Internacional 25/05/2021

Europa tanca l'espai aeri a Bielorússia

Els líders europeus aproven més sancions contra el règim de Lukaixenko pel "segrest" d'un avió

4 min
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen; el president del Parlament Europeu, David Sassoli, i el president portuguès, António Costa.

Brussel·lesLes aerolínies de Bielorússia no podran sobrevolar l'espai aeri europeu ni aterrar en cap dels seus aeroports. Així ho han decidit els caps d'estat i de govern de la Unió Europea aquest dilluns reunits per primera vegada en cimera presencial des del desembre. La Unió Europea arracona així el règim d'Aleksandr Lukaixenko, que aquest diumenge va forçar el desviament d'un avió comercial de Ryanair que volava d'Atenes a Vílnius, la capital de Lituània, per detenir el periodista Roman Protassévitx. I no és l'única represàlia empresa davant el que alguns líders europeus han qualificat de "segrest" o "escàndol internacional". També impediran que les aerolínies europees sobrevolin Bielorússia i ordenen sancionar al "més aviat possible els individus i entitats considerats responsables, a més d'anar més enllà en les sancions econòmiques contra el règim".

El mateix president del Consell Europeu, Charles Michel, mostrava aquest matí de dimarts els efectes immediats de la decisió europea en un tuit que incorporava una imatge de la web Flightradar24 que ubica sobre el mapa europeu tots els vols a temps real d'aquest dimarts i en la qual es distingeix clarament l'espai aeri buit sobre el territori de Bielorússia. "Europa en acció", deia Michel.

El missatge de la Unió Europea és de força, de condemna, com ja havien anticipat els seus principals líders abans d'arribar a la cimera aquest vespre. El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, va avisar ràpidament que s'estudiarien "totes les conseqüències", i el primer ministre belga, Alexander De Croo, va ser un dels primers a demanar tancar l'espai aeri al país que presideix Lukaixenko. A més, abans d'asseure's a la taula amb els Vint-i-set, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, recordava que la UE manté congelats fins a 3.000 milions d'euros en inversions previstes per a Bielorússia i que la UE no té previst deixar-los anar fins que el país "sigui democràtic".

De fet, alguns estats ja havien tirat pel dret a l'espera de la discussió a Brussel·les. L'aerolínia letona AirBaltic, l'escandinava SAS, Avia Solutions de Xipre, la polonesa LOT i l'hongaresa Wizzair ja han avisat que deixarien d'utilitzar l'espai aeri de Bielorússia. Lituània i el Regne Unit també havien pres les mateixes mesures. En resposta, Bielorússia ha expulsat tot el personal de l'ambaixada de Letònia a Minsk. En el seu comunicat, els líders europeus reclamen l'alliberament immediat de Protassévitx i la seva parella a més que es garanteixi la seva llibertat de moviment i mostren la seva solidaritat amb Letònia.

En l'àmbit diplomàtic la Unió ha cridat l'ambaixador bielorús, Aleksandr Mikhnevich, a través del Servei d'Acció Exterior de la UE que dirigeix Borrell, per traslladar-li en persona la contundent i homogènia resposta de les autoritats europees i tots els seus representants. "L'incident no quedarà sense conseqüències", avisava ja el president del Consell Europeu, Charles Michel, en un comunicat diumenge al vespre. El vol desviat era de la companyia irlandesa low-cost, que va qualificar l'acció de "pirateria", paraules que també va fer servir el govern irlandès. El conseller delegat de Ryanair, Michael O'Leary, també va qualificar l'episodi de "segrest d'estat" perquè a l'avió també hi havia agents de la KGB, segons va dir a la cadena de ràdio Newstalk. El ministre d'Exteriors irlandès, Simon Coveney, confirmava després que van ser "cinc o sis persones" les que van abandonar l'avió.

"Crec que si la Unió Europea no dona una resposta ferma i directa, Bielorússia podria interpretar-ho com una mostra de debilitat", va afegir Coveney, que anticipava així les represàlies adoptades aquest dilluns. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, també titllava l'incident "d'inacceptable" al trepitjar l'estora del Consell Europeu. D'entrada, el primer que va anunciar l'alt representant de la Unió Europea va ser l'obertura d'una investigació oficial, cosa a què tant els líders europeus com el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, han donat suport. L'Organització d'Aviació Civil Internacional (OACI), que s'encarregarà d'aquesta investigació, avisava que el desviament del vol viola les normes del Conveni de Chicago, que data del 1944 i és el tractat més important en relació al dret públic internacional aeronàutic.

Segona ronda de sancions

La Unió Europea ja estava estudiant una segona ronda de sancions contra el règim de Bielorússia abans d'aquest incident, segons havia explicat Borrell en declaracions a Efe a finals de la setmana passada. L'octubre passat, els líders de la Unió Europea van suar per pactar sancions contra 40 membres del règim de Lukaixenko , en un debat enverinat per les demandes de reciprocitat amb Turquia per part de Grècia i Xipre. La Unió no va reconèixer el resultat de les eleccions del 2020 al país i va acusar Luikaixenko d'haver manipulat els comicis. A més, les institucions comunitàries també van acollir diverses vegades l'opositora Svetlana Tikhanóvskaia , que va demanar més contundència contra la repressió viscuda al seu país .

Aquesta qüestió, doncs, s'ha convertit a última hora en un dels plats forts d'una cimera que ha arrencat en forma de sopar i que continuarà demà. Els líders han abordat Bielorússia com a primer punt d'un àpat en què el president del Consell Europeu, Charles Michel, els ha fet deixar tots els dispositius electrònics fora de la sala. Al conflicte amb Minsk hi han dedicat unes dues hores i després han continuat, també sense telèfons, per parlar de Rússia, una altra de les pedres a la sabata de les relacions exteriors de la UE, que encapçala l'exministre espanyol, Josep Borrell.

stats