que tots els que pugen a l'avió tindran problemes a la frontera amb Polònia; per tant, nega amb el cap quan se li pregunta si ell ho faria: amb una feina pot mantenir-se i deixar enrere “l'entramat corrupte i la guerra” al Kurdistan iraquià.

"Està gairebé fet". Amb aquest optimisme i tranquil·litat arribava aquest dilluns el cap de la diplomàcia comunitària, Josep Borrell, a la reunió amb els ministres d'Exteriors de la Unió Europea, en què el pols amb Bielorússia era el principal tema de l'agenda. Borrell es referia a les rutes aèries que transporten persones migrants des de diversos punts, principalment l'Iraq i Turquia, a Minsk (Bielorússia) perquè després siguin traslladades fins a les fronteres del país amb la Unió Europea. L'exministre espanyol ha donat per "controlada" la situació en aquest flanc, després de dies de contactes entre la UE i els països d'origen i de trànsit per aturar aquests vols. Justament per contrarestar aquestes actuacions del règim d'Aleksandr Lukaixenko, els vint-i-set ministres d'Exteriors han acordat ampliar el marc legal de sancions per poder prendre represàlies contra entitats i individus responsables d'aquestes rutes, com ara aerolínies o agències de viatges.

El primer ministre de Polònia, Mateusz Morawiecki, ha reclamat a l’OTAN “passos concrets” per blindar la frontera del país amb Bielorússia, després que una cinquantena de refugiats la creuessin dissabte. En ple desafiament del règim d’Alexandr Lukaixenko, que ha portat milers de refugiats del Pròxim Orient a la frontera, Polònia ha dit que, juntament amb els altres països fronterers, Lituània i Letònia, podria invocar l’article 4 de la carta de l’aliança atlàntica, al·legant que la seva integritat territorial, independència política o seguretat estan amenaçades. I això es traduiria en un desplegament de tropes de l’OTAN a la zona i podria provocar la reacció de Rússia, el principal suport de Lukaixenko, que aquesta setmana ha desplegat paracaigudistes i bombarders amb capacitat nuclear en maniobres a Bielorússia.

Des de mitjans d'octubre, els activistes que treballen a la zona fronterera entre Polònia i Bielorússia ajudant els refugiats que intenten entrar a la UE han rebut 3.000 trucades de socors. Desbordats per la crisi humanitària, aquest divendres han reclamat en una roda de premsa al govern de Varsòvia del partit ultraconservador Llei i Justícia que permeti l'accés a les grans ONG amb equips professionals a la zona. Les autoritats poloneses han imposat l'estat d'emergència i han establert una zona militaritzada de tres quilòmetres al costat de la frontera que impedeix també l'accés a la premsa.

Els refugiats sirians, iraquians i iemenites que són a Turquia ja no podran continuar comprant vols per viatjar fins a Minsk (Bielorússia). Ho ha anunciat aquest divendres l'autoritat d'aviació civil turca en ple pols amb la UE del règim de Bielorússia, que ha portat milers de refugiats a la frontera amb Polònia. Fa dies que les autoritats comunitàries amenacen amb sancionar les companyies aèries que cedeixen avions a l'aerolínia estatal bielorussa, Belavia, per noliejar tots aquests vols i la Comissió Europea s'ha bolcat en els contactes amb els països i les aerolínies implicades per aturar-los. També l'aerolínia insígnia de l'Iraq, una altra de les principals rutes, s'hi ha compromès.

Va ser l'administració de George Bush qui el va titllar de "l'últim dictador d'Europa". Després de 27 anys al poder –hi és des del 1994– i amb el suport del seu "amic" Vladímir Putin, a Aleksandr Lukaixenko no li tremola el pols a l'hora de tensar, cada cop més, la relació amb la Unió Europea. El conflicte que ha esclatat els últims dies, arran de la situació a les fronteres bielorusses amb Lituània, Letònia i sobretot Polònia, creix. I aquest dijous, el mandatari ha amenaçat Brussel·les amb tallar el gas rus que passa pel seu país –i que es dirigeix a la resta del continent per abastir bona part dels països de la UE– com a resposta a les noves sancions comunitàries contra el seu règim.

En la crisi a les fronteres de Bielorússia amb la Unió Europea hi ha un discurs que n'està sortint reforçat: el de l'Europa fortalesa. Fa mesos que països com Grècia, Hongria, Àustria, Dinamarca o Polònia (entre d'altres) pressionen per aconseguir que el pressupost europeu financi nous murs a les fronteres externes de la Unió. I, mentre fins ara s'havien topat amb la porta de Brussel·les absolutament tancada, les tècniques del règim "gàngster" de Lukaixenko, sumades a les d'un país com Polònia, que busca desviar l'atenció del seu propi conflicte obert amb la UE, han aconseguit que l'assumpte es posi sobre la taula de la resta de socis. "Al Consell Europeu, parlarem de les infraestructures físiques per protegir la UE i del seu finançament", ha dit des de Varsòvia el president del Consell, Charles Michel, que ha escenificat el suport i la "solidaritat" de tota la Unió amb Polònia.

La temperatura màxima d'aquests dies als boscos que rodegen la frontera entre Polònia i Bielorússia no passa dels tres graus. La mínima, aquest dimarts a la matinada, ha sigut de quatre sota zero. En aquestes condicions, milers de persones migrants, arribades sobretot de Síria i l'Iraq, hi han passat la nit després de l'intent d'entrar dilluns a territori polonès amb l'ajuda dels policies bielorussos, que els van acompanyar fins al límit que separa els dos països. Però no és la primera nit que hi passen. Ni el primer cop que intenten entrar a Polònia. Fa mesos que el govern d'Aleksandr Lukaixenko està utilitzant les persones refugiades com una arma política per amenaçar i contestar les sancions de la Unió Europea: els facilita l'accés fins a les fronteres del seu país amb la UE perquè puguin entrar a Polònia, Lituània o Letònia. Segons els mitjans de comunicació de Bielorússia, hi ha entre 10.000 i 15.000 persones en territori bielorús a l'espera de poder creuar.

