Internacional 01/12/2021

La Comissió Europea proposa que Polònia, Letònia i Lituània puguin retallar els drets d'asil

Brussel·les no garanteix que aquests tres socis estiguin respectant el dret a protecció internacional

3 min
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, amb els presidents de Grècia i Croàcia, Kyriakos Mitsotakis i Andrej Plenkovic el president del Consell Europeu, Charles Michel, i el de l'Eurocambra, David Sassoli.

Brussel·lesDes del 2015, la resposta de la Unió Europea davant qualsevol repte relacionat amb la migració és reforçar l'Europa fortalesa, i la crisi a la frontera entre Bielorússia i diversos països europeus no està sent una excepció. Aquest dimecres, la Comissió Europea ha cedit a les peticions de Polònia, Lituània i Letònia i, tenint en compte que cap d'aquests tres països està garantint actualment el dret a asil de les persones arribades des de Bielorússia, Brussel·les proposa que els seus governs puguin retallar el dret a la protecció internacional dels refugiats que hi arriben amb la intenció de demanar asil.

Brussel·les preveu, doncs, que aquests tres socis europeus puguin retenir els sol·licitants d'asil durant més temps a les fronteres sense resoldre les seves peticions d'asil. La mesura s'aplicaria durant sis mesos i també de manera retroactiva per a les persones que ja estan a les seves fronteres d’acord amb l'article 78(3) del tractat de la UE, que preveu mesures "excepcionals" en aquest àmbit.

A la pràctica això es faria a través de diverses mesures que pretenen desincentivar les sol·licituds, com, per exemple, un període més llarg de registre durant el qual els sol·licitants queden retinguts a les fronteres. És a dir, un cop una persona creua des de Bielorússia fins a la frontera europea i sol·licita asil, les autoritats poloneses, lituanes o letones tindrien quatre setmanes per registrar la petició en comptes dels deu dies que tenen actualment. A més, tot el procés de resolució i també de recurs de la decisió s'allargaria fins a setze setmanes, durant les quals aquestes persones podran ser retingudes pels governs en qüestió als centres que s'han habilitat a les fronteres i no a dins del país.

Facilitar les deportacions

També es preveu fer més fàcil la deportació o "retorns", com els anomena Brussel·les. Sobre el terreny, Polònia ha aprovat una llei que legalitza les devolucions en calent, és a dir, forçar una persona a retornar sense donar-li opció a sol·licitar asil, com obliga el dret internacional. Brussel·les no es pronuncia sobre aquesta llei i, quan li han preguntat per la qüestió, la comissària d'Interior, Ylva Johansson, ha justificat els països afectats per les "dificultats" de gestionar una "situació excepcional" i s'ha limitat a demanar a aquests governs que "compleixin" amb la legislació internacional ara que tindran tot aquest conjunt de normes més "flexibles".

Brussel·les ja va anticipar fa una setmana que pretenia activar de manera excepcional aquesta via, el mateix dia que anunciava que pagaria els vols per retornar des de Minsk cap a països com l'Iraq i que presentava el projecte que ha de permetre que la Unió Europea sancioni aerolínies o agències de viatges que transporten persones migrants cap a territori europeu com a part d'un anomenat "atac híbrid" que "instrumentalitza" persones amb finalitats polítiques. Així doncs, les propostes de Brussel·les encaminen la Unió Europea cap a un blindatge cada cop més gran per terra, mar, aire i també per la via legal en la línia de les reiterades peticions de països com Polònia o Hongria, que ràpidament va posicionar-se al costat de les demandes de Varsòvia.

Una política similar a tot aquest conjunt de mesures ja es va aplicar a Grècia, sense que el país mediterrani comptés amb el vistiplau de la Comissió Europea, quan la Turquia d'Erdogan també va obrir les fronteres a milers de persones refugiades de la guerra de Síria per fer xantatge al conjunt de la UE i aconseguir més diners a canvi de retenir tots aquests refugiats. Aleshores, el govern grec va suspendre durant un mes el dret d'asil, es van documentar episodis de violència de les autoritats frontereres contra els migrants i la Comissió Europea va mirar cap a una altra banda, escudant-se en el fet que no podia garantir que es complís el dret internacional a la frontera .

Tot plegat s'impulsa davant una crisi a Bielorússia en la qual les xifres de persones migrants atrapades a les fronteres són molt menors que les de persones que arriben de manera recurrent als països del sud d'Europa i quan la mateixa UE ja considera el pols amb Bielorússia en procés de "desescalar". En paral·lel, també hi ha la crisi del canal de la Mànega, on, després de la mort de desenes de persones que intentaven arribar des de França al Regne Unit, la solució acordada fins ara és que un avió de l'agència europea Frontex patrulli les aigües per interceptar embarcacions . A més, Polònia ha declarat l'estat d'excepció a la frontera on està construint un mur pel qual reclama fons europeus i prohibeix l'accés als mitjans i les organitzacions no governamentals mentre es denuncia l'ús de la violència contra les persones que intenten creuar.

stats