A Brussel·les el to contra el règim d'Aleksandr Lukaixenko a Bielorússia s'eleva cada vegada més. Ja fa mesos que Polònia, Letònia i Lituània alerten que milers de persones s'amunteguen a les seves fronteres empeses pel règim de Bielorússia. Però els últims dies la situació s'ha agreujat i la Unió Europea té encara més clar que Lukaixenko busca fer xantatge després de les diverses rondes de sancions decretades tant contra ell com contra el seu entorn per haver vulnerat els principis democràtics i els drets humans al seu país. Després d'haver-lo acusat de "cinisme" i d'"instrumentalitzar" les persones migrants, aquest dimarts la Unió l'ha qualificat directament de "gàngster" perquè juga "amb la vida de la gent amb propòsits polítics".

Sciapan Latipau, un activista opositor de Bielorússia, s'ha intentat suïcidar durant una vista judicial a Minsk després de confessar que els investigadors i les autoritats del país europeu l'havien extorsionat –amenaçant la seva família– perquè s'acabés declarant culpable. El jove opositor, detingut des del setembre del 2020 acusat d'un frau que ell mai havia admès, s'ha clavat un bolígraf al coll just després de pronunciar aquestes paraules: "Si no em declarava culpable, haurien obert causes penals contra la meva família i els meus veïns". El bolígraf l'havia aconseguit durant una pausa del judici.

La resposta de la UE a Bielorússia ha estat ràpida i prou contundent: tancament d’aeroports i de l’espai aeri europeu a la línia aèria bielorussa, i sancions polítiques. L’oposició al règim d'Aleksandr Lukaixenko reclamava, a més, que es bloquegin també les compres d’hidrocarburs, fertilitzants, fusta o productes petroquímics que empreses del cercle de poder del president bielorús exporten a la Unió. La UE és el segon principal soci comercial de Bielorússia.

El món ha tornat a mirar cap a Bielorússia des que diumenge passat el règim d’Alexandr Lukaixenko va obligar a aterrar a un avió que passava pel seu espai aeri per detenir un dissident. Roman Protassévitx volava d’Atenes a Vílnius amb Ryanair, i una falsa alarma de bomba va obligar la nau a desviar-se i aturar-se a Minsk, on el van detenir amb la seva parella, Sofia Sapega. Un exemple més de fins on està disposat a arribar Lukaixenko per mantenir la presidència que ocupa des de fa 27 anys, durant els quals ha guanyat totes les eleccions: no ha baixat del 75% dels vots en cap dels comicis.

El president de Rússia, Vladímir Putin, ha rebut aquest divendres el seu homòleg bielorús, Aleksandr Lukaixenko, en una trobada que ha servit per escenificar el suport incondicional que Moscou ha ofert a Minsk en la crisi oberta per la detenció de l'opositor Roman Protassévitx i la seva parella, Sofia Sapega, després de forçar l'aterratge d'emergència de l'avió en què viatjaven.

Rússia, gran aliat del règim bielorús, li ha donat suport i puja l'aposta. Des de dimecres al vespre Moscou ja ha vetat l’entrada al seu espai aeri de dos vols d’Air France i un altre d’Austrian Airlines que havien desviat la seva trajectòria per evitar sobrevolar territori bielorús, en compliment de les represàlies ordenades dilluns per la Unió Europea, arran del “segrest” d’un avió de Ryanair per detenir l’opositor Roman Protassévitx i la seva parella, Sofia Sapega. En una evident escalada del Kremlin, les autoritats d'aviació russes han obligat Austrian Airlines a cancel·lar un vol Viena-Moscou. El vol d'Air France que connectava París amb al capital russa també ha sigut cancel·lat per segon dia consecutiu perquè no tenia permís per aterrar a Moscou.

El president de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko, ha defensat aquest dimecres que el seu país va actuar per "protegir les persones" i "d'acord amb totes les normes internacionals" quan diumenge va ordenar a un avió de Ryanair que volava d'Atenes a Vílnius que es desviés de la seva ruta i aterrés a l'aeroport de Minsk. Oficialment la mesura es va prendre per una amenaça de bomba, que va resultar ser falsa, però quan l'aparell va aterrar a la capital bielorussa dos dels passatgers, el periodista opositor Roman Protassévitx (que viu exiliat a Lituània) i la seva parella, Sofia Sapega, van ser detinguts. Lukaixenko ha assegurat que ignorava que Protassévitx anés a bord de l'aparell, però l'ha acusat d'estar planejant una "revolta sagnant".

El cel de Bielorússia s'ha convertit aquest dimarts en un espai pràcticament buit. Només un grapat d'avions, gairebé tots amb origen o destí en algun aeroport rus, l'han travessat, després que la gran majoria d'aerolínies europees fessin cas de les ordres dictades dilluns a la nit pels caps d'estat i de govern de la Unió Europea (i també per les autoritats britàniques) i desviessin els seus vols per evitar l'espai aeri del país. "Europa en acció", ha tuitejat aquest dimarts al migdia el president del Consell Europeu, Charles Michel, que ha publicat una imatge del portal Flight Radar 24 que mostrava centenars d'avions sobrevolant Europa però pràcticament cap creuant el territori bielorús.